Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.448 declaraciones · página 139 de 149
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«En definitiva, tenemos un tesoro único, el delta del Ebro, en riesgo de desaparición, con una gente firme, la gente de nuestro territorio, que lo quiere preservar. Unos culpables por activa, el cambio climático y la falta de caudal y sedimentos; y unos culpables por pasiva, ustedes, que solo hablan y no hacen ni dejan hacer y que, como decía, cuando hacen, desde sus despachos, a más de 500 kilómetros, van en contra del interés general de las Tierras del Ebro. Por eso, Junts per Catalunya le traslada hoy que el delta es una prioridad para nosotros, y por eso mismo nuestra portavoz, Miriam Nogueras fue la única que en estas elecciones pasadas pisó el delta del Ebro y compartió el sufrimiento con sus vecinos; los únicos, nadie más estaba allí. Por lo tanto, señora ministra, mientras usted solo habla, mientras no hace, la tierra que configura el delta se le escurre entre las manos. Y mientras se le escapa el delta de sus manos, usted va pasando a la historia como quien lo ha permitido, quien ha permitido su desaparición.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Pero si todavía esto no fuera suficiente, su ministerio está tramitando múltiples expedientes para una nueva delimitación del dominio público marítimo-terrestre, que implica renunciar a preservar la morfología actual del delta y entregar al mar miles de metros cuadrados de tierra; entregar al mar miles de metros cuadrados de tierra. En eso sí que son activos y pasan a los hechos, pero, una vez más, actúan de espaldas al territorio. Invaden fincas productivas, actividades económicas y zonas residenciales que obviamente, como no podía ser de otra forma, han provocado un clamor de oposición entre la población y los actores afectados. Como sabrá, hace pocos días, el Tribunal Supremo ha anulado el Real Decreto 668/2022, que modifica el Reglamento General de Costas, con el que se estaban tramitando y realizando estas operaciones de delimitación. Una suerte para el delta, cierto, y una oportunidad para ustedes también, señora ministra, una oportunidad para hacer las cosas bien. Una oportunidad para hacer política, porque hacer política es negociar, escuchar y llegar a acuerdos cediendo, y esto sirve tanto para el delta como para muchas otras cosas que ustedes tienen entre manos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Como le decía, la amenaza llega del interior, pero no solo por la falta de caudal y sedimentos, la gran amenaza llega de más allá, llega de los más de 500 kilómetros que separan su ministerio del delta del Ebro. El riesgo actual es fruto de muchas décadas de inacción por parte de los Gobiernos del Estado. Y por si esto no fuera suficiente, cuando actúan lo hacen poco, pero cuando regulan, ustedes lo hacen en contra del territorio y sin tenerlo en consideración. Pero ya les he dicho antes que la gente del Delta tiene un compromiso y determinación inamovible en defensa de su tierra y se han propuesto salvarla. Se han organizado, creando la Mesa de consenso del Delta, donde instituciones públicas de todos los colores políticos, también el suyo, y actores territoriales tienen un consenso total sobre cómo actuar, el conocido técnicamente como plan Delta. Ustedes en su ministerio no solo no consideran interlocutora a la Mesa de consenso y no la incorporan en la Mesa bilateral con la Generalitat para decidir conjuntamente las acciones, sino que, además, trabajan en un plan de actuaciones propio, una vez más a espaldas del territorio, contrario a lo que quiere hacer la gente de las tierras afectadas y, eso sí, al amparo del idolatrado por ustedes Plan Hidrológico Nacional. Parece increíble, pero lo es; inaceptable, también lo es, pero totalmente cierto, lamentablemente.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«La primera de las amenazas es el cambio climático y, además, la previsible subida del nivel del mar. Una subida de nivel que, si ustedes no actúan protegiendo el delta, va a erosionar la línea de la costa y provocará efectos destructivos sobre la agricultura y los recursos naturales y, de forma derivada, sobre las personas que viven en él, la industria y el turismo. Porque lo que va a suceder de forma permanente en las próximas décadas ya lo hemos visto de forma puntual en los últimos temporales, y cómo destruyen la barra del Trabucador en la isla de Buda, se comen las playas como la del Fangar y Riumar o inundan hasta un 20 % del territorio y terreno dedicado a la cosecha. Pero la gran amenaza, señora ministra, llega del interior, paradójicamente, por la tierra que no llega, incluso la construcción de los embalses que regulan la cuenca del Ebro. El sistema del delta fue plenamente funcional, pero con la construcción de los embalses de Mequinenza y Riba-roja en la parte baja de la cuenca alrededor de los años sesenta, junto con el resto de embalses, todos ellos responsabilidad de la Confederación Hidrográfica del Ebro -vamos a hablar algún día de esta organización-, se redujo sustancialmente el caudal del Ebro y se perdió hasta el 99 % de los sedimentos que llegaban. Menos caudal y menos sedimentos, cero sedimentos. Cualquier persona a quien preguntemos por la calle ve que estos dos efectos combinados y mantenidos en el tiempo desencadenan seguro un proceso de erosión en la línea de la costa absolutamente radical para la supervivencia del delta, donde ya hay puntos que este se va reduciendo entre 10 y 18 metros anuales.