Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
462 declaraciones · página 10 de 16
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. El grup popular avui ens porta a debat una proposició no de lle instant al Gobierno a exercir de manera efectiva i uniforme les seves competències en matèria d'immigració a tot l'Estat. Certament, senyor Tellado, tot el contrari del que pretenem des de Junts per Catalunya, amb la proposició de llei registrada conjuntament amb el Grup Socialista, conseqüència de l'acord signat el gener del 2024 en la negociació dels Reals decrets 6 i 8/ 2023. Però mirin amb perspectiva històrica, a nosaltres ens costa d'entendre la seva actitud i l'exagerada gesticulació del grup popular. I també ens sorprèn escoltar els apocalíptics auguris del president Aznar, aquell que al segle passat, en la intimitat, parlava català i amb aquell ridícul accent texà a l'altre costat de l'Atlàntic, el 2003. I és que mirin: un dels arguments que vostès fan servir per apel·lar a l'exercici efectiu i uniforme de les competències d'immigració per part de l'Estat és la Llei Orgànica 2/1986 de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Ens recorden a la part expositiva que el seu article 12 estableix quines són les funcions de la Policia Nacional i ens diuen que entre aquestes hi ha el control d'entrada i sortida del territori nacional d'espanyols i estrangers, així com les previstes en la legislació sobre estrangeria, refugi i asil, o l'extradició o l'expulsió i la immigració. Però saben que diu el mateix article 12 quan estableix les funcions exercides per la Guàrdia Civil? Doncs diu que una d'aquestes funcions és la vigilància del trànsit. Saben qui fa aquesta funció a Catalunya? Els Mossos d'Esquadra. Saben per què? Doncs perquè la tardor de 1997, un govern popular, encapçalat pel president Aznar i amb la M. 'punto' Rajoy de ministre, van transferir a la Generalitat la competència sobre trànsit. Una competència atribuïda a l'Estat per l'article 149.1. Sí, l'article 149.1, com les d'immigració. I saben com es va fer? Amb l'article 150.2 de la mateixa Constitució. El mateix que proposem utilitzar ara amb la immigració, el 150.2 que habilita l'Estat per transferir o delegar a les comunitats autònomes facultats corresponents a matèries de titularitat estatal, mitjançant una llei orgànica.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Bona tarda a totes les senyories. La nostra posició avui, com sempre, serà la de la defensa de Catalunya, la nostra gent, les nostres institucions i les nostres competències. I, per fer-ho, és necessari que s'impedeixi encotillar allò en què Catalunya té plena sobirania per cap norma que pugui néixer d'aquest Parlament. Aquesta proposició, de fet, tots ens hi hem referit. És bàsicament idèntica, excepte l'article 4, del projecte de llei de l'abril passat, projecte que va haver de ser retirat al darrer moment per manca de suport. I ja saben que Junts per Catalunya hi vam registrar una esmena a la totalitat. La nostra esmena feia únicament palesa la invasió de competències catalanes per la sempre infal·lible voluntat intervencionista estatal. Segur que saben que, cada cop que s'ha desenvolupat normativa específica sobre l'àmbit que ens ocupa, dites normes han estat objecte de dictàmens per part del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. Dictàmens que han conclòs que els preceptes dictaminats vulneraven les competències de la Generalitat en matèria d'habitatge, d'urbanisme, d'ordenació territorial, així com de procediment administratiu en aquelles normes que són substancials, pròpies, regulades a l'Estatut d'autonomia català. Finalment, es va haver de substituir la regulació prevista i es va establir un nou marc normatiu en aquest àmbit i, novament, aquells canvis van ser sotmesos al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, i fins i tot el Tribunal Constitucional en va declarar parcialment la seva inconstitucionalitat. Aquell text parcialment inconstitucional que va ser incorporat al text refós, que és el que avui es porta a modificació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Pero para hacer esto no necesitamos esta nueva ley, lo que necesitamos es erradicar otro flagelo, quizá menos llamativo, pero igualmente lesivo, un flagelo, un azote, que sufre Cataluña y quién vive, un azote que se ha convertido en una enfermedad crónica en nuestro país, aplicada por todos los Gobiernos españoles, sean de derechas o de izquierdas, un azote que se llama expolio fiscal y que representa cada año un déficit de 22 000 millones de euros, o sea, más del doble del presupuesto del Departamento de Salud catalán, o diciéndolo de una forma más llana, para que todo el mundo lo entienda, 2700 euros por habitante de Cataluña que vienen a Madrid y no vuelven nunca. Es evidente que, si no se revierte esta situación, si no se pone fin al expolio fiscal, será imposible que ninguna iniciativa legislativa tenga el impacto en Cataluña que necesitan la ciudadanía y el personal sanitario. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Reivindicamos lo que se ha hecho y lo hacemos sin estar muy orgullosos, conscientes de que tenemos camino que recorrer y trabajo que realizar, pero queremos hacerlo desde Cataluña. Y es en este sentido en el que queremos recordarles que la gestión del sistema sanitario es una competencia transferida a las comunidades autónomas. En el caso de Cataluña, nuestro sistema sanitario tiene un marco propio y unas particularidades que, si quieren nuestros votos, deben ser respetadas, cosa que reiteradamente el Grupo Popular olvida y no tiene en cuenta. Estamos a favor de establecer medidas que garanticen la seguridad y la salud del personal sanitario en los centros de trabajo públicos y privados. Estamos a favor de implementar los planes y las medidas necesarias para prevenir y evitar actos de violencia en el ámbito sanitario. Estamos a favor de establecer obligaciones y garantizar derechos que protejan al personal sanitario. Pero, como les decía, también estamos a favor de que se respeten escrupulosamente los marcos competenciales y la idiosincrasia del ámbito sanitario catalán y de que no se tienda una vez más a la centralización, implementando modelos nacionales españoles sustitutivos. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Y, sobre todo, desde Junts per Catalunya estamos a favor de disponer de la financiación justa y necesaria para llevar a cabo las mejores políticas para todos los ciudadanos de Cataluña, en todos los ámbitos, también en el sanitario, concretamente para terminar con la violencia que sufre el personal sanitario.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Per fer això, no ens cal aquesta nova llei. Per fer això, el que ens cal és erradicar-ne una altra de xacra, potser menys cridanera 'a priori', però igualment lesiva, una xacra que qui la pateix és Catalunya i tots els que hi viuen. Els parlo d'una xacra que ha esdevingut una malaltia crònica per al nostre país, aplicada per tots els governs espanyols, siguin de dretes o siguin d'esquerres. Una xacra que es diu espoli fiscal i que representa cada any un dèficit de 22 000 milions d'euros, o sigui, més del doble del pressupost del Departament de Salut català. O dit de forma senzilla, perquè tothom ho entengui, 2700 euros per cada habitant de Catalunya que venen a Madrid i no tornen mai. És evident que, si no es reverteix aquesta situació, si no es posa fi a l'espoli fiscal, és impossible que cap iniciativa legislativa tingui a Catalunya l'impacte que la seva ciutadania, i en aquest cas els professionals de la sanitat, es mereixen. Moltes gràcies. Gracias, presidenta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la violencia en el ámbito sanitario.
