Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.043 declaraciones · página 102 de 102
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Així que, no ens enganyem, només la independència garanteix la supervivència de la nostra llengua i de la nostra nació. Ho repeteixo, només la independència garanteix la supervivència de la nostra llengua i de la nostra nació. Una nació formada més d'un 70 % per ciutadans amb origen de fora de Catalunya. Jo mateixa no tinc ni un cognom català, i la meva llengua materna va ser el castellà, però la del meu fill és el català perquè volem un futur en català. I ho dic sense renegar dels meus orígens, sense animadversió cap a qualsevol altra llengua, però tenint clar que vull viure en una Catalunya lliure on es lluiti contra les desigualtats i no contra les diferències, on no hi hagi ciutadans de primera i ciutadans de segona, ni parlants de primera i parlants de segona. Advertia la lingüista Carme Junyent que el català està en emergència lingüística i que són els parlants -i la cito- els que han de salvar la llengua. Però no només els parlants de la llengua amenaçada, perquè també necessitem la solidaritat dels parlants de les llengües dominants. Apel·lem avui aquí a tots els parlants.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«No som ingenus ni caurem en la complaença del que s'ha aconseguit. És una fita històrica, però els catalans millor que ningú sabem el pa que s'hi dona, al Regne d'Espanya. El mateix PSC que avui s'enfronta al PP no va tenir cap escrúpol a l'hora de pactar justament amb el PP per fer fora Junts de l'Ajuntament de Barcelona, quan va ser Xavier Trias qui va guanyar l'alcaldia de Barcelona. Així que tinguem clar que el que passa avui no és per convicció, sinó per necessitat i perquè molts no poden resistir aquesta atracció fatal que senten pels temps del blanc i negre, els temps en què a Catalunya no podíem escoltar la ràdio o veure tele en català. La meva generació no va tenir immersió lingüística en català a l'escola i si, com en el meu cas, eres filla d'immigrants, estaves obligat a viure gairebé al cent per cent en castellà. Moltes persones senten vergonya de no saber-lo escriure o de fer errades quan el parlen. Aquí i ara els diem que ho facin, que l'escriguin, que el parlin, perquè els que haurien de sentir vergonya són els que ens van robar el català durant dècades. Jo vaig tenir la sort de poder-lo aprendre a Viladrau, un petit poble del Montseny, quan anava a casa del tiet Santiago. Allà també vaig aprendre que la llengua és el pilar de la nació catalana. Això, els nostàlgics de la uniformitat colonialista ho saben prou.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Com saben, Junts va forçar una modificació de la proposició inicial justament perquè des del primer moment es tractés el català en igualtat de condicions. Votarem a favor de l'esmena del PNB per garantir el valor jurídic de les versions que es publiquin en llengües cooficials. I votarem a favor de la reforma perquè després de gairebé quaranta-cinc anys de negació a expressar-nos lliurement en català, ja tocava posar negre sobre blanc aquest dret preexistent, que les llengües pròpies dels ciutadans que representem han de ser presents en igualtat a la casa de la paraula, de les paraules. Perquè quan des de Junts defensem el català ho fem pensant en els més de deu milions de parlants que té la llengua, estimant tots i cadascun dels seus accents i de les seves variants, des de Salses a Guardamar, des de Catalunya fins a l'Alguer, passant per València, Balears i Pitiüses, la Franja, Andorra o la Catalunya Nord. Aprofitem per mostrar tot el nostre suport als alcaldes catalans d'Elna, PortVendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda per la seva defensa del dret a fer els plens en català. Mentre veiem com aquí hi ha qui perd l'euskera en vint-i-quatre hores, reivindiquem la normalitat. Com la que hi ha a Nacions Unides, on demà es parlarà a l'assemblea en català, on fa trenta anys que es parla en català des d'aquell primer discurs del cap d'Estat d'Andorra, Òscar Ribas i Reig, el 1993. Deia Ribas: 'Tenim ben clar que per fer coses i comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també per ser cal aprofundir en les pròpies arrels, i les nostres són les de la cultura catalana.'»
