«També crec que la reducció de treball facilita la productivitat, està claríssim, i facilita la salut. No pot ser que aquesta societat tingui com a principals medicaments en la llista dels deu, l'Enantyum, el Trankimazin, els lorazepams. No podem anar dopats a treballar. Quan la gent va dopar a treballar -ja no parlem només de la salut mental dels joves, també dels adults, també dels adults- és que aquesta societat no funciona i ha de buscar en un Parlament -que és el lloc on se solucionen les coses parlamentant- solucions. Hem de ser imaginatius, i això que plantejava ministra són començaments, però jo li demano que explori altres vies que aquí també ha exposat i que crec que es podran parlamentar. En el Legislatiu es pot parlamentar de les coses que he dit aquí, que he proposat i que poden ser interessants. I a més també pot impulsar altres models de negoci. Si vostès tenen un model de negoci basat en l'esclavatge, no tenen per què millorar, ja tenen beneficis. Si la cosa es complica, potser també podem fer models de negoci que estiguin basats en la tecnologia, en la ciència, en l'R+D, etcètera, que també és interessant, no? I, sobretot, promou una societat més justa, més solidària en el treball, que no consumeixi tota l'energia dels individus i que permeti un millor equilibri entre la vida laboral i la vida personal, contribuint a la felicitat i a l'estat de la gent que és del que es tracta. El temps de vida és el patrimoni més valuós que tenim. El progrés tecnològic i econòmic ha de ser al servei de les persones, no a l'inrevés,»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.