«Però, per acabar, permeti'm, presidenta, que parli de realitats i no de realisme, d'aquest realisme fals de Pedro Sánchez. Marroc no ha acceptat mai que la seva actuació sigui un acte d'ocupació i que, per tant, està supeditada als convenis de Ginebra. Marroc ho presenta com el fruit lògic de la seva descolonització incompleta. Atès que el dret internacional no li ha donat la raó, el govern marroquí ha imposat el seu statu quo per la força dels fets consumats. Esquerra sempre hem estat al costat del poble saharaui, com estarem al costat de tots els pobles oprimits. Senyories, permetin-me que, per acabar, posi en el centre una paraula molt devaluada: esperança. El realisme de Pedro Sánchez és un antídot contra tota esperança per a la nació saharaui. A la llarga, aquest realisme, però, és letal, perquè és pura complicitat amb el més fort, pura injustícia, i això quedarà per la història. Gràcies. Presidenta, señorías, volvemos de nuevo a un asunto que se ha tratado en varias ocasiones en la Cámara, el futuro del pueblo saharaui. Y tenemos que constatar la evidencia en este asunto, señorías del PSOE: ustedes están solos. Es cierto que el PP no ha hecho nada, pero, al menos, las señorías populares no han abandonado el consenso. Por tanto, lo que hay es esto.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.