«Senyores i senyors, avui estem aquí discutint si val o no la pena augmentar el subsidi d'atur, un subsidi que fins i tot amb els increments d'aquesta llei que es mou en una forquilla de 480 euros o 570 euros mensuals, són uns subsidis que són insuficients, però, evidentment, s'ha de començar per aquí i per això votarem a favor. Però com a societat ens hem de preguntar què fem, com deia abans el company de Bildu, amb aquests centenars i milers de persones que són aturats de llarga durada o aquells treballadors que, malgrat ser indefinits o malgrat tenir treball de 40 hores, no arriben a final de mes. I això és un repte com a societat que hem d'assumir. I, a vegades, quan escoltes els brams que es fan aquí a les sessions de control i algunes propostes que estan molt fora de la realitat, potser seria interessant posar propostes a millorar aquest tipus de necessitat de tantíssima gent. Ens trobem amb un mercat laboral, la velocitat del qual ens empeny a la precarietat i la inestabilitat laboral, econòmica i social. Ningú opta, senyors, voluntàriament, per viure sota el llindar de la pobresa. Ningú desitja malviure amb només 600 euros. És mentida el discurs que la gent no vol treballar, que la gent vol cobrar subsidis i això és ridícul. És gairebé un insult a aquests centenars de milers de persones. Les mesures contingudes, senyor ministre, en el text que avui emetem són imprescindibles, així que gràcies. I també ha fet un recordatori: a vegades, els qui parlen de la llibertat i la democràcia s'obliden que també és un estat social i un estat social no pot tenir aquestes llacunes davant de tanta gent com s'està fent. La prova que no importa és que la bancada popular en aquesta llei, com vostè ha dit, estava mirant a la lluna. O és que han après el català de cop i volta o no s'interessa. Em sembla que és això segon, que no els interessa massa.»

Fragmento 5 de 9 de esta intervención.