-
Marc Lamuà Estañol · PSOE ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«A ustedes, señorías del PP, España les importa poco. Su doctrina la resumió muy bien Cristóbal Montoro: Que caiga España, que ya la levantaremos nosotros. Si a ustedes no les importa España ni los españoles. Por más que Sémper salga aquí a hablar euskera el martes, como si lo hace bailando una aurresku, nadie les va a creer cuando dicen que ustedes respetan y aprecian todas las lenguas de España. No tienen ninguna credibilidad para decir esto en esta tribuna, porque hoy es el PP quien más tensiona y rompe España. (Risas). Porque si no, ¿por qué están ustedes tan solos y nadie, salvo la extrema derecha, quiere hablar con ustedes para acordar un gobierno? (Aplausos). Qué España más pequeña, débil y reaccionaria dibujan ustedes. Hoy, la España fuerte es la de Pedro Sánchez (rumores), responsable con la Constitución y llegando a pactos, sí, con fuerzas diversas para que podamos emprender un proyecto de ilusión y para la mayoría, para la mayoría de todos los españoles y españolas. (Aplausos). I sí, a Espanya és bona la diversitat, i que les diferents persones que hi visquin puguin expressar-se en les llengües que tenen. I si és bo que a Espanya ningú no tingui una òptica patrimonial de l'Estat ni de la nació, també ho és a Galícia, també ho és al País Basc, també ho és a Catalunya. L'ús d'una llengua mai és en contra d'una altra. Llibertat de parlar les llengües de les persones i intel·ligència, perquè amb poc esforç ens entenem molt bé.»
-
Marc Lamuà Estañol · PSOE ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Porque ustedes, señorías del PP, son capaces de todo por conseguir gobernar. (Rumores.-Risas de las señoras y los señores diputados del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso). Rían, rían. (Aplausos). ¿Rompían ustedes España cuando llamaban a ETA Movimiento Vasco de Liberación? ¿Rompían ustedes España cuando indultaban a corruptos de manera inconstitucional? ¿Rompían ustedes España cuando hablaban catalán con Jordi Pujol? ¿Rompían España cuando pactaban en el Majestic dejar gobernar a Convergència i Unió la Generalitat de Catalunya? ¿Rompían entonces España? ¿Degradaban entonces las instituciones españolas? ¿O es que mientras sea alguien del PP todo vale, pero cuando es un progresista nada, nada, nada es bueno? (Aplausos). Ustedes creen que el poder les pertenece, por derecho, por cuna, por herencia; detestan que gobernemos, detestan que gobiernen los partidos progresistas. Recordamos aquí los gritos desde esa bancada de Aznar o de Rajoy, incluso alguno de Casado, contra gobiernos progresistas, contra gobiernos socialistas, no porque fueran socialistas, no porque fueran progresistas, no porque realmente pensaran de verdad que rompían España, sino solo porque no eran sus gobiernos, solo porque no mandaban ustedes, que creen que el poder les pertenece siempre. (Aplausos).»
-
Marc Lamuà Estañol · PSOE ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Però no oblidem que això que avui celebrem aquí ha de tenir sempre el seu eco a cada una de les nostres institucions, sempre. Perquè tan espanyola és la nostra llengua catalana, i per això s'ha d'apreciar i respectar a la resta d'Espanya, com catalana és la llengua castellana que tenen per materna més de la meitat dels nostres conciutadans a Catalunya. Només des del respecte a totes les nostres llengües aconseguirem un futur on totes hi tinguin cabuda. Per tant, algunes idees. La primera, si hi ha algun partit que ha treballat a Catalunya perquè el català sigui llengua d'unió, de progrés i de creixement ha estat el PSC. El PSC de Pasqual Maragall, de José Montilla, de Miquel Iceta i de Salvador Illa. Segona idea, els qui estimem la diversitat de llengües al Congrés, els qui exaltem la diversitat, no tinguem un doble discurs als nostres parlaments. La llengua materna es defensa estimant i tenint respecte a totes les altres llengües. Gracias, presidenta. Señorías de VOX, son más de las nueve y media, voy a estar hablando un buen rato en catalán, así que, si les parece, es un buen momento para que puedan ir ustedes a su lugar preferido de este edificio, que es el bar del hemiciclo. (Las señoras y los señores diputados del Grupo Parlamentario VOX abandonan el hemiciclo.-Aplausos).»
