«Llavors, el que deia abans. Recordo perfectament, i aquí ha sortit diverses vegades, l'any 1919, quan Salvador Seguí, el Noi del sucre, va aconseguir després d'una vaga, de les més importants que s'han fet a Europa, la jornada de vuit hores, ell i els seus companys de la CNT. En aquell moment van aconseguir una nova normativa que establia una jornada màxima de vuit hores diàries. Això va suposar el principi de la consolidació a l'Estat espanyol de la gran reivindicació obrerista de l'Europa del segle XIX i en part del segle XX, que era vuit hores de treball, vuit hores d'oci i vuit hores de descans. I des d'aquell 1919, el tema que ens ocupa, el temps de treball ha avançat, creiem que poc. S'ha avançat, però creiem que poc. De fet, un de cada quatre treballadors revela que treballa més de quaranta hores setmanals; un de cada tres treballadors acaba la seva jornada passades les set del vespre; vuit de cada deu treballadors declaren rebre comunicacions de l'empresa fora del seu horari de treball. I és clar que les condicions materials són aquestes. L'impacte en la vida de les persones de tot plegat és molt important.»

Fragmento 3 de 19 de esta intervención.