Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.043 declaraciones · página 100 de 102
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Voy acabando, presidenta. Como le decía, en Junts per Catalunya estamos aquí para trabajar por la independencia de nuestro país, como es sabido por todos, y también para recuperar los años perdidos en las infraestructuras estratégicas de Cataluña, que aún ahora son competencia del Estado: los puertos de Barcelona y Tarragona, el corredor del Mediterráneo, los aeropuertos de titularidad del Estado. Nosotros vamos a votar favorablemente las propuestas que estén alineadas con esos objetivos. No estamos aquí para hacer seguidismo de ningún grupo parlamentario, de ninguno, y menos de ustedes que defienden lo que defienden y representan lo que representan. En todo caso, ¿por qué deberíamos dar nuestro voto favorable a una propuesta que no es solvente técnicamente, que no se ha justificado adecuadamente y que viene de un grupo político que, cuando ha gobernado el Estado, se ha dedicado sistemáticamente a mantener en el ostracismo las infraestructuras estratégicas del Estado en Cataluña, como los puertos de Barcelona y Tarragona? ¿Por qué deberíamos hacerlo? Por ningún motivo. Si algún día quieren aprobar una iniciativa como esta, ya saben dónde estamos. Pueden traernos datos, razones; hablaremos de sus proyectos, hablaremos de los nuestros, y quién sabe. Gracias. (Aplausos).»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Vaig acabant, presidenta. Com li deia, Junts per Catalunya som aquí per treballar per la independència del nostre país, és sabut per tothom, i també per recuperar els anys perduts en les infraestructures estratègiques de Catalunya que encara ara són competència de l'Estat. Els ports de Barcelona i de Tarragona, el corredor mediterrani, els aeroports de titularitat de l'Estat. Nosaltres votarem favorablement les propostes que estiguin alineades amb aquests objectius. No estem aquí per fer seguidisme de cap grup parlamentari, de cap, i menys de vostès que defensen el que defensen i representen el que representen. Però en tot cas, per què hauríem de donar el nostre vot favorable a una proposta que no és solvent tècnicament, que no s'ha justificat adequadament, i que ve d'un grup polític que quan ha governat l'Estat s'ha dedicat sistemàticament a mantenir en l'ostracisme les infraestructures estratègiques de l'Estat a Catalunya, com els ports de Barcelona i Tarragona? Per què ho hauríem de fer? Per cap motiu. Si algun dia volen aprovar alguna iniciativa com aquesta, ja saben on som. Ens poden portar dades, raons, parlarem dels seus projectes i parlarem dels nostres. I qui sap. Gràcies.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Per cert, senyors del Partit Popular, senyora diputada ponent d'aquesta iniciativa, aquest escenari que els explico comporta que aquesta xarxa d'alta velocitat de passatgers no només és radial, sinó que ha condemnat la connexió entre la segona i la tercera ciutat més important de l'Estat, València i Barcelona, a un servei de segona com és l'Euromed. Els ciutadans d'aquest estat només tenen alta velocitat si viatgen a Madrid. Aquest és el tipus d'igualtat -vostès que parlen d'igualtat tot el dia, cada cinc minuts- que coneixem a Catalunya i patim tantes i tantes altres vegades, la igualtat d'uns i l'altra igualtat per als altres. Es pot anar amb alta velocitat a Madrid, però no als altres destins. El debat d'avui va d'això, va d'una proposta política, no va d'un debat amb rigor sobre el tipus d'infraestructura i les actuacions que cal fer a les infraestructures de l'Estat, bé sigui el Port de València o altres. La proposta que se'ns presenta està faltada de rigor, està faltada de dades, no està justificada per ella mateixa, tal com se'ns ha presentat avui aquí. I explicaré què vull dir amb això. És més una proposta de dir: 'Jo vull el port més gros i, a més a més, vull el port més gros que el del veí.' Si el debat fos un debat rigorós sobre la conveniència de l'ampliació del Port de València, que és veritat que és un projecte ja molt antic, que fa molts anys que se'n parla, entenc que avui ens haurien portat dades: dades de demanda, dades de la necessitat de l'hinterland, del Port de València, de les expectatives de creixement de l'activitat d'aquest hinterland, del trànsit internacional, etcètera, de les mesures per evitar impactes ambientals no desitjats, per què no.»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«La amnistía es una oportunidad para superar, para cerrar heridas de un lado y también del otro. A quienes después de todo siguen clamando que se abran las puertas del infierno y que sigan persiguiendo a la gente, que entren los tanques por la Diagonal y que sigan ustedes reprimiendo, les digo una cosa: la letra en democracia con sangre no entra. No es mejor, esto no va así, a veces el refranero español se equivoca. Decía el presidente Azaña en 1932 que a nosotros, a los señores diputados, nos ha tocado vivir y gobernar en una época en que Cataluña no está en silencio, sino descontenta, impaciente y discorde. Y yo añado: con motivos. L'amnistia és una oportunitat, una oportunitat per reivindicar el diàleg i els acords com una base per a una millor democràcia. Això és el que significa, serà amb diàleg i serà amb consens com aconseguirem avançar com a societat, també en els nostres anhels com a poble i com a societat. Aquesta tramitació no és merament una llei, és la tramitació d'una nova època en política, d'una nova oportunitat, hi insisteixo. Al llarg de la història, la millor Catalunya sempre ha aparegut quan construíem consensos. Per això jo avui vull acabar recordant l'Assemblea de Catalunya. Visca l'Assemblea de Catalunya i endavant amb l'amnistia.»