«Reivindiquem el que s'ha fet, i ho fem sense cap cofoisme, conscients que hi ha camí per córrer i molta feina per fer, però la volem fer des de Catalunya. I és en aquest sentit que els volem recordar que la gestió del sistema sanitari és una competència transferida a les comunitats autònomes. I, en el cas de Catalunya, el nostre sistema sanitari té un marc propi i unes particularitats que, si volen els nostres vots, han de ser respectades, cosa que reiteradament el grup popular oblida i obvia. Mirin, estem a favor d'establir mesures per garantir la seguretat i la salut del personal sanitari en els centres de treball públics i privats. Estem a favor també d'implementar els plans i les mesures necessàries per prevenir i evitar actes de violència en l'àmbit sanitari. I estem a favor d'establir obligacions i garantir drets que protegeixin el personal sanitari. Però, com els deia, també estem a favor que respectin escrupolosament els marcs competencials i la idiosincràsia de l'àmbit sanitari català. I no s'aboqui un cop més a la centralització, implementant models nacionals espanyols substitutius. I, sobretot, des de Junts per Catalunya, estem a favor de disposar del finançament just i necessari per fer les millors polítiques per a tots els ciutadans de Catalunya, i en tots els àmbits, també en el sanitari, i concretament en el d'acabar amb la xacra que representa la violència que pateix el seu personal i que avui ens ocupa.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Durant el procés a Catalunya ja vam comprovar que quan l'Estat espanyol vol, s'organitzen en un vist i no vist actuacions contundents dels cossos policials, sense estalviar res, ni recursos humans, ni econòmics, ni tanta agressivitat i violència gratuïta als ciutadans catalans com els va venir de gust. També és cert que, després d'aquells fets, la policia espanyola a Catalunya, per als ciutadans catalans hi és bastant sobrera. Lamentable, senyor ministre, que per ciutadans innocents que només volien votar, s'utilitzessin els cossos policials espanyols amb una violència injustificable i, en canvi, en aquests casos de flagrant corrupció dels seus cossos policials, s'ho mirin de perfil. I acabo. Per això, i per acabar, deixi'm dir-li, senyor ministre, ja ho veu que fa molt temps que se li ha girat feina. Li recomano que es preocupi i s'ocupi de fer neteja de la corrupció als cossos policials espanyols i, a Catalunya, ens deixin tranquils amb el nostre 112. Moltes gràcies. Señor ministro, buenas tardes de nuevo. Lo primero que ha dicho es: no voy a sacar pecho con el tema de la corrupción dentro de los cuerpos policiales del Estado relacionados con el narcotráfico, pero lo ha hecho, no solo un poco, son la guía de Europa y espero que lo representantes de los otros seis Estados que están en esa Comisión que usted ha mencionado no estén leyendo las noticias que están siendo publicadas en los medios últimamente, porque pensarán que están en muy malas manos. Ha dicho que ustedes eliminan -en catalán suena un poco extraño- los garbanzos negros de sus organizaciones. Aquí, el negro no le ha parecido mal, antes sí, cuando he hablado de momentos oscuros. Faltaría más que no lo hicieran, esto no tiene ningún mérito, no se lo puedo reconocer como mérito, porque es su obligación, está legalmente obligado a hacerlo así, y usted lo sabe; no se lo puedo reconocer como un mérito. Faltaría más que no exigiera las responsabilidades que se deben exigir a los profesionales corruptos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Molt bé, senyor ministre. Bona tarda de nou! El primer que ha dit és: 'No trauré pit' del tema aquest de la corrupció dins dels cossos policials de l'Estat relacionades amb el narcotràfic, però ho ha fet. Però no, no només una miqueta. És que són la guia d'Europa. Són la guia d'Europa i espero que els representants dels altres sis estats que estan en aquesta comissió que vostè diu, doncs, no estiguin llegint les notícies que estan sortint darrerament als mitjans, perquè, vaja, potser pensaran que estan en molt males mans. Ha dit que vostès eliminen els..., -en català queda una mica estrany perquè és una fórmula que no s'utilitza- els cigrons negres de les seves organitzacions, no? Aquí el negre no, no li ha semblat malament. Abans, sí quan he parlat de moments foscos, no? Només faltaria que no féssim, però és que això no té cap mèrit. No li puc reconèixer com un mèrit perquè és la seva obligació. Està legalment obligat a fer-ho així. Vostè ho sap i, per tant, no li puc reconèixer com un mèrit. Només faltaria que no exigís les responsabilitats que s'han d'exigir a les..., els professionals corruptes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al aumento de la indemnización por despido improcedente.
