«En resum, ens alegrem dels avanços aconseguits perquè són certs, són reals. Però alhora resulta impossible no destacar la timidesa d'algunes millores que ens proposen un repte com a societat. Els poso en situació de què tracta el que estem dient. Senyors diputats, per veure la quantia d'aquests subsidis d'atur, sovint ens referim als preus del lloguer de pisos i de les quotes hipotecàries per fer-nos una idea dels costos de la vida, perquè pagar un sostre on un viu, repeteixo, on un viu, no és una opció, és una necessitat. I sabem que avui dia llogar un pis a qualsevol poble o ciutat de l'Estat s'ha convertit en un malson. Avui i massa sovint un treballador o treballadora a jornada completa no pot ni tan sols somiar tenir un pis de 60 metres quadrats per viure. I saben què fan les persones que no es poden pagar un pis ni llogar-lo? Generalment uns, els que poden, es refugien en la xarxa de suport familiar. I saben què fan si no tenen una situació positiva o la situació es cronifica? Intenten llogar una habitació en un habitatge compartit. Saben quant costa una habitació de mitjana a Catalunya? Una habitació costa 565 euros de mitjana a Catalunya.»

Fragmento 4 de 9 de esta intervención.