«Així, en el període de ponència, s'ha incorporat l'ús de sistemes alternatius, com per exemple el braille, la lectura fàcil, els pictogrames, el llenguatge de signes, els intèrprets o qualsevol altre tipus de sistema de comunicació o de dispositiu necessari per, com dèiem, garantir l'accessibilitat de totes les persones al dret de defensa, també de les de la tercera edat i dels menors. Això, sumat a altres millores gràcies a la incorporació d'esmenes i transaccionals de la pràctica totalitat dels grups de la cambra, ha fet que, malgrat la manca d'ambició del projecte, que ja ha estat manifestat per alguns dels portaveus que m'han precedit, la iniciativa hagi assolit un ampli suport; un suport que, de ben segur, hagués estat més important si no fos per l'al·lèrgia de la dreta extrema a la diversitat, en aquest cas, a la diversitat de les llengües d'aquest Estat. Llengües com el català, que amb les transaccionals de dues de les nostres esmenes, una d'Esquerra i una del BNG, i la feina compartida amb les diputades Mercè Perea i Pilar Vallugera, fa un pas endavant, incorporant a la llei el dret a utilitzar, en els processos davant tots els òrgans en jurisdicció a tot l'Estat, qualsevol de les llengües oficials de les nacionalitats on es resideixi o on s'hagin iniciat les actuacions judicials, així com també a rebre en qualsevol d'aquestes llengües les comunicacions produïdes.»

Fragmento 2 de 4 de esta intervención.