«Y en este sentido va nuestra enmienda, en el sentido de instar al Gobierno a revisar la indemnización por despido improcedente, a revisarla respondiendo a los requisitos del Consejo de Europa, a revisarla protegiendo a las personas trabajadoras y haciéndola disuasiva para las empresas, pero, al mismo tiempo, ajustada a las indemnizaciones que existen en el resto de Europa. Pero, sobre todo, hay que hacerlo revisando también este conjunto de inputs que les he declinado hace un instante y que quedan recogidos en la literalidad de nuestra enmienda. Saben, como siempre, que cuando nosotros presentamos una iniciativa o cuando presentamos una enmienda lo hacemos pensando en el contexto laboral y económico catalán, pero es cierto también que en este caso la enmienda, nuestra propuesta, es extrapolable y asumible para los que piensen en su país, en su territorio o en el conjunto del Estado. Nada más y muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al aumento de la indemnización por despido improcedente.
«Saben, com sempre, que nosaltres, quan presentem una iniciativa o quan presentem una esmena, ho fem pensant en el context laboral i econòmic català, però és cert també que en aquest cas l'esmena, la nostra proposta, és extrapolable i assumible per als quals pensin en el seu país o en el seu territori o en el conjunt de l'Estat. Res més i moltes gràcies. Gracias presidente. Buenas tardes, señorías. El Grupo Parlamentario Euskal Herria Bildu ha presentado esta PNL que en su parte dispositiva insta al Gobierno, en base a los requisitos realizados por el Consejo de Europa, a aumentar la indemnización por despido improcedente, recuperando los niveles previos a 2012. Desde Junts per Catalunya entendemos que cualquier alteración del sistema se tiene que hacer con fórmulas que sean acotadas, realistas y que, sobre todo, aporten seguridad jurídica, es decir, que se tiene que hacer a partir de criterios de valoración previamente conocidos que no comporten el incremento de costes por despido por encima de lo que tienen la mayoría de países de la Unión Europea.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«Sap per què som exigents i ho seguirem sent, senyor Sánchez? Entre d'altres coses, perquè el president de la Generalitat de Catalunya ha decidit no ser-ho, perquè ve renunciat perquè és del seu partit. I n'hi ha alguns d'aquí que per defensar blocs ideològics espanyols han renunciat a defensar Catalunya. Estem en política per servir els ciutadans catalans, no per servir-los a vostès. I ens plantem perquè és la nostra responsabilitat defensar Catalunya davant un Govern que no ho fa. Visca Catalunya lliure! Moltes gràcies. Lo que estamos haciendo nosotros es lo que nadie más se atreve a hacer: exigirles a ustedes que muevan el culo y que hagan el trabajo que tienen que hacer en Cataluña. Paguen lo que deben a los catalanes; traspasen las competencias acordadas; respeten las competencias que ya tenemos; demuestren que les indigna tanto como a nosotros que la cúpula judicial española se vanaglorie de no aplicar las leyes que se aprueban aquí; publiquen las balanzas fiscales -tienen los datos-; inviertan el desastre que han dejado en Renfe ustedes y el Partido Popular -en Renfe y Rodalies de Catalunya-; plántense ante Europa cuando sentencian a muerte a los pescadores y agricultores de Cataluña; dejen de apretar a las pequeñas y medianas empresas; dejen de cosernos a impuestos; ejerzan la diplomacia para aprobar la oficialidad del catalán en Europa; hagan vivienda pública y equilibren los precios; respeten a la Policía catalana; agilicen la ley contra la multirreincidencia presentada por Junts aquí y admitida a trámite. Cuando alguien entra en Cataluña la Policía que tiene que ver es la Policía catalana, la lengua que ha de aprender es el catalán y el país que ha de respetar y ha de saber que pisa es Cataluña.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Presidente sobre la situación política en el Reino de España?
«El que estem fent nosaltres és el que ningú més s'atreveix a fer, que és exigir-los a vostès que moguin el cul i facin la feina que han de fer a Catalunya. Paguin el que deuen als catalans; traspassin les competències acordades; respectin les competències que ja tenim; demostrin que els indigna tant com a nosaltres que la cúpula judicial espanyola es vanti de no aplicar les lleis que s'aproven aquí; publiquin les balances fiscals -tenen les dades per fer-ho-; reverteixin la desfeta que han fet vostès i el Partit Popular a Rodalies i Renfe Catalunya; plantin-se davant d'Europa quan sentencien a mort els pescadors i els pagesos de Catalunya; deixin de collar les petites i mitjanes empreses; deixin de cosir-nos a impostos; exerceixin la diplomàcia per aprovar l'oficialitat del català a Europa; facin habitatge públic i equilibrin els preus; respectin la policia catalana; agilitzin la llei contra la multireincidència presentada per Junts aquí i admesa a tràmit. Quan algú entra a Catalunya la policia que ha de veure és la catalana, la llengua que ha d'aprendre és el català i el país que ha de respectar i ha de saber que trepitja és Catalunya.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuáles son las previsiones del Gobierno español para terminar el eje pirenaico (N-260)?
