«La pregunta, però, és si això es pot fer a qualsevol preu, i és evident que no. Cal actuar en aquelles qüestions que, en algunes destinacions turístiques, són un problema? I tant que sí. Cal transformar el turisme en una activitat sostenible mediambientalment? Totalment. Cal habilitar que el turisme sigui compatible amb la vida diària dels residents? Absolutament. Cal incentivar l'activitat turística encaixant-la, però, amb el desenvolupament d'altres sectors econòmics? Evidentment que sí. Però per poder incidir en tots aquests aspectes i resoldre les externalitats negatives que pot causar el turisme, primer cal acceptar com n'és de clau, el sector, pel nostre país. A Catalunya ens visiten 38 milions de turistes anualment, que generen 26 000 milions d'euros d'ingressos. Això implica que el turisme representa un 12 % del producte interior brut de Catalunya i dona feina a 475 000 persones, que equival al 13 % del total d'ocupats. Per tant, sense cap mena de dubte, el turisme és un dels pilars fonamentals de la nostra economia, i cal actuar-hi per facilitar la transformació que deia abans. Però aquesta transformació no s'aconseguirà fent una acusació demagògica del sector, allunyada de la realitat, perquè alguns ens tenen acostumats a un procés de constant criminalització del fet de fer turisme, sense preocupar-se pels danys que això causa en un sector clau per moltíssimes famílies del nostre país; sovint criminalitzant el turisme amb una mà mentre, amb l'altra mà, actualitzen el seu Instagram ple de fotografies d'ells mateixos viatjant. Són els mateixos que sovint es queixen d'un tipus de turisme que ells mateixos han propiciat en desenvolupar uns models de ciutat on el desordre, l'incompliment de les normes, l'expulsió del turisme de qualitat i la pèrdua d'identitat dels veïns de tota la vida ha estat a l'ordre del dia per culpa de les seves polítiques.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.