-
Marc Lamuà Estañol · PSOE ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, presidenta. Senyories de Vox, són dos quarts tocats de deu. Parlaré una bona estona en català, així que si volen, és un bon moment perquè puguin anar al seu lloc preferit d'aquest edifici, que és el bar de l'hemicicle. I señor Sémper, hem trobat a faltar el seu euskera, al cel sigui el seu plurilingüisme. Li va durar una sola sessió, a veure si torna alguna vegada. Després de la darrera legislatura, aquesta modificació que aprovarem és més necessària que mai, perquè al llarg dels darrers anys hi ha qui ha convertit les nostres llengües en eines per a la confrontació. Acabem així, avui, el seu mal ús. Ja no es podrà aprofitar el fet que no estiguin previstes explícitament al reglament per utilitzar-les, per confrontar i dividir aquest hemicicle. Perquè uns per intolerància i altres per victimitzar-se han fet de les nostres llengües massa temps una eina de confrontació. Això avui s'acaba. Perquè a la casa de la paraula, totes les paraules han de ser benvingudes. Totes les paraules de totes les nostres llengües han de tenir-hi cabuda. Hem de ser exemple de com l'estima i respecte a totes les llengües espanyoles han de ser una de les principals fortaleses de la nostra unió. Hem de ser avaladors de les institucions democràtiques que avui fan que els nostres infants puguin estudiar-les, conèixer-les i emprar-les totes. Aquelles institucions que han creat eines com la immersió lingüística, sorgida de l'alba de la nostra democràcia, i que ha defensat sempre el socialisme a Catalunya, i que ha permès que tots els nostres infants parlin i dominin el català i el castellà i les puguin emprar indiferentment totes dues amb harmonia, amb respecte a ambdues, amb amor per totes dues.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Avui i aquí, amb orgull, amb determinació, amb esperança i també amb record fem ressonar el català, la llengua de Catalunya. Visca Catalunya lliure. Gracias, presidenta. Diputados, diputadas, Pau Casals, de quien conmemoramos el 50.º aniversario de su muerte, decía: Sed fieles a la tierra y a la lengua, no para cerraros, sino para tener voz propia. Hoy, 19 de septiembre de 2023, resuena por primera vez en esta Cámara sin censura y sin limitaciones la lengua catalana. Hoy se demuestra que solo era cuestión de voluntad política que nuestra lengua tuviera el estatus que se merece. Tenemos claro que algunos de ustedes tienen esta voluntad no por convicción, sino por necesidad. De hecho, hoy nos sentimos muy lejos de este debate español, nosotros estamos en otra fase. Como explica muy bien el añorado Ferrer i Gironés, la guerra lingüística no ha sido una confrontación de lenguas, sino un conflicto entre el proyecto nacional español y el proyecto nacional catalán. La excusa es la lucha contra la lengua, pero el objetivo real de esta lucha contra la lengua es el intento de extinguir la nación catalana. Durante años, esta obsesión por liquidar la identidad nacional catalana se ha reflejado en prohibiciones, en leyes y en sentencias; de hecho, en esta Cámara ha sucedido muy a menudo que ha sido el origen precisamente de esta obsesión, al lado de la triste catalanofobia, de buena parte de los medios de Madrid. Resuenan aquí todavía las palabras de un ministro que decía que era preciso españolizar a los niños catalanes. Y esta forma de actuar suya ha inferido conceptos erróneos sobre la realidad catalana. Se ha formado en el pensamiento español, ya sea de derechas o de izquierdas, una extraña unanimidad en contra de cualquier aspiración catalana por democrática y legítima que sea. Pero esta percepción no viene del proceso, hay que mirar mucho más atrás.