«Senyor ministre. Avui li parlaré d'un corredor mediterrani, segona part, és a dir, com una infraestructura estratègica té més de trenta anys d'endarreriment. L'eix pirinenc uneix totes les valls de la serralada -el tram català té 354 quilòmetres. Als anys noranta, un ministre socialista anunciava una modernització integral d'aquest eix, que té una traça encara ara en la seva majoria de quan les carreteres es feien amb animals. Durant aquests més de trenta anys han passat coses, òbviament. Al tram occidental de l'eix, l'any 2008, un conseller de la Generalitat, socialista, un ministre, anunciaven l'acord de quina opció prenien per fer el túnel de Perves, un port on hi ha un petit túnel on només hi passa un vehicle, ministre, un vehicle. Han posat un semàfor, res més. La darrera actuació important d'aquell sector és el tram Senterada-Xerallo de l'any 1999. Després d'això, anuncis i anuncis. Ara sí, la variant de la Pobla i una rotonda, la de Montferrer, reclamada fa vint anys enrere. A la part gironina de l'eix passa el mateix: de setanta-sis quilòmetres de desdoblament previstos se n'han fet vint-i-tres. L'última gran actuació, el túnel de Portbou, de l'any 2006. L'any 2008 s'anuncia el desdoblament Figueres-Llançà; el 16, es tanca el projecte. Res més. Igual que els anuncis del túnel de Toses, per exemple, un eix que té sinistralitat, ministre. La setmana passada hi va haver una altra víctima mortal a Llançà, la segona d'enguany. El darrer gran anunci és aquest que vostè acaba d'explicar, ministre, un conveni que va passar pel Consell de Ministres a l'octubre i de 260 milions en deu anys, ministre, en deu anys. Això surt a 73 000 euros per quilòmetre i any.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I acabo. Més aviat que tard, els valencians i les valencianes trobaran la fórmula democràtica que els permeti, per dignitat, fer possible el canvi que necessitin. Visca la terra. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. A veces, para entender mejor las cosas, es necesario tomar perspectiva, y nosotros en este tema también hemos tomado perspectiva y sobre todo lo hacemos intentando respetar siempre a los ciudadanos de Valencia, alejándonos del hecho de convertir este debate, que es serio, en una tertulia de bajo nivel o en una intervención del Club de la Comedia. Los días 20, 21, 22 y 23 de enero de 2020, el temporal Gloria cruzó las tierras de la península ibérica y en Cataluña, su paso fue devastador; afectó a la práctica totalidad de nuestras comarcas, provocando muchos destrozos e incidencias. Las intensas lluvias que cayeron esos días por toda Cataluña llegaron, en algún momento, a los 500 litros por metro cuadrado y provocaron el desbordamiento de muchos ríos y barrancos, con especial virulencia en las cuencas del Ter, Fluvià, Tordera, Serpis y Oñar, obligando a que las autoridades que tenían que gestionar la emergencia recomendaran el confinamiento. El temporal afectó también gravemente al delta del Ebro, donde el mar inundó muchos kilómetros tierra adentro, provocando daños en la industria pesquera y también destrozos en los cultivos. El litoral catalán, desde la Costa Brava, hasta la costa Dorada, pasando por el Maresme y la costa central, se vio duramente afectado, con fuertes olas, que llegaron hasta 14 metros e inundaron los paseos marítimos y también las calles de muchas ciudades y pueblos de la costa. Hubo cortes en las redes de distribución de agua, electricidad y telefonía, cortes que en muchos pueblos duraron muchos días.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, presidenta. A vegades, per entendre millor les coses, cal agafar perspectiva, i nosaltres, en aquest tema, també hem agafat aquesta perspectiva i sobretot ho fem intentant respectar sempre els ciutadans de València i fer-ho lluny de convertir aquest debat, que és seriós, en una tertúlia de baix nivell o en una intervenció de El club de la comedia. Els dies 20, 21, 22 i 23 de gener del 2020, el temporal glòria va creuar les terres de la península ibèrica i a Catalunya el seu pas va ser devastador, va afectar pràcticament la totalitat de totes les nostres comarques, provocant moltíssimes destrosses i també molts incidents. Les intenses pluges van caure per tota Catalunya, arribant en algun moment fins als cinc-cent litres per metre quadrat, i van provocar el desbordament de molts rius i de molts barrancs, i amb especial virulència a les conques del Ter, el Fluvià, la Tordera, el Serpis i l'Onyar, obligant a que les autoritats que havien de gestionar aquesta emergència recomanessin el confinament. El temporal va afectar també greument el delta de l'Ebre, on el mar va inundar molts quilòmetres terra endins, provocant destrosses en la indústria pesquera i també provocant destrosses en els conreus. El litoral català, des de la Costa Brava fins a la Costa Daurada, passant pel Maresme i la costa central, es van veure durament afectats amb fortes onades, que van arribar fins a catorze metres i que van inundar passejos marítims i també carrers de molts pobles costaners. Hi va haver també talls de les xarxes de distribució d'aigua, electricitat i telefonia, talls que en molts pobles van durar molts dies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Por otro lado, queremos que todo el mundo se conciencie, que cambie de hábitos, por ejemplo, reduciendo el volumen de basuras, comprando a granel en lugar de productos empaquetados en plástico, o separando los residuos en casa para poder cuidar del planeta, que no deja de ser la casa de todos nosotros. La diputada del Grupo Popular decía que se niega a que los ciudadanos tengan que asumir nuevos impuestos. No, mire, los ciudadanos, pagar, ya pagan. Pagar, ya pagamos. Por ejemplo, lo hacemos con costes indirectos, a través del IBI, a través de la factura del agua, de modo que, como no hay transparencia, no podemos cuantificar de manera precisa el problema que tenemos encima. Quizá una de las propuestas sería, por lo tanto, si ahora se pasa esta tasa directamente al ciudadano, se le podría reducir el IBI. La realidad es que estamos muy cerca en el tiempo y muy lejos en el cumplimiento de los objetivos que nos impone la Unión Europea. La reutilización y el reciclaje de los residuos municipales debe ser del 55 % en 2025, el 60 % en 2030 y el 65 % en 2035. Hoy en día, el Estado está en un promedio del 24 % de recogida selectiva real. Por lo tanto, hay que incentivar a la ciudadanía a la aplicación de las tres erres: reducir, reutilizar y reciclar. Ustedes hablan de una tasa justa. También les