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Esto que en cualquier otra parte del planeta sería motivo de orgullo y especial protección y dedicación de recursos extraordinarios, usted lo quiere poner en riesgo, señora ministra. Todo este equilibrio natural y humano de valor incalculable lo están poniendo en riesgo con su inactividad. Seguramente porque piensan que una población de poco más de 60 000 personas no merece sus esfuerzos; seguramente porque usted, señora ministra, piensa que si va de vez en cuando a esas tierras y dice cuatro palabras bonitas y dos medias verdades, estas 60 000 personas se van a callar; y, seguramente, porque se pregunta que qué vamos a saber nosotros, la gente de estas tierras, que cómo vamos a opinar ante las cabezas pensantes y grandes teóricos que son ustedes. Pero, señora ministra, se equivoca, porque estas 60 000 personas tienen un compromiso y una determinación indiscutible e inamovible en defensa de su tierra. Es un compromiso que si no lo han respirado de cerca tal vez no lo puedan entender y que, si lo miran de lejos, incluso lo pueden menospreciar. Pero tenga presente que es un compromiso de los más fuertes que puede haber, porque se ha forjado como el carácter de los vecinos, con esfuerzo, con sacrificio, con coraje y dedicación. Es un compromiso que se ha endurecido, como históricamente se ha endurecido la piel de su gente, haciendo camino bajo el sol de justicia de esa plana y bajo el cortante viento salado de la costa. Porque estas 60 000 personas que usted menosprecia tienen un compromiso forjado a través de siglos de lucha, de generaciones contra las dificultades enormes que históricamente han sufrido esas tierras. Por lo tanto, como decía antes, un compromiso indestructible e insobornable. Pero no se equivoque, además, detrás de estas 60 000 personas no solo está el sur de Cataluña, las 800 000 personas que vivimos en el sur de Cataluña, sino todo nuestro país, Cataluña. Por todo eso queremos acciones para salvar un delta que está amenazado de muerte.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«El delta del Ebro, hasta hace unos años, se había mantenido imperturbable al paso del tiempo, permitiendo un equilibrio excepcional entre la tierra que lo conforma y la gente que vive allí, creando una serie de valores que lo hacen especial y único. Podrían pensar que cada uno de ustedes podría decir lo mismo de una parte de su territorio, pero, en el caso del delta del Ebro, es cierto y absolutamente indiscutible, es un tesoro único, lo miremos por donde lo miremos. Desde el punto de vista geográfico, pueden pensar que 320 kilómetros cuadrados no son demasiados, pero esta punta de tierra ganada al mar con el paso del tiempo por el río Ebro, con dos bahías por la Punta del Fangar, en el norte, y la Punta de la Banya, en el sur, y con dos grandes lagunas internas, L'Encanyissada y la Tancada, es un conjunto de un enorme valor geográfico. Pero su valor va mucho más allá de esto. Reconocido como parque nacional y reserva de la biosfera y vertebrado por el río Ebro, el delta es uno de los espacios naturales más magníficos del Mediterráneo occidental y uno de los hábitats de fauna más excepcionales del sur de Europa. Es un paraíso verdadero de cañizares, islas fluviales, bosque de ribera, glorietas y playas interminables de un valor paisajístico enorme y natural, con más de trescientas especies de pájaros y más de noventa especies de peces distintos. Pero lo que lo convierte todavía en más extraordinario es que esta riqueza natural convive de manera excepcional con la cosecha de 22 000 hectáreas de tierra, que producen 150 000 toneladas anuales de arroz, que juntamente con las salinas, el mejillón y la ostra, conforman la columna vertebral de la economía del delta.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«I acabo. Al delta de l'Ebre, com va escriure Josep Pla, s'hi sent la proximitat de l'aigua densa, gairebé aturada, embadocada, callada, i la llum hi és un element d'una absorbent i prodigiosa vitalitat; una vitalitat de la llum que és com la de l'aigua: lenta, pausada, d'una còsmica sensualitat. Senyora ministra, prengui consciència d'aquest tresor que és aquesta terra; prengui consciència del pes de la història que té sobre les seves espatlles i aprofiti la voluntat ferma dels ciutadans de les Terres de l'Ebre per passar a l'acció. Uns ciutadans, senyora ministra, que no volen ser els primers refugiats climàtics d'Europa. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señora ministra, hoy estoy aquí para evidenciar que 500 kilómetros de distancia son suficientes para que usted pierda la perspectiva y corra el riesgo de equivocarse rotundamente en sus decisiones. Por eso, hoy, desde Junts per Catalunya, la interpelamos sobre el delta del Ebro. El delta, un espacio del que seguramente todo el mundo habla, pero, más allá de las palabras, necesita hechos; hechos y no palabras; acción o desaparición del delta. Lo tiene que tener claro, señora ministra, o bien se mueve de su postura actual y pasa a la acción de la mano de los que conocemos el delta del Ebro o usted y su Gobierno serán responsables de su desaparición. Y no desaparecerá de su lista de problemas, dolores de cabeza, de nuestros recuerdos o historias territoriales. El delta va a desaparecer físicamente, porque, desgraciadamente, está en la recta final de su muerte.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Però, com sabrà, fa pocs dies el Tribunal Suprem ha anul·lat el Reial decret 668/2022, que modifica el Reglament general de costes amb què s'estaven tramitant i realitzant aquestes operacions de delimitació. Una sort per al delta de l'Ebre, cert, i una oportunitat per a vostè, senyora ministra, també: una oportunitat per fer les coses bé; una oportunitat per fer política, perquè fer política és negociar, escoltar i arribar a acords cedint. I això serveix tant per al Delta com per a moltes altres coses que vostès tenen entre mans. En definitiva, tenim un tresor únic, el delta de l'Ebre, en risc de desaparició; amb una gent ferma, la gent del nostre territori, que el vol preservar; uns culpables per activa, el canvi climàtic i la manca de cabal i sediments, i uns culpables per passiva, vostès, que només parlen i no fan ni deixen fer, i que, com deia, quan fan, des dels seus despatxos a més de 500 quilòmetres, van en contra de l'interès general de les Terres de l'Ebre. És per això que des de Junts per Catalunya li traslladem avui que el delta de l'Ebre és una prioritat per a nosaltres. Per això mateix, la nostra portaveu, la Míriam Nogueras, va ser l'única cap de llista que en aquestes eleccions passades va trepitjar el delta de l'Ebre i va compartir el patiment amb els seus veïns. Els únics, ningú més hi era. Per tant, senyora ministra, mentre vostè només parla, mentre no fa, la terra que configura el Delta se li escola entre les mans, i mentre se li escapa el Delta per les mans, vostè va passant a la història com qui ha permès la seva desaparició.