«Jo, abans de dedicar-me a la política, ja vaig conèixer uns quants casos d'ELA. El del Jano, diagnosticat amb 37 anys, o la Roser, la nostra maquilladora de diumenges a la Televisió de Catalunya o el Juan Carlos Unzué. El Juan Carlos ja el coneixeu tots. I ara, evidentment, molts altres de la gran família ELA: el Siscu, de Cambrils; Ilde, de Sant Jaume d'Enveja; la Carina... Tots, tants d'altres. Tots, tots, especials. O la Yaiza. La Yaiza treballava de ballarina professional i de professora de ball. Té 31 anys. Camina amb bastó, gairebé no pot sortir de casa per les dificultats que això li comporta perquè viu en un quart pis sense ascensor i li han negat ja quatre cops, quatre cops, la incapacitat laboral absoluta. Té dret a viure, a exigir que una societat del benestar els doni resposta. I saben què? Els estem fent perdre el temps. I precisament d'això és del que menys sobrats van. Entre tres i cinc anys de supervivència a partir del diagnòstic.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.