Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.464 declaraciones · página 17 de 49
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta, ministro. Junts per Catalunya hemos presentado esta enmienda a la totalidad para solicitar la devolución al Gobierno de la ley de derechos de las personas con discapacidad, una enmienda a la totalidad que responde a dos ejes: el primero, el marco competencial. Este proyecto de ley es una contundente invasión competencial como no hemos visto en este hemiciclo en los últimos tiempos, es una extralimitación material con respecto a los títulos estatales que se invocan y, obviamente, es una falta de adecuación contundente al marco estatutario catalán. La ley propone cambios sustanciales en materia de atención a las personas con discapacidad y en situación de dependencia, pero lo hace desde una visión absolutamente centralista y sin ningún tipo de garantía con respecto a los recursos económicos necesarios. Es más, la proposición de ley implica un evidente incremento presupuestario si hay que llevar a cabo todas las medidas que recoge. Por el contrario, no se ha hecho ningún cálculo del impacto económico ni figura tampoco compromiso alguno por parte del Estado de aportar los recursos económicos necesarios. De hecho, ni tan siquiera figura compromiso alguno de llegar al nivel de cofinanciación comprometido en la ley actual y que el Estado incumple sistemáticamente. Como han visto hoy, señor ministro, palabras, declaraciones de buenas intenciones, pero en política la acción no se demuestra con palabras, sino con partidas presupuestarias, con ejecución de las partidas presupuestarias, con movilización de recursos hacia la ciudadanía y no anticipando la petición de voto en las leyes antes de la materialización de los compromisos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, presidenta. Ministre, des de Junts per Catalunya hem presentat aquesta esmena a la totalitat per sol·licitar la devolució al Govern de la Llei de Drets de les persones amb Discapacitat, una esmena a la totalitat que respon a dos eixos. El primer, el marc competencial. Aquest projecte de llei és una contundent invasió competencial com no hem vist en aquest hemicicle en els últims temps, una extralimitació material respecte dels títols estatals que s'hi invoquen i, òbviament, és una manca d'adequació contundent al marc estatutari català. La llei proposa canvis substancials en matèria d'atenció a les persones amb discapacitat i en situació de dependència, però ho fa des d'una visió absolutament centralista i sense cap mena de garantia sobre els recursos econòmics necessaris. És més, la proposta de llei implica un evident increment pressupostari si s'han de portar a terme totes les mesures que s'hi recullen, però pel contrari, no s'ha fet cap càlcul de l'impacte econòmic ni hi figura cap compromís per part de l'Estat d'aportar els recursos econòmics necessaris. De fet, ni tan sols hi figura cap compromís d'arribar a un nivell de cofinançament compromès en l'actual llei i que l'Estat incompleix sistemàticament. Com hem vist avui, paraules, senyor ministre. Declaracions de bones intencions, però en política l'acció no es demostra amb paraules. Es demostra en partides pressupostàries, en execució de les partides pressupostàries, en mobilització de recursos cap a la gent i no pas anticipant la petició de vot en les lleis pel davant d'aquesta materialització de compromisos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«I com deia, això en aquesta llei ha passat, fet que evidencia encara més l'error del Govern quan les coses no es fan d'aquesta manera i s'incompleixen sistemàticament els acords. Per això, quan vam anunciar que la legislatura quedava bloquejada per culpa dels incompliments del Govern per part del PSOE i SUMAR, també vam dir que aquesta llei sobreviuria a aquest bloqueig de la legislatura. I com que nosaltres som gent de complir els acords, avui aquesta llei serà una realitat. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Casi dos años después de comenzar su trámite, llegamos al fin del camino de esta ley, una ley que representa un salto cualitativo en la defensa de los derechos de los consumidores, y en la que Junts per Catalunya ha dejado una huella importante. Primero, la protección competencial de Cataluña, eliminando el efecto recentralizador que contenían la mayoría de sus artículos en su redactado inicial. Y, segundo, la protección lingüística de los catalanes, eliminando la imposición del castellano e introduciendo las modificaciones trabajadas con Plataforma per la Llengua, que dan cobertura a los derechos lingüísticos de los catalanes. En resumen, primero se aplicará el Estatut de Catalunya y luego esta ley. Y por mucho que se escandalicen algunos, el derecho de utilizar el catalán viene dado por el lugar donde está ubicado el cliente y no por la buena voluntad de las empresas o por la ubicación de dichas empresas en los distintos territorios. Como decía, es una huella importante en beneficio de Cataluña y su gente.