Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.759 declaraciones · página 152 de 159
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Respecto a las ayudas del transporte, estas nos parecen muy necesarias, pero ahora mismo, en el transporte por carretera, ustedes invitan, pero quien paga es otro. Hay que hacer los pagos a las comunidades autónomas en el período que toca, para que así las comunidades autónomas puedan hacer los adelantos a las empresas de transporte y no sean ellas las que tienen que asumir la gratuidad o la bonificación. El Estado realiza una política que condiciona la política tarifaria, que es competencia exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Actualmente, sin contar las bonificaciones, por cada euro que pone el Estado en el transporte público metropolitano de Barcelona, la Generalitat tiene que poner tres. El Estado, si quiere ser serio con políticas de fomento del transporte público, tiene que financiarlo como es debido, respetando el reparto competencial, porque solo así haremos políticas de transporte efectivas. De todas maneras, nos complace ver que en este real decreto se materializa el acuerdo al que llegó Esquerra con el PSOE en la pasada tramitación, para el cual la Generalitat de Catalunya podrá invertir y ejecutar las infraestructuras ferroviarias que el Estado, a pesar de tenerlo presupuestado, no ejecuta. También es muy importante hablar de la prórroga de la moratoria de los desahucios que contempla el real decreto. Nos pasa lo mismo que en el transporte, por mucho que sea a través de los planes de vivienda que se pagará a los propietarios de las viviendas, ustedes no tienen competencia en esta materia y, por lo tanto, no pueden traspasar funciones finalistas en esta materia. Pasa lo mismo que en el transporte: ustedes invitan y otro paga.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«También nos gustaría ver medidas para frenar la crisis en la cesta alimentaria. La rebaja del IVA no regula el precio del mercado. No es normal que nuestro sector primario no se pueda ganar la vida dignamente por los bajos precios de venta y al mismo tiempo el consumidor no se pueda permitir los alimentos más básicos y de kilómetro cero. ¿Qué pasa entre medio del productor y del consumidor? Creo que es el momento de reconocer que la ley de la cadena alimentaria ha resultado totalmente ineficiente y que es hora de modificarla. En cuanto a las medidas del sector energético, es muy importante que los consumos no eléctricos como el gas y el petróleo paguen también la descarbonización. ¿Cómo? El Ejecutivo español tenía la herramienta aprobada por el propio Consejo de Ministros en junio de 2025, el Proyecto de ley por el que se crea el fondo nacional para la sostenibilidad del sistema eléctrico, pero, como muchas otras medidas con capacidad realmente transformadora, la dejaron morir. En cambio, nos encontramos medidas tan poco transformadoras como continuar dotando de ayudas a las grandes empresas energéticas. Cuando Nadia Calviño anunció que ajustaría los impuestos a la banca y a las energéticas no daba ningún paso en falso. Y es que, en medio de este decreto, que tiene medidas muy positivas, nos encontramos una vez más esa ayuda a las grandes empresas energéticas. La aplicación de un incentivo a las empresas que hagan inversiones en energías renovables se traduce en una subvención para que las empresas con dominio de mercado jueguen con ventaja ante las empresas que quieren invertir en el sector energético, pero que no tienen control del mercado. En Esquerra creemos que este es un planteamiento totalmente erróneo, que lo que se necesita es que entren más agentes y que las grandes energéticas pierdan poder. También echamos en falta más medidas para impulsar las comunidades energéticas de autoconsumo, como, por ejemplo, ampliar el radio para compartir la energía y pasar de los 2 kilómetros a los 20 kilómetros, como han acordado en Francia.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Hoy debatiremos, tal como decíamos, el real decreto del Gobierno español de medidas anticrisis. Nuevamente nos encontramos ante un real decreto ómnibus, tal como ya nos tienen acostumbrados; un real decreto con medidas diversas que no dejan de ser prórrogas de medidas de carácter social y económico de los diversos reales decretos aprobados en la legislatura pasada. Aunque son medidas muy necesarias, echamos en falta equidad social, pero sobre todo echamos en falta equidad territorial. Estamos totalmente de acuerdo en la prohibición de cobrar comisiones por las retiradas de efectivo, pero nos gustaría más que también se eliminaran las cláusulas abusivas de la banca, como, por ejemplo, el cobro por quedar en descubierto, que afecta a las personas más vulnerables. Después, muy importante para sacar dinero en efectivo es que haya oficinas bancarias -ministro, por favor, creo que es suficientemente importante como para que me esté escuchando-. En fin, que también hubiese la obligación de que haya oficinas en todos los municipios. ¿De qué nos sirve que no nos cobren comisiones si no hay ninguna oficina para sacar el dinero? ¿Cómo lo hacemos? Ahora mismo en Catalunya hay 503 municipios que no disponen de servicio de oficinas bancarias. Aunque en nuestro país la Generalitat de Catalunya ya garantizara oficinas móviles para estos municipios, es a la banca a quien se tiene que imponer la obligatoriedad de garantizar este servicio y la gratuidad de hacer la retirada de efectivo, pero no solo a las entidades donde tiene uno una cuenta, sino en otras entidades, porque no se puede tener todos los bancos en todos los municipios, para que las personas mayores puedan ir a retirar dinero sin que eso les cueste dinero. Por eso esperamos que el Congreso de Diputados dé luz verde a la proposición de ley sobre exclusión financiera que ha enviado el Parlamento de Catalunya y que se encuentra pendiente de la toma en consideración.