«I ara m'adreço especialment a vostès, senyories del PSOE. Tant que els agraden les jugades mestra, tant que els agraden els anuncis històrics de repressió i de justícia, i que el president Sánchez, que avui no hi és, es disposi a canviar el món, tant que els agrada, per què carai no canvien sempre el món? La democràcia no és una partida a la Play que et permet canviar de valors i d'idees segons el moment. La justícia no ha de ser mai una moneda de canvi. On queda Palestina? Palestina és esnob i Kosovo és de segona? És això? Estem parlant d'això? Senyories, no troben alarmant, greument alarmant, que si parlem d'Ucraïna, Rússia sigui un perill obscur per la pau global i quan parlem de Kosovo, el temible Putin esdevingui un far de política i de veritat per l'Espanya política? No els sona malament tot això? No els estranya que Rússia tampoc reconegui Kosovo? Senyor Sánchez, en tot cas, algú de vostès que pregunti al senyor Sánchez, recordin-li, ja li han explicat a Zelensky que, en aquest conflicte, Putin els marca el ritme? Parlem clar, el no a Kosovo no té cap sentit, cap ni un. Per tant, de què carai tenen por? De Kosovo? No, de Kosovo, no. O estem parlant que Espanya té pànic dels drets nacionals de Catalunya. Senyories, no diuen que el govern socialista resol pels segles dels segles el problema de Catalunya i que tot és convivència, alegria, concòrdia? No ho diuen. Doncs si n'estan tan convençuts, pensin en Kosovo i no pensin en Catalunya.»

Fragmento 2 de 10 de esta intervención.