«President, senyories. Senyor Bermúdez de Castro, deixi-m'ho dir amb la frase d'un il·lustre company del seu grup: exageración permanente y perpetua. Ho va dir el senyor Borja Sémper. 'Exageración permanente y perpetua' la que fan vostès. I miri que jo pensava que avui tindríem un miracle perquè vostès avui han arribat a un acord amb les senyories del PSOE pel Consejo General i he pensat 'tal vegada s'esdevindrà un oasi en aquesta cambra, tal vegada pararà la tempesta, tal vegada hi haurà un esperit nou'. No diré del 12 de febrer, però gairebé. Un esperit, diguem, de gran coalició. Exagero, però de bon rotllo. Veig, senyor Bermúdez de Castro, que vostè portava escrit el discurs d'abans de l'acord del Consejo General. Per cert, deixi'm dir que aquest acord s'ha fet molt lluny d'aquesta cambra. Vostès, que critiquen molt que alguns partits es reuneixin per Europa, a Brussel·les o a Suïssa, han anat lluny a pactar això. Hem necessitat el concurs de gent que vostès dirien estrangers. Li vull dir també, senyor i senyories del PP, que em sap greu que no hi hagi el seu líder aquí avui, el senyor Núñez Feijóo. Sap per què? Perquè últimament el senyor Núñez Feijóo m'ha semblat un personatge molt interessant de la història del cinema: Harpo Marx. Se'n recorden, de Harpo Marx? Dels tres germans Marx? Dic Marx sense segones intencions. Ja sé que són de la dreta, vostès. Harpo Marx era un personatge que mai obria la boca, però que finalment treia d'una maleta moltes coses. Treia coses i contestava i parlava així. El senyor Núñez Feijóo, en la seva nova fase, no parla. Per exemple, resulta que al Parlament balear, el president del Parlament balear, un senyor ultra d'un partit ultra com VOX es comporta com un brètol i li pregunten a l'entrar a la cambra al senyor Núñez Feijóo que què en pensa d'això. I ell actua com Harpo Marx. Mec-mec, no lo he visto. Fantàstic.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.