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Com li deia, l'amenaça arriba de terra endins, però no només per la manca de cabals i sediments. La gran amenaça arriba de més enllà, arriba dels més de 500 quilòmetres que separen el seu ministeri del delta de l'Ebre. El risc actual és fruit de moltes dècades d'inacció per part dels governs de l'Estat i, per si això no fos suficient, quan actuen, ho fan poc, però quan actuen, quan regulen, vostès ho fan en contra del territori i sense tenir-lo en consideració. Però ja els hi he dit abans, que la gent del delta de l'Ebre tenen un compromís i una determinació inamovible en defensa de la seva terra i s'han proposat salvar-la i s'han organitzat creant la Taula de Consens del Delta, on institucions públiques de tots els colors polítics, també el seu, i actors territorials tenen un consens total respecte a com actuar: el conegut tècnicament com a Pla Delta. Però vostès, des del seu ministerio, no només no consideren interlocutors la Taula de Consens i no els incorporen a la taula bilateral amb la Generalitat de Catalunya per decidir conjuntament les accions a prendre, sinó que, a més a més, estan treballant en un pla d'actuacions propi novament a esquenes del territori, contrari al que vol fer la gent de les terres afectades i, això sí, a l'empara de l'idolatrat per vostès Plan Hidrológico Nacional. Sembla increïble, però ho és. D'inacceptable també n'és, però totalment cert, lamentablement. Per si això encara no fos prou, el seu ministeri està tramitant múltiples expedients per a una nova delimitació del domini públic marítim terrestre que impliquen renunciar a preservar la morfologia actual del Delta i entregar al mar milers de metres quadrats de terra. Entregar al mar milers de metres quadrats de terra. En això sí que són actius i passen als fets. Però, novament, vostès actuen d'esquenes al territori, envaeixen finques productives, activitats econòmiques i zones residencials que, òbviament, com no podia ser d'una altra manera, han provocat un clam d'oposició entre la població i els actors afectats.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Perquè el que passarà de manera permanent en les pròximes dècades ja ho hem vist de manera puntual en els darrers temporals i com aquests temporals trinxen la barra del Trabucador i la de l'illa de Buda, es mengen les platges com la del Fangar i Riumar, i inunden fins a un 20 % del terreny dedicat al cultiu. Però la gran amenaça, senyora ministra, arriba de terra endins: paradoxalment, la terra que no arriba. Fins a la construcció dels embassaments que regulen l'aigua de la conca de l'Ebre, el sistema deltaic va ser plenament funcional, però amb la construcció dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja a la part baixa de la conca, al voltant dels anys 60, juntament amb la resta d'embassaments, tots ells responsabilitat de la Confederación Hidrográfica del Ebro (algun dia en parlarem, d'aquesta organització), es va reduir substancialment el cabal del riu Ebre i es van perdre fins al 99 % dels sediments que hi arribaven. Menys cabal i menys sediments. Zero sediments. Qualsevol persona a qui preguntem pel carrer veu que aquests dos efectes combinats i mantinguts en el temps desencadenen, segur, un procés d'erosió de la línia costanera absolutament radical per a la supervivència del Delta, on ja hi ha punts del Delta que aquest recula entre 10 i 18 metres cada any.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Però, senyora ministra, s'equivoca, perquè aquestes 60 000 persones tenen un compromís i una determinació indiscutible i inamovible en defensa de la seva terra. Un compromís que, si no l'han respirat de prop, segurament no poden entendre i que, si se'l miren de lluny, potser poden menystenir. Però tingui present que és un compromís dels més forts que hi pot haver, perquè s'ha forjat com el caràcter dels mateixos veïns: amb esforç, amb sacrifici, amb coratge i dedicació. Un compromís que s'ha endurit com històricament s'ha endurit la pell de la seva gent, fent camí en el dia a dia sota el sol de justícia d'aquella plana i sota el vent salat d'aquella costa. Perquè aquestes 60 000 persones que vostè menysté tenen un compromís forjat per segles de lluita de generacions contra les dificultats enormes que històricament han patit aquelles terres i, per tant, com li deia abans, un compromís indestructible, insubornable. Però no s'equivoqui: a més a més, darrere d'aquelles 60 000 persones no hi ha només tot el sud de Catalunya, les 800 000 persones que vivim al sud de Catalunya, que hi som, hi ha tot el nostre país, Catalunya. I per tot això volem accions per salvar un Delta amenaçat de mort. I la primera de les amenaces és el canvi climàtic i la més que previsible pujada del nivell del mar. Una pujada de nivell que, si vostès no actuen protegint el Delta, erosionarà la línia costanera i provocarà efectes destructius sobre l'agricultura i els recursos naturals i, de manera derivada, sobre les persones que hi viuen, la indústria i el turisme.