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Moltes gràcies, presidenta. Gairebé dos anys després de començar el seu tràmit, arribem al final del camí d'aquesta llei. Una llei que representa un salt qualitatiu en la defensa dels drets dels consumidors i en la qual Junts per Catalunya hi hem deixat una empremta important.Primer, la protecció competencial de Catalunya eliminant l'efecte recentralitzador que contenia la majoria dels seus articles en el seu redactat inicial i, segon, la protecció lingüística dels catalans, eliminant la imposició del castellà i introduint aquelles modificacions treballades amb Plataforma per la Llengua que donen cobertura als drets lingüístics dels catalans. En resum, primer s'aplicarà l'Estatut de Catalunya i després aquesta llei. I per molt que s'escandalitzen alguns, el dret d'utilitzar el català ve donat pel lloc on està ubicat el client i no pas per la bona voluntat de les empreses o bé la ubicació d'aquestes empreses en els diferents territoris. Com deia, una empremta important en benefici de Catalunya i la seva gent. I tornant a la tramitació de la llei, aquesta ha requerit d'un esforç enorme per poder arribar aquí, de molt de temps. El camí ha estat llarg, però el resultat, com deia, ha valgut la pena. De fet, crec que aquesta llei il·lustra molt bé com hauria hagut de ser aquesta legislatura. El Govern que l'impulsa sabia, sap que, amb els seus socis habituals, no té suficient majoria per aprovar lleis. El Govern obre negociacions amb Junts per Catalunya per arribar a un acord que eviti l'esmena a la totalitat i, per tant, el fracàs de la iniciativa del propi Govern. Malgrat les enormes dificultats, les negociacions avancen i, finalment, s'arriba a un acord rellevant signat per les parts. Però la feina continua. Aquest no és el final del tràmit. Aquí no n'hi ha prou només amb el titular de l'acord. Cal rematar la feina amb la part més important. Els acords s'han d'impulsar. Els acords s'han de defensar davant de tercers quan es pretenen alterar i els acords s'han de materialitzar. I això amb aquesta llei ha passat: negociar, arribar a acords i complir els acords. Aquesta, de fet, és l'essència de la democràcia, i més quan no hi ha majories consolidades en un hemicicle.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Moltes gràcies. Señora presidenta, señor ministro, señorías, buenos días. Junts per Catalunya solo tiene una razón de ser, trabajar por Cataluña y por los catalanes, y por ello firmamos a principios de legislatura un acuerdo de investidura, no de legislatura, que supeditaba la estabilidad al cumplimiento de los acuerdos a los que se hubiera llegado. La lógica es muy sencilla: los titulares no nos valen, lo que nos interesa es que los acuerdos se cumplan y que las leyes se aprueben. Si no, nos vamos. Y hace un mes y medio, tras advertir repetidamente sobre los incumplimientos sistemáticos del PSOE, salimos del marco de negociación. Nosotros no negociamos con el Gobierno español; hay una lista de acuerdos pendientes y las deudas con Cataluña no prescriben. Con este real decreto de nuevo se evidencia que mantener una posición y forzar hasta el límite al Partido Socialista da resultados y sirve para cambiar las cosas. Sirve para dar soluciones a los problemas concretos de trabajadores, comerciantes, autónomos, pequeñas empresas, a los ayuntamientos y a los ciudadanos de Cataluña.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Senyora presidenta. Senyor ministre, senyories, bon dia. Junts per Catalunya només té una raó de ser: treballar per Catalunya i pels catalans. Per això, vàrem signar a principis de legislatura un acord d'investidura, no de legislatura, que supeditava l'estabilitat al compliment dels acords als que s'anés arribant. La lògica és molt senzilla: Els titulars no ens valen. El que ens interessa és que els acords es compleixin i que les lleis s'aprovin; si no, ens n'anem. I fa un mes i mig, després d'advertir repetidament sobre els incompliments sistemàtics del PSOE, vam sortir del marc de negociació. Nosaltres no negociem amb el Govern espanyol. Hi ha una llista de coses pendents i els deutes amb Catalunya no prescriuen. Amb aquest Reial decret, un cop més, s'evidencia que mantenir la posició i forçar fins al límit el Partit Socialista dona resultats i serveix per canviar les coses. Serveix per donar solucions als problemes concrets de treballadors, comerciants, autònoms, petites empreses, els ajuntaments, els ciutadans de Catalunya. El Reial decret llei respon a necessitats concretes de sectors molt perjudicats per la deixadesa del Govern espanyol. Com dèiem abans, autònoms, petites empreses i ajuntaments són els principals afectats. Amb aquest Reial decret llei, el que veiem és que el govern espanyol s'ha donat finalment per assabentat i ha posat negre sobre blanc algunes de les qüestions que tenia pendents amb nosaltres. De fet, en aquest Reial decret llei només hi ha temes de Junts per Catalunya. En primer lloc, es compleix amb el compromís amb Junts sobre el superàvit de les administracions. Les normes que regulen l'ús del romanent de tresoreria del 2024 per als ajuntaments, diputacions i Generalitat de Catalunya es prorroguen per als anys 2025, 2026 i 2027. Què vol dir això? Vol dir inversió en habitatge públic. Vol dir inversió en serveis, en serveis essencials com l'abastiment d'aigua o l'enllumenat, en transports, en centres escolars, en clavegueram, assistència social, eficiència energètica. Vol dir oxigen per als ajuntaments, per millorar la vida dels ciutadans. Uns ajuntaments que podran recórrer a aquest superàvit per a inversions sostenibles als anys vinents.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones...