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«El 1923, l'autoritat legal espanyola, el dictador Primo de Rivera, va fer un reial decret, un decret per prohibir el català, entre d'altres bestieses. Cent anys després som aquí, parlant català al Congrés i situant el debat al més alt nivell de les institucions europees. I això ha estat possible perquè la nació catalana ha resistit, perquè generacions i generacions de ciutadans de Catalunya han persistit i han mantingut viva la nostra nació i la nostra llengua, han mantingut la posició. I recollim el testimoni de tots ells. I seguim, nosaltres sí, mantenint la posició també per tots ells. A Catalunya li toca ser Catalunya. I si avui som aquí protagonitzant un minúscul contrapunt a la persecució de la nostra llengua és perquè hi ha una nova generació de catalans que us ha perdut la confiança, que ha dit prou, que les paraules ja no ens serveixen de res. El que volem són fets. I sabeu per què volem fets i per què hem perdut la confiança? Vostès no aniran a la presó per ser socialistes, cap de Vox anirà a la presó per ser de l'extrema dreta. De fet, segurament es trobarà algun jutge que encara està més a la dreta que ell. Tanmateix, a nosaltres ens condemnen a presó i som a l'exili per ser independentistes. No matem, no posem bombes, ni tan sols tolerem la violència, però estem catalogats de terroristes. I avui la desconfiança de Junts cap als partits espanyols, una desconfiança que vostès s'han merescut, ens ha portat a desbloquejar en poques setmanes allò que semblava impossible. I aquest és el camí.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I vostè parla de xantatge. Això ho fa molt la dreta, independentment de la bandera, quan les dretes negocien sempre és pel bé de la seva pàtria i perquè ho saben fer. Quan ho fan les esquerres, sempre és a canvi de res, o un xantatge, o coses d'aquestes. Però només li diré una cosa, jo estic convençut que si per exemple el PNB o qualsevol altre partit nacionalista independentista es posés bé perquè el senyor Feijóo fos president, negociés amb vosaltres, amb vostès, perquè el senyor Feijóo fos president, estic convençut que Aznar, Rajoyo o el senyor Feijóo sortirien amb una barretina i fent castells. N'estic absolutament convençut. Dos, vostè ha dit que a Catalunya el castellà està perseguit. Jo ara intentaré fer un esforç, que tothom sap que és brutal, perquè el castellà està perseguit. Jo tinc quaranta-un anys, fa quaranta-un anys que la immersió lingüística va començar a Santa Coloma de Gramenet, a la meva població. Intentaré parlar en aquell idioma parlat per 500 milions de persones a tot el planeta.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«La segona idea, i vull ser molt clar, ni el castellà -?i crec que soc l'exemple paradigmàtic- està perseguit ni amenaçat a Catalunya, ni el català és patrimoni exclusiu de l'independentisme. Ho repeteixo, ni el castellà està amenaçat a Catalunya ni el català és patrimoni de l'independentisme. El català és de tots i de totes. I els catalans i les catalanes pensen de forma molt diversa. I me n'alegro. De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer, i això ho hem de dir de forma molt clara i contundent, perquè tant mal li fa a la seva llengua i a la seva cultura un intransigent amb una rojigualda com un intransigent amb una estelada. I la tercera idea, això és un èxit per al meu partit, Esquerra Republicana, per la seva història, per la seva lluita, i també per al meu país. Però em nego, em nego que això que està passant avui aquí sigui una victòria, no pot ser una victòria, perquè em nego, em nego com a ciutadà català, com a independentista català, que la meva cultura i que la meva llengua necessiti de perdedors. M'hi nego. M'hi nego. Avui aquí no hi ha perdedors, com a molt hi ha ignorants.