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Però el seu valor va molt més enllà d'això; reconegut com a parc natural i reserva de la biosfera i vertebrat pel riu Ebre, el Delta és un dels espais naturals més magnífics de la Mediterrània occidental i un dels hàbitats faunístics més excepcionals del sud d'Europa. Un veritable paradís de canyissars, illes fluvials, bosc de ribera, ullals i platges interminables, d'un enorme valor paisatgístic i natural, amb més de 330 espècies d'ocells i més de 90 espècies de peixos diferents. Però, el que fa el Delta encara més extraordinari és que aquesta riquesa natural conviu de manera excepcional amb un cultiu de 22 000 hectàrees de terra que produeixen 150 000 tones anuals d'arròs, que, juntament amb les salines, el cultiu del musclo i l'ostra, conformen la veritable columna vertebral de l'economia deltaica. I això, que en qualsevol altra part del planeta seria motiu d'orgull i d'especial protecció i de dedicació de recursos extraordinaris, vostès, senyora ministra, ho volen posar en risc. Tot aquest equilibri natural i humà d'un valor incalculable l'estan posant en risc amb la seva inactivitat. Segurament perquè vostè es pensa que és una població de poc més de 60 000 persones i que no es mereixen els seus esforços. Segurament perquè vostè, senyora ministra, es pensa que venint molt de tant en tant en aquelles terres i dient quatre paraules boniques i dues mitges veritats aquestes 60 000 persones callaran. I segurament perquè es pregunta que què sabrem nosaltres, la gent d'aquestes terres, que com gosem opinar davant dels caps pensants i grans teòrics que són vostès.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, avui soc aquí per evidenciar que 500 quilòmetres de distància són suficients perquè vostè perdi la perspectiva i corri el risc d'equivocar-se rotundament en les seves decisions. I per això avui, des de Junts per Catalunya, la interpel·lem pel delta de l'Ebre. El delta, un espai del qual segurament tothom parla, però que, més enllà de les paraules, necessita fets. Fets i no paraules; acció o desaparició del Delta. Perquè, tingui-ho clar, senyora ministra, o es mou de la seva posició actual i passa a l'acció de la mà dels qui coneixem el delta de l'Ebre o vostè i el seu Govern seran responsables de la seva desaparició. I no desapareixerà pas de la seva llista de problemes i maldecaps, dels nostres records o de les nostres històries territorials; el Delta desapareixerà físicament, perquè, malauradament, està en la recta final de la seva mort. El delta de l'Ebre fins fa uns anys s'havia mantingut impertorbable al pas del temps, permetent un equilibri excepcional entre la terra que el conforma i la gent que hi viu, i creant una sèrie de valors que el fan especial i únic. Podria pensar, segurament, podrien pensar vostès que cadascun de vostès podria dir el mateix d'una part del seu territori. Però en el cas del delta de l'Ebre és cert i absolutament indiscutible. És un tresor únic, t'ho miris per on t'ho miris. Des del punt de vista geogràfic, poden pensar que 320 quilòmetres quadrats no són gran cosa, però aquesta punta de terra guanyada al mar amb el pas del temps pel riu Ebre, amb dues badies formades per la punta del Fangar, al nord, i la punta de la Banya, al sud, i amb dues grans llacunes internes, l'Encanyissada i la Tancada, és un conjunt d'un enorme valor geogràfic.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno podrá conseguir la aprobación de los Presupuestos Generales del Estado con la...
«Todos los actores económicos, políticos y sociales de Cataluña han denunciado esta infrafinanciación. No se trata solo de evidenciar el café para todos, se trata de explicar que ni tan solo existe el café para todos. Lo que siempre ha existido y se ha impuesto en Cataluña es el 'trabaja, paga y calla'. ¿Cree que somos nosotros los que tensamos demasiado la cuerda? Muchos deseamos la independencia porque nos sentimos catalanes y no españoles, y no ocurre nada; porque tenemos un sentimiento de pertenencia que es mucho más fuerte que cualquier propuesta que ustedes nos puedan hacer. Pero la independencia también es supervivencia; supervivencia de nuestra nación y nuestra cultura, pero también la supervivencia de todas aquellas personas que viven y trabajan en Cataluña, sean o no sean independentistas, porque todas ellas se merecen, señor Sánchez, tener como mínimo aquello que les corresponde, y no lo tienen. Insistimos, señor Sánchez, ¿cómo piensa convencer al pueblo de Cataluña de que esta vez van a salir los presupuestos si no se han cumplido nunca? Muchas gracias y ¡viva Cataluña libre!»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno podrá conseguir la aprobación de los Presupuestos Generales del Estado con la...
«Molts desitgem la independència perquè ens sentim catalans i no espanyols, i no passa res. Perquè tenim un sentiment de pertinença que és molt més fort que qualsevol proposta que vostès ens puguin fer. Però la independència també és qüestió de supervivència: la supervivència de la nostra nació i la nostra cultura, però també la supervivència de totes aquelles persones que viuen i que treballen a Catalunya, siguin o no siguin independentistes. Perquè totes elles es mereixen tenir, senyor Sánchez, com a mínim allò que els pertoca, i no ho tenen. Insistim, senyor Sánchez: com pensa convèncer el poble de Catalunya que aquesta vegada es compliran els pressupostos, si no s'han complert mai? Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Le preguntaba cómo va a convencer al pueblo de Cataluña de que esta vez los presupuestos se van a cumplir, que usted nos explicará qué piensa hacer diferente. Viendo los datos, lo que ocurre, señor Sánchez, es injusto. Es inexplicable y también es insostenible. De cada 100 euros que ustedes han presupuestado en Cataluña, en 2014 solo pagaron 68; 2016, 56; 2018, 58; 2019, 62; 2021, solo 36; en Madrid, 184. De hecho, la media del grado de ejecución de las inversiones en Madrid es del cien por cien; en Cataluña, solo del 60 %, y a la baja, porque los datos son del 16 %.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno podrá conseguir la aprobación de los Presupuestos Generales del Estado con la...