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Crec que avui seria bo que totes poguéssim reconèixer-nos que aquest camí ens ha portat a bons resultats i que estem en una millor situació, i crec que en aquest moment també hauríem de poder reconèixer el paper que hi ha jugat Jaume Asens. Crec que és important que el reconeguem. De mediador, per rigor jurídic, per interlocutar sense dogmes, és des de l'escolta activa, des del diàleg, des de l'empatia, des de la voluntat de passar pàgina, des de la voluntat de fer política, que ens hauríem de dedicar a això, a avançar. Això és el que ens porta l'amnistia. Les realitats es construeixen i ho sabeu bé en aquesta cambra, i en una democràcia es consideren moltes veus i amb moltes mans. I veus que, a més a més, aporten en aquest cas la capacitat de recosir ferides i de tornar a la política. L'amnistia no només és bona per a Catalunya, és bona també per a Espanya. I ho és perquè és el pas necessari per tenir una oportunitat política per avançar. Portem massa temps atrapats en aquesta roda, massa temps atrapats en el temps i necessitem continuar dialogant i continuar parlant per pactar si fa falta el desacord, però avançar, per fer política, que és la nostra feina, la de totes en aquest hemicicle.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«L'amnistia és una solució política i salda una deuda, una deuda para con Cataluña. Así de claro. Y la siguiente pregunta es: en Cataluña estamos preparados y preparados para ganar o para perder un referéndum. A Catalunya estem preparats i preparades per guanyar o per perdre un referèndum. I vostès? I vostès? Ho dic perquè fa quatre anys un ple com aquest era impossible. Era impossible. ¡Ay, amigo, qué pasará de aquí a cuatro años! Usted habla de corrupción. Habla de corrupción, de que todo esto que vamos a aprobar aquí hoy es corrupción. Corrupción. Caso Púnica, caso Lezo, caso Andratx, caso Auditorio, caso Baltar, caso Bárcenas, caso Biblioteca, caso Bonsai, caso CAM, caso Campeón, caso Carioca, caso Carmelitas, caso Emarsa, caso Faisán, caso Fitur, caso Guateque, caso Ibatur, caso Imelsa, caso Lasarte, caso Madeja, caso Mercamadrid, caso Naseiro -quizá este le suene-, caso Ópera, caso Orquesta, caso Palma Arena, caso Patos, caso Piscinas, caso Pokémon, caso Porto, caso Rasputín, caso Scala, caso Taula, caso Torrevieja, caso Tótem, caso Troya, caso Zeta, caso Gürtel. ¿De verdad? ¿De verdad, señor Feijóo, que aquí usted hoy tiene las narices de hablar de corrupción? ¿De verdad? ¿De verdad? Por una ley que puede gustar muy poco o puede gustar mucho o puede gustar regular, pero que es una ley aprobada por la inmensa mayoría de este hemiciclo. Como usted diría, es de primero, de primero de democracia. La hipérbole cansa, señor Feijóo, y además hace daño; hace daño a su país, hace daño a cualquier país.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Li respondré. Vostè em pregunta si jo, a partir d'ara, per l'aprovació de la llei d'amnistia, seré o em sentiré més espanyol. No, igual. No és cap notícia, no. De fet, és una imposició. A mi ningú m'ha preguntat si vull ser espanyol o si no vull ser-ho, igual que hi ha molta gent a Catalunya a qui ningú l'hi ha preguntat. Però dit això, vostè també ens pregunta si nosaltres a partir d'ara respectarem la Constitució. A mi hi ha articles de la Constitució que m'agraden enormement, que són hermosos. Article 47, un clàssic. Derecho a una vivienda digna. Vostès saben quin és el lloguer mitjà, el que es paga de mitjana de lloguer en aquest país? 1700 euros. Els importa? Els importa? Quina és la seva proposta, a part de donar banderes a la gent perquè es tapin? Quina és la seva proposta? Quina és la seva proposta? Saben quin és el salari mitjà en aquest país? 2000 euros. És molt, 2000 euros. Saben per què? Perquè en els últims tres anys ha apujat el salari mitjà un 3 %, i l'habitatge, un 44 %. Saben que el 60 % del jovent -el 60 % del jovent- té ansietat? Ho saben? Potser no és tan important com l'amnistia, eh? Segons qui, se'n mofa. Potser no trenca Espanya, però a mi em preocupa molt que el 15 % del jovent, el 15 % del jovent del seu país, també part del meu país, hagi pensat en algun moment suïcidar-se. A mi em preocupa. Em preocupa enormement. Sí, em preocupa molt. I el que no faré és regalar banderes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Nosaltres també votarem a favor d'aquesta presa en consideració. Ho farem convençuts que l'amnistia ajudarà a obrir una via molt difícil, la de la negociació entre dues nacions, l'espanyola i la catalana. Una negociació de tu a tu per decidir el nostre futur, que per Junts, que per nosaltres, només pot ser una, el d'una Catalunya lliure. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías, hoy -y en catalán- encaramos la toma en consideración de la Ley Orgánica de amnistía, presentada por el Grupo Socialista, como condición previa para que los siete votos de Junts facilitasen la investidura de Pedro Sánchez. Nos decía el president Carles Puigdemont, en la rueda de prensa del 9 de noviembre, que el acuerdo con el Partido Socialista incluía la ley de amnistía; la incluía con la voluntad compartida de no dejar fuera a ningún perseguido por contribuir al proceso de independencia de Cataluña. Nos decía también el presidente que la amnistía era una manera de devolver a la política lo que era de la política, lo que es de la política. Y es que esta ley, señorías, no es ninguna medida de gracia, sino una medida necesaria que surge del acuerdo entre demócratas para acabar con la judicialización de la política, que ha comportado el sufrimiento de muchas personas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Sabem