Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
462 declaraciones · página 16 de 16
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Votaremos a favor de la enmienda del PNV para garantizar el valor jurídico de las versiones que se publiquen en lenguas cooficiales. Y votaremos a favor de la reforma porque, después de casi cuarenta y cinco años de negación del derecho a expresarnos libremente en catalán, ya era el momento de poner negro sobre blanco este derecho preexistente: que las lenguas propias de los ciudadanos que representamos deben estar presentes en pie de igualdad en la casa de la palabra, de las palabras. Porque cuando desde Junts defendemos el catalán lo hacemos pensando en los más de 10 millones de hablantes que tiene la lengua, amando a todos y cada uno de sus acentos y sus variantes, desde Salses a Guardamar, desde Cataluña hasta el Alghero, pasando por Valencia, Baleares y Pitiusas, la Franja, Andorra o la Cataluña norte. Aprovechamos para mostrar todo nuestro apoyo a los alcaldes catalanes de Elna, Portvendres, Tarerac y Sant Andreu, por su defensa del derecho a llevar a cabo sus plenos en catalán. Mientras vemos que aquí hay quien pierde el euskera en veinticuatro horas, reivindicamos la normalidad, como la que existe en las Naciones Unidas, donde mañana, en la Asamblea, se hablará en catalán, donde hace treinta años que se habla en catalán desde aquel primer discurso del jefe de Estado de Andorra, Òscar Ribas Reig, en 1993. Decía Ribas: Tenemos muy claro que para hacer cosas y comunicarlas hay que ser cosmopolitas y políglotas, pero también que para ser, uno debe profundizar en sus propias raíces, y las nuestras son las de la cultura catalana. No somos ingenuos ni vamos a caer en la complacencia de lo que ya se ha logrado. Es un hito histórico, pero los catalanes mejor que nadie sabemos cómo las gasta el Reino de España. El mismo PSC que hoy se enfrenta al PP no tuvo ningún escrúpulo a la hora de pactar precisamente con el PP para expulsar a Junts del Ayuntamiento de Barcelona, cuando fue Xavier Trias quien ganó la Alcaldía de Barcelona. Así que tengamos claro que lo que sucede hoy no es por convicción, sino por necesidad, y porque muchos no pueden resistir esa atracción fatal que sienten por los tiempos del blanco y negro, los tiempos en los que en Cataluña no podíamos escuchar la radio ni ver la televisión en catalán. Mi generación no tuvo inmersión lingüística en catalán en la escuela, y si, como en mi caso, eras hija de inmigrantes, estabas obligada a vivir casi al cien por cien en castellano. Muchas personas sienten vergüenza de no saber escribirlo o de cometer errores cuando lo hablan. Aquí y ahora les decimos que lo hagan, que lo escriban, que lo hablen, porque los que tendrían que sentir vergüenza son aquellos que nos robaron el catalán durante décadas.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Com deia al principi, la darrera vegada que vaig intentar fer tot el discurs en català en aquesta cambra vaig acabar expulsada. Gràcies, presidenta. Passi el que passi en un futur, avui fem història. La última vez que hablé en catalán en esta Cámara me llamaron al orden, me retiraron la palabra y me expulsaron. De nada sirvió recordarle a la presidenta Meritxell Batet que ningún artículo del Reglamento prohibía el uso del catalán, y me entendió perfectamente, porque ella también es catalanohablante. Pero en aquel momento no había voluntad política de respetar nuestros derechos lingüísticos. Todo lo contrario, me repitió hasta tres veces que utilizara su lengua común. Los mismos que nos discriminaban y ninguneaban lingüísticamente se han erigido ahora en defensores de las lenguas cooficiales, aquí y en la Unión Europea; han tardado cinco años en hacerlo. Como han señalado algunos, es más que evidente que faltaba Junts en la ecuación. Insistimos, se podía y se puede utilizar el catalán en esta Cámara sin reformar el Reglamento, y lo decimos desde nuestra posición independiente, externa a los bloques que promueven o atacan la reforma, pero clave, determinante a la hora de garantizar la no discriminación del catalán. Como saben ustedes, Junts forzó una modificación de la proposición inicial justamente para que desde el primer momento se tratara el catalán en igualdad de condiciones.