Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
289 declaraciones · página 10 de 10
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · Pleno¿El Gobierno pedirá perdón por la ejecución de Salvador Puig Antich el 2 de marzo de 1974?
«Ministre Ángel Torres, gràcies. Diria que és un concert de violí amb la partitura de quan discutim sobre el procés i l'execució del president màrtir Lluís Companys. La melodia és la mateixa. Formalment vostè passa la veritat és que amb un 5 pelat l'examen de primer de memòria democràtica. L'ha passat, l'ha aprovat, però escolti'm, l'assassinat de Puig Antich va ser tan gros que tot el que no sigui demanar perdó sense embuts no serveix. Van matar Puig Antich per alliçonar els joves que volien acabar amb el franquisme, que venien darrere. El règim va triar mort i va triar escarni. Avui el govern socialista jo diria que s'equivoca responent amb paraules dolces, amb la yenka del sí però no, no però sí, ja hem fet però no hem acabat de fer, i s'equivoca si no és capaç de concretar el perdó, dir 'perdó' per l'assassinat legal de Puig Antich. A Puig Antich el van condemnar els parents llunyans, o no tant, dels que viuen instal·lats a les clavegueres de l'Estat, que són els mateixos de l'operació Catalunya, els de Pegasus, els de la mentida de l'11-M, que, per cert, vint anys després el PP encara no ha demanat perdó. I el Govern espanyol ara mateix diuen, diuen, diuen el més progre de la història d'Occident, senyor ministre, no es pot excusar en una teranyina legal per no fer res. Els demòcrates no podem cedir davant dels que baladregen i amenacen. Dijous ho demostrarem aquí mateix, aprovant la llei d'amnistia. Les democràcies, si ho són, han de saber dir 'perdó', perquè l'exigència de dignitat no caduca mai. Deixem-nos de discursos bonics i més o menys amables, d'excuses. Senyor ministre, és molt fàcil, el Gobierno no pot fallar ni a la raó ni a la memòria. L'Estat espanyol ha de demanar perdó per haver matat Salvador Puig Antich.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Perquè el que passarà de manera permanent en les pròximes dècades ja ho hem vist de manera puntual en els darrers temporals i com aquests temporals trinxen la barra del Trabucador i la de l'illa de Buda, es mengen les platges com la del Fangar i Riumar, i inunden fins a un 20 % del terreny dedicat al cultiu. Però la gran amenaça, senyora ministra, arriba de terra endins: paradoxalment, la terra que no arriba. Fins a la construcció dels embassaments que regulen l'aigua de la conca de l'Ebre, el sistema deltaic va ser plenament funcional, però amb la construcció dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja a la part baixa de la conca, al voltant dels anys 60, juntament amb la resta d'embassaments, tots ells responsabilitat de la Confederación Hidrográfica del Ebro (algun dia en parlarem, d'aquesta organització), es va reduir substancialment el cabal del riu Ebre i es van perdre fins al 99 % dels sediments que hi arribaven. Menys cabal i menys sediments. Zero sediments. Qualsevol persona a qui preguntem pel carrer veu que aquests dos efectes combinats i mantinguts en el temps desencadenen, segur, un procés d'erosió de la línia costanera absolutament radical per a la supervivència del Delta, on ja hi ha punts del Delta que aquest recula entre 10 i 18 metres cada any.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno podrá conseguir la aprobación de los Presupuestos Generales del Estado con la...
«Gràcies, presidenta. Mai cap Govern espanyol ni del PSOE ni del PP, senyor Feijóo, ha complert els compromisos amb Catalunya. Mai. Mai cap persona que viu o treballa a Catalunya ha cobrat allò que li correspon, sempre molt menys. Senyor Sánchez, com pensa convèncer el poble de Catalunya que aquesta vegada es compliran els pressupostos, si no s'han complert mai? Gràcies. Gracias, presidenta. Nunca ningún Gobierno español, ni del PSOE ni del PP, señor Feijóo, ha cumplido los compromisos con Cataluña. Nunca. Nunca una persona que vive o trabaja en Cataluña ha cobrado lo que le corresponde. Siempre, mucho menos. Señor Sánchez, convenza al pueblo de Cataluña de que esta vez se van a cumplir los presupuestos si no se han cumplido nunca. Muchas gracias.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022,...
