«Bon dia, diputats i diputades. Bon dia, presidenta. Gràcies. Que s'hagi de presentar, a aquestes alçades, una llei orgànica per garantir el dret de defensa explica moltes de les coses que han vingut passant en aquest estat. Per molt que sigui una llei que fa de volta de totes les lleis que en dependran i que entenc que, després, a través de la deficiència processal i demés, s'aniran desenvolupant. Perquè saben què passa? Que la convicció generalitzada a Catalunya és que segons quins ciutadans i ciutadanes no teníem dret a defensa, simplement. No et pots expressar en el teu idioma, no pots rebre les comunicacions en el teu idioma, quan vas a Madrid, hombre, solo faltaría, ¿no? Parlen la lengua del imperio... És igual si tots els teus drets com a ciutadans són conculcats o ho deixen de ser. Per tant, quan va arribar aquest projecte de llei, clar que vam introduir esmenes a favor de les persones amb discapacitat. Clar que vam introduir esmenes a favor dels menors i de la definició del que enteníem per menors en aquesta llei. Clar que vam introduir una bateria d'esmenes a favor de la professió d'advocats i procuradors. Clar. Però hi havia un element fonamental a tot això. Ens passem la vida sentint que 'Todos los españoles somos iguales delante de la ley', però, al final, no és veritat, per molt que ens vulguin considerar espanyols. I per això agraeixo l'esforç, i ho ha dit fa un moment el company Cervera, agraeixo l'esforç del company Cervera i de la companya Mercè Perea per arribar a dotar tota la ciutadania de la possibilitat d'anar als tribunals de tot l'Estat en el seu propi idioma. Ens diuen que costa diners? De veritat? La bancada de la dreta ens diu que el problema d'això és que costa diners? Se m'acudeixen vàries maneres de no buidar les arques públiques, com han fet vostès, i que no sigui necessàriament deixar-nos sense la capacitat d'intervenir en els tribunals en el nostre idioma.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.