«Ho reivindico des d'aquesta tribuna i amb tota la força de la nostra opció política. A vegades, nosaltres no estem a les jornades que fan algunes persones, però els asseguro, senyors diputats, i vostès ho saben, que estem fent altres coses amb gent que també pateix molt. Per això no estem a les jornades. Però els dies importants, quan toca votar, aquí estem. No faltem mai. Com deia abans, és important crear un marc legislatiu que pugui donar resposta a malalties tan limitants i cruels com l'ELA. Ara bé, ens quedaríem a l'estadi de les bones intencions si la llei no va acompanyada d'un finançament, com ha passat amb altres lleis, adient, de les mesures i instruments que permetin posar-les en pràctica ràpidament. Per tant, la qüestió no està a tenir una llei de l'ELA, que també, sinó sobretot és tenir el reconeixement de quantes persones tenim afectades i de quin pressupost tenim i quin finançament té aquesta llei. Perquè, si no, pot passar com la llei de dependència i sabem com va. El Congrés té el repte de fer una llei que no es quedi en un brindis al sol. Així mateix, instem els grups a tenir ben present que les comunitats autònomes tenen competència exclusiva en matèria de serveis socials. Així doncs, caldrà que vetllin perquè no es produeixin invasions competencials com ens trobem amb tantes altres lleis socials, com per exemple d'infància i joventut. Recordem sempre que els nostres actes legislatius tenen repercussions reals en les vides de les persones. Aquesta és la nostra responsabilitat col·lectiva.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.