«Acabo el procés al fiscal general és molt greu i denota, com deia, com deia abans la diputada a la lleugera, la putrefacció de l'Estat. Però no es pot comparar amb la brutal repressió penal, policial, tributària i mediàtica contra l'independentisme. No és el mateix. No intentin posar-ho tot al mateix sac. Amb nosaltres hi ha hagut persecució ideològica. En canvi, vostès dos estan en una guerra, una guerra entre els '¿de quién depende la fiscalia?' i els del 'el que pueda hacer, que haga'. I en aquesta guerra algú sha pensat que el que valia contra nosaltres també valia contra el PP. Sha passat de frenada i no li han perdonat. Com sap tothom, el senyor García Ortiz no estaria condemnat si hagués filtrat contra nosaltres, però això no vol dir que les seves batalles, les batalles que tenen entre vostès, siguin les nostres,, ni tampoc que es puguin comparar les dues persecucions. Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. El título de la moción que nos ocupa es rendir cuentas del deterioro sin precedentes al que este Gobierno ha sometido a las instituciones del Estado, en particular tras la condena del Fiscal General del Estado. Señorías del PP, sin precedentes no, al revés, existen precedentes. La instrumentalización de la Fiscalía con motivos políticos ha sido la norma de todos los Gobiernos, sobre todo los del PP. Por ejemplo, ¿recuerdan el nombramiento del señor Manuel Moix como fiscal anticorrupción por parte del Fiscal General del Estado, el señor Maza, para frenar la instrucción de la operación Lezo y otros casos de corrupción del PP? ¿Lo recuerdan? ¿Recuerdan las grabaciones del señor Ignacio González diciendo a Zaplana que el señor Moix era cojonudo y que, por tanto, se le debía nombrar fiscal anticorrupción? ¿Recuerdan que después este fiscal maniobró para evitar el registro del domicilio del señor Ignacio González? ¿Esto no son precedentes? Todas las asociaciones e incluso el Consejo Fiscal pidieron responsabilidad por esas injerencias. Y lo que no fue deterioro, sino directamente degradación total de la Fiscalía, fue cómo utilizó esta institución el Gobierno Rajoy para reprimir la demanda legítima del Gobierno de Cataluña de autolegitimarse. Me refiero a la aberrante querella por rebelión que presentó el señor Maza contra el Gobierno de Cataluña, la presidenta del Parlamento y los líderes sociales del procés, con la invención de una violencia que nunca existió y la mentira del golpe de Estado, cuando el delito de referendo había sido eliminado del Código Penal; una querella instrumental que quería justificar la prisión, las órdenes de prisión, de detención internacional y suspender los cargos electos, entre otros, de los diputados de esta Cámara Junqueras, Rull, Turull y Sànchez, con la concurrencia de la presidenta Meritxell Batet. Pero lo más fuerte es que la querella era algo solicitado por el ministro de Justicia del Gobierno del PP, el señor Catalá, y venía del Tribunal Supremo. El señor Maza era demasiado recto para inventarse el cuento de la rebelión.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones...