«Presidenta Armengol, gràcies. Senyores i senyors diputats, bona tarda. Avui parlem de memòria democràtica. Aquesta tarda debatem sobre la necessitat que es compleixin els acords que s'aproven en aquest hemicicle. Frenar el que es vota és un mal vici, sempre. Junts va votar 'no' a la Llei de Memòria Democràtica perquè quedava curta. De fet, continua quedant curta. El cas de l'espoli dels ateneus ho demostra. Que avui hi hagi entitats que encara no han recuperat el que és seu és un autèntic escàndol. Avui, però, direm sí a la moció que se'ns presenta, perquè és una manera d'obligar el Govern espanyol a arremangar-se i a fer la feina que hi ha pendent. En una societat democràtica, en una societat, perdó, convençudament democràtica, la memòria hauria de quedar fora del pim pam pum de l'esgrima política. Però quan una part d'aquest Congreso es violenta quan es parla de memòria democràtica, malament rai. I els miro a vostès. Aquest és el problema. En el fons, aquesta incomoditat amaga el fracàs de la Transició. No s'enganyin més, cap de vostès. No s'enganyin. Senyories, prou repetir que la Transició espanyola va ser un èxit, perquè no és cert, no va ser un èxit. La Transició és una operació d'enginyeria política molt complicada molt complicada- que va ajudar a superar el Rubicó de la mort d'un dictador. I això els ho compro. I es va evitar un conflicte que podia ser molt gros. Això també els ho compro. Però algú ho va espatllar adulterant l'esperit que la movia. I avui tenim a vessar les clavegueres de l'Espanya política amb jutges i policies que han acabat fent de tot menys fer la seva feina. Li pesi al tribunal que li pesi. I quan els catalans respirem, avui, senyores i senyors diputats, quina infàmia, respirar és terrorisme. Quina vergonya!»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui el Govern espanyol hauria de mostrar tota la seva autoritat davant d'aquests fets inacceptables, en canvi, sembla que de nou es deixa arrossegar per l'estètica o pels titulars. Les decisions que prenem des de Junts no les condiciona cap portada de cap diari, ni tampoc cap tertulià, i molt menys la cúpula judicial espanyola. Les nostres decisions polítiques les condiciona només el benestar dels ciutadans, el progrés de Catalunya i, per descomptat, el respecte a les institucions del nostre país. No ens deixarem endur pel debat estètic, mantenim la posició en tots els riscos, perquè algú s'ha de mantenir defensant els drets fonamentals, els de tots, no només els dels independentistes, i possiblement siguem els únics que no estiguem lligats de mans i peus per fer-ho. I torno al concepte del debat real, sobretot per als de la bancada ultra, perquè aquest codi que des de fa tants anys aboquen contra nosaltres i contra tot allò català respon també a la por que tenien i que ara va en augment davant l'arribada d'aquest debat real que, des de Junts, surt des del primer dia. Un debat que vostès saben que és real però neguen, i és que estem demostrant que al final sembla que tot no estava tan bien atado. I no trobo cap altra explicació a la seva posició, als senyors socialistes, que no sigui exactament la mateixa que la del Partit Popular. No estan preparats per trencar amb el franquisme, un franquisme que vostès saben que està instal·lat en moltes institucions de l'Estat, i que només depèn de la seva voluntat erradicar-lo, perquè van a per nosaltres, però demà aniran a per vostès. Es diuen progressistes però, malauradament, no han protegit les víctimes d'aquesta operació d'Estat que ha fet tant de mal a tanta gent; cap iniciativa pròpia per protegir milers de ciutadans de Catalunya, al contrari.