«Segon: Catalunya té una llei pròpia de patrimoni aprovada, com vostè deu saber, senyora diputada, el 1993 i, per tant, alerta amb envair competències. Les coses són molt clares. La Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 9 de l'Estatut d'Autonomia, té competència exclusiva en aquesta matèria. Per tant, una vegada més, avís a navegants, a tots els navegants, no s'asseguin a sopar a la taula del veí quan no se'ls ha convidat. Tercera reflexió: clar que s'ha de protegir el patrimoni històric. Només faltaria. Però tot això és molt més profund. La nostra societat ha debilitat aprenentatges elementals. Ens creuem pel carrer i no ens diem 'bon dia'. S'ha perdut el sentit de pertinença responsable a la comunitat. Tenim valors que són bàsics ingressats a l'UCI. Els parlo d'entendre, per exemple, que les coses de tots són de tots, que els carrers, els parcs, els trens, els fanals, els museus, que tot és una mica molt de cadascú de nosaltres. Hem oblidat que les coses de tots s'han de cuidar com les cuidem a casa perquè, si no, els espais comuns, la plaça, l'àgora, fan literalment fàstic. Avui parlem de normes. Sí. Avui també critiquem els discursos polítics que es basen en el tot s'hi val, el campi qui pugui en l'espai públic; discursos polítics que irresponsablement s'han convertit en idea política. I avui, de retruc, també alertem de la infinita debilitat de l'auctoritas. I posats a estirar aquest fil, també denunciem la pèrdua de respecte cap a la figura dels ensenyants, com d'important és tenir bons mestres i mestratges. Aquest és el debat. D'acord, aquesta és part del debat, dir no a l'incivisme i aturar, també, la dictadura del políticament correcte.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.