«Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Se'ns presenta una iniciativa coneguda. L'any passat hi va haver una iniciativa semblant per fomentar el transport col·lectiu terrestre per part dels joves a l'estiu. Però jo vull fer referència a que al ple passat, el nostre grup, el grup de Junts per Catalunya, va fer una pregunta al Govern manifestant la gran preocupació que té el nostre grup per tota una sèrie d'indicadors i dades que demostren que la nostra joventut té tota una sèrie de problemàtiques i de situacions no resoltes, algunes d'elles molt greus i algunes d'elles realment cròniques. Per tant, en una setmana ens trobem amb la disjuntiva de dir quins són els problemes de la joventut i, alhora, amb una mesura evidentment simpàtica i agradable que puguin viatjar a l'estiu. Vostès creuen que aquesta és la prioritat pels joves? La principal necessitat? Quantes propostes ha aprovat el Govern, quants decrets llei ha portat al Congrés amb mesures que interessen realment als joves i que són més prioritàries? Quantes per reduir l'escandalós i crònic atur juvenil, el més alt d'Europa durant molts i molts anys? Quantes per atacar els creixents casos de suïcidis de joves, per exemple? Són dades que són realment molt preocupants. Quantes per facilitar d'una forma real i efectiva l'accés a l'habitatge? Però de debò, amb xifres, amb resultats. Els representants del Govern segurament em contestarien que sí, que han pres mesures, que s'han fet coses. Però els resultats són satisfactoris? Aquests problemes estan encarrilats? Hi ha aquesta reducció d'atur juvenil real o hi ha aquest augment d'accés a l'habitatge? Doncs no. El resultat no hi és.»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.