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyories. De fet, havia comunicat que no pensava intervenir, però com que s'han fet algunes referències també directes al meu grup, doncs ara, al final de totes les intervencions i perquè té sentit també en aquesta mateixa, perquè veuran que també s'ha tornat a pronunciar el mateix, volia fer una breu intervenció. En primer lloc, és cert que m'he de referir i m'he de dirigir a la diputada senyora Aina Vidal, i ho faig separada del bloc del xou perquè no té res a veure i, per tant, per això ho faré en primer lloc. Perquè vostès quan es va modificar la Constitució, recentment van modificar la Constitució, van presentar una esmena que era la de recuperar les competències en matèria de dret civil a la Comunitat Valenciana, als Països Valencians, com vulguin, al Parlament valencià. Nosaltres hi haguéssim donat tot el suport perquè, efectivament, li van ser arrabassades les competències amb el Decret de Nova Planta de Felip V i tenen i reconeixem tot el dret que el puguin recuperar. Si ho demanen és perquè, m'imagino, com a grup plurinacional que són, respecten i legitimen absolutament aquests parlaments nacionals, com també el de Catalunya. Vostè, quan s'ha referit, i ho ha fet en català, i s'ha dirigit a Junts i s'ha referit a tot el tema del procés, i tot el que va passar, i el referèndum de l'1 d'octubre, l'ha deslegitimat i ha dit que no tenia el suport de la ciutadania quan segur que vostè recorda que va ser aprovat al Parlament per majoria, la seva organització, les lleis de desconnexió, etcètera. Llavors, si vostè defensa els parlaments nacionals, els defensa a totes, no parcialment, amb el que potser li pugui agradar més, o potser li pugui agradar menys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyors ministres, senyories. Avui abordem una reforma de la Constitució espanyola, la tercera en 45 anys. Se'ns proposa una modificació que ja anuncio que tindrà el suport de Junts per Catalunya, però que tot l'hemicicle sabem que va molt tard. Tot just ara, el 2024, eliminarem un de tants aspectes rònecs que es preveuen en el text constitucional i que determinen que sigui una llei decrèpita que ja no copsa el pols de la societat actual, tal com acredita el fet que dos terços dels ciutadans espanyols creuen que la Constitució s'hauria de modificar en molts i diversos àmbits. Precisament perquè va tan tard, possiblement avui seria el moment adequat per parlar de l'encotillament del text del 78 a què ens van abandonar els legisladors d'ara fa 45 anys. Paradoxalment, ho van perpetrar amb un procediment substancialment menys exigent que el que es va decidir exigir per a les futures modificacions constitucionals. De fet, molts constitucionalistes consideren que es va disposar el seu blindatge de facto.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«La llibertat d'expressió, i també la llibertat de pensament, no estan per sota del criteri de cap cúpula judicial, i menys d'una cúpula judicial que fa massa temps que està qüestionada. I avui, des de Junts, des de les amenaces, i també des de les querelles i l'assetjament que hem rebut, teníem dues opcions: la primera, callar. Callar i posar fi a aquesta pel·lícula, i que avui aquells que s'han ofès tant poguessin dormir tranquils i es pensessin que han tornat a guanyar. I la segona, no callar i aguantar, perquè no som terroristes, perquè no som delinqüents, perquè no som nazis, perquè no som tumultuarios, i no permetrem que vostès ens continuïn tractant com a terroristes, o que ens continuïn tractant com a delinqüents, i no deixarem que continuïn trepitjant els drets dels ciutadans de Catalunya, de tots. Perquè tenim tot el dret a defensar el que vulguem, tenim tot el dret a defensar la independència de Catalunya i tenim tot el dret a defensar la potencialitat del nostre país, i fer-ho com hem fet sempre, de manera pacífica i de manera democràtica, sense haver de ser víctimes de les amenaces, i de l'assetjament, i de les accions de la cúpula judicial espanyola.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Vostè sap perfectament que el corredor mediterrani -parlo del que passa per la costa, és clar, perquè el corredor mediterrani que passi per Madrid era perquè tot passés per Madrid, parlo de la costa- és el principal corredor de mercaderies de la península Ibèrica. I no parlo de Catalunya, parlo de Catalunya, del País Valencià, de Múrcia, d'Andalusia, de tota la costa mediterrània per on passa aquest corredor. Ho és des dels romans, la Via Augusta, igual que el corredor atlàntic també passa per un corredor històric que connecta la península Ibèrica i que són zones, tant un com l'altre, passen per unes zones, per uns espais orogràficament més favorables per connectar amb Europa i també per connectar els grans centres naturals d'exportació de les mercaderies, que són els ports. Per tant, vostès més que ningú haurien