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«I per acabar, aquesta norma prorroga el sou mínim interprofessional corresponent a l'any 2023, mentre es continua negociant l'increment corresponent al 2024. Evidentment estarem a favor de qualsevol pujada, però és que ens cal molt més que això. Cal permetre a comunitats i municipis la fixació de salaris mínims propis per elevar la retribució mínima en aquells llocs on el cost de la vida és molt major que en altres. Necessitem un salari mínim català que permeti viure amb dignitat a totes les persones treballadores. Amb tot, entenem que el contingut del reial decret respon a una situació extraordinària i que el vot en contra implicaria donar l'esquena a la ciutadania. Per tant, per sentit de responsabilitat el votarem a favor. El votarem a favor perquè la gent tingui més facilitats a l'hora d'anar a comprar. El votem a favor perquè la gent pugui continuar viatjant gratuïtament als seus llocs de treball. Però els demanem que hagin escoltat i pres nota de les nostres reivindicacions perquè no deixarem d'exigir-les fins que siguin una realitat. Gràcies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«També molt important parlar de la pròrroga de la moratòria dels desnonaments que preveu aquest reial decret. Però és que ens passa el mateix que amb el transport, per molt que sigui a través dels plans d'habitatge que es pagarà als propietaris dels habitatges, vostès no tenen competència en aquesta matèria i, per tant, no poden traspassar fons finalistes a aquesta matèria. Passa el mateix que amb el transport, vostès conviden i una altre paga. Esquerra ha aconseguit que en el marc de la revalorització de pensions no contributives s'introdueixi una novetat més respecte a l'ingrés mínim vital. Així, a més d'incrementar-ne les quantitats d'acord amb la inflació, es creen les bases per fer possible l'acord del traspàs total de la seva gestió a la Generalitat de Catalunya. I això suposa una doble bona notícia per a l'autogovern de Catalunya, que amplia la seva capacitat política, i per a la mateixa ciutadania, que veurà millorat el seu servei quan passi a estar en mans de qui té la competència i també l'experiència i la capacitat de fer-ho.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«També trobem a faltar més mesures per impulsar les comunitats energètiques d'autoconsum, com per exemple ampliar el radi per compartir l'energia i passar dels dos quilòmetres als vint quilòmetres, com han acordat a França. I respecte a les ajudes al transport, ens semblen molt necessàries però ara mateix en el transport de passatgers per carretera vostès conviden però qui paga és un altre. S'ha de fer el pagament a les comunitats autònomes en el període que toca, perquè així les comunitats autònomes poden fer les bestretes a les empreses de transport i no són elles les que han d'assumir la gratuïtat o la bonificació. L'Estat realitza una política que condiciona la política tarifària, que és competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Actualment, sense comptar les bonificacions, per cada euro que posa l'Estat en el transport públic metropolità de Barcelona, la Generalitat n'ha de posar tres. L'Estat, si vol ser seriós amb polítiques de foment del transport públic, l'ha de finançar com cal, respectant el repartiment competencial, perquè sols així farem polítiques de transport efectives. De totes maneres, ens complau veure que en aquest reial decret es materialitza l'acord al qual va arribar Esquerra amb el PSOE la passada tramitació pel qual la Generalitat de Catalunya podrà invertir i executar les infraestructures ferroviàries que l'Estat, tot i tenir-ho pressupostat, no executa.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«També ens agradaria veure mesures per frenar la inflació, la crisi en el cistell alimentari. La rebaixa de l'IVA no regula el preu del mercat. No és normal, ministre Planas, que el nostre sector primari no es pugui guanyar la vida dignament pels baixos preus que han de vendre i a la mateixa hora el consumidor no es pugui permetre els aliments més bàsics i de quilòmetre zero. Què passa entremig del productor i del consumidor? Crec que és el moment de reconèixer que la Llei de la cadena alimentària ha resultat totalment ineficient i que és hora de modificar-la. I pel que fa a mesures del sector energètic, és molt important que els consums no elèctrics, com el gas i el petroli, paguin també la descarbonització. Com? Hi havia l'eina, l'executiu espanyol tenia aprovada pel mateix Consell de Ministres el juny del 2021 l'eina, es deia el proyecto de ley por el cual se crea el fondo nacional para la sostenibilidad del sistema eléctrico, però com moltes altres mesures amb capacitat realment transformadora, la van deixar morir. En canvi, ens trobem mesures tan poc transformadores com continuar dotant d'ajudes les grans empreses energètiques. Quan Nadia Calviño anunciava que s'ajustaria els impostos a la banca i a les energètiques no feia cap pas en fals. I és que enmig d'aquest reial decret que conté mesures molt positives, ens trobem una vegada més un cop de mà a les grans empreses energètiques. L'aplicació d'un incentiu a les empreses que facin inversions estratègiques en renovables es tradueix en una subvenció perquè les empreses amb domini de mercat juguin amb avantatge davant de les empreses que volen invertir en el sector energètic però que no tenen control del mercat. Des d'Esquerra creiem que aquest és un plantejament totalment erroni, que el que es necessita és que entrin més agents i que les grans energètiques perdin poder.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Avui debatem, tal com dèiem, el reial decret del Govern espanyol de mesures anticrisi. Novament ens trobem davant d'un reial decret òmnibus, tal com ja ens tenen acostumats. Un reial decret amb mesures diverses que no deixa de ser pròrrogues de mesures de caràcter social i econòmic dels diversos reials decrets aprovats la legislatura passada. Tot i que són mesures molt necessàries, trobem a faltar equitat social, però sobretot trobem a faltar equitat territorial. I estem totalment d'acord amb la prohibició de cobrar comissions per les retirades d'efectiu, però ens agradaria més que també s'eliminessin les clàusules abusives de la banca, com per exemple el cobrament per quedar en descobert, que afecta les persones més vulnerables. Després, molt important per no haver de cobrar per treure diners en efectiu, i és que hi hagi oficines bancàries... Ministre, si us plau, crec que és suficientment important perquè m'estigués escoltant. En fi, que també hi hagués l'obligació d'haver-hi oficines a tots els municipis. De què ens serveix que no ens cobrin comissió si no hi ha cap oficina per anar a treure els diners? Com ho fem perquè ens passi això? Ara mateix a Catalunya hi ha 503 municipis que no disposen de servei d'oficines bancàries, tot i que al nostre país la Generalitat de Catalunya ja garantirà oficines mòbils per a aquests municipis és a la banca a qui s'ha d'imposar l'obligatorietat de garantir aquest servei i la gratuïtat de fer la retirada amb efectiu, però no només a les entitats on tenen un compte, sinó a altres entitats, perquè ja que no hi ha tots els bancs a tots els municipis, que les persones grans puguin anar a qualsevol lloc a retirar diners sense que això els costi diners. Per això esperem que el Congrés de Diputats doni llum verda a la proposició de llei sobre exclusió financera que ha enviat el Parlament de Catalunya aquí i que es troba pendent de la presa en consideració.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2023, de 19 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes, para completar la...