«Li preguntava com pensa convèncer el poble de Catalunya que aquesta vegada els pressupostos es compliran perquè vostè ens expliqués què pensa fer diferent. Perquè, veient les dades, el que passa, senyor Sánchez, és injust, és inexplicable i també és insostenible. De cada 100 euros que vostès han pressupostat a Catalunya, el 2014 només en van pagar 68; el 2016, 56; el 2018, 58; el 2019, 62; el 2021, només 36. A Madrid, 184. De fet, la mitjana del grau d'execució de les inversions a Madrid és del 120 %; a Catalunya, només del 60 %, i a la baixa, perquè les darreres dades que tenim són de només el 16 %. Tots els actors econòmics, polítics i socials de Catalunya han denunciat aquest infrafinançament. Ja no es tracta només d'evidenciar el 'café para todos'. De fet, es tracta d'explicar que ni tan sols existeix el 'café para todos'. El que sempre ha existit i s'ha imposat a Catalunya és el 'treballa, paga i calla'. Creu que som nosaltres els que tensem massa la corda?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno podrá conseguir la aprobación de los Presupuestos Generales del Estado con la...
«Gràcies, presidenta. Mai cap Govern espanyol ni del PSOE ni del PP, senyor Feijóo, ha complert els compromisos amb Catalunya. Mai. Mai cap persona que viu o treballa a Catalunya ha cobrat allò que li correspon, sempre molt menys. Senyor Sánchez, com pensa convèncer el poble de Catalunya que aquesta vegada es compliran els pressupostos, si no s'han complert mai? Gràcies. Gracias, presidenta. Nunca ningún Gobierno español, ni del PSOE ni del PP, señor Feijóo, ha cumplido los compromisos con Cataluña. Nunca. Nunca una persona que vive o trabaja en Cataluña ha cobrado lo que le corresponde. Siempre, mucho menos. Señor Sánchez, convenza al pueblo de Cataluña de que esta vez se van a cumplir los presupuestos si no se han cumplido nunca. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Ustedes claman por abrir un diálogo social, cuando en la negociación política siempre nos dicen que lo tienen constantemente abierto. Se lo hemos dicho por activa y por pasiva: nosotros no solo dialogamos, nosotros negociamos. Si quieren diálogo social, que haya diálogo social, faltaría más, nosotros también lo queremos, pero tengan en cuenta que nosotros también queremos que Cataluña tenga voz y voto, que los sectores catalanes implicados puedan expresarse. Y hay una parte importante de estos sectores -lo saben bien- que siempre ha estado ausente porque no ha tenido representación en los órganos consultivos estatales, y lo queremos cambiar. Y hoy se hace evidente que nosotros cumplimos. Así, la prensa se hace eco de que PIMEC ha conseguido una plaza en la Comisión Nacional de Convenios Colectivos. Esta es la vía, y no esperar nuestro voto positivo sin ni siquiera haber hablado con nosotros. Tienen que contar con nosotros, como también tienen que contar con los protagonistas en los sectores afectados por esta iniciativa en nuestro país. Y tienen que contar con tiempo, desde el primer momento, porque a Junts per Catalunya nos interesa el debate en profundidad sobre los argumentos de la medida, más allá de su discurso, casi demagógico, de que hace más de cien años que no hay una reducción de la jornada laboral, y queremos entrar en ello. Insisto, para nosotros el tema es tan relevante como para negociarlo. Nosotros no hemos venido a pasearnos por Madrid y a votar lo que ni tan siquiera se nos ha consultado. No formamos parte de ningún bloque. Somos representantes de una nación que queremos fuerte y por eso vamos a defender su singularidad y la de sus sectores, la de los trabajadores, los autónomos, las pymes, y lo haremos donde haga falta y lo haremos mientras sigamos trabajando para convertirnos en el Estado independiente que Cataluña se merece. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Gracias, presidenta. Buenas tardes de nuevo, señorías. SUMAR nos presenta hoy una proposición no de ley sobre la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario. Nos dice literalmente: Instamos al Gobierno a abrir con carácter urgente un proceso de diálogo social para incorporar una reducción de la jornada laboral de aplicación progresiva, empezando por una jornada máxima ordinaria de trabajo de 38,5 horas para 2024. En Junts per Catalunya, de entrada, nos parece una PNL innecesaria, no por su finalidad en sí misma, sino porque la presentan ustedes, la presenta SUMAR. ¿Es que ustedes no están en el Gobierno? ¿Acaso ustedes, dentro del Gobierno, no tienen responsabilidades en el ámbito laboral? A ver si hemos entendido bien esto: SUMAR promueve esta proposición no de ley porque desde aquí instamos al Gobierno, o sea, les instamos a ustedes mismos a hacer lo que ya pactaron con el Partido Socialista que harían en el acuerdo de legislatura presentado a bombo y platillo. Pregunto: ¿Qué es lo que les impide como Gobierno abrir con carácter urgente un proceso de diálogo social? ¿A lo mejor para el Gobierno no es tan urgente y necesitan que desde aquí les metamos prisa?