«President, senyories. Bona tarda. El títol de la moció que ens ocupa és rendir comptes del deteriorament sense precedents del que aquest govern ha sotmès les institucions de l'Estat i, molt especialment, del Fiscal general de l'Estat. Senyories del PP, sense precedents? No, al contrari. Hi ha precedents. La instrumentalització de la Fiscalia amb finalitats polítiques ha estat la norma de tots els governs de tots i, especialment, dels del PP. Per exemple, recorden el nomenament del senyor Manuel Moix com a fiscal anticorrupció per part del Fiscal General de l'Estat, senyor José Manuel Maza, per frenar la instrucció de l'operació Lezo i altres casos de corrupció del PP? Ho recorden? Recorden les gravacions del senyor Ignacio González dient a Zaplana que el senyor Moix era collonut i que, per tant, se l'havia de nomenar fiscal anticorrupció? Recorden que després aquest fiscal va maniobrar per evitar el registre del domicili i la detenció del senyor Ignacio González? Això no són precedents? Totes les associacions, i fins i tot el Consell Fiscal, van demanar responsabilitat per aquelles ingerències. I el que no va ser deteriorament, sinó directament degradació total de la Fiscalia, va ser com va utilitzar aquesta institució el govern Rajoy per reprimir la demanda legítima del poble de Catalunya d'autodeterminar-se. Em refereixo a l'aberrant querella per rebel·lió que va presentar el senyor Maza contra el Govern de Catalunya, la presidenta del Parlament i els líders socials del procés. Amb la invenció d'una violència que mai va existir i la mentida del cop d'estat, quan el delicte de referèndum havia estat eliminat del Codi Penal. Una querella instrumental que l'únic que buscava era justificar la presó. Les ordres de detenció internacionals i suspendre els càrrecs electes, entre d'altres, els diputats d'aquesta cambra Junqueras, Rull, Turull i Sànchez. Amb la col·laboració, per cert, de la presidenta, senyora Meritxell Batet. Però el més fort, és que la querella era un disc sol·licitat pel ministre de Justícia del govern Rajoy, senyor Català. I la música del disc provenia directament, no dirien mai d'on, del Tribunal Suprem. El senyor Maza era massa recte per inventar-se el cuento de la rebel·lió.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Miri, Catalunya vol fer un paper diferent al món. Senyor ministre, avui no parlem només de política exterior, ja ho veu, parlem de quin país volem ser. Espanya ha triat la comoditat, l'ambigüitat i el càlcul econòmic. Catalunya vol triar la coherència, el dret i la llibertat. Per això defensem, entre d'altres, el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí. La llibertat de les dones que pateixen apartheid de gènere, la pau i el reconeixement del poble kurd i el dret a vot dels nostres ciutadans a l'exterior. Catalunya, quan tingui Estat, serà una veu clara al món, al costat dels pobles que volen decidir, al costat de les dones que lluiten i al costat de la pau. I vostè, senyor ministre, al costat de qui estarà? Muy buen día. Gracias, señora presidenta. Señor ministro, hoy comparece usted aquí para explicar un poco la política exterior de España, pero, cuando observamos algunas de las decisiones del Gobierno en materias tan sensibles como el Sáhara Occidental -muchos de los compañeros que me han precedido se han referido a ello-, sobre los derechos humanos, la igualdad de las mujeres como herramienta transformadora de las sociedades, o el derecho a voto, lo que encontramos no es coherencia, valentía y diplomacia, sino contradicción y renuncia, y, en primer lugar, por lo que se refiere al Sáhara Occidental, cincuenta años de una injusticia que España no quiere enfrentar. Cincuenta años tras los Acuerdos Tripartitos de Madrid, España sigue sin asumir sus responsabilidades. Aquel acuerdo fue una cesión ilegal, que abandonó al pueblo saharaui a una potencia ocupante, contraviniendo la Carta de las Naciones Unidas y todas las resoluciones que reconocen el Sáhara Occidental como un territorio pendiente de descolonización.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Bé, doncs molt bon dia. Gràcies senyora presidenta. Senyor ministre, avui vostè ha comparegut aquí per explicar una mica la política exterior d'Espanya. Però, quan observem algunes de les decisions del govern en matèries tan sensibles, com el Sàhara Occidental, molts dels companys que m'han precedit s'hi ha referit, respecte a drets humans, la igualtat de les dones com a eina transformadora de les societats o el dret de vot, el que trobem no és coherència, valentia i diplomàcia, si no contradicció i renúncia. Primer, pel que fa al Sàhara Occidental, cinquanta anys d'una injustícia que Espanya no vol afrontar, cinquanta anys després dels acords tripartits de Madrid, Espanya continua sense assumir les seves responsabilitats. Aquell acord va ser una cessió il·legal que va abandonar el poble sahrauí a una potència ocupant, contravenint la Carta de les Nacions Unides i totes les resolucions que reconeixen al Sàhara Occidental com un territori pendent de descolonització. Cinquanta anys després i la injustícia continua amb ocupació militar, repressió sistèmica, espoli de recursos naturals i vulneracions constants dels drets humans. Però també continua viva una cosa, més forta que tota aquesta opressió, la resistència i la resistència democràtica i exemplar del poble sahrauí. Un poble que, malgrat l'exili i la repressió, ha mantingut sempre una aposta inequívoca per la via pacífica i pel dret a l'autodeterminació. Si el Sàhara és encara avui el mapa mural del món és gràcies a aquesta resistència, no pas gràcies a Espanya. I aquí el problema, és clar, Espanya continua sent potència administradora de iure, però actua com si no ho fos. El deure històric d'acompanyar un procés d'autodeterminació ha estat substituït per la dependència energètica i la submissió diplomàtica al Marroc.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de oportunidades y no discriminación de las...