pregunto cómo se puede establecer una tasa justa si no sabemos a qué costes nos estamos enfrentando. Por lo tanto, gestión transparente, números claros y que quien consuma de manera responsable y haga una gestión sostenible de los residuos reciba como recompensa una tasa justa. Es cierto que el Estado español optó por obligar a cubrir vía tasa el 100 % del coste del reciclaje, tratamiento, reutilización de los residuos, porque la Unión Europea le estaba presionando por no haber hecho los deberes. Tampoco los había hecho respecto al establecimiento del canon de residuos y mira por dónde lo solucionó a la valiente, cuando hablamos de Cataluña con la expropiación del canon de residuos catalán. Cataluña sí que había hecho los deberes, durante dieciocho años había creado, gestionado y mejorado un canon que obligaba a tributar por la incineración, el tratamiento de residuos, el vertido de la industria; dieciocho años facilitando la economía circular, el reciclaje y haciendo una gestión eficiente, una buena praxis elogiada en toda Europa que acabó siendo de titularidad de Hacienda pública española, y ahora los catalanes cobramos y gestionamos un tributo que ya no es nuestro y que, por cierto, para que lo sepan, ha perdido su eficiencia en un 5 %, cinco millones de euros al año como consecuencia de que el Estado permite generar excepciones y también porque han complicado la gestión pasando de cuatro tipos de canon a diecinueve. ¿Y saben qué ha pasado a nivel de las diferentes comunidades autónomas? Que la mayoría de las comunidades autónomas no ha querido saber nada, absolutamente nada de la recaudación del canon, lo hace el Estado y después transfiere los recursos. En conclusión, quien lo hace bien, Cataluña, se encuentra con una gestión menos eficiente y esto va en contra de la sostenibilidad. Gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«És cert que l'Estat espanyol va optar per obligar a cobrir, via taxa, el cent per cent del cost de reciclatge, tractament i reutilització dels residus perquè la Unió Europea l'estava pressionant per no haver fet els deures. Mirin, tampoc els havia fet respecte de l'establiment del cànon de residus i ves per on, ho va solucionar a la brava; quan parlem de Catalunya, amb l'expropiació del cànon de residus català. Catalunya sí que havia fet els deures. Durant divuit anys, havia creat, gestionat i millorat un cànon que obligava a tributar per l'abocament, la incineració, el tractament de residus, de la construcció o de la indústria, divuit anys, divuit anys facilitant l'economia, circular al reciclatge i fent una gestió eficient. Una bona praxi elogiada a tota Europa, que va acabar sent de titularitat de la Hisenda pública espanyola. I ara els catalans cobrem i gestionem un tribut que ja no és nostre. I que, per cert, perquè ho sàpiguen, ha perdut la seva eficiència en un 5 %, uns 5 milions d'euros a l'any com a conseqüència que l'Estat permet generar exempcions i també perquè han complicat la gestió, passant de quatre tipus de cànon a dinou.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Vuelvo a lo que decía antes. ¿Qué quedará de este Pleno de hoy? ¿Quedarán los titulares? No. Lo que quedará es que, gracias a Junts per Catalunya, se reducirá la presión fiscal a las microempresas, pequeñas y medianas empresas, y a las cooperativas reduciendo el impuesto de sociedades, por un valor de 2500 millones de euros, a las de Cataluña, una medida que beneficia a más de 250 000 empresas de Cataluña y que facilitará una mayor actividad empresarial y un mayor crecimiento del empleo. Y quedará, gracias a Junts per Catalunya, la eliminación del impuesto que se quería poner a 2,7 millones de catalanes que hacen el esfuerzo de pagarse una mutua sanitaria y a quienes se quería castigar con 250 millones de euros anuales. También quedará que, gracias a Junts, se ha incluido una bonificación en la cotización de Seguridad Social de los entrenadores de los clubes deportivos: 21 000 clubes deportivos en Cataluña, centenares de miles de niñas y niños y jóvenes y sus familias se beneficiarán de esta medida largamente reivindicada y que garantiza el futuro del tejido deportivo catalán.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Tornant al que deia abans. Què en quedarà d'aquest plenari d'avui? En quedaran els titulars? No. En quedarà que, gràcies a Junts per Catalunya, es reduirà la pressió fiscal a les microempreses i les petites i mitjanes empreses i a les cooperatives, reduint l'impost de societats per un valor de 2500 milions d'euros a les de Catalunya. Una mesura que beneficia més de 250 000 empreses de Catalunya i que facilitarà una major activitat empresarial i un major creixement de l'ocupació. I en quedarà que, gràcies a Junts per Catalunya, s'ha eliminat l'impost que es volia posar a 2 700 000 catalans que fan l'esforç de pagar-se una mútua sanitària i que se'ls volia castigar amb 250 milions d'euros anuals. I en quedarà que, gràcies a Junts, s'ha inclòs una bonificació de la cotització de la Seguretat Social dels entrenadors dels clubs esportius, 21 000 clubs esportius a Catalunya, centenars de milers de nens i nenes i joves i les seves famílies es beneficiaran d'aquesta mesura llargament reivindicada i que garanteix el futur del teixit esportiu català.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de septiembre, General...
«Moltes gràcies. Muchas gracias. Voy a hacerlo desde el escaño, presidenta, porque voy a ser muy breve. Queremos poner de manifiesto -ya lo saben todos- que se está tramitando una proposición legislativa, una modificación en términos muy similares a la que hoy vuelven a presentarnos. Les indicamos que, en caso de que prospere, creemos que lo adecuado sería que se acumularan en su tramitación. En cualquier caso, repetiré lo que ya ha comentado mi compañero Luis Cervera cuando se iniciaba el trámite de la primera de las proposiciones. Junts per Catalunya hará que esta modificación, la que se acabe concretando, no desvirtúe en ningún caso el modelo penitenciario propio, el modelo penitenciario catalán, no que suponga o represente una recentralización o centralización encubierta que afecte a las competencias de la Generalitat de Catalunya y, finalmente, no pueda convertirse, en ningún caso, para el Gobierno de la Generalitat de Catalunya, como tantas veces ha sucedido ya, en una mala financiación en su aplicación y que no esté a la altura del incremento del coste, que sabremos que sería considerable. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de septiembre, General...
