«En memòria d'en Pau i de tots aquells que continuen lluitant, canviem el sistema perquè tots puguin tenir una vida digna i plena, malgrat la malaltia. I no m'agradaria acabar sense anomenar una frase seva escrita en el seu llibre de memòria mentre patia aquesta malaltia. I un homenatge als seus pares, que la van viure de tan a prop, la Carme Mas i en Joan Andreu Torres. Permeteu-me, doncs, citar unes paraules. En Pau diu: 'és important com morim. Però és més important com hem viscut. Les circumstàncies canvien, la vida continua i rendir-se no és una opció.' Amb això urgeixo a aquest Parlament a no rendir-se, a no deixar-se atrapar per la lentitud i la indecisió. Cada dia compta, cada vida importa, fem que la vida del Pau, la seva lluita i la de tantes altres famílies, que com han explicat abans, ja no podran viure, no hagi estat en va. Moltes gràcies. Esta enfermedad no discrimina; aparecen personas de cualquier perfil, sin ningún factor claro de riesgo. Por lo tanto, la realidad cruda es que cualquier persona podría encontrarse en la piel de Pau, y esta realidad nos obliga a actuar.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.