«Creiem que el nombre d'hores que un treballador ha de passar cada dia a la feina s'ha de tocar. El nombre de dies que ha de treballar la setmana també és un tema que hem de reflexionar sobre ell. El nombre d'hores, també anuals, o fins quina edat es veu obligada a anar a treballar. Sempre parlem de temps de treball, exclusivament de temps de treball. Són alguns dels fets que més marcaran la vida de qualsevol persona treballadora i sé que el seu govern està fent coses interessants quant a la regulació de la jornada, quant al registre horari, que és molt important, de tal manera que agraïm les feines estan fent i avui simplement ens posem altres vies de debat com a mínim per veure si podem ampliar i millorar la vida de la gent. En el sistema actual, qualsevol persona que no hagi heretat una quantitat important de capital i, per tant, no pugui viure de renda, es veurà obligada a intercanviar temps de la seva vida a canvi d'un salari. I aquest intercanvi es produirà en el temps i amb els termes que dicti el mercat o l'empresari de torn. Però això hauria de tenir limitacions. La legislació laboral que defineix un model social i polític determinats i la lluita sindical i, si pot ser, el diàleg social, si és possible, que no sempre ho és amb aquesta CEOE que tenim en aquest país. Al nostre model social, polític i econòmic, el mercat de treball no pot seguir la llei de la selva, com predica el liberalisme i el neoliberalisme. Normalment, quan tenen beneficis, clar. Quan tenen pèrdues, sempre socialitzen aquestes pèrdues i llavors criden al pare Estat.»

Fragmento 2 de 19 de esta intervención.