«Jo només els diré una cosa. Crec que, en general, a la vida consumir la pròpia propaganda com a anàlisi és letal. És letal. És letal per les persones, per les empreses, pels partits. Li recomano que atengui una pel·lícula que es va fer sobre McNamara, el que fou secretari de defensa d'Estats Units. Robert McNamara va dir: el gran error que vam fer a la guerra del Vietnam és que ens vam creure les mentides i per això vam perdre la guerra. Home, aquest lloc, aquesta cambra on som tots, no és ben bé un Vietnam, tot i que a vegades s'hi assembla, però apunti-s'ho. Diuen també en la seva proposició 'respetar la función legislativa'. Home, jo crec que que vostès diguin això després de practicar de manera sistemàtica el filibusterisme des del Senat d'una manera ja diguem espectacular des d'aquesta cambra no ho poden dir, no tenen autoritat per dir-ho. En fi, vaig acabant. Presidente, señorías, señor Bermúdez de Castro, se lo voy a decir con la frase de un ilustre compañero de su grupo, el señor Borja Sémper: exageración permanente y perpetua la que ustedes hacen. Y fíjense que yo creía que hoy se produciría un milagro, puesto que ustedes han llegado a un acuerdo con los señores del PSOE para el Consejo General del Poder Judicial. Pensé: quizás, quizás habrá un oasis en esta Cámara; quizás parará la tormenta; quizás, no sé, un espíritu nuevo, no del 12 de febrero, pero, casi, se producirá un espíritu de gran coalición. Exagero, pero de buen rollo, de buen rollo.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.