que res serà fàcil, perquè abans de veure la llum, l'amnistia ja tenia un reguitzell considerable de detractors, que eren i són i seran bel·ligerants. La majoria sabem que són els que ho han estat sempre amb Catalunya i que ara fan molt soroll i ens ofereixen un esperpent de maniobres per torpedinar la tramitació i fins i tot la seva aplicació. També ens amenacen a portar la llei a Europa. Allà els esperem, Europa és el terreny de joc de Junts i, en tot cas, per evitar-los nous ridículs, sàpiguen que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la seva sentència del 29 d'abril de 2021, dictada en l'assumpte C-665/20, procediment prejudicial d'urgència, no només reconeix la possibilitat de l'existència d'amnisties, sinó que a més estableix que aquestes tenen per finalitat desposseir del seu caràcter delictiu els fets als quals s'apliquen. D'aquesta manera, la compatibilitat d'una llei d'amnistia amb el dret europeu és un acte que el té TJUE, ha deixat clar, i per això nosaltres en podem intuir la resposta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Però tornem a l'amnistia, aquesta amnistia que alguns, amb interessos partidistes, fa mesos van dir que estava feta. I en aquest punt voldria reconèixer la feina ingent feta per referents, com l'advocat Gonzalo Boye o l'exdiputat d'aquesta cambra, en Josep Pagès. La seva, la nostra, la de Junts, ha estat una feina de país i no una fita més en el camí que alguns van iniciar pel seu compte, amb els indults i la reforma penal, buscant perdó i acceptant la injustícia de reconèixer que l'1 d'octubre era delicte, deixant camp per córrer a l'activisme polític de la judicatura i cap oportunitat per als acusats de terrorisme, ni per a la secretària general d'Esquerra, ni per al president a l'exili, ni per a molts i molts altres. El que estem fent no va de perdó ni de convivència. O dit d'una altra manera, va de reparar una injustícia, de fer justícia, aquella que no han fet els jutges i tribunals que han prioritzat la unidad de la patria, abusant del dret penal, per castigar la dissidència durant tot el procés. I si s'aprova l'amnistia en el sentit que l'hem treballat, en cap cas significarà que el nostre poble oblida i perdona, en cap cas serà una renúncia a la independència de Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«La tramitació d'aquesta proposició és, d'entrada, un reconeixement a l'error d'haver judicialitzat el conflicte polític. I diguin el que diguin alguns, el cert és que el segon paràgraf de l'exposició de motius ja diu que l'amnistia serveix per superar conflictes polítics. Però l'únic antecedent que la llei cita per a aquest conflicte polític és la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 contra l'Estatut de Catalunya. Aquest sí que va ser un veritable cop d'estat i que per nosaltres, doncs, és un capítol més en el conflicte crònic entre Catalunya i Espanya. Un conflicte que es remunta tres segles enrere, quan Catalunya és derrotada militarment i s'aboleixen les seves institucions i constitucions sota l'absolutisme centralista i uniformista de Felip V. Unes actituds que, amb més o menys intensitat, s'han perpetuat fins a la monarquia constitucional de Felip VI, passant per dictadors, republicans, conservadors, progressistes, però sempre sense solució, perquè hi hagués qui hi hagués al capdavant d'Espanya, no ha reconegut mai l'arrel del conflicte. El resultat del 23 de juliol passat i l'entrada en escena de Junts ha obert una finestra d'oportunitat 300 anys després per poder centrar el conflicte des de l'origen i generar l'escenari necessari per iniciar una negociació política que contribueixi a la resolució d'aquest conflicte històric.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Avui, i en català, encarem la presa en consideració de la Llei Orgànica d'amnistia presentada pel Grup Socialista com a condició prèvia perquè els set vots de Junts facilitessin la investidura de Pedro Sánchez. Ens deia el president Carles Puigdemont a la roda de premsa del 9 de novembre que l'acord amb el Partit Socialista incloïa la llei d'amnistia. La incloïa amb la voluntat compartida de no deixar fora cap perseguit per contribuir al procés d'independència de Catalunya. Ens deia també el president que l'amnistia era una manera de retornar a la política allò que era de la política, allò que és de la política. I és que aquesta llei, senyories, no és cap mesura de gràcia, sinó una mesura necessària que sorgeix de l'acord entre demòcrates per acabar amb la judicialització de la política, que ha comportat el patiment de moltes persones. I això lliga també amb el que va posar de manifest el president Puigdemont a la seva conferència de Brussel·les dos mesos abans, on apuntava que l'amnistia és una eina perquè es donin les condicions d'abandonament de la repressió, un abandonament de la repressió que ens ha de permetre tornar a fer política, dedicant les energies de l'independentisme a la nostra legítima causa i a treballar per tots els catalans, i no haver-nos de defensar d'uns delictes que sabem, i també ho saben vostès, que no ho són.