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Vostès clamen per obrir un diàleg social, quan en la negociació política sempre ens diuen que el tenen constantment obert. Mirin, nosaltres els ho hem dit per activa i per passiva, nosaltres no només dialoguem, nosaltres negociem. Volen diálogo social? Doncs que n'hi hagi, només faltaria, nosaltres també el volem. Però tinguin en compte que nosaltres també volem que Catalunya tingui veu i vot, que els sectors catalans implicats hi puguin dir la seva. I una part important d'aquests sectors -ho saben bé- fins ara sempre hi han estat absents, perquè no han tingut representació en els òrgans consultius estatals. I això nosaltres ho volem canviar. I avui es fa evident que nosaltres complim. I així la premsa es fa ressò que PIMEC ha aconseguit una plaça a la Comissió Nacional de Convenis Col·lectius. Aquesta és la via. No esperar el nostre vot positiu sense ni tan sols venir-ne a parlar. Han de comptar amb nosaltres, com han de comptar amb els protagonistes i els sectors afectats per aquesta iniciativa del nostre país. I han de comptar amb temps, des del primer moment, perquè a Junts per Catalunya, el debat amb profunditat dels arguments de la mesura, i més enllà del seu discurs gairebé demagògic que fa més de cent anys que no hi ha una reducció de la jornada laboral, ens interessa i hi volem entrar. Hi insisteixo, per nosaltres el tema és prou rellevant per negociar-lo. Per negociar-lo. Nosaltres no hem vingut a passejar-nos per Madrid i a votar el que ni tan sols se'ns ha consultat. Junts per Catalunya no formem part de cap bloc, Junts per Catalunya ens sabem representants d'una nació, d'una nació que volem forta, i per això en defensarem la seva singularitat i la dels seus sectors, la dels treballadors, la dels autònoms, la de les pimes. I ho farem on calgui. I ho farem mentre continuarem treballant per esdevenir l'estat independent que Catalunya es mereix. Moltes gràcies.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda de nou, senyories. Sumar ens presenta avui una proposició no de llei sobre la reducció de la jornada màxima legal del treball ordinari. Ens diu literalment que instem el Gobierno a obrir amb caràcter urgent un procés de diàleg social per incorporar una reducció de la jornada laboral, d'aplicació progressiva, començant amb una jornada màxima ordinària de treball de 38 hores i mitja per a aquest 2024. A Junts per Catalunya d'entrada ens sembla aquesta una PNL innecessària, no per la finalitat de la mateixa, sinó perquè la presenten vostès, perquè la presenta Sumar. Que vostès no són al Govern? Que vostès dins del Govern no tenen responsabilitats en l'àmbit laboral? A veure si ho hem entès bé, això: Sumar promou aquesta proposició no de llei perquè des d'aquí instem el Gobierno, o sigui, els instem a vostès mateixos, per fer el que ja van pactar amb el Partit Socialista que farien en l'acord de legislatura presentat a bombo i plateret. Pregunto: què els impedeix com a Govern obrir amb caràcter urgent un procés de diàleg social? Que potser per al Govern no és tan urgent i necessiten que des d'aquí els manem la pressa?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«En Junts per Catalunya siempre nos van a encontrar al lado de los derechos humanos. En Junts per Catalunya hemos buscado y buscamos el amparo del derecho internacional para dar respuesta a nuestros anhelos de libertad. Por eso hoy hemos escuchado atentamente la defensa que han hecho de la toma en consideración de su proposición. La analizaremos, no entraremos a fondo y, en caso de prosperar, la estudiaremos detalladamente porque, si fuera el caso, durante la tramitación, presentaríamos las enmiendas que consideráramos que pueden ajustarla y mejorarla. Miren, Cataluña es una nación democrática y pacífica y nuestra base existencial radica en el respeto a los derechos humanos en todas partes, pero también aquí. Lo decía el presidente Puigdemont en la carta que todos ustedes conocen. Hay quien tiene miedo y calla. Hay otros que no lo hemos hecho ni lo vamos a hacer, por más problemas que nos busquen. Así que, por el derecho a ser y a pensar en libertad, ¡viva Cataluña libre! Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Hoy ustedes quieren recuperar ese Estado que durante algunos años fue considerado un activo en la lucha contra la impunidad de las violaciones de los derechos humanos cometidos en todo el mundo, un hecho que muchos pueden llegar a reconocer, aunque, como siempre, el Estado español tiene un pero. Así, hay que recordar cómo en los años noventa, mientras alguno de estos jueces -por cierto, elevados a mártires de la democracia y de los derechos humanos por el progresismo español- acogía causas contra la vulneración de derechos humanos al otro lado del Atlántico, aquí él mismo los vulneraba. La Cataluña de 1992 fue un ejemplo de vulneración de derechos humanos, con detenciones indiscriminadas de ciudadanos independentistas, también de torturas, que el Reino de España se negaba a investigar y por el que años después fue condenado por el Tribunal de Derechos Humanos de Estrasburgo. Esta es la doble vara de medir española que tan bien conocemos los independentistas y que tan evidente ha hecho el proceso en los últimos años. La libertad de expresión, el derecho a un juicio justo y a un tribunal independiente e imparcial o el respeto a la vida familiar y privada, por ejemplo, quedan fulminados, como quedan también muchos de los principios fundamentales que deberían de construir toda sociedad democrática. Cuando recientemente sufrimos la crudeza de este Estado, algunos de ustedes se taparon los ojos y las orejas y miraron hacia otro lado, y ahora se dan cuenta, señorías, de que la represión no era exclusiva del independentismo, de que la persecución no solo era contra nuestro pueblo y esos representantes legalmente escogidos, sino que lo es contra la diferencia, contra la disidencia política, contra el principio básico de la libertad individual y colectiva.