«Bon dia de nou. Gràcies, presidenta. No feia falta una esmena a la totalitat. Només feia falta que, una vegada tenim un text, es facin esmenes. Nosaltres també volem que això sigui ampliable a un conjunt més gran de malalties, però no feia falta. No fem perdre el temps més a la gent, perquè un dia per aquestes persones és un dia més de dolor i un dia més de patiment. No ho he fet mai, no acostumo a portar històries personals, però avui porto a aquesta tribuna la història d'una persona extraordinària, un exalumne, una persona que va desafiar una malaltia atroç amb una dignitat i coratge incommensurables que es diu Pau Torres. La seva vida és un testimoni de la lluita contra l'ELA, una malaltia degenerativa neuromuscular que condueix a una paràlisi muscular progressiva fins la mort. Després us diré per què ho explico. L'ELA és devastadora, mentre que la sensibilitat i la intel·ligència es mantenen inalterables. Els afectats per la malaltia són condemnats a la presó del seu propi cos, completament dependents dels altres per qualsevol activitat diària. El Pau va ser diagnosticat l'any 2013 i durant gairebé una dècada ha lluitat contra vent i marea intentant mantenir una vida digna per a ell amb el suport exclusivament, pràcticament, de la seva família. Si us plau, callin una mica que això és important.»

Fragmento 1 de 2 de esta intervención.