de defensar que primer s'acabin unes infraestructures i, si se n'han de fer de noves, que tinguin una demanda acreditada i una justificació sòlida. En tot cas, entenc perfectament la proposta, l'entenc, i empatitzo amb la proposta d'un diputat d'un territori que vol impulsar el seu territori i que veu en les oportunitats que donen aquestes infraestructures una palanca de creixement. En aquest sentit, sí que empatitzo amb la proposta que vostè fa, però evidentment no hi podem donar suport. Encara menys en un moment on el sector públic no té recursos per atendre totes les necessitats que hi ha pendents d'atendre, i tampoc sembla per acabar les infraestructures que té a mitges. Primer que s'acabin les que s'han d'acabar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Ja que estem parlant de polítiques migratòries -vostè ja hi ha fet referència un moment-, però és necessari que faci aquest petit parèntesi per esmentar ni que sigui aquest breu titular, perquè es fa necessari evidenciar que, tot i el que vostè ens ha estat explicant aquí, de fet, conclusió de la seva primera mitja hora d'intervenció, la conclusió és que el Govern ha estat incapaç d'aconseguir el Pacte europeu d'emigracions i d'asil, sota la presidència del Consell. Sí, queden uns dies, a veure si aquestes esperances, que no sé d'on li apareixen, doncs s'acaben consolidant. Perquè és cert, el mateix president va insistir un cop, i un altre, que aquest era el pacte més important, la feina més important que tenien vostès mentre es presidís el Consell Europeu, i avui ho ha tornat a repetir vostè mateix. Amb les expectatives que van crear mesos i mesos, amb aquesta presidència que només s'ostenta, recordo, de catorze anys, més o menys, cada estat, s'estan mesos i mesos abans parlant-ne i al final han passat sense pena ni glòria. En fi, però parlant de la Unió Europea, torno a enfilar el fil que havia endegat, perquè el seu Govern sol·licita amb constància -em sembla bé- a la Unió Europea l'aplicació equilibrada en termes de solidaritat entre països, a l'hora d'assumir la distribució territorial de les persones migrades que arriben a Espanya. Perquè, lògicament, vostès, com tots, som ben conscients de l'impacte econòmic, social i cultural tan substancial que sempre suposa per a la comunitat acollidora quan es produeix la recepció d'un gran nombre de persones migrades. Però en canvi, en termes de distribució territorial peninsular, vostès practiquen el contrari del que prediquen: distribueixen sense aplicar criteris de solidaritat interterritorial, i això acaba repercutint òbviament en els serveis d'assistència més bàsics d'aquella comunitat receptiva. I això és exactament el que està passant al meu país, a Catalunya. I no és el primer cop -i avui ho tornem a fer- que Junts per Catalunya denunciem la insostenibilitat de l'actual model autonòmic, tant en termes de dèficit de finançament, com també de dèficit competencial que patim a Catalunya.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Vaig acabant, presidenta. Com li deia, Junts per Catalunya som aquí per treballar per la independència del nostre país, és sabut per tothom, i també per recuperar els anys perduts en les infraestructures estratègiques de Catalunya que encara ara són competència de l'Estat. Els ports de Barcelona i de Tarragona, el corredor mediterrani, els aeroports de titularitat de l'Estat. Nosaltres votarem favorablement les propostes que estiguin alineades amb aquests objectius. No estem aquí per fer seguidisme de cap grup parlamentari, de cap, i menys de vostès que defensen el que defensen i representen el que representen. Però en tot cas, per què hauríem de donar el nostre vot favorable a una proposta que no és solvent tècnicament, que no s'ha justificat adequadament, i que ve d'un grup polític que quan ha governat l'Estat s'ha dedicat sistemàticament a mantenir en l'ostracisme les infraestructures estratègiques de l'Estat a Catalunya, com els ports de Barcelona i Tarragona? Per què ho hauríem de fer? Per cap motiu. Si algun dia volen aprovar alguna iniciativa com aquesta, ja saben on som. Ens poden portar dades, raons, parlarem dels seus projectes i parlarem dels nostres. I qui sap. Gràcies.