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«A partir d'aquí, cinc reflexions que potser poden ser útils. La primera, s'ha dit molt que parlar aquí en català, en aranès, en euskera o en gallec, és literal, 'es una falta de respeto a España y a los españoles.' Que parlar avui aquí llengües oficials, més enllà del castellà, reconegudes per la seva sacrosanta Constitució, és una falta de respecte. Senyories, una falta de respecte jo crec que és, per exemple, que un fons de sàtrapes saudites compri una de les seves principals empreses com és Telefónica. O quina falta de respecte és que la Federación Española de Fútbol continuï avui en dia faltant al respecte a unes jugadores campiones del món. Això és una falta de respecte i no que alguns de nosaltres parlem les nostres llengües aquí. La segona idea que potser és útil. Senyories, en el fons tot això és bastant absurd. Alguns de vostès són parlants d'una sola llengua oficial dient a parlants de dues llengües oficials que el problema som nosaltres perquè parlem dues llengües i no una. Moltes de les seves interpretacions, moltes de les seves crítiques, moltes de les seves opinions són literalment una oda a la ignorància. I els diré una cosa, un estat que té aquesta extraordinària diversitat lingüística i cultural i la maltracta d'aquesta manera, simplement no la mereix. Seré més clar. Vostès, senyors de la dreta i de la ultradreta espanyola, i alguns de l'esquerra espanyola, no es mereixen ni Catalunya ni Euskadi. (Aplaudiments).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gracias. ¿Ven como no es tan malo esto de hablar en otras lenguas, que rompemos a la derecha? Jo avui aquí parlaré en català, primer perquè puc, gràcies a l'escola catalana. Segon, perquè és la llengua del meu país. Tercer, perquè és una llengua que estimo tant, que és la llengua que vaig escollir parlar amb la persona que més estimo d'aquest món, que és el meu fill. Quart, perquè molts de vostès, molts dels que han provocat una intransigència i un cinisme històric, han convertit parlar en altres llengües com el català, l'aranès, l'euskera o el galego en un acte revolucionari. I cinquè, perquè hem arribat a un acord històric perquè això sigui possible. I és un honor per al meu grup, per al meu partit i per a mi mateix, orgullós fill i net d'andalusos, ser els primers a fer un discurs inequívocament i íntegrament en català en aquest faristol. Així doncs, presentem avui un acord històric que, com qualsevol altre acord històric, té molts noms i té molts cognoms. Però és de justícia avui recordar-ne dos. El primer, en realitat són molts noms, els noms dels centenars de milers de persones, tots i totes treballadors i treballadores arribats a Catalunya, al País Valencià, a Galiza o a Euskal Herria fa 50, 60 o 70 anys. I que van entendre, i que van voler -?alguns, per exemple, els meus avis, amb molta menys informació i formació d'escola privada que alguns de vostès- que els seus fills i que els seus nets havien d'estimar i havien de respectar les terres que trepitjaven i que quina millor manera de fer-ho que a través de la seva cultura i de la seva llengua. Seré molt clar. Seré molt clar. Jo parlo català gràcies als meus avis, a les meves àvies andaluses. Exactament igual que parlen avui en dia català els nens i les nenes de mares i de pares pakistanesos, xinesos, romanesos o marroquins nouvinguts a Catalunya. Va per ells. I el segon nom és el nom d'un amic i d'un company que va fer una lluita, amb les sigles d'Esquerra Republicana darrere, i en una solitud moltes vegades terrible, perquè arribés aquest dia, perquè es parlessin llengües oficials, més enllà del castellà, en aquest faristol. L'última vegada, ho repeteixo, fa més de deu anys, parlant del Guillem Agulló. Entre las risas de la dreta, entre las mofes de l'esquerra, i fins i tot entre les burles de grans patriotes que avui faran seva aquesta causa. També va per ell. Moltes gràcies, Joan Tardà.»