«Moltes gràcies, president Rodríguez. Un fa l'esforç un dia i un altre per intentar prendre en positiu tot allò que es fa en aquesta Cambra. Però és evident que això, per la manera de fer d'uns i dels altres, es fa ben difícil per a aquells que no formem part de cap dels dos grans blocs espanyols. Agafem, per exemple, aquesta moció d'avui que prové de la interpel·lació de la setmana passada. Títol de la interpel·lació: Respecte a les Corts Generals i a l'exercici de les seves funcions constitucionals. Debat de la interpel·lació: de tot menys allò relacionat amb el títol i, evidentment, res relacionat amb el respecte. Res de res. Que si uns tornant a afirmar que van guanyar les eleccions, els altres tornant a afirmar que van tindre més suports que ningú; que si uns acusant els altres de ser culpables d'aixecar murs entre els espanyols, els altres, que ells són els més grans garants de la convivència; uns, que si el PSOE no ha estat capaç d'aprovar lleis i els altres, que sí, que han aprovat moltes i que el problema és que no saben sumar. I així un llarg llistat de despropòsits durant trenta minuts d'interpel·lació, trenta minuts de debat absolutament estèril i totalment improductiu, trenta minuts en què uns no s'escolten els altres i els altres no s'escolten els uns, trenta minuts en què, com sempre, els abanderats de torn de cadascun dels dos blocs competeixen per veure qui la diu més grossa i qui aconsegueix més aplaudiments. I així, com passa en cada Ple, aquest hemicicle es converteix en un espectacle com en les millors jornades dels millors circs romans. Sovint, massa sovint, vostès van sortint uns i altres a lluir múscul, prepotència i xuleria sota els aplaudiments, sorolls i brams fanàtics dels seus seguidors. Un espectacle on l'única sort que tenen vostès, uns i altres, és que aquests dos micros són direccionals i la gent des de casa seva no senten bona part del que es diu i es fa en l›hemicicle.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.