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«El Port de València té una mida suficient per atendre el seu hinterland i ser competitiu en el context en què estem i que preveuen els experts? M'explicaré. Miri, segons dades del Port de València, el 50 % dels contenidors que mou són contenidors de transbordament i de càrrega i de descàrrega, en general una activitat de menys valor afegit que en el cas de contenidors d'origen o destí. Doncs bé, les dades que tenim de l'any 2022, que són les del Port de València, ens diuen que en contenidors de càrrega i descàrrega ha reduït l'activitat un 2,07 %; en contenidors de trànsit ha disminuït un 17; i en el conjunt de tots els contenidors, inclosos els de càrrega i descàrrega, ha disminuït un 10 %. Però la previsió és que aquesta activitat, la de transbordament, per exemple, als ports europeus de la Mediterrània, perdrà competitivitat i pot patir una forta davallada atès l'impacte de l'acord de les institucions europees per incloure el transport marítim en el règim de comerç de drets d'emissions. Forta davallada que preocupa molt tot el sector i que, en principi, beneficiaria de forma molt contundent els grans ports del nord d'Àfrica i els del Marroc concretament, ports, per cert, especialitzats en transbordament i amb costos en general molt més competitius.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«La tramitació d'aquesta proposició és, d'entrada, un reconeixement a l'error d'haver judicialitzat el conflicte polític. I diguin el que diguin alguns, el cert és que el segon paràgraf de l'exposició de motius ja diu que l'amnistia serveix per superar conflictes polítics. Però l'únic antecedent que la llei cita per a aquest conflicte polític és la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 contra l'Estatut de Catalunya. Aquest sí que va ser un veritable cop d'estat i que per nosaltres, doncs, és un capítol més en el conflicte crònic entre Catalunya i Espanya. Un conflicte que es remunta tres segles enrere, quan Catalunya és derrotada militarment i s'aboleixen les seves institucions i constitucions sota l'absolutisme centralista i uniformista de Felip V. Unes actituds que, amb més o menys intensitat, s'han perpetuat fins a la monarquia constitucional de Felip VI, passant per dictadors, republicans, conservadors, progressistes, però sempre sense solució, perquè hi hagués qui hi hagués al capdavant d'Espanya, no ha reconegut mai l'arrel del conflicte. El resultat del 23 de juliol passat i l'entrada en escena de Junts ha obert una finestra d'oportunitat 300 anys després per poder centrar el conflicte des de l'origen i generar l'escenari necessari per iniciar una negociació política que contribueixi a la resolució d'aquest conflicte històric.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Senyor ministre, vostè coneix perfectament la importància de la diplomàcia com a pilar de tota la política exterior, i sap que actuar amb diplomàcia implica fomentar relacions amistoses, minimitzar friccions, aportar solucions, travar confiances. És a dir, fer exactament el contrari del que va fer el president Sánchez en la seva visita a Israel. Senyor ministre, precisament tots que coneixem la seva dilatada experiència professional, sabem que vostè és conscient de l'incendi diplomàtic que va provocar el president Sánchez allà a Israel, s'estigui més o menys d'acord amb les seves manifestacions. És forçat coincidir amb les declaracions del president Sánchez davant del primer ministre d'Israel l'incendi diplomàtic estava servit, incendi que no és cap novetat ni cas aïllat en la política d'exteriors espanyola, perquè el PP no està per donar gaires lliçons tampoc. Recordem només l'Aznar de les Açores o el ridícul amb Perejil. En fi, amb les inoportunes declaracions del president, ningú podria interpretar que l'Estat espanyol aposta pel diàleg ni per una solució negociada. Va aconseguir tot el contrari. I òbviament, no es van fer esperar les reaccions d'Israel cridant l'ambaixador a consultes i especialment renunciant a formar part d'aquest fòrum de la Unió del Mediterrani i a participar a la Cimera per la Pau a l'Orient Mitjà que trobava vostè tan important i que ha destacat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El conflicte entre Catalunya i Espanya té arrels profundes que venen de molt lluny. La societat catalana, d'ençà