«Gràcies, presidenta. Bon dia, diputades. Bon dia, diputats. Ja em perdonaran que trenqui una miqueta l'emocionalitat i la solemnitat del dia, perquè la veritat és que hi ha dues coses que entenem que s'han de posar en relleu. La primera: aquesta llei no és una iniciativa graciosa del Govern altament inspirada en conceptes ideològics. Aquesta llei és la transposició d'una directiva europea. I, per tant, s'havia de fer tant sí com no. Però es podia fer de moltes maneres, i la veritat és que nosaltres tenim una sensació d'oportunitat perduda molt, molt, molt contundent. Per tant, no estem contentes. És, per nosaltres, una aprovació de pur tràmit perquè, malgrat sí que és cert que a la comissió hi ha hagut una certa dosi de sororitat i alguna cosa s'ha introduït, el que també és cert és que el que no s'ha volgut introduir demostra fins a quin punt les majories d'aquest Congrés estan, allò que es diu, 'empenyades' o estan concernides per fer efectiva la paritat. Què volem dir? Doncs que entre totes les esmenes que nosaltres hem aconseguit negociar en aquesta llei, n'hi ha una que ens fa sentir especialment orgulloses, que és aconseguir que els consells informatius de Ràdio i Televisió Espanyola s'hagin de compondre obligatòriament d'un mínim de 40 i un màxim de 60. Per què? Doncs perquè, al final, el que interessa és que la mirada de les dones, també en els consells d'informatius, traspuï cap a la comunicació pública. I des d'aquesta perspectiva, considerem que és un guany.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.