«Moltes gràcies. Ho faré des de l'escó, presidenta, perquè seré molt breu. Volem posar de manifest -ja ho sabem tots- que s'està tramitant una proposició legislativa, una modificació en termes molt similars a la que avui ens tornen a presentar. I els indiquem doncs que, en cas que prosperi, creiem que el que seria adequat és que s'acumulessin en la seva tramitació. I, en tot cas, repetiré el que ja va esmentar el meu company Cervera quan s'iniciava el tràmit de la primera de les proposicions, i és que des de Junts per Catalunya vetllarem perquè aquesta modificació, la que s'acabi concretant, no desvirtuï en cap cas el model penitenciari propi, el model penitenciari català, Que tampoc suposi o representi una recentralització o una centralització encoberta que afecti les competències de la Generalitat de Catalunya. I, finalment, que en cap cas pugui convertir-se en un llast per al Govern de la Generalitat, per al Govern de Catalunya, perquè, com tantes vegades ja ha passat, el mal finançament en la seva aplicació no estigui a l'alçada de l'augment del cost, que tots sabem que en aquest cas serà bastant considerable.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Volvemos a la ley que nos ocupa. Creemos que puede llevar a una indeseable administrativización de la justicia, es decir a una justicia formalista y alejada de los ciudadanos y de sus necesidades. No queremos una eficiencia en el sentido de justicia, no queremos eficiencia en la justicia de manera corporativista y en interés solo de los jueces, los LAJ y los funcionarios. En lugar de eso, queremos una mejora para los ciudadanos, y por ello hemos intentado devolver la ley a los ciudadanos, a la realidad social, territorial y lingüística. Por ello, nosotros creemos que no es menor haber conseguido que la ley, en primer lugar, como resaltaba el diputado Mikel Legarda, reconozca las competencias autonómicas que, incomprensiblemente, no aparecían en el escrito original; o haber conseguido un primer paso en la desconcentración de parte de las funciones de la actividad judicial en los procuradores, que pasan a ser cooperadores de la Administración de Justicia y a realizar diversas actuaciones materiales para impulsar y agilizar el proceso judicial. Tampoco es menor, ni mucho menos, haber conseguido lo que hemos conseguido en materia de justicia, paz y proximidad, porque nuestra línea roja siempre ha sido mantener la Justicia de Paz como órganos jurisdiccionales plenamente integrados en el Poder Judicial. Lo hemos conseguido; la Justicia de Paz se mantiene. La competencia de Cataluña en Justicia de Paz no se toca; y los 898 jueces de Paz catalanes no se tocan. Para nosotros no era objeto de transacción la eliminación de los jueces de Paz como órganos jurisdiccionales. Por ello, en esta y en la pasada legislatura Junts per Catalunya ha sido el único grupo parlamentario que nunca ha firmado una transaccional para suprimir la Justicia de Paz en Cataluña. A cambio, se nos ofrecía una figura de conciliador externo al Poder Judicial, nombrado por el Pleno del municipio y que mantenía el nombre de juez de Paz. Nos daban gato por liebre y en ningún momento lo aceptamos. En primer lugar, porque esto vaciaba de competencias o de contenido, mejor dicho, el artículo 108 del Estatuto de Autonomía de Cataluña, que establece la competencia de la Generalitat en cuánto a Justicia de Paz y proximidad, en los términos que establece la Ley Orgánica del Poder Judicial. Si estos términos eran eliminar como órgano jurisdiccional al juez de Paz, pues quedaba sin contenido la competencia catalana en esta materia, y esto no lo podíamos aceptar. Y, en segundo lugar, en Cataluña hay 898 jueces y juezas de Paz que hacen efectiva la justicia de proximidad a millones de catalanes; una justicia conectada con el territorio y su gente; una justicia que se hace principalmente en catalán y que es imprescindible que se mantenga, especialmente en los municipios con riesgo de despoblación y con una población envejecida. Esta Justicia de Paz es esencial para superar la barrera digital.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«I en segon lloc, a Catalunya hi ha 898 jutges i jutgesses de pau que fan efectiva la justícia de proximitat a milions de catalans. Una justícia connectada al territori i a la seva gent. Una justícia que es fa principalment en català i que és imprescindible que es mantingui especialment als municipis en risc de despoblació i amb una població envellida, on aquesta justícia de pau és precisament una eina essencial per superar la barrera digital. L'acord al que hem arribat preserva les atribucions actuals dels jutges de pau, les jurisdiccionals i les d'altres tipus i, naturalment, es preserva el suport administratiu, l'espai físic i el reconeixement en els espais físics dels jutges de pau. També es preserva la potencialitat de la justícia de pau per a recuperar competències perdudes i fins i tot guanyar-ne de noves. Per exemple, hem aconseguit també, en coherència amb la naturalesa dels jutges de pau com a jutges de proximitat que puguin participar en processos de conciliació fins a un límit de 10 000 euros.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué respuesta tiene el Gobierno español para revertir el absentismo laboral?