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Així que, no ens enganyem, només la independència garanteix la supervivència de la nostra llengua i de la nostra nació. Ho repeteixo, només la independència garanteix la supervivència de la nostra llengua i de la nostra nació. Una nació formada més d'un 70 % per ciutadans amb origen de fora de Catalunya. Jo mateixa no tinc ni un cognom català, i la meva llengua materna va ser el castellà, però la del meu fill és el català perquè volem un futur en català. I ho dic sense renegar dels meus orígens, sense animadversió cap a qualsevol altra llengua, però tenint clar que vull viure en una Catalunya lliure on es lluiti contra les desigualtats i no contra les diferències, on no hi hagi ciutadans de primera i ciutadans de segona, ni parlants de primera i parlants de segona. Advertia la lingüista Carme Junyent que el català està en emergència lingüística i que són els parlants -i la cito- els que han de salvar la llengua. Però no només els parlants de la llengua amenaçada, perquè també necessitem la solidaritat dels parlants de les llengües dominants. Apel·lem avui aquí a tots els parlants.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«No som ingenus ni caurem en la complaença del que s'ha aconseguit. És una fita històrica, però els catalans millor que ningú sabem el pa que s'hi dona, al Regne d'Espanya. El mateix PSC que avui s'enfronta al PP no va tenir cap escrúpol a l'hora de pactar justament amb el PP per fer fora Junts de l'Ajuntament de Barcelona, quan va ser Xavier Trias qui va guanyar l'alcaldia de Barcelona. Així que tinguem clar que el que passa avui no és per convicció, sinó per necessitat i perquè molts no poden resistir aquesta atracció fatal que senten pels temps del blanc i negre, els temps en què a Catalunya no podíem escoltar la ràdio o veure tele en català. La meva generació no va tenir immersió lingüística en català a l'escola i si, com en el meu cas, eres filla d'immigrants, estaves obligat a viure gairebé al cent per cent en castellà. Moltes persones senten vergonya de no saber-lo escriure o de fer errades quan el parlen. Aquí i ara els diem que ho facin, que l'escriguin, que el parlin, perquè els que haurien de sentir vergonya són els que ens van robar el català durant dècades. Jo vaig tenir la sort de poder-lo aprendre a Viladrau, un petit poble del Montseny, quan anava a casa del tiet Santiago. Allà també vaig aprendre que la llengua és el pilar de la nació catalana. Això, els nostàlgics de la uniformitat colonialista ho saben prou.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Com saben, Junts va forçar una modificació de la proposició inicial justament perquè des del primer moment es tractés el català en igualtat de condicions. Votarem a favor de l'esmena del PNB per garantir el valor jurídic de les versions que es publiquin en llengües cooficials. I votarem a favor de la reforma perquè després de gairebé quaranta-cinc anys de negació a expressar-nos lliurement en català, ja tocava posar negre sobre blanc aquest dret preexistent, que les llengües pròpies dels ciutadans que representem han de ser presents en igualtat a la casa de la paraula, de les paraules. Perquè quan des de Junts defensem el català ho fem pensant en els més de deu milions de parlants que té la llengua, estimant tots i cadascun dels seus accents i de les seves variants, des de Salses a Guardamar, des de Catalunya fins a l'Alguer, passant per València, Balears i Pitiüses, la Franja, Andorra o la Catalunya Nord. Aprofitem per mostrar tot el nostre suport als alcaldes catalans d'Elna, PortVendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda per la seva defensa del dret a fer els plens en català. Mentre veiem com aquí hi ha qui perd l'euskera en vint-i-quatre hores, reivindiquem la normalitat. Com la que hi ha a Nacions Unides, on demà es parlarà a l'assemblea en català, on fa trenta anys que es parla en català des d'aquell primer discurs del cap d'Estat d'Andorra, Òscar Ribas i Reig, el 1993. Deia Ribas: 'Tenim ben clar que per fer coses i comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també per ser cal aprofundir en les pròpies arrels, i les nostres són les de la cultura catalana.'»