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«A Junts per Catalunya ens trobaran sempre al costat dels drets humans. A Junts per Catalunya hem buscat i busquem l'empara del dret internacional per donar resposta als nostres anhels de llibertat. Per això mateix, avui hem escoltat atentament la defensa que han fet de la presa en consideració de la seva proposició. L'analitzarem. No hi entrarem a fons i, en cas de prosperar, l'estudiarem amb detall per, durant la tramitació, si fos el cas i s'escau, presentar-hi aquelles esmenes que consideréssim que la poden ajustar i fer millor. Mirin, Catalunya és una nació democràtica i pacífica i la nostra base existencial rau en el respecte als drets humans arreu, però també aquí. Ho deia el president Puigdemont a la carta que tots vostès coneixen: 'Hi ha qui té por i calla. N'hi ha que no ho hem fet ni ho farem, per més problemes que ens busquin.' Així que, pel dret a ser i a pensar en llibertat, visca Catalunya lliure! Moltes gràcies. Gracias. Buenas tardes, señorías. Debatimos la toma en consideración de la proposición de ley presentada por SUMAR para la protección de los derechos humanos y la jurisdicción universal en España a partir de la reforma de la Ley Orgánica 6/1985, del Poder Judicial. Lo decía hace un momento el diputado que me ha precedido, esta no es una iniciativa nueva ni exclusiva de su grupo, otras veces se ha tratado en las Cortes Generales. Pretenden revertir, como se explica en la parte expositiva, las modificaciones que en su momento limitaron la lucha contra la impunidad de los crímenes de derecho internacional. En la anterior legislatura nuestros diputados en muchas de sus intervenciones evidenciaron la prevalencia del derecho internacional sobre el derecho interno y de la misma Constitución española; hay que decir que casi siempre con una sordera considerable en esta Cámara. Desde Junts per Catalunya lo sabemos. Somos muy críticos con la justicia española, con esta forma de ejercer de las cúpulas judiciales, muchas veces irracionales y con aires de colonialismo rancio. Somos testigos directos de una persecución indecente, de una generación de tramas delictivas en las cuales participan desde las cloacas del Estado hasta las más altas instancias políticas y judiciales de este mismo Estado. Son un grupo objetivamente identificable y estamos en un espacio que conocemos bien y reclamamos desde hace tiempo que se investigue, se actúe y se llegue hasta el final.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Avui vostès volen recuperar aquell Estat que durant alguns anys fou considerat un actiu en la lluita contra la impunitat de les violacions dels drets humans comesos arreu del món, un fet que molts els poden arribar a reconèixer, però que com sempre a l'Estat espanyol tenen un però. I així, però, val la pena recordar que als anys noranta, mentre algun d'aquests jutges... per cert, elevats a màrtirs de la democràcia i els drets humans pel progressisme espanyol, mentre algun d'aquests jutges entomava causes contra la vulneració de drets humans a l'altra banda de l'Atlàntic, aquí ell mateix els vulnerava. La Catalunya del 1992 va ser un exemple de vulneració de drets humans, amb detencions indiscriminades de ciutadans independentistes i també de tortures que el Regne d'Espanya es va negar a investigar i per les quals anys després fou condemnat pel Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. És aquesta la doble vara de mesurar espanyola, la que tan bé coneixem els independentistes i que tan evident ha fet el Procés els últims anys. La llibertat d'expressió, el dret a un judici just i a un tribunal independent i imparcial o el respecte a la vida familiar i privada, per exemple, queden fulminades, com ho queden també molts dels principis fonamentals que haurien de construir tota societat democràtica. Quan recentment vam patir la cruesa d'aquest Estat, alguns de vostès es van tapar ulls i orelles i van mirar cap a una altra banda. I ara, senyories, s'adonen que anaven errats, que la repressió no era exclusiva de l'independentisme, la persecució no tan sols era contra el nostre poble i aquells representants que legalment havíem escollit, sinó que ho és contra la diferència, contra la dissidència política, contra el principi bàsic de la llibertat individual i col·lectiva.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, para...
«Gràcies. Bona tarda, senyories. Tractem la presa en consideració de la proposició de llei presentada per Sumar per la protecció dels drets humans i la jurisdicció universal a Espanya a partir de la reforma de la Llei Orgànica 6/1985, del Poder Judicial. Ho deia fa un moment el diputat que m'ha precedit, aquesta no és una iniciativa nova ni exclusiva del seu grup, altres vegades s'ha tractat a les Corts Generals. Amb ella pretenen revertir, com s'explica a la part expositiva, les modificacions que en el seu moment van limitar la lluita contra la impunitat dels crims de dret internacional. En l'anterior legislatura, els nostres diputats, en moltes de les seves intervencions, van fer evident la prevalença del dret internacional sobre el dret intern i de la mateixa Constitució espanyola. Val a dir que gairebé sempre amb una sordesa considerable d'aquesta cambra. Des de Junts per Catalunya, ho saben, som molt crítics amb la justícia espanyola, amb aquesta manera d'exercir de les cúpules judicials impregnades sovint d'irracionalitat i amb aires de colonialisme ranci. Som testimonis directes d'una persecució indecent, d'una generació de trames delictives en les quals participen des de les clavegueres de l'Estat a les més altes instàncies polítiques judicials d'aquest mateix. Som un grup objectivament identificable i estem en un espai que coneixem bé i que reclamem des de fa temps que s'investigui, s'hi actuï i s'arribi fins al final.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué valoración hace el Gobierno español de las movilizaciones de agricultores y ganaderos?
