«Aturem-nos un moment en la frase que argumenta el canvi de posició del Govern espanyol. Parla de la proposta marroquina com 'de la base más seria, realista y creíble para solución del contencioso'. Ho va tornar a repetir en aquesta cambra el 30 de març del 2022 el president Sánchez, i va dir que no hi havia hagut cap gir en aquest sentit. Va qualificar això com 'un paso más en el camino que se inició hace 14 años' per trobar una sortida, va dir, 'de política real a un conflicto enquistado'. De quin realisme estem parlant, senyories del PSOE? Parlem de realisme polític. Quin és el Sánchez de debò realista en política exterior? El que reconeix Palestina com un nou estat de dret? El que contribueix decididament a la defensa del poble ucraïnès davant l'imperialisme rus? Quina, senyories del PSOE, quina és la cara veritable en política exterior del seu líder? Perquè estem absolutament desconcertats. Sánchez es Janus: té dues cares, una pels saharauis i una pels altres. Si us plau, senyories del PSOE, quan vegin el senyor Sánchez, li poden regalar una frase del gran teòric del realisme polític en relacions exteriors, el gran Hans Morgenthau, que diu el següent: 'El realisme sosté que els principis morals universals no poden aplicar-se a les accions dels estats en la seva formulació universal abstracte, sinó que han de filtrar-se mitjançant les circumstàncies concretes de temps i lloc'. Aquesta escola es pot resumir amb una frase que indica el principi en el qual es mou en aquest moment el senyor Sánchez davant el problema saharaui: 'El que és és i el que no és simplement no és'. Una frase digna del senyor Rajoy, amb perdó a les senyories del PP. Estem davant d'un fatalisme perillós, fet de pedaços. En definitiva, el que ha comprat Pedro Sánchez és la llei del més fort, justament tot el contrari del que ha fet amb Ucraïna i amb Palestina. No em diguin, senyories del PSOE, que tot el realisme passa per tenir més control sobre la tanca de Ceuta i Melilla, un control amb resultats veritablement descriptibles en termes de drets humans. Vaja, una pel·lícula.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.