de l'aplicació del Decret de Nova Planta amb la subsegüent abolició de les nostres institucions seculars, de les nostres constitucions, la pèrdua de la nostra sobirania i la prohibició de la nostra llengua, ha batallat per recuperar el que les armes i la monarquia ens van furtar fa més de tres cents anys. La distància i el desacord permanent entre les dues nacions han estat fruit de tensions polítiques davant les quals l'Estat espanyol, en moltes ocasions, ha respost a través de la repressió política, militar, policial, judicial i també mediàtica. La manifestació màxima d'aquesta repressió és la detenció, l'extradició, el consell de guerra, la condemna a mort i l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys. L'evidència de l'existència d'un conflicte polític calia reconèixer-ho. Aquest relat com a origen i perpetuació del conflicte per primer cop s'accepta per la part espanyola. I aquesta part del nostre acord és especialment rellevant perquè emmarca els avenços a donar en la resolució del reconeixement nacional de Catalunya. Tots vostès saben que els darrers intents d'acordar una via de restitució dels nostres drets històrics perduts i fer-ho a través de la negociació que espera la societat catalana han estat formulats a través de mecanismes que permet la Constitució, però cap d'ells ha prosperat. Ni la reforma de l'Estatut. Ni el 2012 l'aprovació al Ple del Parlament de Catalunya de la proposta del pacte fiscal que poques setmanes després el president Mas va portar al president del Govern espanyol d'aleshores, que va rebutjar discutir-lo i encara menys negociar-lo. Ni el 2014, quan una àmplia majoria del Parlament aprova presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei per delegar les competències per celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Són Turull, Rovira i Herrera els diputats encarregats de venir a defensar aquí el que va ser rebutjat pel Congrés. Ni tampoc l'aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries, amb base a la qual es va convocar la consulta del 9N, amb una participació de més de dos milions de persones i amb el conseller Francesc Homs, el president Mas, la consellera Ortega i la consellera Rigau condemnats per desobediència i inhabilitats. Ni tampoc la petició d'un referèndum acordat després de l'aprovació de la qüestió de confiança a què es va sotmetre el president Puigdemont. Res no ha funcionat mai.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Avui prenia la paraula en nom de Junts, a qui formalment represento. Però el sentit de la nostra intervenció s'explicava per la voluntat de servir i representar molt més enllà del que són les costures i els legítims interessos dels partits polítics. Aquest debat d'investidura ve precedit d'un enfrontament entre espanyols i també una divisió entre els dos grans partits respecte a Catalunya, que no s'havia produït mai en investidures prèvies. Hi ha un fet incontrovertible que ho explica, un fet que vostè sap perquè l'ha signat, perquè forma part del nostre acord. Vostès saben que la qüestió no és tant si Espanya té un govern més o menys progressista, més o menys d'esquerres o més o menys reformista. De fet, això ha passat altres vegades i el soroll no ha estat ni de bon tros comparable amb el d'ara. El que explica la tensió i la histèria de certs sectors és exclusivament allò que històricament la política espanyola ha anomenat el problema català. Ni governs d'esquerres ni governs progressistes. El que no es digereix, el que es combat per terra, mar i aire, el que és veritablement disruptiu, és atrevir-se a abordar el tema català de manera directa. I vostè avui, de moment, malgrat ho ha signat, no s'hi ha atrevit. Seré clara, senyor Sánchez, està vostè disposat a abordar el tema català de manera directa, tal com estableix l'acord que han signat?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Vostès han conspirat per carregar-se el sistema sanitari de Catalunya, un sistema que és reconegut a nivell internacional. Vostès han aplicat el 155, una mesura que ha tingut conseqüències gravíssimes al nostre país. Vostès tampoc paguen a Catalunya. Vostès són els de Operación Judas, els de Operación Cataluña, també els de Pegasus. Vostès, senyor Feijóo, menteixen quan parlen del català al pati de les escoles o quan parlen dels cognoms a Catalunya, i l'hi diu una que es diu Camero. I això és de tot menys igualdad y libertad. En definitiva, sap quines són les aportacions que finalment seran recordades del PP a Catalunya? 