«Gracias, señor ministro. Usted compareció en la Comisión de Agricultura hace exactamente trece días. En el discurso de aquel día yo no vi que usted estuviera ni conectado ni preocupado por los temas que hoy movilizan al sector en las carreteras. Se refugió en algún dato macroeconómico positivo y yo le voy a dar algún dato más. En diez años, en Cataluña se ha perdido el 20 % de los agricultores, casi el 50 % tienen más de 65 años y la renta agraria de los años 2021 y 2022 se quedó por debajo de la renta del año 2008. A mí no me parece un escenario como para estar muy complacido. Aquel día en Junts le dijimos que el sector sufre una crisis sistémica, que ha ido actualizándose en los últimos años hasta hacerse insostenible, y que los agricultores no se ganan la vida y que trabajan a menudo bajo coste, con una presión burocrática y de fiscalización tremenda, y además con una sequía también tremenda. Urge un punto de inflexión que sitúe a la agricultura en el sitio donde se merece estar, porque, si no, habrá más abandono, más despoblación y más riesgo de incendios. Y decimos todo esto porque estamos cerca de los afectados y porque estas demandas, señor ministro, no son nuevas, son antiguas. Las administraciones no les han hecho caso y no toman medidas hasta ahora, que ha habido una movilización. Trabajen para recuperar el reconocimiento y el prestigio social de la agricultura. Los gobiernos son los primeros que tienen que ponerse al lado del sector cuando hay ataques injustos de daños ambientales que no son ciertos. Trabajen por la viabilidad de la actividad, para que se incorporen más jóvenes y para que se puedan ganar la vida, por un modelo donde el agricultor tenga unos ingresos mínimos en función del coste de producción. Luchen por una PAC más regionalizada y más flexible para ayudar al sector a hacer una gestión eficiente del agua y por unas ayudas adecuadas a la sequía. Frenen la importación de alimentos que no tienen los requisitos sanitarios que exigimos aquí. Hagan más inspecciones y luchen de una vez por todas por la desburocratización del sector. Le decimos esto porque la gente de Junts hemos venido a trabajar por la independencia de Cataluña, pero también a defender el sector agrario y el sector de la agricultura. Y se lo decimos porque las carreteras de Cataluña están llenas de gente orgullosa de serlo y absolutamente determinados a defenderse. Le hacemos propuestas, señor ministro, pero vamos a estar vigilantes de que su Gobierno reaccione y que las movilizaciones generen un auténtico punto de inflexión, porque, señor ministro, sin agricultores no hay comida ni bosques ni paisaje ni futuro.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué valoración hace el Gobierno español de las movilizaciones de agricultores y ganaderos?
«Treballin per recuperar el reconeixement i el prestigi social de la pagesia. Els governs són els primers que s'han de posar al costat del sector quan hi ha atacs injustos de danys ambientals que no són certs. Treballin per la viabilitat de l'activitat, perquè s'hi incorporin més joves, perquè es puguin guanyar la vida, per un model on el pagès tingui ingressos mínims en funció del cost de producció. Lluitin per una PAC més regionalitzada i més flexible. Per ajudar el sector cal fer una gestió eficient de l'aigua i unes ajudes adequades a la sequera. Frenin la importació d'aliments que no tenen els requisits sanitaris que exigim aquí, facin més inspeccions i lluitin d'una vegada per totes per la desburocratització del sector. Li diem això perquè la gent de Junts hem vingut a treballar per la independència de Catalunya, però també a defensar el sector agrari i el sector pagès. I l'hi diem perquè les carreteres de Catalunya estan plenes de gent orgullosa de ser-ho i absolutament determinats a defensar-se. Li fem propostes, senyor ministre, però serem vigilants que el seu Govern reaccioni, que les mobilitzacions generin un autèntic punt d'inflexió. Perquè, senyor ministre, sense pagesos no hi ha menjar, ni boscos, ni paisatge, ni futur.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué valoración hace el Gobierno español de las movilizaciones de agricultores y ganaderos?
«Gràcies, senyor ministre. Miri, vostè va comparèixer a la Comissió d'Agricultura exactament fa tretze dies. Del discurs d'aquell dia jo no vaig veure que vostè estigués ni connectat ni preocupat pels temes que avui mobilitzen el sector a les carreteres. Es va refugiar en alguna dada macroeconòmica positiva. Jo li donaré alguna dada més. En deu anys, a Catalunya s'ha perdut el 20 % dels pagesos. Gairebé el 50 % tenen més de 65 anys. La renda agrària de l'any 21 i de l'any 22 es va quedar per sota de la renda de l'any 2008. A mi no em sembla un escenari com per estar massa complagut. Aquell dia des de Junts li vam dir que el sector pateix una crisi sistèmica que s'ha anat aguditzant en els darrers anys fins a fer-se insostenible. Que els pagesos no es guanyen la vida, que treballen sovint sota cost, amb una pressió burocràtica i de fiscalització tremenda. I a més a més, amb una sequera també tremenda. Urgeix un punt d'inflexió que situï la pagesia al lloc on es mereix ser, perquè si no, hi haurà més abandonament, més despoblament i més riscos d'incendis. I diem tot això perquè estem a prop dels afectats i perquè aquestes demandes, senyor ministre, no són noves, són velles. Les administracions no els han fet cas i no prenen mesures fins ara que hi ha hagut una mobilització.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«Acabo. Por suerte, nosotros hace tiempo que sabemos de qué hablan ustedes cuando hablan. Por supuesto que lo sabemos, y por eso, en sus batallas españolas, como esta moción que estamos tratando, a nosotros no nos van a encontrar. Sigan ustedes con sus peleas diarias de un bloque contra el otro, entre unos y otros, que nosotros continuaremos defendiendo Cataluña y a sus ciudadanos a nuestra manera. Gracias.»