«Algo similar pasa con los permisos de lactancia. No se soluciona el agravio comparativo que padecen los niños de familias monoparentales, pero se garantiza por ley la posibilidad de acumular los permisos de lactancia. Y está muy bien, porque no depende de la negociación colectiva. A pesar de todo, como decíamos, hay aspectos positivos, como ya ha dicho alguna gente que me ha precedido. Uno muy importante es el aspecto de la prioridad del convenio nacional, el hecho de potenciar la negociación colectiva, pero hace que todo suba al alza, entramos en una espiral hacia arriba. Es muy interesante y muy valorado por el espíritu independentista de nuestro país. Los sindicatos catalanes, si pueden conseguir las mejores condiciones, serán incorporadas inmediatamente, a pesar de lo que se haga en el resto del Estado. Y es una espiral que va hacia arriba. En conclusión, daremos apoyo a este texto porque hay mejoras que no podemos dejar escapar, pero, como pasa muy a menudo, esta iniciativa del Gobierno se deja algunas cosas en el tintero. En primer lugar, ha quedado fuera la remuneración del permiso parental. Clama al cielo que se cree un nuevo derecho, pero que este derecho no sea pagado. Es difícil que se pueda ejercer por algunas personas. Y lo más inaceptable, y que combatiremos más fuertemente en la tramitación parlamentaria, es la cotización que afecta a los efectos de jubilación que perciben el subsidio de mayores de 52 años. No sé si es Calviño, Bruselas o quién sea, pero está claro que quien no tiene trabajo pasados los 52 años y cobra 480 euros al mes, y pasa a cotizar del 125 al 100, es un empeoramiento de las condiciones laborales. Creo que subir 90 euros es una mejora y bajar la cotización no es una mejora, es un recorte. Lo bueno que tiene esta vez es que se puede intentar cambiar, y lo haremos en la tramitación parlamentaria. Porque esta vez -y hacemos una crítica porque tengo una espina clavada de lo que pasó con la reforma laboral- habrá tramitación parlamentaria y podremos hacer enmiendas. Es un cambio, ojalá sea así toda la legislatura, y eso creo que es bueno. Así que valoramos muy positivamente el cambio de este Gobierno en estos reales decretos leyes, que sigan la tramitación parlamentaria, pero lo que sí que pediremos es más tiempo, porque siempre vamos a correprisa. Cuando llega la Navidad yo tiemblo, porque empiezan a venir reales decretos leyes y se tiene muy poco tiempo para hacer un estudio. Dicho esto, como he dicho antes, votaremos a favor de este decreto ley y las cosas que no estamos de acuerdo, las mejoraremos entre todos juntos. Muchas gracias y feliz año a todos.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2023, de 19 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes, para completar la...
«Bien, en este Estado si te quedas en paro y no tienes ninguna prestación contributiva, resulta que te toca sobrevivir con 480 euros al mes, 480 euros, y con este dinero no se puede pagar un piso, como todos sabemos, incluso cuesta pagar una habitación. Hablamos, pues, de un real decreto ley para nosotros insuficiente, pero necesario, por diferentes motivos. Un ejemplo podría ser que la duración del permiso de lactancia depende del número de padres o madres que tenga el niño. Si tiene dos, tiene más derechos que si tiene uno. Cosas a mejorar. Podemos afirmar, pues, que a pesar de la importancia de este real decreto, se puede ir un poco más allá y esperamos hacerlo en la tramitación parlamentaria. Ahora bien, la realidad es que algunos que cobraban 480 euros pasan a cobrar entre 60 y 90 euros al mes, y eso es muy importante en cantidades tan bajas, eso es muy importante. No se puede frivolizar con este tema. Y también es importante que algunos que no tenían derecho, porque tenían menos de 45 años, ahora puedan acceder a este subsidio, como también es muy importante, y está muy bien, que algunos que perdían el subsidio, ahora, cuando encuentren un pequeño trabajo, pueden seguir compaginando el subsidio con este trabajo parcial. Está bien, pero no nos engañemos, continúan siendo cantidades insuficientes para vivir. Es un real decreto que no es ni revolucionario ni ideal, pero es muy importante. A veces la vida puede depender de estos 90 euros de subida, no es una miseria para la gente de la que estamos hablando.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2023, de 19 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes, para completar la...