«Gracias, presidenta. Vicepresidenta, preguntamos por el absentismo laboral y lo hacemos en el marco del debate iniciado hace quince días a propuesta de Junts per Catalunya en el Parlamento catalán ante la preocupación generada por su evolución en nuestro país, Cataluña. En los últimos diez años ha ido al alza. Por ejemplo, se ha duplicado el absentismo por incapacidad temporal y se ha llegado a un promedio de 7,5 cuotas mensuales por trabajador, algo que representa un coste directo, según PIMEC, estimado en un equivalente al 5,08 de nuestro PIB. Es evidente que la magnitud de estos datos impacta en la sociedad porque afecta a la salud y al bienestar de muchas personas trabajadoras, impacta en las empresas porque pone en riesgo su viabilidad, sobre todo de las más pequeñas, y, por último, impacta en el conjunto de la economía porque es menos competitiva. Saben bien ustedes que nosotros querríamos dar respuesta a esta situación desde el Parlamento de Cataluña con toda la capacidad legislativa y desde una Generalitat que priorice Cataluña, pero hoy no se da ni una cosa ni la otra y, a pesar del muy buen trabajo que seguro harán nuestros compañeros en la Cámara catalana, necesitamos que el Gobierno del Estado no rehúya su responsabilidad. Por eso le pregunto qué medidas va a tomar su Gobierno para revertir esta situación.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué respuesta tiene el Gobierno español para revertir el absentismo laboral?
«Gràcies, presidenta, vicepresidenta. Preguntem per l'absentisme laboral i ho fem en el marc del debat iniciat fa quinze dies a proposta de Junts per Catalunya en el Parlament català per la preocupació generada per la seva evolució en el nostre país, Catalunya, perquè en els darrers deu anys ha anat en augment. Per exemple, s'ha doblat l'absentisme per incapacitat temporal, arribant a la mitjana de 7,5 hores mensuals per treballador, que representa un cost directe, segons PIMEC, estimat en l'equivalent al 5,08 del nostre PIB. I és evident que la dimensió d'aquestes dades impacten. Impacten en la societat, perquè afecta la salut i el benestar de moltes persones treballadores. Impacta a les empreses perquè posa en perill la seva viabilitat, especialment d'aquelles més petites. I, finalment, impacta en el conjunt de l'economia perquè la fa menys competitiva. Saben bé que nosaltres voldríem donar resposta a aquesta situació des del Parlament de Catalunya, amb tota la capacitat legislativa i des d'una Generalitat que prioritzés Catalunya. Però avui no passa ni una cosa ni l'altra. I malgrat la molt bona feina que segur faran els nostres companys a la cambra catalana, necessitem que el govern de l'Estat no defugi la seva responsabilitat i és per això que li demano quines mesures prendrà el seu govern per revertir aquesta situació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Pero otra cosa es la gestión que los responsables realizan de una situación de lluvias extraordinaria y el impacto que su toma o no toma de decisiones en tiempo y forma tiene. En este sentido, en Junts per Catalunya queremos poner en valor la importancia de disponer de un sistema de emergencias y de prevención de riesgos eficaz y eficiente, como el que se ha ido tejiendo en Cataluña a lo largo de las últimas décadas por parte de gobiernos con distinto signo político. El Servicio Meteorológico de Cataluña, la Agencia Catalana del Agua, Protección Civil y el Cuerpo de Bomberos de la Generalitat son referentes en este ámbito. Todos los Gobiernos los han ido reforzando. Es verdad que algunos lo hemos hecho por más vocación de Estado que otros, pero nunca nadie ha tenido la tentación de suprimirlos. Gracias a esta estructura en materia de emergencias, Cataluña ha podido hacer frente por sí misma a crisis como las del temporal Gloria, la pandemia de la COVID o los atentados del día 17 de agosto en las Ramblas y en Cambrils. Pero, lejos del triunfalismo, queremos seguir actualizando y mejorando el modelo catalán de emergencias para que sea todavía más robusto. Porque la grave situación desencadenada en el país valencià ha puesto en evidencia la falla de un Estado y de un Gobierno autonómico que no han sabido responder adecuadamente, que han sido capaces incluso de parar o rechazar la ayuda de otros Gobiernos cuando estaban con el agua al cuello. Hemos sido testigos de cómo los dos grandes partidos españoles, uno al frente del Estado y otro representando un autonomismo sin alma política y social, llegaron tarde. Y hoy -lo hemos visto hace un rato- parecen más preocupados por librarse de las culpas que por atender a la ciudadanía y entender la magnitud de la emergencia. Entender lo sucedido es una necesidad para sacar los aprendizajes necesarios para que nunca más se repita una gestión tan nefasta como esta, una gestión que, lejos de minimizar los riesgos para la población, los acentuó y, lejos de agilizar la respuesta, la ralentizó. En este contexto, Junts per Catalunya pidió la semana pasada la celebración de un pleno monográfico en el Parlament sobre prevención y gestión de emergencias en Cataluña. Lo hizo para abrir un debate que nos permita actualizar y reforzar todavía más las estructuras de país en este contexto de cambio climático, pero también en este contexto de colapso del modelo del Estado español, un Estado español que, como Junts per Catalunya hemos denunciado reiteradamente en los últimos años, ha promovido la armonización a base de la fulminación de competencias y no en pro de la eficacia y la eficiencia sino del intervencionismo y de una tutela mal entendida. Lo hemos visto estos días, igual que lo vimos con el Real Decreto Ley 15/2022 en materia de incendios forestales. Podría recordar con los votos de quién se aprobó, pero hoy no corresponde. Ese real decreto, una vez más, impuso la unificación y la supeditación al Estado español de un modelo -el catalán- que funcionaba, un modelo de lucha integral contra los incendios forestales estructurado a partir de un cuerpo de bomberos integral que trabaja en red, capaz de convertirse en un referente mundial en el conocimiento de incendios forestales con la creación -ahora se cumplen veinticinco años- del Grupo de Apoyo de Actuaciones Forestales, el GRAF, que le ha ofrecido una gran capacidad de análisis y de anticipación así como de respuesta ante cada situación. Una capacidad que tristemente hoy es menor porque directivos del Estado español subestiman los servicios catalanes, como el de meteorología.