«I hem d'aprofitar per recuperar aquell testimoni de Salvador Seguí de vuit hores de treball, vuit hores d'oci i vuit hores de descans, que ha fet curt. I per què ha fet curt? Perquè en aquell moment històric no es va tindre en compte una cosa. Era una perspectiva molt masclista. No es va tindre en compte tot el tema de les cures. Si no, segurament hauria fet un altre plantejament, en Salvador Seguí. Avui tenim clar que obviar els treballs de les cures i reproductius és d'un prisma purament masculí. Per tant, ha arribat l'hora, creiem, de poder guanyar temps de vida, perquè tothom pugui treballar -?la distribució del treball també pot ser important- per tal que puguem repartir equitativament els treballs de cures entre tots, perquè el treball no acabi amb la nostra salut, ni física ni mental, com està passant. Abans posàvem l'exemple de les treballadores del SAT. Em comentaven ahir mateix que anaven a treballar moltes empastillades, que anaven a treballar moltes amb dolors, que anaven a treballar pràcticament drogades per poder viure aquestes jornades de treball i a les quals se les demana treballar fins als seixanta-set anys.»

Fragmento 6 de 19 de esta intervención.