«Dicho esto, hoy venimos a debatir sobre una serie de modificaciones dentro del ámbito de los subsidios, de prestaciones de paro y de la seguridad social. No se trata de ningún cambio revolucionario, pero sí que encontramos aspectos muy importantes. Y lo son porque cualquier cambio, cuando afecta a lo más básico, a las personas, que es su salario, se convierte en importante. Estamos hablando de condiciones de vida de las personas que peor lo están pasando en nuestra sociedad. Estamos hablando de su acceso a la comida, a la vivienda, a la luz. Por lo tanto, no podemos frivolizar como hace la derecha, como hace muchísima gente, como hacen algunos que menosprecian las ayudas y hablan de 'paguitas'. Es insultar a la inteligencia, insultar a esta gente, afirmar que cobrar para malvivir desincentiva a la gente para ir a trabajar. Es insultar y es ridículo decir que cobrar 500 euros desincentiva ir a trabajar. Por favor, estamos hablando de 500 euros; 500 euros no sacan a nadie de la pobreza ni de la miseria. Estamos ante un Estado donde el precio medio del alquiler sobrepasa, hablamos de muchos lugares, los 1000 euros. En muchos lugares casi no llega, son casi 1000 euros y en muchos los sobrepasa. Estamos hablando de lo mismo en las hipotecas, que son hipotecas que van de los 1000 euros o más, o casi se acercan a los 1000 euros. No estamos hablando aquí de ninguna crisis, en todo caso diríamos que es una cantidad insuficiente para vivir.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2023, de 19 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes, para completar la...
«Perquè aquest cop, i aquí deixin-me fer una crítica, ja saben que tinc una espina clavada, aquest cop a diferència del que va succeir amb la reforma laboral hi ha tramitació parlamentària, podem fer esmenes. Hi ha un canvi que tant de bo sigui així tota la legislatura, i això crec que és bo. Així que valorem molt positivament el canvi de tarannà d'aquest Govern en els reials decrets llei que siguin també de tramitació parlamentària. L'únic que sí que demanarem és més temps, perquè sempre anem a corre-cuita, i sempre quan arriba Nadal jo ja tremolo perquè un 20 de desembre o un 19 de desembre comencen a venir reials decrets lleis que tens molt poc temps per poder fer un estudi, i a més quan són òmnibus. Dit això, com deia abans, votarem a favor d'aquest reial decret llei. I això no vol dir que les coses que no estem d'acord, que penso que en el fons no estem d'acord, intentem millorar-les entre tots plegats. Moltes gràcies i bon any a tothom.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2023, de 19 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes, para completar la...
«Malgrat tot, i els aspectes positius ja els ha dit clarament la gent que m'ha precedit, però un molt important, que m'oblidava, és l'aspecte de la prioritat del conveni autonòmic. Per a nosaltres no seria el conveni autonòmic, seria el convenient nacional. El fet de potenciar la negociació col·lectiva i, a més, si és a millor, això fa que tot pugi a l'alça. Entrem en una espiral cap amunt, no cap avall. Això és molt interessant i molt valorat per l'esquerra independentista del nostre país. És a dir, els sindicats catalans si ara poden arrabassar més i millors condicions, doncs seran incorporades immediatament malgrat el que es faci a la resta de l'Estat. I això és una espiral, com deia abans, que va cap amunt. En conclusió, donarem suport a aquest text perquè hi ha millores que no podem deixar escapar. Però com passa molt sovint, aquesta iniciativa del Govern ens deixa també algunes coses en el tinter. I en primer lloc ha quedat, per exemple, fora la remuneració del permís parental. Clama al cel que es creï un dret i, en canvi aquest dret no estigui pagat, perquè llavors aquest dret és difícil que es pugui exercir per a segons quines persones. I potser la cosa més inacceptable i que combatrem més fortament en la tramitació parlamentària és la cotització a efectes de jubilació dels qui perceben el subsidi majors de 52 anys. Jo no sé si és Calviño, si és Brussel·les, o qui sigui, però és clar que els qui no tenen feina passats els 52 anys i cobren 480 euros al mes si passen a cotitzar de 125 a 100 és un empitjorament de les condicions laborals. És a dir, igual que apujar 90 euros és una millora, jo crec que abaixar la cotització de cara al futur amb salaris baixos no és una millora en tot cas, és una retallada. I la part bona que té que aquesta vegada és que es pot intentar canviar, i ho intentem canviar, i ho combatrem a la tramitació parlamentària.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2023, de 19 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes, para completar la...