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Muchas gracias, presidenta. Gracias, vicepresidenta, señor ministro, señorías. El 7 de octubre de 2023 la organización terrorista Hamás llevó a cabo un ataque masivo contra objetivos civiles y militares en Israel que provocó un gran número, enorme, de víctimas mortales y heridos. Desde entonces hasta ahora la Comunidad Internacional ha enfilado la mirada hacia Oriente Medio y la diplomacia global ha reaccionado ante esta nueva involución del conflicto palestino-israelí. También lo ha hecho el Gobierno español. Todos sabemos que el mando de la política exterior en circunstancias no bélicas es siempre muy complejo -usted se ha referido a ello, señor ministro-, pero cuando se trata de abordar una situación de guerra se convierte en un asunto extremadamente crítico que requiere de altas dosis de rigor, inteligencia, actitud propositiva y, en general, de respeto, discreción y mucha mucha prudencia. El Gobierno no ha estado a la altura de estas circunstancias y ello explica el porqué de esta comparecencia. En primer lugar y para ahorrarnos cualquier tipo de equívoco, permítame especificar cuál es el posicionamiento de Junts per Catalunya respecto al actual episodio del conflicto. Lo expresamos recientemente en la declaración de la Junta de Portavoces del Parlamento de Cataluña que adoptamos y que hoy reiteramos y mantenemos inmutable. Junts condena -y hoy lo volvemos a hacer- ese ataque terrorista y nos solidarizamos con todas las víctimas que provocó también con todos los rehenes y sus familias. Es preciso que Hamás libere de inmediato todos los rehenes que siguen secuestrados sin condiciones. Segundo, en Junts reconocemos el derecho de Israel a defenderse de estos ataques indiscriminados, siempre y cuando actúe dentro de los límites que marcan el derecho humanitario y los tratados internacionales. Finalmente, somos favorables a la solución de los dos Estados para resolver pacíficamente el conflicto geopolítico entre Israel y Palestina. Defendemos que es preciso un acompañamiento para alcanzar un acuerdo de paz sostenible en el tiempo; un acuerdo que sea fruto de la negociación, que pasa por que los Estados, conviviendo en paz y en seguridad; una solución que cuenta con el apoyo de las Naciones Unidas y de la mayoría de la comunidad internacional.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, vicepresidenta, senyora vicepresidenta, senyor ministre, senyories. El 7 d'octubre de 2023 l'organització terrorista Hamàs va executar un atac massiu contra objectius civils i militars a Israel que va provocar un gran, enorme, nombre de víctimes mortals i ferits. D'aleshores ençà, la comunitat internacional ha girat la mirada cap a l'Orient Mitjà i la diplomàcia en global ha reaccionat davant d'aquesta nova involució del conflicte israelopalestí. I també ho ha fet el Govern espanyol. Tots sabem que el comandament de la política exterior en circumstàncies no bèl·liques és sempre molt complex. Vostè s'hi ha referit, senyor ministre. Però quan es tracta d'abordar una situació de guerra es converteix en un assumpte extremadament crític que necessita d'altes dosis de rigor, intel·ligència, actitud propositiva i, en general, de respecte, discreció i molta, molta prudència. El Govern no ha estat a l'alçada d'aquestes circumstàncies, i això explica el perquè d'aquesta compareixença. En primer lloc, i per estalviar-nos qualsevol tipus d'equívoc, deixin-me especificar quin és el capteniment de Junts per Catalunya respecte a l'actual episodi del conflicte. El vam expressar ben recentment en la declaració de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya que vàrem bastir i que avui reiterem i mantenim immutable. Junts vam condemnar, i avui ho tornem a fer, aquell atac terrorista i ens solidaritzem amb totes les víctimes que va provocar, també amb totes les persones segrestades i amb les seves famílies. Cal que Hamàs alliberi d'immediat tots els ostatges que encara reté sense condicions. Segon, Junts reconeixem el dret d'Israel a defensar-se d'aquests atacs indiscriminats, sempre i quan actuï dins dels límits que marquen el dret humanitari i els tractats internacionals. I finalment, som favorables a la solució dels dos estats per resoldre pacíficament el conflicte geopolític entre Israel i Palestina, i defensem que cal un acompanyament per assolir un acord de pau sostenible en el temps. Un acord fruit de la negociació que passa per dos estats convivint en pau i en seguretat. Una solució que compta amb el suport de les Nacions Unides i de la majoria de la comunitat internacional.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«I acabo. Calia i era imprescindible que el Govern espanyol reconegués -i ho ha fet, i per escrit i davant d'un mecanisme internacional i neutral- que el conflicte entre Catalunya i Espanya existeix, és històric i es remunta al 1714. I no s'esforcin en menystenir la referència al 1714, a la Llei 1/1980 aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya i plenament vigent a data d'avui, i diu: 'El poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l'11 de setembre com a festa de Catalunya. Diada que, si bé significa el dolorós record de la pèrdua de les llibertats, l'11 de setembre de 1714 i una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, suposava també l'esperança d'un total recobrament de la llibertat. Ara, en reprendre Catalunya el seu camí de llibertat, els representants del poble creuen que la cambra legislativa ha de sancionar allò que la nació unànimement ja ha assumit.' I, com deia el conseller Rull, no celebrem una derrota, sinó l'últim dia que vam ser lliures. Visca Catalunya lliure.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«I en aquest punt crec que val la pena recordar un altre punt destacat de l'acord. Aquestes causes judicials han tingut una incidència política rellevant, igual que diverses resolucions d'organismes internacionals com el Grup de Treball de Detencions Arbitràries, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal Europeu de Drets Humans o l'Assemblea de Parlamentaris del Consell d'Europa. Tots dos sabem i signem que això no és una mesura de gràcia. L'acord que hem subscrit, senyor Sánchez, ho diu ben clar, i llegeixo literal: 'L'estabilitat de la legislatura queda subjecta als avenços i compliment dels acords que resultin de les negociacions en els dos àmbits permanents assenyalats al punt segon.' I el darrer punt que destacaré és el punt quatre: 'L'ampliació de la participació directa de Catalunya a les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals.' Per què acordem la participació directa de Catalunya a les institucions internacionals i els organismes i entitats internacionals? Doncs perquè som una nació.