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«La darrera vegada que vaig parlar en català en aquesta cambra em van cridar a l'ordre, em van retirar la paraula i em van expulsar. No va servir de res recordar-li a la presidenta Meritxell Batet que cap article del reglament prohibia l'ús del català, i em va entendre perfectament perquè ella també és catalanoparlant. Però en aquell moment no hi havia voluntat política de respectar els nostres drets lingüístics, ans al contrari, em va repetir fins a tres vegades que fes servir la seva llengua comú. Els mateixos que ens discriminaven i menystenien lingüísticament s'han erigit ara en defensors de les llengües cooficials aquí i a la Unió Europea. Han trigat cinc anys a fer-ho. Com han assenyalat alguns, és més que evident que faltava Junts a l'equació. Hi insistim, es podia i es pot fer servir el català en aquesta cambra sense reformar el reglament. I ho diem des de la nostra posició independent externa als blocs que promouen o ataquen la reforma, però clau, determinant, a l'hora de garantir la no discriminació del català.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Esta nueva generación tenemos una agenda que ustedes no se esperaban. Han tenido a Junts en un rincón durante mucho tiempo, mientras esperaban seguramente que resucitara la fórmula de toda la vida, aquella fórmula que les ha procurado gobiernos y estabilidad durante décadas a cambio de muy poco. Hoy ustedes saben que esa fórmula ya no volverá, sobre todo si depende de Junts. Sería injusto que no subrayara hoy que no solo podemos hablar catalán, sino que tenemos el derecho de hablar catalán, un derecho que hemos tenido siempre pero que no se había respetado, como el derecho a la autodeterminación, pero de esto hablaremos en unas semanas. Y quisiera agradecer la labor y la valentía de la presidenta Armengol, una valentía que no había tenido ninguno de sus predecesores. Termino. Esto no va de encaje, esto no va de partidos, esto no va de reencuentro, esto va de país, esto va de nación, esto va de mentalidad de Estado y va de una relación de igual a igual, va de hacerla respetar y va de la libertad de nuestro país y de no renunciar a ninguno de los caminos para alcanzarla. Muchos de ustedes no se pueden imaginar lo que representa que el Estado les considere hablantes de segunda, hablantes que tienen menos derechos sencillamente porque tu lengua materna, aquella con la que hablas a tus hijos, aquella con la que sueñas y aquella con la que pronunciarás las últimas palabras de tu vida, no es una lengua ganadora. Y desde aquí un profundo recuerdo a Carme Junyent, y un agradecimiento inmenso a Plataforma per la Llengua y a todos los que se han comprometido con el catalán. El catalán ha sido y es lengua nacional, es lengua popular, la hablan más de 10 millones de personas, y tanto derecho tienen ustedes a vivir plenamente y libremente en castellano, como yo a vivir plenamente y libremente en catalán o en aranés, porque el catalán es nuestra lengua y la lengua nos define. Cada palabra en catalán que pronunciamos es una afirmación de nuestra identidad, también es una celebración de nuestra historia y una reivindicación de nuestros derechos como nación. Hoy, en este momento histórico, nuestra lengua catalana pronunciada en esta Cámara es la evidencia de este camino imparable hacia la libertad. Hoy aquí, con orgullo, con determinación, con esperanza, y también con recuerdo, hacemos resonar el catalán, la lengua de Cataluña. (Aplausos).»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«En 1923, Primo de Rivera hizo un real decreto para prohibir el catalán, entre otras locuras, y cien años después estamos aquí hablando catalán en el Congreso y situando el debate en el más alto nivel de las instituciones europeas, y esto ha sido posible porque la nación catalana ha resistido, porque generaciones y generaciones de ciudadanos de Cataluña han persistido y han mantenido viva nuestra nación y nuestra lengua, han mantenido la posición. Y recogemos el testigo de todos ellos y seguimos nosotros, sí, en la posición, también para todos ellos. A Cataluña le toca ser Cataluña. Y