«Ara bé, la realitat és que alguns dels que cobraven 480 euros passen a cobrar entre 60 i 90 euros al mes, i això és molt important en quantitats tan baixes. Això és molt important. No es pot frivolitzar amb aquest tema aquí. I també és important que alguns que no tenien dret perquè tenien menys de 45 anys, ara puguin accedir a aquest subsidi. Com també és molt important, i està molt bé, que alguns que perdien el subsidi, ara quan troben una petita feineta puguin seguir compaginant el subsidi amb aquesta petita feineta temporal i parcial. Això està bé. Però no ens enganyem, continuen sent unes quantitats insuficients per viure i no és un reial decret revolucionari però no es pot negar que és molt important. A vegades la vida pot dependre d'aquests 90 euros. A vegades la vida pot dependre d'aquests 90 euros de pujada, malauradament és així. No és una misèria per a la gent de la qual estem parlant. Una cosa similar passa amb els permisos de lactància. No se soluciona el greuge comparatiu que pateixen els infants de famílies monoparentals, però almenys es garanteix per llei la possibilitat d'acumular els permisos de lactància. Això també està molt bé i, a més, ja no depèn de la negociació col·lectiva, com deia la ministra.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2023, de 19 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes, para completar la...
«Bon dia i bon any a tothom. Buenos días y feliz año a todos. Buena referencia al espíritu del 45. Espero que este espíritu del 45 -¡ojalá!- fuera el espíritu de la socialdemocracia europea. Ahora me parece que no es exactamente así, pero buena referencia. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Dit això, avui venim a parlar, venim a debatre sobre un seguit de modificacions dins de l'àmbit de subsidis, de prestacions d'atur i de la Seguretat Social. No es tracta de cap canvi revolucionari, però sí que trobem aspectes molt importants. I ho són perquè qualsevol canvi, quan afecta el més bàsic, les persones, que és el seu salari, es converteix en important. Estem parlant de condicions de vida de les persones que pitjor ho estan passant en la nostra societat. Estem parlant del seu accés al menjar, a l'habitatge, a la llum. Per tant, no podem frivolitzar com fa la dreta, com fa moltíssima gent, com fan alguns que menyspreen els ajuts i parlen de 'paguetes'. És insultar la intel·ligència, és insultar aquesta gent afirmar que cobrar per malviure desincentiva la gent per anar a treballar. És insultar i és ridícul dir que cobrar 500 euros desincentiva anar a treballar. Si us plau, estem parlant de 500 euros. 500 euros no treuen ningú de la pobresa ni de la misèria. Estem davant d'un Estat on el preu mitjà del lloguer sobrepassa, si parlem de molts llocs, els 1000 euros -en molts llocs no arriba, però quasi 1000 euros, i en molts els sobrepassa. Estem parlant del mateix amb les hipoteques, que són hipoteques que van a vegades 1000 euros o més, o quasi s'acosten als 1000 euros. És a dir, no estem parlant aquí de cap caprici ni de cap cosa. En tot cas, diríem que és una quantitat insuficient per viure. Doncs bé, en aquest Estat si et quedes a l'atur i no tens cap prestació contributiva resulta que trobes que et toca sobreviure amb 480 euros al mes. 480 euros. I amb aquests diners no es pot pagar un pis, com tots sabem, fins i tot potser a vegades costa pagar una habitació. Parlem, doncs, d'un reial decret llei per a nosaltres insuficient, malgrat ser necessari, per diferents raons, i un exemple podria ser, per exemple, que la durada del permís de lactància depèn del nombre de pares o mares que tingui el nen. Si en té dos tenen més drets que si en té un. Coses a millorar. Podem afirmar, doncs, que malgrat la importància d'aquest reial decret crec que es pot anar una mica més enllà i esperem fer-ho en la tramitació parlamentària.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2023, de 19 de diciembre, por el que se aprueban medidas urgentes para la ejecución del...
«Por otra parte -lo ha dicho hace un momento el compañero Rego-, mucha digitalización, mucha legislación, pero si no ponemos fondo no servirá para nada. Los juzgados están colapsados, las competencias en materia de recursos humanos y materiales son de las comunidades autónomas y hemos de hablar de cómo se articula esto. Lo tramitaremos como proyecto de ley, pero para nosotros es imprescindible el requisito de que se pueda tramitar en catalán, tanto digitalmente, como requisito para que el acceso a la carrera de jueces y de trabajadores al servicio de la Administración de Justicia permita que la ciudadanía de mi país pueda ir a los tribunales y hablar en su propio idioma, sin que sea un obstáculo para la obtención de este servicio público que es la Administración de Justicia. Acabo. Lo tramitaremos como proyecto de ley, lo que no quiere decir que estemos de acuerdo con lo que hay en este decreto ley. Lo que hay es voluntad de hablar, pactando un espacio que afecta a toda la ciudadanía, también a la de Cataluña, y ya hicimos el posicionamiento público que era favorable a esta tramitación, enfatizando que en cosas como la Ley 7/1985 de la Administración local, es evidente que tiene que haber un diálogo con todas las administraciones. Agradezco la atención de los diputados. Muchas gracias, señora ministra. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2023, de 19 de diciembre, por el que se aprueban medidas urgentes para la ejecución del...