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Gràcies, presidenta. Aprofitaré la rèplica per recordar alguns dels punts de l'acord que hem signat i que vostè ara mateix també ha subscrit. Al primer paràgraf de l'acord que hem signat, i ho llegeixo perquè val la pena que tots l'escolteu, al primer paràgraf de l'acord signat entre vostès i nosaltres hi diu: 'El Partit Socialista Obrero Español i Junts per Catalunya consideren que la situació política actual permet assolir un acord per obrir una nova etapa i contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya, i desenvolupar una dinàmica per resoldre'l en termes diferents dels de la darrera legislatura.' Per fer i dir el mateix que han fet i dit fins ara, ja li hem dit que no li fem falta nosaltres. A l'acord signat també, com he dit abans, no hi apareix la paraula diàleg i sí que hi apareix la paraula negociació, com en la seva darrera intervenció. I en aquest acord parlem també d'amnistia, la desjudicialització de la política també, com acaba de confirmar vostè. Ni oblit ni perdó.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Nosaltres no volem trencar res, no volem que ens trenquin. I ens defensarem sempre que algú ho intenti fer, sigui des dels tribunals, sigui des de l'enginyeria fiscal, sigui des de l'incompliment dels compromisos. Nosaltres el que volem és el millor per a la nostra nació i, per tant, el millor futur per als nostres fills i filles. No els hauria de sorprendre, doncs, que posem tot això al centre del debat polític que tenim avui. Ens devem a ells, i per ells lluitarem fins i tot pactant amb qui tan mal ens ha volgut. Perquè el nostre compromís és amb Catalunya. El nostre compromís és amb el poble de Catalunya, amb ningú més. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Presidente en funciones y candidato, en Junts le hemos escuchado estos últimos cuatro años con mucha atención, sobre todo cuando ha hablado de nosotros y cuando ha hablado de Cataluña. Usted ya sabe por qué razón hoy le hemos escuchado de una forma todavía más especial. Hoy usted debía empezar a desmentirnos a quienes decimos que usted no cumple los acuerdos, que su palabra no vale, que a usted solo le interesa el poder, y que es capaz de aliarse con quien sea para conservarlo. Algo de esto habrá cuando su partido tiene el estómago de arrebatar a Junts la alcaldía de Barcelona, con el apoyo y gracias al Partido Popular, y ahora pretende arrebatar la Presidencia del Gobierno español al Partido Popular gracias a los votos de Junts.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Hem de parlar de la insostenibilitat del model actual, de l'empobriment que provoca; de com hem de recuperar els recursos, els diners que són fruit de l'esforç de vuit milions de catalans, però que se'n van a Madrid i que no tornen; de les eines que hem de tenir, que tenim dret a tenir, per gestionar els desafiaments més importants que tenim plantejats com a societat. Els posaré un exemple de la insostenibilitat del model actual d'un àmbit que és una de les principals preocupacions, el de la immigració. A Catalunya hi ha el 23 % de la població immigrant de tot l'Estat. Som el 16 % de la població, però tenim el 23 % de la seva immigració, 1,3 milions de persones. És un repte prioritari per a qualsevol societat, sobretot si és una societat amb vocació d'obertura i compromesa amb la convivència i els drets humans. Però tenim exactament les mateixes escasses competències que tenen comunitats autònomes on acullen el 0,6 % de la immigració. I si parlem de recaptació d'impostos, de contribució als pressupostos de l'Estat, d'inversions executades, de participació en fons europeus, el panorama és exactament el mateix i això s'ha d'acabar. El pacte que hem signat abordarà propostes inèdites que resolguin els dèficits i les limitacions del fracassat model del café para todos. I com que partim de la desconfiança i de les males experiències, i atesa l'enorme importància que té per a tots nosaltres la resolució del conflicte, hem constituït un espai de negociació inèdit que ofereix les garanties que feien falta, perquè escoltant-lo avui són imprescindibles. I estem parlant del mecanisme de mediació que serà independent a tots nosaltres, que ens acompanyarà en la recerca de solucions, que vetllarà pels compromisos que adquirim i que verificarà si no complim allò en el que ens hem compromès.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«És a la llum del rebuig de tots els intents que hem exposat que el Govern i el Parlament de Catalunya decideixen convocar un referèndum d'autodeterminació l'1 d'octubre del 2017. La participació va ser massiva i el suport a la independència va ser de més del 90 %. El president Puigdemont, aleshores, va prioritzar la via negociada, tal com es reclamava des del Govern espanyol i també des de les institucions internacionals. El president proposava, doncs, iniciar un procés de negociació. Tanmateix, el Govern espanyol va decidir reprimir el referèndum de manera violenta, va mobilitzar milers de policies d'arreu d'Espanya, va intervenir les institucions catalanes i es va iniciar un llarg període de repressió que ha comportat persecució, presó i exili per a moltes persones, dirigents polítics, activistes i ciutadans catalans. La repressió de l'Estat va treure tota possibilitat de resolució política. És necessari, doncs, que qualsevol nou intent de resoldre el conflicte polític de manera negociada comporti el retorn a la via política, reverteixi els efectes de la repressió i es busqui un acord en què es vegin satisfetes les aspiracions de la societat catalana. Ens calia, i sempre ho hem repetit des de Junts, sortir de l'espiral de retrocés i de renúncia dels darrers quatre anys. Una espiral que només exigia a la part catalana, mai a l'espanyola. Ateses les circumstàncies, sortir d'aquesta espiral i arribar a un acord no era gens fàcil i tampoc era gens agradable. Ens havíem d'entendre amb un partit amb qui mai ens hem entès i de qui desconfíem profundament. Ens havíem d'entendre també amb un Govern espanyol que no compleix i en el qual tampoc confiem.