«President, senyories, bona tarda. El Partit Popular ens planteja augmentar les sancions pels que atemptin contra el patrimoni històric. Fins aquí anem bé. Es vol acabar amb el vici de mirar cap a una altra banda quan l'incívic de torn vol ser un heroi planetari gràcies al ressò de les xarxes i la televisió. Passat per la traductora, es vol castigar els que vandalitzen, per exemple, el Baluard de Migdia o l'església del Pi a la Barcelona d'Ada Colau, actituds que gairebé eren premiades per l'alcaldessa, que ja no hi és. I, naturalment, també es vol sancionar els activistes que entren, o que entrin, al Museu del Prado per tirar tomàquet contra un quadre. Però, dit això, volem ampliar el debat. Primer: evidentment, des de Junts, som contraris a qualsevol forma de vandalisme contra el patrimoni històric, aquí i a tot arreu. Però els recordem, senyora del PP, diputada, els recordem que les llengües també són patrimoni, i que sovint és el Partit Popular qui practica vandalisme polític contra la llengua, la cultura i la memòria de Catalunya. Hi ha vàndals que, efectivament, esquincen quadres. Ho critiquem. Ho censurem. Però mentir obertament sobre la realitat lingüística i social de Catalunya, i fer-ho en aquest mateix Congrés, també és vandalisme.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.