«I acabo. Tramitarem com a projecte de llei, la qual cosa no vol dir que necessàriament estiguem d'acord amb el que hi ha en aquest decret llei. El que sí que hi ha és la voluntat de parlar-ne. És la voluntat d'acabar pactant un espai que beneficiï, efectivament, tota la ciutadania, també la de Catalunya i, per tant, ja vam fer el posicionament públic que era favorable a aquesta tramitació, fent èmfasi que en coses com la Llei 7/1985 de l'administració local és evident que ha d'haver-hi un diàleg amb totes les administracions. Agraeixo l'atenció dels diputats, no així la del ministre. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, diputados y diputadas. Aprovecho para decirles en catalán feliz año por primera vez, y que sea más ligero que el pasado. Seré breve y, lamentablemente, reiterativa. Esto es así porque todos los grupos que en su momento apoyamos la investidura hemos dicho, por activa y por pasiva, que el sistema de legislación a través de reales decretos leyes no nos convence. Es cierto que, en este caso, les doy el beneficio de pensar que existe la habilitación para que sea urgente necesidad. A pesar de eso, no hace falta, ministro, exponerlo todo en un mismo real decreto, porque es cierto que la disparidad de contenidos hace muy difícil el posicionamiento solo de uno de ellos y lleva en sí mismo el resto. Por tanto, al Gobierno se le pide, por favor, que sean conscientes de que los grupos parlamentarios no estamos a su servicio. Intentamos dar apoyo. A raíz de esto, hay que decir que se ha pedido la tramitación como proyecto de ley, que es lo que explica en parte que demos apoyo a esta convalidación. Es así por varios motivos. Entre ellos, porque no es cierto que toda la tramitación que contiene este real decreto se acabara en la anterior. Sí que lo es para determinadas normas, pero, por ejemplo, en Función pública decayó la legislatura en el momento que estábamos en el trámite de enmiendas y no se ha hecho un debate. Afecta básicamente a la Administración pública estatal, puede que no nos competa, pero es parte de la legislación que afecta a la Administración local y queremos hablar de los habilitados estatales en los ayuntamientos, secretarios e interventores. Les hemos dicho varias veces que queremos que la situación vuelva antes de la modificación.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2023, de 19 de diciembre, por el que se aprueban medidas urgentes para la ejecución del...
«I arran d'això, convé dir que s'ha demanat la tramitació com a projecte de llei, que és el que explica, en part, que donem suport a aquesta convalidació. I això és així per diverses raons. Entre elles, perquè no és cert que tota la tramitació del que conté aquest reial decret s'hagués acabat la passada legislatura. Sí que ho és per a determinades normes però, per exemple, en funció pública va decaure la legislatura en el moment en què estàvem en el tràmit d'esmenes i, per tant, no s'ha fet un debat. Cert que afecta bàsicament l'administració pública estatal i, per tant, diríem que a nosaltres no ens competeix. Però és cert també que és part de la legislació que afecta l'administració local, i volem parlar dels habilitats estatals als ajuntaments, secretaris i interventors. Ja els ho hem dit diverses vegades. Volem que la situació retorni a la anterioritat de la modificació feta per l'LRSAL. Per una altra banda, ho ha esmentat fa un moment el company Néstor Rego, i això és així. Molta digitalització, molta legislació, però si no hi posem fons no servirà absolutament per a res. Els jutjats estan completament col·lapsats. Les competències en matèria de recursos humans i materials són de les comunitats autònomes que ho tenen transferit i, per tant, hem de parlar de com s'articula això. Ho tramitarem com a projecte de llei, però vostès saben que per a nosaltres és imprescindible el requisit que es pugui tramitar en català, tant digitalment com com a requisit, perquè l'accés a la carrera de jutges i de treballadors al servei de l'administració de justícia permeti que la ciutadania del meu país pugui anar als tribunals i parlar en el seu propi idioma sense que sigui un obstacle per a l'obtenció d'aquest bé públic, d'aquest servei públic que és l'administració de justícia.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2023, de 19 de diciembre, por el que se aprueban medidas urgentes para la ejecución del...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, diputats, bon dia, diputades. Aprofito per dir-vos en català 'bon any' per primera vegada i que sigui més lleu que el passat. Seré breu, i lamentablement seré molt reiterativa. I això és així perquè tots els grups que en el seu moment vam donar suport a la investidura hem dit per activa i per passiva que el sistema de legislació a través de reials decrets llei no ens convenç. I és cert que en aquest cas els dono el benefici de pensar que, efectivament, existeix el que és l'habilitació perquè sigui d'urgent necessitat. Malgrat això, el que sí que no cal, ministre, és posar-ho tot en un mateix reial decret, perquè és cert que la disparitat de continguts fa molt difícil el posicionament només en un d'ells i porta en si mateix la resta. Per tant, al Govern sí que se'ls demana, si us plau, que siguin conscients que els grups parlamentaris no estem al seu servei. En tot cas, de tant en tant coincidim i els donem suport.