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El conflicte entre Catalunya i Espanya té arrels profundes que venen de molt lluny. La societat catalana, d'ençà de l'aplicació del Decret de Nova Planta amb la subsegüent abolició de les nostres institucions seculars, de les nostres constitucions, la pèrdua de la nostra sobirania i la prohibició de la nostra llengua, ha batallat per recuperar el que les armes i la monarquia ens van furtar fa més de tres cents anys. La distància i el desacord permanent entre les dues nacions han estat fruit de tensions polítiques davant les quals l'Estat espanyol, en moltes ocasions, ha respost a través de la repressió política, militar, policial, judicial i també mediàtica. La manifestació màxima d'aquesta repressió és la detenció, l'extradició, el consell de guerra, la condemna a mort i l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys. L'evidència de l'existència d'un conflicte polític calia reconèixer-ho. Aquest relat com a origen i perpetuació del conflicte per primer cop s'accepta per la part espanyola. I aquesta part del nostre acord és especialment rellevant perquè emmarca els avenços a donar en la resolució del reconeixement nacional de Catalunya. Tots vostès saben que els darrers intents d'acordar una via de restitució dels nostres drets històrics perduts i fer-ho a través de la negociació que espera la societat catalana han estat formulats a través de mecanismes que permet la Constitució, però cap d'ells ha prosperat. Ni la reforma de l'Estatut. Ni el 2012 l'aprovació al Ple del Parlament de Catalunya de la proposta del pacte fiscal que poques setmanes després el president Mas va portar al president del Govern espanyol d'aleshores, que va rebutjar discutir-lo i encara menys negociar-lo. Ni el 2014, quan una àmplia majoria del Parlament aprova presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei per delegar les competències per celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Són Turull, Rovira i Herrera els diputats encarregats de venir a defensar aquí el que va ser rebutjat pel Congrés. Ni tampoc l'aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries, amb base a la qual es va convocar la consulta del 9N, amb una participació de més de dos milions de persones i amb el conseller Francesc Homs, el president Mas, la consellera Ortega i la consellera Rigau condemnats per desobediència i inhabilitats. Ni tampoc la petició d'un referèndum acordat després de l'aprovació de la qüestió de confiança a què es va sotmetre el president Puigdemont. Res no ha funcionat mai.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Perquè la legislatura avanci el nostre país, Catalunya, necessita que passin coses, que passin coses diferents i que es culmini un acord que canviï la història. Vàrem dir en campanya electoral que res seria igual si depenia de Junts, i només cal mirar el que està passant avui per tenir-ne la primera constatació. Certament estem emprenent una investidura on res serà igual. L'hi hem transmès, senyor Sánchez, ho sap, n'és conscient, i l'hi ho dic ara perquè encara és a temps de desistir. És a temps a desistir, però si tira endavant sap, i que també ho sàpiga tothom, que nosaltres no enganyem ningú, que som fidels als nostres compromisos adquirits, i que si som aquí avui és per fer que les coses canviïn de veritat. I si aquests canvis no són possibles, si no s'avança, no donarem suport a cap iniciativa que es presenti des del seu govern i des de la seva majoria, a cap. L'acord que hem subscrit, senyor Sánchez, ho diu ben clar: l'estabilitat de la legislatura queda subjecta als avenços i compliments dels acords que resultin de les negociacions en els dos àmbits permanents assenyalats en el punt segon. Els recordo els dos àmbits perquè quedi constància al Diari de Sessions: l'àmbit del reconeixement nacional, on nosaltres plantegem el referèndum d'autodeterminació, i l'àmbit dels dèficits i limitacions de l'autogovern, on plantejarem, entre d'altres coses, la cessió del cent per cent dels impostos que paguen els ciutadans de Catalunya. Em pot confirmar, perquè al matí no ens ha quedat gens clar, si vostè està disposat a complir tots i cada un dels punts de l'acord signat i ratificar les 1486 paraules de l'acord? 1486 paraules de les quals ni una és casual o sobrera.