si hoy estamos aquí protagonizando un minúsculo contrapunto a la oposición a nuestra lengua es porque hay una nueva generación de catalanes que os han perdido la confianza, les han perdido la confianza, han dicho basta. Las palabras ya no sirven de nada, lo que queremos son hechos. ¿Y saben ustedes por qué queremos hechos y por qué hemos perdido la confianza? Porque ustedes no irán a la cárcel por ser socialistas, nadie de VOX irá a la cárcel por ser de extrema derecha, seguramente se encontrarán con un juez que estará más a la derecha que él. Sin embargo, a nosotros nos condenan a la cárcel y estamos en el exilio por ser independentistas. No matamos, no ponemos bombas, ni tan solo toleramos la violencia, pero estamos catalogados como terroristas, y hoy la desconfianza de Junts para con los partidos españoles, una desconfianza que ustedes se han merecido, nos ha llevado a desbloquear en pocas semanas aquello que parecía imposible. Y este es el camino.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Avui i aquí, amb orgull, amb determinació, amb esperança i també amb record fem ressonar el català, la llengua de Catalunya. Visca Catalunya lliure. Gracias, presidenta. Diputados, diputadas, Pau Casals, de quien conmemoramos el 50.º aniversario de su muerte, decía: Sed fieles a la tierra y a la lengua, no para cerraros, sino para tener voz propia. Hoy, 19 de septiembre de 2023, resuena por primera vez en esta Cámara sin censura y sin limitaciones la lengua catalana. Hoy se demuestra que solo era cuestión de voluntad política que nuestra lengua tuviera el estatus que se merece. Tenemos claro que algunos de ustedes tienen esta voluntad no por convicción, sino por necesidad. De hecho, hoy nos sentimos muy lejos de este debate español, nosotros estamos en otra fase. Como explica muy bien el añorado Ferrer i Gironés, la guerra lingüística no ha sido una confrontación de lenguas, sino un conflicto entre el proyecto nacional español y el proyecto nacional catalán. La excusa es la lucha contra la lengua, pero el objetivo real de esta lucha contra la lengua es el intento de extinguir la nación catalana. Durante años, esta obsesión por liquidar la identidad nacional catalana se ha reflejado en prohibiciones, en leyes y en sentencias; de hecho, en esta Cámara ha sucedido muy a menudo que ha sido el origen precisamente de esta obsesión, al lado de la triste catalanofobia, de buena parte de los medios de Madrid. Resuenan aquí todavía las palabras de un ministro que decía que era preciso españolizar a los niños catalanes. Y esta forma de actuar suya ha inferido conceptos erróneos sobre la realidad catalana. Se ha formado en el pensamiento español, ya sea de derechas o de izquierdas, una extraña unanimidad en contra de cualquier aspiración catalana por democrática y legítima que sea. Pero esta percepción no viene del proceso, hay que mirar mucho más atrás.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Aquesta nova generació tenim una agenda que vostès no s'esperaven. Han tingut a Junts en un racó durant molt de temps mentre esperaven, segurament, que ressuscités la fórmula de tota la vida, aquella fórmula que els ha procurat governs i estabilitat durant dècades a canvi de molt poquet. Avui vostès saben que aquella fórmula ja no tornarà, sobretot mentre depengui de Junts. Seria injust que no destaqués avui que no només podem parlar català, sinó que tenim el dret a parlar català, un dret que hem tingut sempre però que no s'havia respectat, com el dret a l'autodeterminació. Però d'això en parlarem d'aquí unes setmanes. I voldria agrair la feina i la valentia de la presidenta Armengol. Una valentia que no havia tingut cap dels seus predecessors. I vaig acabant. Això no va d'encaix. Això no va de partits. Això no va de reencuentro. Això va de país. Això va de nació. Això va de mentalitat d'Estat i va d'una relació d'igual a igual. Va de fer-nos respectar. I va de la llibertat del nostre país i també de no renunciar a cap dels camins per assolir-la. Molts de vostès no es poden ni imaginar què representa que l'Estat els consideri parlants de segona, parlants que tenen menys drets senzillament perquè la teva llengua materna, aquella amb la qual parles als teus