«Avui els estudis psicosocials ens mostren com el 45 % dels treballadors, gairebé la meitat, pateixen estrès a la feina i s'estima que el 20 % del total de trastorns depressius i d'ansietat es diagnostiquen i troben les seves causes en aspectes laborals. Fa un moment ho ha dit també la ministra de Sanitat. A vegades, molts dels problemes mentals es deuen a les condicions de treball, a la càrrega de treball, a les hores de treball, a la manca de salaris -?que ja ho deixem per un altre dia-, però també a la càrrega de treball tant a la jornada, com anual, com també al llarg de la seva vida. Crec que hi ha un exemple que tots coneixem. És l'exemple de les treballadores del servei d'atenció domiciliària, possiblement una de les feines més dures que hi ha en aquests moments, jo diria que a tot Europa. Una feina duríssima, feta principalment per dones, moltes migrants. I jo crec que s'haurien de posar en la seva pell per saber què significa. És un treball físic i psicològic, a vegades en gent malalta, a vegades s'exposen a assetjament sexual, assetjament laboral, a vegades fent de grues humanes, a vegades anant a llocs que no estan o tractant amb gent que té problemes psicològics. És a dir, és una feina duríssima que jo no crec que es pugui aguantar més de seixanta-cinc anys.»

Fragmento 4 de 19 de esta intervención.