«President, senyories, bona tarda. Si em permeten una prèvia, el Grup d'Esquerra Republicana es felicita avui perquè el senyor Julian Assange ha quedat finalment en llibertat. És una excel·lent notícia per la llibertat d'expressió i d'informació, els drets humans i el periodisme. Si em permeten senyories, avui s'escau aquella cèlebre frase de Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units: 'Jo m'estimo més tenir premsa sense govern que un govern sense premsa'. Però no deixem els drets essencials. Parlem ara dels drets dels pobles, fem memòria, és important fer memòria quan parlem d'en Kosovo. Kosovo va declarar la seva independència no per casualitat, no per caprici. Els kosovars no van fer la independència perquè es van despertar un dia i van dir: fem alguna cosa. Els kosovars estaven cansats de viure sotmesos, menyspreats, discriminats tothora i en perill de ser anorreats per un poder serbi genocida. Ens ho explica molt bé Michael Ignatieff en un dels seus llibres. Per cert, Michael Ignatieff, professor de polítiques canadenc i, a més a més, un polític gens proper a les tesis sobiranistes. Diu Ignatieff que el programa de Milosevic, exposat per primer cop en el Memoràndum de l'Acadèmia Sèrbia de les Arts i de les Ciències, que després va seguir fidelment des d'aleshores, era construir una gran Sèrbia sobre les ruïnes de la Iugoslàvia de Tito. Si la resta de repúbliques no estaven d'acord amb una nova Iugoslàvia dominada pels serbis, Milosevic estava disposat a incitar les minories sèrbies de Croàcia, Kosovo i Bòsnia i Hercegovina a revoltar-se i demanar la protecció de Sèrbia. Això és història. Afegeix Ignatieff -senyories del PP també els hi convé saber-ho a vostès- que aquestes minories eren els alemanys dels Sudets de Milosevic, el pretext i la justificació de les seves ànsies expansionistes.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.