«Deia: tot el que hauríem pogut fer i no hem fet són oportunitats perdudes. I són oportunitats perdudes perquè les característiques d'aquesta legislació que tenen a veure amb l'intent de trencament dels sostres de vidre no s'han traspassat a l'intent de trencament dels terres enganxosos. I perquè, si bé estem aconseguint mínimament que aquella frase de 'Quan una dona entra en política, canvia la dona, però quan moltes dones entren en política, canvia la política' sigui aplicable a totes les esferes de la societat. I saben què passa? Que les legislatures cada vegada són més curtes i més evanescents. I el nostre deure, quan tenim la sort, la sort, per entendre'ns, de ser legisladores i legisladors, és fer tot el que puguem en el moment en què puguem. Perdre oportunitats com aquesta em sembla que no ens ho podem permetre. I, per tant, amb un cert desànim, amb una certa decepció, amb una certa sensació d'oportunitat única perduda, votarem a favor de la llei perquè, al final, qualsevol avanç no serà entorpit per Esquerra Republicana de Catalunya. Però també és cert que tots els avanços que hauríem pogut impulsar no han estat possibles. Amb un cert dolor, amb una certa pena, mantenim les nostres esmenes. Si, en l'estona que queda, els grups de la majoria decideixen que s'han d'imposar sancions per al compliment efectiu de les previsions d'aquesta llei, saben que ens les poden votar. Moltes gràcies.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.