«Ahir em preguntaven des de Catalunya per què estem els polítics si no és per escoltar les persones del poble. Com preteneu millorar la vida d'unes persones si no les escolteu? L'escolta activa serveix per convertir les preocupacions i els problemes de la gent en iniciatives que solucionen problemes. Però el text que presenten, ho sento, els deixa fora, deixa fora els malalts d'ELA del sistema. De debò que aquest és el text, el millor text que pot presentar el Govern espanyol com se'm va dir ahir? Perquè, de moment, entenc que podria ser millorable. Necessitem un text que, com a mínim, asseguri l'atenció 24 hores dels malalts amb traqueotomia, com el Carlos, perquè no hagi de plantejar-se l'eutanàsia quan volen viure per no arruïnar la seva família. El Carlos va cobrar una assegurança, però se li estan acabant els diners. El tenen aquí, què li han de dir? No és tant el que els demanen, reflexionin, reflexionem tots des de l'empatia. Demà ens hi podem trobar qualsevol de nosaltres amb l'ELA o qualsevol dels nostres familiars o amics. Fa mal només de pensar-ho. Ho sé, és una idea terrorífica que glaça la sang. Però és així.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.