fills, aquella amb la qual somies i aquella amb la qual diràs els darrers mots de la teva vida no és una llengua guanyadora. I des d'aquí un profund record a Carme Junyent, i un agraïment immens a la Plataforma per la Llengua i a tots els qui s'han compromès amb el català. El català ha estat i és llengua nacional, és llengua popular. La parlen més de 10 milions de persones. I tant dret teniu vosaltres a viure plenament i lliurement en castellà com el tinc jo a viure plenament i lliurement en català o en aranès. Perquè el català és la nostra llengua i la llengua ens defineix. Cada paraula en català que pronunciem és una afirmació de la nostra identitat. També és una celebració de la nostra història i una reivindicació dels nostres drets com a nació. Avui, en aquest moment històric, la nostra llengua catalana pronunciada en aquesta cambra és l'evidència d'aquest camí imparable cap a la llibertat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«El 1923, l'autoritat legal espanyola, el dictador Primo de Rivera, va fer un reial decret, un decret per prohibir el català, entre d'altres bestieses. Cent anys després som aquí, parlant català al Congrés i situant el debat al més alt nivell de les institucions europees. I això ha estat possible perquè la nació catalana ha resistit, perquè generacions i generacions de ciutadans de Catalunya han persistit i han mantingut viva la nostra nació i la nostra llengua, han mantingut la posició. I recollim el testimoni de tots ells. I seguim, nosaltres sí, mantenint la posició també per tots ells. A Catalunya li toca ser Catalunya. I si avui som aquí protagonitzant un minúscul contrapunt a la persecució de la nostra llengua és perquè hi ha una nova generació de catalans que us ha perdut la confiança, que ha dit prou, que les paraules ja no ens serveixen de res. El que volem són fets. I sabeu per què volem fets i per què hem perdut la confiança? Vostès no aniran a la presó per ser socialistes, cap de Vox anirà a la presó per ser de l'extrema dreta. De fet, segurament es trobarà algun jutge que encara està més a la dreta que ell. Tanmateix, a nosaltres ens condemnen a presó i som a l'exili per ser independentistes. No matem, no posem bombes, ni tan sols tolerem la violència, però estem catalogats de terroristes. I avui la desconfiança de Junts cap als partits espanyols, una desconfiança que vostès s'han merescut, ens ha portat a desbloquejar en poques setmanes allò que semblava impossible. I aquest és el camí.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Pau Casals, de qui commemorem el 50è aniversari de la seva mort, deia: 'Sigueu fidels a la terra i a la llengua, no per tancar-vos, sinó per tenir veu pròpia'. Avui, 19 de setembre del 2023, en aquesta cambra ressona per primera vegada sense censura i sense limitacions també la llengua catalana. Avui es demostra que només era qüestió de voluntat política que la nostra llengua tingués l'estatus que es mereix. I tenim clar que alguns de vosaltres teniu aquesta voluntat no pas per convicció, sinó per necessitat. De fet, avui ens sentim molt lluny d'aquest debat espanyol. Nosaltres estem a una altra fase. Com explica molt bé l'enyorat Ferrer Gironés, la guerra lingüística no ha estat una confrontació de llengües, sinó un conflicte entre el projecte nacional espanyol i el projecte nacional català. L'excusa és la lluita contra la llengua, però l'objectiu real d'aquesta lluita contra la llengua és l'intent d'extingir la nació catalana. Durant anys aquesta obsessió a liquidar la identitat catalana s'ha reflectit en prohibicions, en lleis, en sentències. De fet, en aquesta cambra ha passat molt sovint que ha estat l'origen d'aquesta obsessió, al costat també de la trista catalanofòbia de gran part dels mitjans de Madrid. Encara ressonen aquí, per exemple, les paraules d'un ministre que deia que calia españolizar a los niños catalanes. I aquesta forma d'actuar seva ha inserit conceptes erronis sobre la realitat catalana. S'ha format en el pensament espanyol, sigui de dretes o sigui d'esquerres, una estranya unanimitat en contra de qualsevol aspiració catalana, per democràtica i legítima que sigui. Però aquesta persecució no prové del procés, cal mirar molt més enrere.»