«Gracias, presidenta. La iniciativa que trae hoy el Grupo Socialista habla de reconocer y proteger los derechos de las personas con discapacidad ante la inteligencia artificial y, ante esos desafíos éticos, hablan de estudiar la implantación de sistemas para garantizar un uso ético de la inteligencia artificial. Hablan, hablan y hablan, pero ni una medida concreta, ni una. La propuesta del Grupo Socialista es superficial, reactiva e insuficiente. Ni aporta mecanismos concretos ni define instrumentos operativos ni incorpora ningún compromiso real, ni presupuesto, ni calendario, ni sistemas de evaluación para llevar a cabo lo que postula. De nuevo estamos ante una iniciativa que da un buen titular, que busca quedar bien con las asociaciones, pero que no tiene afectación en lo que de verdad importa, que es mejorar la vida de las personas con discapacidad. Compartimos el objetivo central que inspira la iniciativa. Las personas con discapacidad han sufrido históricamente barreras físicas, sociales, institucionales, y ahora toca evitar que los algoritmos y los sistemas automatizados de la IA generen nuevas formas de exclusión y discriminación. El riesgo es real. Si la inteligencia artificial aprende de un mundo lleno de desigualdades, las reproduce; si la inteligencia artificial se entrena sin contar con las personas con discapacidad, no las tendrá en cuenta. Lo que necesitan las personas con discapacidad, por lo tanto, son políticas que sean útiles para evitar que la brecha digital acabe siendo una brecha insalvable. Hay que garantizar la accesibilidad universal y proteger a los colectivos más vulnerables, pero con medidas más específicas que aporten resultados inmediatos. En Cataluña entre el 8 y el 10 % de la población tiene una discapacidad reconocida. Aproximadamente el 20 % de la población va a necesitar apoyo de accesibilidad en algún momento de su vida, especialmente por motivos de edad, es evidente. Trabajar la accesibilidad no afecta a unos pocos, sino que puede ser algo bueno para todos a lo largo de la vida. Por eso, Junts ve en la accesibilidad una inversión en autonomía personal.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de oportunidades y no discriminación de las...
«Gràcies, presidenta. Bé, en la iniciativa que porta avui el PSOE parlen de reconèixer i protegir els drets de les persones amb discapacitat davant la intel·ligència artificial. Parlen de promoure el debat dels desafiaments ètics. Parlen d'estudiar la implantació de sistemes per garantir un ús ètic de la intel·ligència artificial. Parlen, parlen, parlen. Però ni una mesura concreta, ni una. La proposta del PSOE és superficial, reactiva i insuficient, ni aporta mecanismes concrets, ni defineix instruments operatius, ni incorpora cap compromís real ni en pressupost, ni en calendari, ni en sistemes d'avaluació per portar a terme allò que postula. De nou, estem davant d'una iniciativa que dona molt bon titular, que busca quedar bé amb les associacions, però que no té afectació en el qual de veritat importa, i és millorar la vida de les persones amb discapacitat. Miri, compartim l'objectiu central que inspira la iniciativa. Les persones amb discapacitat han patit històricament barreres físiques, socials i institucionals, i ara toca evitar que els algoritmes i els sistemes automatitzats de la IA generin noves formes d'exclusió i discriminació. El risc és real. Si la intel·ligència artificial aprèn d'un món ple de desigualtats, les reprodueix. