Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.010 declaraciones · página 12 de 101
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, presidenta. Incòmode no, senyor Sánchez. El que estic és molt farta que espanyols incomplidors, i com vostè, se'n fotin dels catalans mentre els van xuclant els quartos. Perquè, senyor Sánchez, no està d'acord amb vostè? No està d'acord amb moltes de les animalades que fa la suposada esquerra espanyola? No vol dir estar d'acord amb les animalades que fa l'extrema dreta o la dreta espanyola. El que vostè realment li molesta és que amb nosaltres, amb Junts, no ha funcionat el raspall de Madrid i segurament som dels pocs amb qui no ha funcionat el raspall de Madrid. I aquest és el seu problema, senyor Sánchez, perquè no li funcionarà. Perquè nosaltres no ens mourem del costat de la defensa dels ciutadans de Catalunya. Parlava també vostè de bolos i en parla vostè, que és el rei dels bolos? Per exemple, la llei d'immigració. La llei d'immigració que hem registrat és exactament la mateixa llei que vam negociar amb vosaltres. L'articulat és exactament el mateix que vam negociar amb nosaltres perquè nosaltres complim. Per tant, o vostè no s'ha llegit la llei o vostè torna a mentir.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Y ya termino, señor Sánchez. Hace tiempo que usted ha perdido la mayoría en este Parlamento, pero también hace tiempo que ha perdido la confianza, incluso de los suyos. Y tengo la sensación de que estas comparecencias no sirven de nada porque usted y su Gobierno han perdido la capacidad de tomar decisiones y también de dar respuestas. Si sigue pretendiendo que no pasa nada, la situación se irá igual, pero usted puede asumir la realidad, dar un paso al lado y dejar que otra persona lidere. Solo así se podrá evitar la llegada de la extrema derecha al poder, con todo lo que eso supondría. No se equivoque, si usted se aferra al poder por el poder, usted, los socialistas y sus socios serán los culpables de la llegada de la extrema derecha; ustedes y solo ustedes. Muchas gracias y visca Catalunya lliure. (La señora diputada entrega al señor presidente del Gobierno, Sánchez PérezCastejón, los documentos con los que había subido a la tribuna de oradores).»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«En cualquier caso, para votar en contra de Cataluña en este hemiciclo, ya les parece bien que los dos extremos se den la mano. De hecho, el PSOE -los diecinueve diputados del PSC- es el partido que más veces ha votado junto con el PP y VOX. Tampoco les ha parecido ningún problema cuando estas coincidencias de voto PPVOXPSOE, PPVOXEsquerra o PPVOXPodemos han servido para tumbar las propuestas de Junts per Catalunya, como por ejemplo la delegación de competencias en materia de inmigración. Porque todos sabemos que aquí el problema no es quién vota con quién. Lo que les molesta es que Junts ponga en evidencia que cuando es cuestión de elegir, los socialistas y sus socios siempre eligen España, y nosotros siempre elegimos y siempre elegiremos Cataluña. Lo que les molesta es que nosotros queremos bajar los impuestos, y los socialistas y sus socios quieren subirlos. Lo que les molesta es que nosotros queremos que el dinero esté en los bolsillos de la gente, y los socialistas y sus socios cogen el dinero de los bolsillos de la gente y lo ponen en el bolsillo de la hacienda española. Lo que les molesta es que nosotros queremos que la gente pueda desgravarse los alquileres, las hipotecas y cuentas de ahorros; en cambio, los socialistas y sus socios están acabando con el pequeño propietario, condenándonos a todos al alquiler eterno y que la propiedad quede reservada solo para unos pocos. Lo que realmente les molesta es que nosotros hacemos leyes para que los jóvenes puedan comprar una vivienda, y los socialistas y sus socios hacen leyes para condenar a los jóvenes a vivir en habitaciones. Y lo que les molesta es que la gente de Junts tengamos las narices de decir que no queremos que el 40 % de los trenes más viejos que están en España nos los manden a Cataluña; y en cambio, los socialistas y sus socios votan para que los catalanes sigamos pagando impuestos de primera, pero tengamos un servicio y una atención de ciudadanos de segunda. Y vuelvo a la delegación de competencias en materia de inmigración. Lo que hace ahora el señor Sánchez, la señora Saiz o el señor Marlaska y lo que hacían la señora Belarra o el señor Pablo Iglesias cuando eran diputados, es lo que queremos hacer nosotros desde Cataluña. Y, señora Belarra, señores de Podemos, cuando lo hacían ustedes no era racismo y ahora que lo queremos nosotros tampoco lo es. Quizá alguien como el señor Page considere que cuando lo hace Madrid, aunque sea en manos del PP y VOX, es legítimo, pero cuando lo hacen Cataluña y los catalanes es racismo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Una vez más se demuestra, por lo tanto, que su partido, el Partido Socialista, tiene que reflexionar sobre quién es capaz de tener el control del Gobierno español. Porque es evidente que usted no lo es. Usted, como el presidente Illa, están demostrando una incapacidad de gestión que traspasa todas las líneas aceptables para cualquier país que aspire a avanzar y a progresar. Ustedes dos han hecho evidente el fracaso de los Gobiernos socialistas y sus socios -Comuns y Esquerra-. No solo no han sido capaces de resolver los problemas, sino que demasiado a menudo sus decisiones lo que han hecho es agravar todavía más los problemas que hay. Pero Cataluña no está condenada a funcionar mal, aunque la bancada de la derecha y la de la izquierda española de este Congreso así lo deseen. Los problemas que tenemos tienen solución. Y después hablaremos de eso. Ahora retrocedamos unos meses en el tiempo. No muchos. Usted hizo una regularización masiva sin someterla a votación aquí. Todo el mundo sabe que, si se hubiera votado aquí, Junts hubiera votado en contra y no se hubiera aprobado. Una regularización que se hizo -y se ha hecho- sin criterios, sin control y que ningún otro país de la Unión Europea está haciendo. De hecho, todo lo contrario; los otros países y la Comisión Europea han optado por aplicar medidas mucho más restrictivas y por activar controles. Cuando se hizo esta regularización nos dijeron que regularizarían a unas 500 000 personas, pero se ha cerrado este periodo y se ha regularizado a casi 1 200 000 personas -o ha habido esta cantidad de solicitudes-. De nuevo, ustedes mintieron, porque tanto ustedes como nosotros sabíamos que serían mucha más que 500 000. Con los datos que tenemos, una de cuatro de estas solicitudes calculamos que terminará en Cataluña. Una vez más, como siempre, en Madrid se decide y la factura la paga Cataluña. Y la delegación de competencias en materia de inmigración la queremos porque Cataluña tiene que dejar de pagar las malas decisiones de los Gobiernos españoles y tenemos que empezar a hacer el trabajo que no se ha hecho, evidentemente. Muchos catalanes están hartos de ver a la Generalitat de Catalunya como una sucursal de Madrid, que es precisamente lo que es hoy la Generalitat de Catalunya. Hoy en Cataluña manda Madrid y en Cataluña tienen que mandar los catalanes. Los catalanes no tenemos que seguir pagando la negligencia de los distintos Gobiernos españoles que ha llevado a Cataluña al límite. Por ejemplo, en la acogida: Cataluña ya no puede acoger más. Y si no podemos atender y cuidar a la Cataluña de hoy, la Cataluña de los 8 millones de personas, la Cataluña de los 10 millones de personas que usted quiere -que quiere el señor Illa y que quieren los socialistas- no solo es inviable, sino que aspirar a esa Cataluña de los 10 millones de personas es algo completamente irresponsable. Están poniendo en riesgo el modelo catalán y están poniendo en riesgo nuestro estado del bienestar. Y lo hacen forzando y exprimiendo y exigiendo mucho a la clase trabajadora de Cataluña, que es la que sostiene ese estado del bienestar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I acabo, senyor Sánchez, fa temps que vostè ha perdut la majoria d'aquest Parlament, però també fa temps que ha perdut la confiança. Fins i tot dels seus. I tinc la sensació que aquestes compareixences no serveixen de res perquè vostè i el seu govern han perdut la capacitat de prendre decisions i també de donar respostes. Per continuar fent veure que no passa res, la situació quedarà igual, però vostè pot assumir la realitat, fer un pas al costat i deixar que algú altre lideri. Només així es podrà evitar l'arribada de l'extrema dreta al poder, amb tot el que això comportaria. Perquè no s'equivoqui, si vostè s'aferra al poder pel poder, vostè, els socialistes i els seus socis seran els culpables de l'arribada de l'extrema dreta. Vostès i només vostès. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Gracias, presidenta. Señor Sánchez, después de las últimas informaciones, las últimas contradicciones y también después de su comparecencia, aquí solo tenemos dos escenarios posibles: o bien usted conocía los avisos y, por lo tanto, miente a la gente para proteger a Marruecos; o usted no conocía estos avisos y, por lo tanto, miente a la gente cuando dice que usted tiene el control del Gobierno y de la seguridad nacional. Las dos opciones son muy graves y las dos opciones le inhabilitan para continuar gobernando. Los ciudadanos se merecen que siempre se les diga la verdad y usted no lo hace. De hecho, usted empezó su legislatura defendiendo un referéndum en el Sáhara y la termina después de unos cuantos Pegasus defendiendo los intereses del rey de Marruecos.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Aquí trobarà la llei per ajudar als autònoms, a perruquers, a restauradors, a mecànics, a pagesos, a gestors, a dissenyadors. Aquí hi ha la llei per començar a resoldre el problema de l'habitatge. Aquí hi ha mesures perquè omplir la cistella de la compra no sigui un impossible. Aquí hi ha la llei contra les okupacions per acabar amb les ocupacions de les nostres cases. aquí hi ha la llei perquè els joves catalans que vulguin estudiar medicina puguin ferho a Catalunya i no hagin de marxar a fora. Aquí també hi ha l'ordre política que cal emetre perquè mai més un policia nacional espanyol posi les seves mans a sobre d'un català pel sol fet de serho. I sí, aquí també hi ha la proposta de concert econòmic perquè els diners dels catalans es quedin a Catalunya, a les nostres escoles, els nostres hospitals, les nostres carreteres, els nostres joves, els nostres avis, les nostres residències, les nostres pimes, els nostres autònoms. Si els bascos tenen concert econòmic, per què els catalans no l'hem de tenir? El que no trobarà aquí són tuits i fum. Aquí trobarà les lleis per solucionar els problemes. Perquè jo em nego a pensar que la gent vol viure de manera permanent en aquest empobriment. La gent vol ser feliç, la gent vol viure bé i la gent vol viure dignament. I aquí hi ha les lleis perquè així sigui. Lleis que vostès tenen bloquejades.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Catalunya i en canvi els socialistes i els seus socis voten perquè els catalans seguim pagant impostos de primera, però tinguem un servei i una atenció de ciutadans de segona. I per tant, i torno a la delegació de competències en matèria d'immigració, el que ara fa el senyor Sánchez i la senyora Sáenz o el senyor Marlaska, el que feia la senyora Belarra o el senyor Pablo Iglesias quan era diputat, ho volem fer nosaltres des de Catalunya. I senyora Belarra, senyors de Podem, quan ho feien vostès no era racisme. I ara que ho volem nosaltres, tampoc és racisme. O potser algú considera com el senyor Page que quan ho fa Madrid, encara que sigui en mans de PP i de VOX, és legítim? Però quan ho fa Catalunya i els catalans és racista. Catalunya no necessita més lliçons de ningú. El que necessita Catalunya són resultats perquè, com deia al principi, la mala gestió del senyor Sánchez i la mala gestió del senyor Illa l'estem pagant els ciutadans de Catalunya. Per exemple, mentre vostès presumeixen del miracle econòmic espanyol, el que és un miracle és que els catalans puguin sobreviure tot i estar cada dia més escanyats per vostès. De fet, el veritable miracle és que els carrers de Catalunya no estiguin cremant. Perquè vostès han recaptat gairebé un 60 % més el 2025 dels que van recaptar lany que van entrar aquí a governar el 2018. I qui paga tot això? Doncs paguem els de sempre.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«En qualsevol cas, per votar en contra de Catalunya en aquest hemicicle ja els sembla bé que els dos extrems vagin de la mà. De fet, el PSOE, els 19 diputats del PSC, és el partit que més vegades ha votat amb PP i amb VOX. Tampoc els ha semblat cap problema quan aquestes coincidències de vot PP, VOX, PSOE, PP, VOX, Esquerra o PP, VOX, Podemos han servit per tombar les propostes de Junts per Catalunya, com per exemple la delegació de competències en matèria d'immigració. Perquè tots sabem que aquí el problema no és qui vota a qui. El que els molesta és que Junts deixin evidència que quan toca triar, els socialistes i els seus socis sempre trien Espanya i nosaltres sempre hem triat i sempre triarem Catalunya. El que els molesta és que nosaltres volem abaixar impostos i els socialistes i els seus socis els apugen. El que els molesta és que nosaltres volem que els diners estiguin a les butxaques de la gent. I els socialistes i els seus socis agafen els diners de les butxaques de la gent i els posen a la butxaca de la hisenda espanyola. El que els molesta és que nosaltres volem que la gent pugui desgravar lloguers, hipoteques, comptes d'estalvi. En canvi, els socialistes i els seus socis estan acabant amb el petit propietari, condemnarnos a tots al lloguer etern i que la propietat quedi reservada només a uns pocs. El que realment els molesta és que nosaltres fem lleis perquè els joves puguin comprar un habitatge i els socialistes i els seus socis fan lleis per condemnar els joves a viure en habitacions. I els que els molesta és que la gent de Junts tinguem els nassos de dir que no volem que el 40 % dels trens més vells que hi ha a Espanya ens els enviïn a»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I a veure si jo ho he entès bé. Vostès, els socialistes, volen una Catalunya de 10 milions de persones, però pacten mantenir durant 20 anys més un finançament que avui ja és clarament insuficient. Vostès han pactat amb Esquerra un finançament que no dona per pagar, per exemple, la sanitat que necessita la Catalunya d'avui, la dels vuit milions de persones. El que volem nosaltres no és cap privilegi. Nosaltres volem totes les competències, les competències en immigració, les competències econòmiques. Per què? Perquè volem fer exactament el que estan fent la resta de països de la Unió Europea menys Espanya. I què fan? Controlar quanta gent entra i per quines vies ho fa. Ordre. Avui els que parlen dordre voten en contra de lordre. Voten desordre, però avui parlen dordre. Què més fan a Europa? Garantir la integració, llengua, feina, valors, catalanitat, deures i drets. I quan calgui, executar amb rapidesa les ordres d'expulsió, ho fa Alemanya, ho fa Dinamarca, ho fa Itàlia, ho fa França. Governs conservadors, governs socialistes, governs de coalició i ningú els diu racistes, perquè aquest no és un tema de dretes o d'esquerres. Es tracta de votar si Catalunya ha de tenir les competències que ara té Madrid o no. I nosaltres volem que sí que les tingui Catalunya, perquè és que si no les té Catalunya, a Catalunya no podem fer res, ni control, ni integració, ni ordre, ni català, ni feina. Hi ha qui voldria que Junts es posicionés en un dels dos extrems. A un extrem ens diuen que parlar de deures, de llengua i de capacitat real d'acollida és racisme. A l'altre extrem ens diuen que no podem parlar de drets i que tots fora com si la immigració fos un interruptor que s'apaga amb un tuit. Però els dos extrems tenen una cosa en comú: alimenten el problema però no el resolen. Es necessiten mútuament per continuar existint i xuclant d'aquest malestar de la gent. Les dades, la veritat, la realitat, els importa un pito.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Ara tindrem uns quants mesos enrere, no gaires. Vostè va fer una regularització massiva sense portar a votació. Aquí tothom sap que si s'hagués portat a votació Junts per Catalunya hagués votat en contra i no s'hagués aprovat una regularització que s'havia fet i que s'ha fet sense criteris, sense control, i que cap altre país de la Unió Europea està fent. De fet, tot el contrari. Els altres països i la Comissió Europea han optat per aplicar mesures molt més restrictives i per activar controls. Ens van dir quan vam fer aquesta regularització que regularitzar unes 500 000 persones, però s'ha tancat el període i gairebé hi ha 1 200 000 sol·licituds. Per tant, vostès van tornar a enganyar perquè vostès i nosaltres sabíem que era molt més que 500 000 i amb les dades que hem pogut recollir, calculem que una de cada quatre d'aquestes sol·licituds acabarà a Catalunya. Per tant, com sempre, a Madrid es decideix i la factura la paga Catalunya. I la delegació de competències en matèria d'immigració la volem perquè Catalunya deixi de pagar les males decisions dels governs espanyols i comenci a fer la feina que evidentment no s'ha fet. Molts catalans estan farts de veure la Generalitat de Catalunya com una sucursal de Madrid, que és exactament el que és avui la Generalitat de Catalunya. Avui a Catalunya hi mana Madrid i a Catalunya han de demanar els catalans. Els catalans no hem de seguir pagant la negligència dels diferents governs espanyols que ha portat a Catalunya al límit, per exemple, en l'acollida. Catalunya ja no pot acollir més. I si no podem atendre i cuidar la Catalunya d'avui, la Catalunya dels 8 milions de persones, la Catalunya dels 10 milions de persones, què vol vostè? Què vol el senyor Illa i què volen els socialistes? No només és inviable, sinó que anar a per la Catalunya dels 10 milions de persones és absolutament irresponsable. Estan posant en risc el model català i estan posant en risc el nostre estat del benestar. I ho fan collant i exprimint i xuclant a la classe mitjana i treballadora de Catalunya, que és la que està sostenint aquest estat del benestar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«(La señora diputada deposita en la tribuna de oradores varios documentos encuadernados). Gràcies, presidenta. Senyor Sánchez, després de les darreres informacions i també de les darreres contradiccions i, també, després de la seva compareixença, aquí només hi caben dos escenaris. O vostè coneixia els avisos i, per tant, menteix a la gent per protegir el Marroc, o vostè no coneixia aquests avisos i per tant menteix a la gent quan diu que vostè té el control del Govern i de la seguretat nacional. Les dues opcions són molt greus i les dues opcions li inhabiliten per continuar governant. Els ciutadans es mereixen que sempre se'ls digui la veritat. I vostè no ho fa. De fet, vostè va començar la legislatura defensant un referèndum al Sàhara i l'acaba després d'uns quants pedaços defensant els interessos del rei del Marroc. Un cop més, es demostra, per tant, que el seu partit, el Partit Socialista, ha de reflexionar sobre qui és capaç de portar el control del Govern espanyol, perquè és evident que vostè no ho és. Vostè, com el president Illa, estan demostrant una incapacitat de gestió que traspassa totes les línies acceptables per qualsevol país que aspira a avançar i progressar. Vostès dos han fet evident el fracàs dels governs socialistes i els seus socis comuns i Esquerra no només no han estat capaços de resoldre els problemes, sinó que massa sovint les seves decisions el que han fet és agreujar encara més els problemes que hi ha. Però Catalunya no està condemnada a funcionar malament, encara que la bancada de la dreta i la bancada de l'esquerra espanyola d'aquest congrés així ho desitgin. Els problemes que tenim tenen solució i després en parlarem.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. Molt breument, nosaltres estem d'acord en que el Govern espanyol doni totes les explicacions, sobretot a la ciutadania que corresponguin sobre la seva actuació i especialment en aquest cas. Però també fem una advertència, ho fem sempre que pugem el faristol o estem en alguna comissió parlant sobre aquest tema. Catalunya té les competències. Catalunya té un sistema molt robust d'emergències. Nosaltres no permetrem que es malmeti i moltes vegades pretenen utilitzar algunes tragèdies i ho han estat aquest estiu. I no només pel territori, també humanes, i per tant són realment catàstrofes terribles. Però normalment, i ara ho hem sentit per part dels intervinents del Partit Popular, doncs s'aprofita tant des dels grups del PP com del PSOE per més estat i més centralització. Nosaltres no hem vist aquesta proposta, però ja ens imaginem com serà i per tant segurament. Doncs perfecte. Nosaltres mai validarem reducció de les competències i menys en un sistema com és el català d'emergències, que és absolutament exemplar i per tant vigilarem que no hi hagi cap recentralització. Coordinació d'acord. Recentralització, recentralització, mai. Per tant, només volíem deixar clar, en el benentès que les explicacions que hagin de donar els ministres respecte a aquest tema, doncs nosaltres també les volem escoltar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Acabo presidenta. Esperem que el proper 3 de setembre el president del Govern espanyol posi llum d'una vegada per totes a aquest conflicte de múltiples dimensions. I dit això, també no em puc estar de dir que a Catalunya seguirem complint amb els compromisos d'acolliment de menors, com no pot ser d'altra manera, com hem fet sempre. Esperem també que les comunitats autònomes governades per la dreta i per l'extrema dreta deixin de fernos passar vergonya als demòcrates. Res més. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todas y todos. De hecho, ante esta crisis humanitaria, pero también esta crisis -permítanme decirlo así- fronteriza, de dimensión geopolítica y de gestión institucional -creo que hay que decirlo-, nosotros creemos que en lo que deberíamos centrarnos precisamente es en que estas comparecencias -las que el Grupo Popular ya no reclama en esta Diputación Permanente porque se están produciendo-, pero también la del día 3 del presidente del Gobierno, sean útiles y que los ministros y el propio presidente del Gobierno español respondan a las preguntas pertinentes que los diferentes grupos parlamentarios formulen. Porque ayer la ministra Robles no lo hizo; evitó responder a todas las preguntas, a todas las preguntas que se le hicieron; preguntas que, a nuestro entender, lo que intentaban era aterrizar en hechos e hipótesis concretas sobre lo que ha pasado en Ceuta.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Hay un dato que lo explica prácticamente todo y, por ello, esta actitud de Junts per Catalunya: una de cada cuatro personas inmigradas que llega al Estado español se instala en Cataluña. Cataluña tiene aproximadamente el 16 % de la población del Estado y recibe aproximadamente el 25 % de la inmigración, y en esta regularización volvemos a encabezar las cifras, con casi 260 000 solicitudes. Esta diferencia la pagamos nosotros, los catalanes, la pagamos la Generalitat y los ayuntamientos y la sufren los ciudadanos, porque los servicios públicos tienen que atender a una población cada vez mayor y se hace prácticamente imposible hacerlo con calidad. Lo vivimos en Cataluña todos los días y, al mismo tiempo, Cataluña soporta un déficit fiscal de más de 22 000 millones de euros anuales. Las cuentas no salen. No pueden exigirnos que sostengamos este crecimiento tan extraordinario demográficamente mientras el Estado se queda con los recursos que necesitamos para garantizar nuestros servicios públicos. Y decir esto no es xenofobia, decir esto es aritmética.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«I encara hi ha una contradicció més greu: qui assumeix aquesta realitat no pot decidir sobre ella. És a dir, a Catalunya no decidim res respecte a la política migratòria, ni la regularitzacions, ni controlem les fronteres ni res. Per això Junts reclamem tenir totes les competències en immigració. No volem només gestionar alguna cosa, volem capacitat real de decisió a Catalunya. Necessitem una política migratòria pensada des de Catalunya i tenint en compte les necessitats de Catalunya i els catalans. I el que tenim avui és exactament al davant. El que tenim avui al davant és exactament el contrari. Un govern que decideix sense majoria parlamentària que calcula molt malament, que ignora tots els advertiments, que genera recels a Europa i deixa que Catalunya assumeixi una part absolutament desproporcionada de totes aquestes conseqüències. Això és una irresponsabilitat i algú ha de respondre políticament. Per això volem que comparegui el ministre de l'Interior, que expliqui quines dades tenia realment i per què les estimacions han acabat de la seva policia, que ell és el responsable, han acabat sent realment les fiables i no pas les que ells explicaven, perquè els ciutadans mereixen alguna cosa més que propaganda. Mereixen un govern que digui la veritat i que sàpiga exactament què està fent i què pretén fer. I avui tenim motius més que suficients per dubtar de totes dues coses.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«I perquè aquí hi ha una dada que ho explica pràcticament tot. I per això aquesta actitud de Junts per Catalunya, una de cada quatre persones immigrants que arriba a l'Estat espanyol s'instal·la a Catalunya. Catalunya té aproximadament el 16 % de la població de l'Estat i rep aproximadament el 25 % de la immigració. I en aquesta regularització tornem a encapçalar les xifres amb gairebé 260 000 sol·licituds. Aquesta diferència la paguem nosaltres, els catalans, la paguem la Generalitat i els ajuntaments, i la pateixen els ciutadans en els serveis públics que han d'atendre cada vegada molta més població i, per tant, es fa pràcticament impossible que siguin de qualitat. Ho estem vivint a Catalunya cada dia. I al mateix temps, Catalunya aporta suporta un dèficit fiscal de més de 22 000 milions d'euros anuals. Els números no surten. No poden exigir que tinguem aquest creixement tan extraordinari de població mentre l'Estat es queda els recursos que necessitem per garantir els nostres serveis públics. I dir això no és xenofòbia. Dir això és aritmètica.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia a tothom. Junts votarem a favor d'aquesta compareixença que es proposa. El Govern va assegurar, en el seu moment, que aquesta regularització afectaria unes 500 000 persones, però s'han rebut ja més de 1,2 milions de sol·licituds. Les estimacions policials que van menysprear eren molt més encertades que no pas les seves. Volem saber per què el Govern va continuar venent una xifra que la realitat ha deixat en ridícul. Era premeditat o no? Perquè tot fa pensar que sí, perquè això no és només un problema de números, és el resultat d'una política migratòria erràtica, irresponsable i absolutament allunyada de la realitat. I Junts ho pot dir molt clar, perquè nosaltres estàvem en contra d'aquesta regularització extraordinària tal com es va fer. El Govern sabia que no tenia majoria al Congrés i ho va esquivar al Congrés. I el que no podia aprovar en el Parlament ho va fer via Reial Decret per la porta de darrere. Però encara hi ha més, i és que el Govern acabava d'estrenar un nou reglament d'estrangeria del maig del 2025. Ens van explicar i vam vendre a la ciutadania que ordenaria el sistema, que simplificaria els procediments i que ampliaria les vies ordinàries de regularització, però que no havia ni passat un any i ja necessitàvem una regularització extraordinària i de més d'1 200 000 persones. Aquest és el nivell de planificació de l'actual Govern espanyol. El problema de fons és que Pedro Sánchez no té una política migratòria seriosa. De fet, no té una política migratòria. De fet, sembla més un campi qui pugui que una estratègia planificada i ordenada com hauria de ser. Improvisa, només fa anuncis i propagandes, i això ja no preocupa només aquí. La política migratòria del Govern espanyol ha provocat retrets de governs europeus i advertiments des de les institucions europees. Mentre Sánchez continua presentant Espanya com una excepció virtuosa, cada vegada som menys els que compren el seu relat, s'estan quedant absolutament sols. I a més, Catalunya no pot continuar pagant aquesta política.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Ustedes han estado un año y medio negándose a publicar los datos de sus presupuestos territorializados, incluso en contra de lo que les ordenaba su Consejo de Transparencia y Buen Gobierno, incumpliendo la ley que les obligaba a publicar estos datos cada seis meses. Por tanto, era inevitable preguntarse qué debían contener esos datos para preferir saltarse la ley y los requerimientos de organismos oficiales en lugar de publicarlos. Era inevitable pensar que la magnitud de la tragedia de la ejecución territorial del presupuesto tenía que ser suficientemente grande como para escoger no publicar los datos y quedar como un Gobierno opaco y, además, contrario a la ley. Pero ahora sí. Ahora, de repente, lo han publicado. Después entraremos en los datos, pero primero voy a seguir con este razonamiento, porque ahora es inevitable preguntarse el porqué, por qué ahora sí lo han publicado. ¿Por qué precisamente en este momento ustedes hacen públicos los datos de ejecución presupuestaria, que durante más de un año y medio se han negado a publicar? La respuesta es fácil: lo único que ha cambiado es que ahora, en estos momentos, ustedes ya tienen aprobados los presupuestos en la Generalitat de Catalunya. Lo que necesitaban, que eran los votos de Esquerra Republicana, para aprobar los presupuestos ya los tienen. Y, por lo tanto, ya se pueden hacer públicos los datos de su estafa, la de su Gobierno en Cataluña. Esta vez, los votos de Esquerra Republicana no han sido a cambio de nada. Esta vez no; han sido a cambio de aumentar la cifra de lo que no paga el Gobierno a Cataluña hasta límites que nunca habíamos visto hasta ahora. ¿Estoy exagerando?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I, amb tot això, ara ens venen aquí amb una proposta per reforçar aquesta situació amb una proposta que perpetua aquesta situació de greuge contra Catalunya, amb una proposta que no canvia absolutament res del drama que hem conegut en les xifres d'aquests últims dies. I que pretén, senyor ministre? Que votem en contra dels catalans com d'altres faran? Que permetem que el govern de l'Estat que ens deixa cada any a la cua dels recursos que se'ns assignen, nosaltres li fem confiança? Doncs no, amb nosaltres no hi comptin. No participarem d'aquesta vergonya i els que ho facin els diputats 19 del PSC, els dels Comuns, els d'Esquerra Republicana ja explicaran als seus veïns catalans per què creuen que ens mereixem molt menys del que ens toca. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, vuelve usted a estar aquí con la misma propuesta que perdieron hace una semana, que ya era igual a la que el Gobierno perdió hace un año y que era igual a la que el Gobierno perdió hace dos años. Proponer lo mismo para obtener exactamente lo mismo. Lo que pasa en realidad es que ustedes no quieren tener presupuestos; si no, no se explica lo que están haciendo y no se explica lo que pasa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però això no s'acaba aquí. Entrem més al detall. Anem més a veure a fons la magnitud de la seva tragèdia. Catalunya representa el 19 % de la població, però només rep el 8,6 % dels pressupostos de l'Estat, li sembla normal aquesta proporció, senyor ministre? Els diputats, els 19 diputats del PSC també els sembla normal? Perquè no els hem sentit dir res aquests últims dies d'aquesta manifesta injustícia. Els catalans som els segons a pagar impostos, però som els penúltims a l'hora de rebre els diners. De la segona posició a pagar a la divuitena posició a l'hora de rebre els diners a través dels Pressupostos Generals de l'Estat. Això també li sembla normal a aquesta relació? I els diputats del PSC també els hi sembla correcte i normal que pel seu país els toqui només aquestes xifres? I ja que parlem de xifres, miremnos les xifres per habitant. Els catalans rebem 162 per habitant. Els madrilenys, 452. Els aragonesos, 525. Els murcians, 590. I això, senyors 19 diputats del PSC, també els hi sembla normal o pensen, com el president Illa, que la feina de defensar Catalunya l'hem de fer nosaltres? Perquè vostès només venen a seure aquí i no a crear cap problema als que els governen. Els catalans, en només tres anys, hem rebut 7500 milions d'euros menys que els madrilenys, 7500 milions d'euros menys en només tres anys. Amb aquests diners es poden construir 60 000 habitatges de lloguer assequible. Senyora diputada, amb 350 milions d'euros, que vostè es queixa, no se'n construeixen 30 000. Faci números. Es poden contractar 10 000 metges durant 10 anys. Es poden contractar 20 000 infermeres durant 10 anys. Es poden construir 20 residències de gent gran o 250 centres d'assistència primària o 150 instituts. O, amb una petita part d'aquesta xifra, es podrien climatitzar totes les escoles i instituts de Catalunya. Amb aquests 7500 milions d'euros, que en només tres anys s'han donat de més a Madrid que a Catalunya, es podria haver renovat tota la xarxa de Rodalies de Catalunya. I això només amb la diferència de 3 anys. Imagini's des del 2018 el que representaria el que vostès han perpetrat contra Catalunya. S'imaginen la magnitud de la tragèdia després d'anys i anys d'aquest espoli?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Després entrarem en les dades, però primer deixi'm seguir aquest raonament perquè ara és inevitable preguntarse per què ara sí que les han publicat. Per què precisament en aquest moment vostès fan públiques les dades d'execució pressupostària que durant més d'un any i mig s'han negat a publicar? I la resposta és fàcil. L'únic que ha canviat és que ara, en aquest moment, vostès ja tenen aprovats els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Allò que necessitaven, que eren els vots d'Esquerra Republicana per aprovar els pressupostos, ja els tenen i, per tant, ja es poden fer públiques les dades de la seva estafa, la del seu Govern a Catalunya. Aquest cop els vots d'Esquerra Republicana no han estat a canvi de res. Aquest cop no, han estat a canvi d'augmentar la xifra del que l'Estat no paga a Catalunya fins a límits que mai havíem vist fins ara. Estic exagerant? Mirem les dades. De cada 100 pressupostats a Catalunya per aquest 2025 només n'han arribat 58. La meitat. Vostè, senyor ministre, em dirà que això és casualitat i que un mal any el pot tindre absolutament tothom. Segur? Vostès, els socialistes i els seus socis, governen des del 2018, vegem quina part dels pressupostos de Catalunya han executat aquests anys: de 2018, un 57 %; de 2019, un 62 %; de 2020, un 72 %; de 2021, un 36 %; de 2022, un 43 %; de 2023, un 45 %; de 2024, un 62 %; i de 2025, un 58 %. Sempre, absolutament sempre, l'execució de Catalunya en xifres vergonyants i sempre, absolutament sempre, l'execució a Madrid amb xifres sobredimensionades. De mitjana, un 54 % d'execució a Catalunya des que vostès governen, la meitat del previst. De mitjana, un 170 % d'execució a Madrid, el triple que a Catalunya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Parlem d'estabilitat pressupostària. Sí, si en parlem. Però de què serveix parlar d'estabilitat si es manté un model de finançament injust que ofega, sí, Catalunya? De què serveix exigir responsabilitat fiscal quan l'Estat continua negant els recursos que corresponen als ciutadans i ciutadanes de Catalunya? I de què serveix, senyor ministre, aprovar pressupostos si després les inversions compromeses no s'executen? De què serveix? La credibilitat d'un govern no es mesura pels objectius que presenta, almenys, nosaltres ho entenem així, es mesura per la seva paraula. I, sincerament, el principal problema que té avui el Govern del PSOE és aquesta credibilitat. Ha quedat, si més no, tocada. Catalunya, senyor ministre, no necessita més promeses. Catalunya necessita un nou model de finançament. Un nou model de finançament que d'una vegada per totes posi fi a una situació insostenible. Necessita Catalunya que les inversions pressupostades s'executin, i que s'executin de manera integral, perquè és que el paper ho aguanta tot i al final la importància dels pressupostos, justament és la seva liquidació. És la seva liquidació. Necessita Catalunya que els compromisos deixin de ser simples o més titulars i que es converteixin en realitats. Per això, i ara sí que acabo, el nostre vot serà favorable. Però també és una advertència - deixim'ho dir així- molt i molt clara. No bloquejarem la possibilitat, ja ho he dit abans, que hi hagi pressupostos, però si aquests pressupostos, senyor ministre, no serveixen per corregir el dèficit de finançament de Catalunya, si aquests pressupostos no garanteixen el compliment efectiu de les inversions i si aquests pressupostos no respecten els compromisos adquirits amb Catalunya o amb Esquerra Republicana, doncs no podran comptar amb el nostre suport. Perquè la responsabilitat no és només de qui vota. La responsabilitat és de qui governa i qui governa ha de complir. Ja n'hi ha prou de demanar confiança mentre s'acumulen justament aquests incompliments. Catalunya no necessita més bones paraules. Necessita bàsicament tres coses, senyor ministre, recursos, inversions i respecte.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Bé, bon vespre, ja! Gràcies, presidenta, ministres. Senyor ministre d'Hisenda, és la segona vegada que aquest objectiu d'estabilitat pressupostària arriba a aquesta Cambra. Jo intentaré ser curta, sense tanta vehemència com la senyora López i òbviament, sense el sainet del senyor Figaredo. És la segona vegada que arriba aquest objectiu, i això permetim dirli que diu bastant, per no dir molt, de la situació política que viu aquest Govern. Però, també, deixi'm dirliho, és una oportunitat, en aquest cas, per nosaltres, per deixar algunes coses clares, algunes que ja les hem repetit alguna vegada, però sembla que no les entenen i potser alguna de nova. Nosaltres votarem favorablement a aquest objectiu i ho farem sí, per responsabilitat, perquè no serem nosaltres, senyor ministre, senyores i senyors diputats, no serà Esquerra Republicana qui impedeixi que aquest govern presenti uns pressupostos. No serem nosaltres. Però que ningú interpreti aquest vot com un aval, perquè no ho és. No ho és ni políticament ni tampoc pressupostàriament. Perquè el problema no és aprovar uns objectius d'estabilitat. El problema és la credibilitat de qui porta aquests objectius avui aquí, en aquest hemicicle. Perquè, ministre, i vostè diguéssim, tampoc fa molt que hi és. Però sí que és veritat que fa massa temps que el govern espanyol aprova compromisos que després incompleix allò que compleix a mitges, allò que li explicava aquell dia de la punteta. Doncs el mateix. Això passa de manera permanent. Fa massa temps que Catalunya escolta anuncis que no es tradueixen en fets, que queden com a anuncis i fa massa temps que el PSOE demana confiança. Mentre el que fa és acumular una saca dincompliments immensa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Pero -atención- después llegan los de VOX. Miren, al menos aquí no hay engaño, porque los de VOX no quieren una mejor financiación. De hecho, no quieren que los territorios estén musculados, no quieren territorios fuertes. Lo que quieren es eliminar las comunidades autónomas. Lo que quieren es ahogarlas, aniquilarlas, hacerlas desaparecer, desintegrarlas. Por lo tanto, es perfectamente coherente -permítanmelo decir así- que voten en contra de cualquier medida que refuerce las instituciones que ustedes, en definitiva, quieren hacer desaparecer. Lo que más cuesta entender, sin embargo, es que el Grupo Popular acabe votando exactamente lo mismo que aquellos que quieren liquidar el Estado autonómico que ellos dicen defender tanto. En fin, es complicado todo esto. En el tiempo que me queda, quiero desmontar una gran mentira de las muchas que he escuchado hoy aquí; obviaré las del señor Cruset. Decir que la condonación es un privilegio para los catalanes es falso. Es rotundamente falso. De hecho, sí, es verdad, Cataluña sale ganando, solo faltaría. Nosotros trabajamos para los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña, para Cataluña, para que tenga todas las herramientas, y fíjense si trabajamos que queremos liberarla. Eso es lo que queremos, es verdad. Es normal que salga ganando Cataluña, porque precisamente Cataluña es uno de los territorios más castigados por esa infrafinanciación provocada por el Estado. Pero esta condonación también beneficia al país valenciano, a Murcia, a Andalucía, a CastillaLa Mancha y a Extremadura. De hecho, beneficia a todos los territorios que se tuvieron que endeudar para poder pagar médicos, maestros, servicios sociales o dependencia, básicamente, porque el Estado no las financiaba. Señorías, esto no es un privilegio, es la reparación de una injusticia que afecta a millones de ciudadanos de todo el Estado. Por eso la pregunta es muy sencilla: ¿qué carajo están votando ustedes hoy aquí? Hoy no votan contra Esquerra Republicana, no se equivoquen. Hoy votan contra los intereses de millones de ciudadanos de todo el Estado. Hoy votan en contra de que muchas comunidades y muchos territorios -de hecho, la mayoría gobernados por el Partido Popular y VOX- dispongan de más recursos para reforzar la sanidad, la educación y los servicios públicos. Eso cuesta explicarlo. Quizás sí que se explica: cuando tienen que escoger entre defender a los ciudadanos -lo decía el ministro- o atacar cualquier acuerdo que no hayan protagonizado ustedes, demasiado a menudo escogen el partido antes que a su país. Eso es tan ridículo como el caso del que compra un número de lotería. Imagínense: se compra un número de lotería y resulta que el vecino del balcón de al lado, que es un 'indepe' de los que tiene todo el día la estelada afuera colgada, que es súper del Barça, que no va a misa y que es proselecciones catalanas, compra el mismo número de lotería y toca y ustedes cogen el número y lo tiran. Pero ¿están locos? Pero ¿estamos todos locos? No, nosotros no. En Esquerra Republicana no vamos a renunciar a ningún objetivo. No lo haremos. Seguiremos denunciando el déficit fiscal que padece nuestro país y exigiremos un nuevo modelo de financiación. De hecho, seguiremos defendiendo que la única garantía de recursos plena para los catalanes es, como decíamos antes, disponer de todas las herramientas de un Estado independiente. Pero también tenemos muy clara una cosa: señorías, ser independentista no es esperar sentado a que llegue el día perfecto, es aprovechar cada oportunidad para hacer Cataluña más fuerte. Por eso, esta condonación es importante. No es un regalo, no es un privilegio, no es ningún favor. Cuando te devuelven una parte de aquello que no hubieras tenido que pagar nunca, tiene otro nombre, llamémosle reparación. Esa reparación no ha caído del cielo, es una conquista política de Esquerra Republicana de Catalunya. Más de 17000 millones de euros significa menos deuda para Cataluña, significa menos intereses y significa más margen presupuestario, más capacidad para invertir en hospitales, escuelas, vivienda, industria, agricultura y transporte público. Eso es política útil y no la política de ustedes o del bloqueo, no la política de, cuanto peor, mejor. Es la política que mejora la vida de la gente. Por eso, vamos a votar en contra de estas enmiendas, porque no solucionan absolutamente nada, solo ofrecen confrontación, bloqueo y más dependencia. Nosotros escogemos otra vía: una Cataluña menos endeudada, una Cataluña menos dependiente, una Cataluña más fuerte, en definitiva. Termino, presidente. Hoy damos un paso hacia adelante para una Cataluña más musculada y con más capacidad de decisión, mientras que ustedes querrían una Cataluña más resignada, más endeudada y más dependiente. Pues ¿saben qué?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«En definitiva, i acabo president, avui fem un pas endavant per a una Catalunya més musculada i amb més capacitat de decisió. Mentre vostès el que voldrien és avui una Catalunya més resignada, més endeutada i més dependent. Doncs, saben què? Muy buenas tardes. Gracias, presidente. Ministros, permítanme que empiece de una manera muy clara: hoy no estamos aquí para discutir solo de deuda. De hecho, hoy estamos discutiendo qué modelo de país en realidad estamos defendiendo, porque -atención- detrás de cada millón de euros destinados a pagar intereses del FLA -no nos equivoquemos- hay un millón de euros que no llega a la sanidad, que no llega a la educación, que no llega a la dependencia, a la vivienda o al transporte público. Esta es realmente la cuestión. Hoy el Grupo Popular y VOX nos piden algo muy sencillo: parado todo el mundo, inmovilismo, que todo siga igual, que las comunidades autónomas y los territorios sigan endeudados, que sigan pagando intereses, que sigan siendo -atención también- más dependientes del Estado. Señorías, esto tiene un nombre: bloqueo.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Però, atenció, perquè després arriben els de VOX. I miri, almenys aquí no hi ha engany, perquè aquests de VOX no volen un millor finançament. De fet, no volen que els territoris estiguin musculats, no volen territoris forts. El que volen és eliminar les comunitats autonòmiques. El que volen és escanyarles, aniquilarles, ferles desaparèixer, desintegrarles. Per tant, és perfectament coherent -deixim'ho dir així- que votin contra qualsevol mesura que reforci les institucions que vostès, en definitiva, volen fer desaparèixer. El que costa més d'entendre, però, és que el Partit Popular acabi votant exactament el mateix que aquells que volen liquidar l'estat autonòmic que ells diuen defensar tant. En fi, complicat tot plegat. Però avui deixi'm que, amb el temps que em queda, també defensi una altra gran mentida, de moltes de les que he escoltat avui aquí, moltes -obviaré les del senyor Cruset-, la de qui diu que aquesta condonació és un privilegi per als catalans i catalanes. Això és fals, això és rotundament fals. De fet, sí, és veritat, Catalunya hi guanya, només faltaria. Nosaltres treballem per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, perquè a Catalunya, els catalans i catalanes tinguin totes les eines. De fet, fixinse si treballem que el que volem és alliberarla. Això és el que volem. Sí, és veritat. I és normal que hi guanyi Catalunya, perquè justament Catalunya és un dels territoris més castigats per aquest infrafinançament provocat per l'Estat. Però aquesta condonació també beneficia al País Valencià, aquesta condonació beneficia Múrcia, beneficia Andalusia, Castellala Manxa, Extremadura... De fet, beneficia tots els territoris que s'han hagut d'endeutar per poder pagar metges per poder pagar mestres per poder pagar serveis socials o dependència. Bàsicament perquè l'Estat no les finançava com calia. I això, senyories, no és un privilegi, és una reparació d'una injustícia que afecta milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Per això la pregunta és molt senzilla: què coi estan votant vostès avui aquí? Perquè avui no voten contra Esquerra Republicana, eh? No s'equivoquin. Avui voten contra els interessos de milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Avui voten en contra que moltes comunitats, que molts territoris, alguns, la majoria de fet, governats pel Partit Popular i per VOX, disposin de menys recursos per reforçar la sanitat, per reforçar l'educació i els serveis públics. I això costa d'explicar. Bé, o potser sí que s'explica quan han de triar entre defensar els ciutadans -ho deia el ministre- o atacar qualsevol acord que no hagin protagonitzat. Vostès, doncs massa sovint, escullen el partit abans que el seu país. És que això és tan ridícul com aquell que compra un número de loteria... Imaginin si un de vostès compra un número de loteria, i resulta que el seu veí del balcó del costat, que és un indepe d'aquells que penja tot el dia l'estelada, que és súper del Barça, no va gaire a missa i a sobre és pro seleccions catalanes, compra el mateix número, va i toca. I vostès agafen el número i el llencen. Però que ens hem xalat? Però que ens hem xalat? Miri, no. Nosaltres no, des d'Esquerra Republicana no renunciarem a cap objectiu nacional. No ho farem. Continuarem denunciant el dèficit fiscal que pateix aquest país, el nostre. Continuarem exigint un nou sistema de finançament. De fet, continuarem defensant que l'única garantia plena dels recursos dels catalans és disposar, com deia abans, de totes, absolutament de totes, les eines d'un estat independent. Però també tenim molt clara una cosa. Ser independentista, senyories, no és esperar assegut que arribi el dia perfecte, és aprofitar cada oportunitat per fer Catalunya més forta. Per això aquesta condonació és important. No és cap regal, no és cap privilegi, no és cap favor quan et retorna una part d'allò que no hauries hagut de pagar mai. Això té un altre nom, diguemne reparació. Aquesta reparació no ha caigut del cel. És una conquesta política d'Esquerra Republicana de Catalunya. Més de 17 000 milions d'euros menys de deute per a Catalunya. I això vol dir menys interessos. Això vol dir més marge pressupostari, més capacitat per invertir en hospitals, escoles, habitatge, pagesia, indústria, transport públic. Això és política útil, no la política del soroll. No la política del bloqueig. No la política de com pitjor millor. És la política que millora la vida de la gent. Per això votarem en contra aquestes esmenes perquè no solucionen absolutament res. Només ofereixen senyories, confrontació, bloqueig i més dependència. Nosaltres escollim un altre camí, una Catalunya menys endeutada, una Catalunya menys dependent, una Catalunya més forta.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Por lo tanto, eliminar el Fondo de Liquidez Autonómico es un paso necesario. Por eso, Junts per Catalunya facilitaremos la tramitación de este proyecto de ley, pero ¡atención!: en la tramitación habrá que poner solución a muchos de los déficits de la propuesta actual. Por ejemplo, si el FLA ha sido una manera más de ahogar a Cataluña, ¿por qué Esquerra Republicana de Catalunya y el PSC no proponen cancelar la totalidad de la deuda del FLA tal como se aprobó en el Parlamento de Cataluña y proponemos Junts per Catalunya? Voy más allá aún ¿Por qué proponen que se rebaje solo un 19 % la deuda de Cataluña y, en cambio, que se rebaje un 50 % la deuda de Andalucía? ¿Tienen que ser ustedes, diputados catalanes de Esquerra y del PSC, los que impulsen un nuevo agravio contra Cataluña? Junts pensamos que este mecanismo tiene que cancelarse en su totalidad. No solo una parte como se propone ahora, no. Se tiene que condonar toda la deuda. Obviamente, pensamos que no se puede menospreciar de nuevo a los catalanes y perjudicarles reduciendo la deuda menos de la mitad de lo que se va a reducir a Andalucía. Si eso se lleva a cabo, ustedes tendrán que explicarlo. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Estamos ante una propuesta de dos enmiendas a la totalidad con el único propósito de impulsar la acción recentralizadora del Estado fruto, sobre todo, de la visión anticatalana de los promotores de estas dos enmiendas. El FLA es un artefacto que, tal como fue diseñado, no hubiera tenido que existir nunca. El FLA es un invento del Gobierno del Partido Popular en su momento para someter la voluntad política de las comunidades autónomas y especialmente la de la Generalitat de Catalunya. El FLA es una muestra más de cómo los Gobiernos españoles -mande quien mande, sea el color político que sea el que gobierne- aprovechan cualquier ocasión para ahogar a los catalanes. En este caso, para ahogar al Gobierno de la Generalitat con una mano, mientras que con la otra le obligaban a mendigar las ayudas de los recursos del FLA. Eso es así porque, en la práctica, el FLA no corregía la falta estructural de recursos de las comunidades autónomas ni aportaba transferencias a fondo perdido. El FLA convertía las necesidades de dinero en un momento de crisis económica y financiera global en la oportunidad de imponer la tutela del Ministerio de Hacienda: más intereses, condiciones fiscales extremas, planes de ajuste, controles adicionales, etcétera. Cataluña fue quien más tuvo que acogerse a este mecanismo, necesitando más de 70 000 millones de euros. Llegados aquí, la pregunta del millón es ¿por qué fue así? ¿Cómo puede ser que Cataluña, representando un 20 % del producto interior bruto del Estado español, fuera la que más necesitara la colaboración del mecanismo del FLA? A la pregunta de ¿por qué fue así? la respuesta es evidente: porque el expolio fiscal continuado y la infraejecución constante de los presupuestos del Estado nos asfixia económicamente hasta el punto de no tener capacidad de respuesta ante una crisis económica, de tener todos los recursos comprometidos para poder garantizar la mínima calidad de los servicios en el día a día. Resulta que, siendo de los que más pagan en forma de impuestos al Estado español, después somos los que nos encontramos en la cola a la hora de recibir recursos; por lo tanto, con menos capacidad para atender las necesidades de nuestros ciudadanos en el día a día; y, obviamente, aún más en los momentos de emergencia. ¿Dónde está la perversión de esta situación? ¿Dónde estaba la perversión del FLA? Bueno, en que el Estado cogía el dinero que pagábamos los catalanes en forma de impuestos, nos los dejaba de nuevo en forma de financiación excepcional y, después, nos los hacía devolver con intereses que también pagábamos los catalanes. Miles de millones de euros en forma de intereses que tuvimos que pagar por nuestro propio dinero. Más perverso, imposible.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Per tant, eliminar el Fons de Liquiditat Autonòmica és un pas necessari, i per això Junts per Catalunya facilitarem la tramitació d'aquest projecte de llei. Però atenció, en la tramitació caldrà posar solució a moltes de les mancances de la proposta actual. Per exemple, si el FLA ha estat una manera més d'escanyar i ofegar Catalunya, per què Esquerra Republicana de Catalunya i el PSC no proposen cancel·lar la totalitat del deute del FLA, tal com va aprovar el Parlament de Catalunya i proposem des de Junts per Catalunya? O, encara vaig més enllà, per què proposen que es rebaixi només un 19 % el deute de Catalunya i, en canvi, que es rebaixi un 50 % el deute d'Andalusia? Cal que siguin vostès, diputats catalans, diputats d'Esquerra i del PSC, qui impulsi un nou greuge contra Catalunya? Des de Junts pensem que aquest mecanisme s'ha de cancel·lar en la seva totalitat. No només una part com es proposa ara, no, s'ha de condemnar tot el deute. I òbviament, pensem que no es pot menystenir de nou els catalans i perjudicarlos reduint el deute menys de la meitat que el que es reduirà Andalusia. I vostès, si no, si això es porta a terme així, ho hauran d'explicar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, estem davant d'una proposta de dues esmenes a la totalitat amb l'únic propòsit d'impulsar l'acció recentralitzadora de l'Estat, fruit sobretot de la visió anticatalana dels promotors d'aquestes dues esmenes. El FLA és un artefacte que, tal com va ser dissenyat, no hauria hagut d'existir mai. El FLA és un invent del Govern del Partit Popular del seu moment per sotmetre a la voluntat política de les comunitats autònomes i en especial la de la Generalitat de Catalunya. El FLA és una mostra més de com els governs espanyols, mani qui mani, sigui el color polític que el governi, aprofiten qualsevol ocasió per escanyar els catalans. En aquest cas per ofegar el Govern de la Generalitat amb una mà mentre l'obligaven amb l'altra a pidolar les ajudes dels recursos del FLA. I això és així perquè, a la pràctica, el FLA no corregia la manca estructural de recursos de les comunitats autònomes ni aportava transferències a fons Perdut. El FLA convertia les necessitats de diners en un moment de crisi econòmica i financera global, amb l'oportunitat d'imposar la tutela del Ministeri d'Hisenda. Més interessos i condicions fiscals extremes, plans dajust, controls addicionals, etcètera. Catalunya va ser qui més va haver dacollirse a aquest mecanisme, necessitant més de 70 000 milions deuros. I arribats aquí, la pregunta del milió és: per què va ser així? Com pot ser que a Catalunya, representant un 20 % del producte interior brut de l'Estat espanyol, fos la que més necessités la col·laboració del mecanisme del FLA? I, a la pregunta per què va ser així, la resposta és evident, perquè l'espoli fiscal continuat i la persecució constant dels pressupostos de l'Estat ens asfixia econòmicament, fins al punt de no tenir capacitat de resposta davant d'una crisi econòmica, d'haver de tenir tots els recursos compromesos per poder garantir la mínima qualitat dels serveis en el dia a dia. Perquè resulta que sent dels que més paguem en forma d'impostos a l'Estat espanyol, després som els que ens trobem a la cua a l'hora de rebre recursos i, en conseqüència, per tant, amb menys capacitat per atendre les necessitats dels nostres ciutadans en el dia a dia. I, òbviament, encara més en els moments d'emergència. I on és la perversió d'aquesta situació? On era la perversió del FLA? Doncs que l'Estat agafava els diners que pagàvem els catalans en forma d'impostos, ens els deixava de nou a nosaltres en forma de finançament excepcional i després ens els feia tornar amb interessos que també pagàvem els catalans. Milers de milions d'euros en forma d'interessos que vam haver de pagar pels nostres propis diners. Més pervers, impossible.»