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Ha dicho, específicamente, que existirá el Consejo de Memoria, que íbamos a arrancarlo. Me parece que es una buena noticia; las entidades así lo piden. Esperamos que esto tenga una dinámica fácil, que no sea complicado. Sabe también que esta ley tiene muchos enemigos y que estamos en un momento en el que cualquier cosa puede ser aprovechada para que, como decimos en catalán, hierva la cazuela. Todo sirve. Es importante -me parece a mí- que ustedes en el gabinete tengan en cuenta que las políticas de memoria, además de ser reparadoras y conmemorativas, sean también unas políticas vinculadas transversalmente a todas las demás, es decir, que el Ministerio de Cultura, el Ministerio de Educación y otras áreas del Gobierno participen de esa ley de memoria y no sea tan solo una cuestión de su departamento. Supongo, señor ministro, que estará usted de acuerdo conmigo. Y termino, dado que parece que hay mucha gente que mira hacia el pasado, recordando algo que escribió un gran historiador, Tony Judt, que dijo que, para poder empezar a olvidar, cualquier nación, primero, ante todo, debe saber recordar, tiene que haber recordado. Gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Gràcies. Señor ministro, usted me ha dicho varias cosas que se han realizado, y yo las valoro. En especial, valoro la voluntad que usted muestra, como conocedor de la realidad también de su país, de las islas Canarias, de coordinar las políticas de memoria con las autonomías; y especialmente, como usted sabe, esto es relevante en cuanto al banco de ADN. Sabe que hay algunas comunidades que han empezado a trabajar en ello, por ejemplo, en el caso de Cataluña. Está bien, a mí me parece que esto es importante. Si me lo permite, y aunque le sonará paradójico que lo diga un independentista, las políticas de memoria son políticas de Estado, y, como tales, requieren algo más, digamos, que buenas voluntades. Me gustaría que su llegada a este ministerio fuera un impulso, una posibilidad de arrancar otra vez el motor, y que tomara este asunto como un tema central. Me parece que, personalmente, a usted le interesa y lo celebro. Por lo tanto, si me lo permite, entiendo su intervención de hoy, señor ministro Torres, como un compromiso, y que a partir de ahora las políticas de memoria no serán la asignatura 'maría' del Gobierno, sino que serán una cuestión central; porque, cuando hablamos de memoria no estamos hablando del pasado, también estamos hablando, justamente, del presente, de la calidad democrática, y estamos hablando de lo que fundamenta el nervio de una vida pública que lleve ese nombre.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Ha dit específicament que hi hauria el Consejo de Memoria, que posaríem en marxa. Crec que es una bona notícia, les entitats ho demanen. Esperem que això tingui una dinàmica fàcil, que no sigui complicat. Ja sap també que aquesta Llei té molts enemics i que estem en un moment en què qualsevol cosa s'aprofita per fer bullir l'olla, que diem en català, eh?. Cualquier cosa sirve para liarla, ¿no? És important, jo crec, que vostès des del Gabinet tinguin en compte que les polítiques de memòria, a més a més de ser reparadores i commemoratives, siguin unes polítiques vinculades transversalment a totes les altres, és a dir, que el Ministeri de Cultura, el Ministeri d'Educació i altres àrees del Govern participin d'aquesta Llei de memòria i no sigui només una qüestió del seu Departament. Suposo, senyor ministre, que estarà d'acord amb això. I acabo, ja que sembla que hi ha molta gent que mira cap al passat, recordant una cosa que va escriure un gran historiador, Tony Judt. Va dir Tony Judt que per poder començar a oblidar, qualsevol nació, primer de tot, ha de saber recordar, ha d'haver recordat.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Bé, senyor ministre, vostè m'ha dit algunes coses que s'han fet i jo les valoro, especialment valoro la voluntat que vostè té com a coneixedor de la realitat també del seu país, de les Illes Canàries, de coordinar les polítiques de memòria amb les autonomies, i especialment, com vostè sap, això és rellevant, el que fa el Banc d'ADN, sap que hi ha algunes comunitats que han començat a treballar en això, per exemple, el cas de Catalunya. Està bé, i jo crec que això és important. Si m'ho permet, i encara que li sonarà paradoxal que ho digui un independentista, les polítiques de memòria són polítiques d'Estat, i com a polítiques d'Estat demanen alguna cosa més diguem, que bones voluntats. M'agradaria que la seva arribada en aquest Ministeri fos una embranzida, una possibilitat de posar en marxa el motor un altre cop i agafés aquest tema com un tema central. Veig que personalment a vostè li interessa i ho celebro i, per tant, si m'ho permet, entenc la seva intervenció d'avui, senyor ministre Torres, com un compromís en què, a partir d'ara, les polítiques de memòria no seran una 'maria' del Govern, sinó que seran una qüestió central, perquè quan parlem de memòria no parlem del passat parlem també del present, justament, parlem de la qualitat democràtica i parlem del que fonamenta el nervi d'una vida pública que tingui aquest nom com a tal.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«President, senyories, ministre, como saben ustedes, este año se celebra el centenario del nacimiento de un gran luchador e intelectual, Jorge Semprún, que no era un independentista peligroso, no era un golpista y no era un fugado. Jorge Semprún dijo en abril de 1995 lo siguiente: Hicimos la mejor transición democrática posible, pero tuvo un precio que vamos a pagar ahora, el de la amnesia deliberada. Nadie pidió cuentas a nadie de nada. No hubo entonces fracturas sociales, y eso hizo olvidar que no hay lugar para un torturador de la Brigada Político-Social en el sistema democrático. Jorge Semprún. Por cierto, el ministro Urtasun lo citó en su toma de posesión, y yo desearía, ministro -aunque hay pocos ministros en la sala-, que el espíritu de Semprún inspirara a este gabinete, porque ya que durante toda la mañana hemos asistido a una mezcla del tren de la bruja y la máquina del tiempo, una buena vacuna de democracia radical es acudir a la enseñanza de Semprún; es lo mejor que podríamos hacer los demócratas.