«Els i les nostres joves són el futur, però també són el present i no podem permetre deixar-los enrere. Hem de fer una societat més justa, més equitativa, amb menys ajudes universals, que és el que li deia, i més solidària. No hauríem d'abordar la qüestió del transport públic gratuït sense tenir en compte la interrelació entre l'habitatge, la feina, la salut i l'anhel d'una vida més digna. Per acabar, no podem fer tampoc un reial decret que obliga les comunitats autònomes i les concessionàries del transport a assumir unes despeses que després els costa molt de recuperar. Es necessita un compromís de pagament en temps i forma a les comunitats autònomes i a les concessionàries. Sé que ho ha dit també, però sobretot facin-lo efectiu. I tampoc no podem continuar posant un pedaç perquè s'ha d'arribar a l'arrel del problema. Potser hauríem d'estar fent un reial decret que plantegi un canvi o una alternativa a la societat de precarietat juvenil. La resposta a la precarietat juvenil no és rebaixar els impostos i les cotitzacions. No és tampoc donar bons culturals ni un transport assequible durant dos mesos, sinó que és redistribuir més, treballar sense precarietat i que les institucions treballin per garantir condicions materials. I no per beneficiar els de sempre, que és el que ens passa moltes vegades amb les polítiques que fem i més si són ràpides i de curt termini com aquest reial decret.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.