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El que és veritablement disruptiu és també que se'ls reconegui com el que és, un conflicte històric i polític entre dues nacions; que per primer cop es plantegi en un acord polític una llei d'amnistia que acabi amb la repressió judicial i que es pugui plantejar un referèndum d'autodeterminació com una de les propostes per resoldre el problema de fons que, com molt bé hem convingut a escriure en l'acord polític, continua sense resoldre. I la funció de la política és justament resoldre els problemes pendents. El resultat democràtic expressat a les urnes ha recordat que el conflicte històric no resolt continua a l'epicentre del debat polític espanyol. Sé que molts de vostès han tingut la temptació en aquests darrers anys de fer creure que ens n'havíem d'oblidar i que, de fet, ja l'havíem deixat enrere. S'enganyaven, enganyaven i ho sabien. Ara toca actuar en conseqüència i deixar d'amagar el problema. Està disposat a fer-ho, senyor Sánchez? El debat viu i intens que s'ha viscut a Catalunya sempre, no només en els darrers deu anys, és el propi d'una societat madura democràticament, no pas amb problemes de convivència, que s'expressa de manera diversa i de manera plural, fins i tot amb contradiccions, però que és capaç també d'articular grans acords. I sempre, sempre, sempre s'ha expressat de manera democràtica i de manera pacífica. Ens sentim molt orgullosos de defensar Catalunya, reconeixent els nostres defectes i les nostres mancances que ens fan, afortunadament, una nació. Imperfecte, però sí una nació. Ens sentim orgullosos de posar de manifest tota la seva potencialitat, tota la seva diversitat, i cal destacar-ho, tots els seus grans consensos. Sí, grans consensos com els que hi ha sobre la llengua, sobre l'ensenyament, sobre les infraestructures. També sobre la denúncia del dèficit fiscal i també la denúncia del deute històric. També sobre la cultura, la ciència, la internacionalització i, no cal dir, el dret a l'autodeterminació. Si som aquí avui és per fer que aquests grans consensos que el Parlament de Catalunya ha recollit al llarg de la seva història siguin atesos. Per això hem definit al nostre acord polític que l'únic límit és el Parlament, que és, com molt bé posa al text, el representant legítim del poble de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Avui prenia la paraula en nom de Junts, a qui formalment represento. Però el sentit de la nostra intervenció s'explicava per la voluntat de servir i representar molt més enllà del que són les costures i els legítims interessos dels partits polítics. Aquest debat d'investidura ve precedit d'un enfrontament entre espanyols i també una divisió entre els dos grans partits respecte a Catalunya, que no s'havia produït mai en investidures prèvies. Hi ha un fet incontrovertible que ho explica, un fet que vostè sap perquè l'ha signat, perquè forma part del nostre acord. Vostès saben que la qüestió no és tant si Espanya té un govern més o menys progressista, més o menys d'esquerres o més o menys reformista. De fet, això ha passat altres vegades i el soroll no ha estat ni de bon tros comparable amb el d'ara. El que explica la tensió i la histèria de certs sectors és exclusivament allò que històricament la política espanyola ha anomenat el problema català. Ni governs d'esquerres ni governs progressistes. El que no es digereix, el que es combat per terra, mar i aire, el que és veritablement disruptiu, és atrevir-se a abordar el tema català de manera directa. I vostè avui, de moment, malgrat ho ha signat, no s'hi ha atrevit. Seré clara, senyor Sánchez, està vostè disposat a abordar el tema català de manera directa, tal com estableix l'acord que han signat?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Gràcies, presidenta. President en funcions i candidat, des de Junts l'hem escoltat aquests darrers quatre anys amb molta atenció, sobretot quan ha parlat de nosaltres i quan ha parlat de Catalunya. Però vostè ja sap per quina raó avui l'hem escoltat d'una manera encara més especial. Avui vostè havia de començar a desmentir-nos els qui diem que vostè no compleix els acords, que la seva paraula no val, que a vostè només l'interessa el poder, i que és capaç d'aliar-se amb qui sigui per conservar-lo. I alguna cosa d'això hi deu haver quan el seu partit té l'estómac d'arrabassar a Junts l'alcaldia de Barcelona, amb el suport i gràcies al Partit Popular, i ara pretén arrabassar la presidència del Govern espanyol al Partit Popular gràcies als vots de Junts. I ara que soc a la part inicial de la meva intervenció, voldria donar-li un consell que, naturalment, vostè no té cap obligació de seguir. Amb nosaltres no provi de temptar la sort perquè no li funcionarà. El seu discurs no ha estat un discurs valent. Ara té l'oportunitat de contestar-me i dir-me exactament què faran vostès. La seva responsabilitat era trobar la manera de respectar el marc que vostès i nosaltres hem acordat, i de fer honor a allò que hem escrit. De fet, a l'acord signat al primer paràgraf hi diu que les coses s'han de fer en termes diferents de com s'han fet en la darrera legislatura. I això ho han signat vostès i ho hem signat nosaltres. I quan escrivim en termes diferents ens referim a una definició molt fàcil d'entendre. Per tant, li reitero que el que hem dit en anteriors ocasions, no només a vostè sinó també als membres del seu govern, per dir i fer el mateix que s'ha dit i que s'ha fet els darrers quatre anys Junts no li fa cap falta. Hem passat moltes hores treballant el marc de l'acord, sobretot els antecedents i el relat. Un acord en què no hi apareix ni una sola vegada la paraula diàleg i sí la paraula negociació. Un acord signat per vostès on no es parla de reencuentro, de perdó ni de mesures de gràcia. Això van ser els indults. I entenem que en cap cas es referia a l'amnistia, perquè l'amnistia és una altra cosa, una llei i una desjudicialització de la política.»
-