'Eche una firmita aquí en contra de Cataluña', 'Puigdemont a prisión' y 'antes alemana que catalana'. I ara sí, acabo. La tesi que diu que votar divideix, que un referèndum trencaria la convivència, aquesta tesi neix de l'extrema dreta. El 2017 alguns la compren, avui encara alguns la sostenen, malgrat que més del 70 % dels ciutadans de Catalunya estan a favor de resoldre el conflicte polític votant. Votar no és divisió a Catalunya, votar és consens. I des de Junts per Catalunya no hem aguantat la posició durant tant de temps per acabar fent el mateix que s'ha fet fins ara, que és evident que no ha donat resultats positius. Ara a Catalunya li toca ser Catalunya i des de Junts mantenim la posició. El nostre vot serà un no, senyor Feijóo. Visca Catalunya lliure.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, president en funcions, candidat. Avui assistim al segon discurs del debat d'investidura del señor Feijóo, el primer el vam escoltar el diumenge davant de força gent. Però sí que deixi'm fer un apunt: no era ni la quarta part de la manifestació menys concorreguda de l'independentisme. Però el seu missatge, això sí, va ser, i ha estat avui, nítid, bàsicament una y no cincuenta y una i Puigdemont a prisión. Ho poden dir amb més o menys convicció, señor Feijóo, i això dependrà de si té gaire a prop Aznar o Ayuso, però no es pot dir que vostès no parlin clar. Nosaltres també parlem clar: no rebrà cap vot nostre. Però no són només els vots que li falten a vostè, señor Feijóo, el que sobretot li falta a vostè i al seu partit -i encara més als socis que s'ha buscat que són d'allò més impresentable-, el que sobretot li falta és entendre que la realitat és força més complexa i diferent de la que vostès escolten a les seves ràdios de capçalera o llegeixen en els seus diaris de referència.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Aquesta nova generació tenim una agenda que vostès no s'esperaven. Han tingut a Junts en un racó durant molt de temps mentre esperaven, segurament, que ressuscités la fórmula de tota la vida, aquella fórmula que els ha procurat governs i estabilitat durant dècades a canvi de molt poquet. Avui vostès saben que aquella fórmula ja no tornarà, sobretot mentre depengui de Junts. Seria injust que no destaqués avui que no només podem parlar català, sinó que tenim el dret a parlar català, un dret que hem tingut sempre però que no s'havia respectat, com el dret a l'autodeterminació. Però d'això en parlarem d'aquí unes setmanes. I voldria agrair la feina i la valentia de la presidenta Armengol. Una valentia que no havia tingut cap dels seus predecessors. I vaig acabant. Això no va d'encaix. Això no va de partits. Això no va de reencuentro. Això va de país. Això va de nació. Això va de mentalitat d'Estat i va d'una relació d'igual a igual. Va de fer-nos respectar. I va de la llibertat del nostre país i també de no renunciar a cap dels camins per assolir-la. Molts de vostès no es poden ni imaginar què representa que l'Estat els consideri parlants de segona, parlants que tenen menys drets senzillament perquè la teva llengua materna, aquella amb la qual parles als teus fills, aquella amb la qual somies i aquella amb la qual diràs els darrers mots de la teva vida no és una llengua guanyadora. I des d'aquí un profund record a Carme Junyent, i un agraïment immens a la Plataforma per la Llengua i a tots els qui s'han compromès amb el català. El català ha estat i és llengua nacional, és llengua popular. La parlen més de 10 milions de persones. I tant dret teniu vosaltres a viure plenament i lliurement en castellà com el tinc jo a viure plenament i lliurement en català o en aranès. Perquè el català és la nostra llengua i la llengua ens defineix. Cada paraula en català que pronunciem és una afirmació de la nostra identitat. També és una celebració de la nostra història i una reivindicació dels nostres drets com a nació. Avui, en aquest moment històric, la nostra llengua catalana pronunciada en aquesta cambra és l'evidència d'aquest camí imparable cap a la llibertat.»