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Acabo amb una cita de Cabrera Infante. L'escriptor cubà va dir: 'Nuestra conciencia está hecha de memoria'. No siguin inconscients, senyors del Govern. Gràcies. Acabo con una cita de Cabrera Infante, el escritor cubano que dijo: 'Nuestra conciencia está hecha de memoria'. No sean inconscientes, señores del Gobierno. Gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Voy terminando. Obras son amores, que dice el castellano. La memòria democràtica, senyor ministre, és també un índex per mesurar el compromís del seu Govern amb les polítiques de progrés i les polítiques transformadores, que són les úniques que faran trencar les velles inèrcies que s'arrelen en els silencis de la santa transició, com deia l'enyorat Paco Umbral. Per nosaltres la memòria és el nervi del debat democràtic, no voldria pensar, senyor ministre, que per al Govern i per al PSOE, la memòria és només una mena de cosmètica o un homenatge a la bonica sèrie de televisió Cuéntame. La memoria democrática, señor ministro, es también un índice para medir el compromiso de su Gobierno con las políticas de progreso y las políticas transformadoras, que son las únicas que conseguirán romper las viejas inercias arraigadas en los silencios de la santa transición, como decía nuestro añorado Paco Umbral. Para nosotros, la memoria es el nervio del debate democrático y no querría pensar, señor ministro, que para el Gobierno y para el PSOE la memoria solo es un tipo de cosmética o un homenaje a la bonita serie de televisión Cuéntame.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Venimos de un silencio, cantaba Raimon. Hay un nexo evidente, señorías, entre la Ley de Memoria Democrática y la batalla que tenemos que librar siempre por los derechos humanos, las libertades y la dignidad de las personas. El pasado 30 de octubre, el presidente Sánchez intervino en el Día de la Memoria, donde tuve el honor de representar a mi grupo, y dijo el presidente Sánchez: 'La memoria democrática es una cuestión de Estado que no concierne a una ideología en particular'. Y estoy de acuerdo; sin duda, usted también, señor ministro. Mientras los regímenes totalitarios hacen manifestaciones sectarias, hay que buscar una mirada abierta, transversal y absolutamente reparadora sobre el pasado, sin olvidar, sin embargo, los valores que son el fundamento de la convivencia, de la paz y de la pluralidad. Algunos no lo entienden, señorías, desgraciadamente. Algunos no lo entienden, y debo decir que, curiosamente, son los mismos que ven golpistas por todas partes. Nos llaman a nosotros golpistas, llaman golpista al presidente Sánchez y no condenan o condenan con la boca pequeña a los verdaderos golpistas de 1936 y del año 1981, que son los mismos. Venimos de un silencio, sí, pero el presidente Sánchez y el Gobierno, señor ministro, no se pueden quedar en la retórica.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«La Ley de Memoria Democrática, con el mencionado artículo 38, aparentemente lo que intenta es hacer frente al fascismo y a la dictadura, en general, pero su redactado es muy mejorable por lo que se refiere a la sanción eficiente de las conductas. Si hago énfasis en este aspecto es porque, como saben ustedes, en las últimas semanas, en las calles, especialmente en las manifestaciones contra la amnistía, hemos visto por parte de algunos grupos, pero no de todos, sobre todo de jóvenes, grupos de jóvenes, banderas, símbolos y pancartas con lemas franquistas y fascistas. Esta exhibición, como saben ustedes, supone un ataque a las víctimas y a la memoria de cualquier persona decente. Y también, digámoslo alto y claro, es una banalización del dolor personal y colectivo. El ministro Marlaska, su compañero de gabinete, ha dicho hace pocos días en este hemiciclo que estas actitudes son fascistas. Por eso, le pregunto, ministro Torres, si el Gobierno cree que con la Ley de Memoria Democrática estas expresiones totalitarias y reaccionarias pueden ser sancionables. Estaría bien. Nosotros creemos que ahora no, pero, como Gobierno, pueden ustedes ir reflexionando sobre ello.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Todo esto procede de una norma, señor ministro, aprobada el 26 de diciembre de 2007, cuando se aprobó la última ley. Ustedes, los socialistas, entonces, se comprometieron a aplicarlo en seis meses. Han pasado dieciséis años desde entonces. Llevamos dieciséis años esperando ese reglamento, y eso, objetivamente, es un escándalo. Venimos, vuelvo a repetirlo, de un silencio. Y tanto o más importante de lo que acabo de mencionar es lo que se deriva del artículo 38 de la ley, si este artículo no tuviera una notable ambigüedad. ¿Se acuerdan ustedes, sobre todo los que ya tengan una cierta edad, como el ministro y un servidor, de un entrenador del Valencia, Guus Hiddink? Era un ciudadano holandés y demócrata, Guus Hiddink, que ordenó la retirada de una bandera nazi que estaba colgada en una puerta del estadio antes de un partido, porque dijo que con ese emblema él no jugaría. Hiddink declaró entonces algo que me gustaría repetir aquí, en este hemiciclo: Cada uno tiene que pensar en todo esto y adoptar una actitud; es malo permanecer pasivos. Lo dijo en 1992. Señorías, tomemos buena nota.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«En este sentido, le pregunto, señor ministro, por la concreción de algunos aspectos relevantes de la ley que paso a detallar. ¿Cuántas declaraciones de reconocimiento y reparación personal a las víctimas se han expedido desde que entrara en vigor la norma? ¿En qué plazo tiene previsto el Gobierno finalizar los estudios de una primera versión del catálogo de símbolos y elementos contrarios a la memoria democrática? ¿En qué punto se halla la elaboración del estudio para establecer las medidas y reparaciones de carácter económico dirigidas a las víctimas de la guerra y la Dictadura? ¿En qué punto se haya la elaboración del estudio de los supuestos de vulneración de derechos humanos entre los años 1978 y 1983? ¿En qué punto se haya la creación del banco estatal de ADN de víctimas de la guerra y la Dictadura? Y, finalmente, señor ministro, ¿en qué punto se haya la elaboración del reglamento que contempla la disposición adicional 19.ª de la ley, en relación con la restitución y compensación de bienes y derechos incautados a entidades y particulares, etcétera, etcétera?»