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Entendre el que va passar és una necessitat per treure'n els aprenentatges necessaris, perquè mai més no es torni a repetir una gestió tan nefasta com aquesta. Una gestió que, lluny de minimitzar els riscos per a la població, els va accentuar i, lluny d'agilitzar la resposta, la va alentir. I és en aquest context que Junts per Catalunya, la setmana passada, va demanar la celebració d'un ple monogràfic al Parlament sobre la prevenció i la gestió de les emergències a Catalunya. Ho va fer per obrir un debat que ens permeti actualitzar i reforçar encara més les estructures de país en aquest context de canvi climàtic, però també en aquest context de col·lapse del model de l'Estat espanyol; un Estat espanyol que, com hem denunciat des de Junts de forma reiterada en els darrers anys, ha promogut l'harmonització a base de laminar competències i no precisament en pro de l'eficàcia i l'eficiència, sinó de l'intervencionisme i la tutela malentesa. Ho veiem aquests dies, com ho vàrem veure, per exemple, amb el Reial Decret llei 15/2022 en matèria d'incendis forestals. Podria recordar amb els vots de qui es va aprovar, però avui no toca. Aquell reial decret, un cop més imposava la unificació i la supeditació a l'Estat espanyol d'un model, el català, que funcionava. Un model de lluita integral contra els incendis forestals estructurat a partir d'un cos de bombers integral que treballa en xarxa i capaç d'esdevenir referent mundial en el coneixement dels incendis forestals amb la creació, ara fa 25 anys, del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals, el GRAF, que li ha proporcionat una gran capacitat d'anàlisi i d'anticipació, així com de resposta en cada situació. Una capacitat que tristament avui és menor, perquè directrius de l'Estat espanyol menystenen serveis catalans com el meteorològic.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«En aquest sentit, des de Junts per Catalunya volem posar en valor la importància de disposar d'un sistema d'emergències i de prevenció de riscos eficaç i eficient, com el que s'ha anat teixint a Catalunya al llarg de dècades a través de governs de diferent signe polític: el Servei Meteorològic de Catalunya, l'Agència Catalana de l'Aigua, Protecció Civil, el cos de Bombers de la Generalitat són referents en aquest àmbit i tots els governs han anat a reforçar-los. És cert que alguns ho hem fet amb vocació o amb més vocació d'estat que altres, però mai, mai, ningú ha tingut la temptació de suprimir-los. Gràcies a aquesta estructura en matèria d'emergències, Catalunya ha pogut afrontar per ella mateixa crisis com la del temporal Glòria, la pandèmia de la covid o els atemptats del 17 d'agost a les Rambles i a Cambrils. Però lluny de cap triomfalisme, volem continuar actualitzant i millorant el model català d'emergències per fer-lo encara més robust. Perquè la greu situació desencadenada al País Valencià ha posat en evidència la fallida d'un estat i d'un govern autonòmic que no ha sabut respondre adequadament, capaços inclús d'aturar o rebutjar la l'ajuda d'altres governs quan estaven amb l'aigua al coll. Hem estat i som testimonis com els dos grans partits espanyols, un al capdavant de l'Estat i l'altre representant un autonomisme mancat d'ànima política i social, van fer tard. I encara avui -ho hem vist fa una estona- semblen més preocupats per espolsar-se les culpes que no pas per atendre la ciutadania i entendre l'abast de l'emergència.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«En definitiva, votarem sí a la presa en consideració d'aquesta proposta legislativa. És una proposta justa, és una proposta necessària i és una proposta que s'hauria d'haver aprovat i entrat en vigor des de fa un any i mig. Moltes gràcies. Buenas tardes, señora presidenta. Buenas tardes, señorías, diputadas que nos acompañan hoy procedentes del Parlament de Cataluña. Solo les recuerdo que, de entrada, una forma de discriminar la lengua es no utilizarla cuando es posible hacerlo; recuerdo que en este hemiciclo es posible hablar en catalán y creo que vale la pena hacerlo siempre que se pueda. En primer lugar, permítanme que comience con un saludo a las personas que nos acompañan hoy en el hemiciclo, muy especialmente a las víctimas de abusos y a todas las personas y entidades que se han implicado en esta iniciativa, una iniciativa absolutamente imprescindible para evitar espacios de impunidad inaceptables en los delitos sexuales contra menores. Es gracias a vosotros y a vuestro esfuerzo constante y perseverante que hoy podemos debatir esta propuesta de ley, esta propuesta de ley que quiere reformar el Código Penal en el sentido de eliminar la prescripción de los delitos contra la libertad sexual cometidos contra menores de edad.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Bona tarda, senyories, senyora presidenta. Diputades que ens acompanyeu avui provinents del Parlament de Catalunya, només recordar-vos d'entrada que una forma de discriminar la llengua és no utilitzar-la quan és possible fer-ho. Us recordo que en aquest hemicicle és possible parlar en català i crec que val la pena fer-ho sempre que es pot. Primer de tot, permetin-me que comenci amb una salutació a les persones que ens acompanyen avui a l'hemicicle, molt especialment a les víctimes d'abusos i a totes les persones i entitats que s'han involucrat en aquesta iniciativa. Absolutament, una iniciativa absolutament imprescindible per evitar espais d'impunitat inacceptables en els delictes sexuals contra menors. És gràcies a vosaltres i al vostre esforç constant i perseverant que avui debatem aquesta proposició de llei, aquesta proposició, que es proposa reformar el Codi Penal en el sentit d'eliminar la prescripció dels delictes contra la llibertat sexual comesos contra menors d'edat. Com deia la nostra diputada Glòria Freixa al debat que es va fer al Parlament, anem tard. El nostre país va tard a enfocar aquesta fosca i terrible lacra dels abusos infantils. És evident que eliminar la prescripció dels abusos a menors no és suficient per a una reparació veritablement completa. Amb aquesta iniciativa estrictament penal, no n'hi ha prou per a esclarir l'abast del problema, garantir la no-repetició, fer justícia i reparar les víctimes.»