Concepción Gamarra Ruiz-Clavijo · PP ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Gracias, presidenta. Pido la palabra en virtud del artículo 72, en nombre del Grupo Parlamentario Popular, para solicitar la aplicación y la observancia del Reglamento, por las acusaciones que se han vertido en este Pleno en la intervención del portavoz del partido de Esquerra Republicana de Catalunya, Gabriel Rufián.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Señor presidente, ¿sabe qué es una máxima de cualquier país -también se lo digo a la derecha española-, una máxima de cualquier Estado? Que todo el mundo quiera forma parte de él, que todo el mundo quiera formar parte de él. (Rumores). Ah, no, ¿no es una máxima? Entonces, ¿es una cárcel un Estado? ¿Su país es una cárcel? Si ustedes no reconocen como una máxima de su país que todos y todas los que viven en ese país quieran formar parte de él el problema es suyo, no nuestro. El problema es suyo, no nuestro. También digo algo: en Cataluña ganó las elecciones el PSC. Las ganó y esto a veces es un tabú decirlo. No tengo ningún problema, nunca he tenido ningún problema para decir casi nada. Las ganó, sí. Ustedes están ocupando un espacio que es muy interesante, que es el espacio -que se me entienda desde la inmensa admiración y respeto, porque conozco desde la investidura pasada al señor Illa- del notario, el aburrido, el aquí no pasa nada, yo soy el normal. Pero, repito, hasta hace cuatro días tenían a nueve personas en la cárcel y ustedes también votaron el 155, ustedes también callaron ante las imágenes de los palos en los colegios electorales. Nosotros nos tenemos que preguntar por qué ustedes ganan cada vez más, pero también ustedes se tienen que preguntar por qué nosotros no dejaremos nunca de persistir, y repito que guste más o guste menos, seguimos teniendo mayoría absoluta en el Parlament de Catalunya. (Aplausos). Así que creo que la buena noticia es que en Cataluña se podrá decir que el independentismo, que ser independentista, es una forma de catalanismo más. Algunos de ustedes son también catalanistas. Y el independentismo es una forma de catalanismo más. Hay muchas formas de ser catalanista. Hay muchas formas de ser catalán o catalana; y hay muchas formas de ser independentista. Lo que no podemos hacer es pedir que España reconozca nuestra pluralidad cuando nosotros no somos capaces de reconocer nuestra pluralidad interna. Y mi apuesta es intentar seguir reconociendo y seguir interpelando a nuestra pluralidad interna.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Acabo, senyories. Jo soc independentista. Jo vull la independència de Catalunya. Però la meva responsabilitat avui, la meva responsabilitat avui i sempre, i la tinc aquí, no és parlar pels meus. Això és molt fàcil. Parlar pels teus t'assegura un bon despatx a la seu del teu partit. Però jo no vull parlar pels meus. Jo vull parlar per gent que encara dubta. Perquè crec que és la clau de la política, que és la clau per guanyar o perdre. Soc encara més clar, crec que la nostra responsabilitat és parlar aquí per la gent que al nostre país va votar Pedro Sánchez. Per por, per dubtes, perquè pensava. És la nostra responsabilitat interpel·lar tothom qui tingui valors com la justícia social, la democràcia, la llibertat, i això és difícil. Però crec que la meva responsabilitat és parlar per la gent que encara no pensa com jo. Perquè així m'ho va ensenyar gent com el Joan Tardà. Perquè el fàcil, senyories, és parlar pels nostres partits. El difícil és parlar pels nostres països. A no ser que vulguem guanyar una competició de puresa. Però jo vull guanyar el meu país, Catalunya. Res més. I moltes gràcies.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Senyories, jo he parlat de mentides a l'Estat espanyol. Ho dic clarament, a Catalunya també es diuen mentides. També. Però la única veritat és que Esquerra Republicana fa quatre anys va posar una música a sonar i que tothom ara l'està ballant. Senyories de Junts, què tal? Vostès diuen que han aconseguit un acord històric. Vostès han aconseguit una amnistia anunciada fa dues setmanes. Vostès han aconseguit arribar a un acord amb el PSOE on diu que no estan d'acord amb el PSOE. Vostès han aconseguit una comissió d'investigació sobre la guerra judicial -a mi això m'agrada perquè ja porto quatre comissions d'investigació. Vostès han aconseguit que el PSOE reconegui l'existència d'un conflicte polític amb Catalunya, com ja va reconèixer el PSOE a Pedralbes l'any 2019 i l'any 2020 i 2023 amb els pactes amb nosaltres. Bé; enhorabona. Benvinguts, benvingudes. Els prometo una cosa, el meu compromís, el nostre compromís. Quan el PSOE els intenti enganyar -ho farà, ho intentarà-, el nostre compromís és que no direm mai que la culpa és de vostès. Mai. Sempre direm que la culpa és de qui és. Del PSOE. I els ajudarem que no passi, perquè el compliment dels acords els puc assegurar que serà molt més complicat que fer un tuit.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Y, señor Sánchez, una última cosa, mire a este hemiciclo. Mírelo, por favor, un segundo. ¿Ve aquí alguna alternativa a nosotros y a nosotras? ¿Ve aquí a Albert Rivera? ¿Ve aquí a Inés Arrimadas? ¿Los ve? ¿No, verdad? No se la juegue, no se la juegue, créame. (Rumores.-Aplausos). Senyories, jo vinc d'un país on durant quatre anys segons qui ha dit que aconseguir 2000 milions d'euros per Catalunya, 14 lleis socials, uns indults i eliminar el delicte de sedició era a canvi de res. Durant quatre anys hem estat el sac de boxa de molta gent. Però vam continuar treballant i van arribar a les eleccions, i vam dir que els nostres vots valien una amnistia, que valien reforçar la negociació, que valien la transferència total de Rodalies, i que valien corregir el dèficit fiscal. Aquest era el preu. I quatre mesos després presentem aquí un acord per una amnistia per reforçar la negociació, per la transferència total de Rodalies -que això es trens, vies i recursos-, i per la condonació de 15 000 milions d'euros de deute fiscal.»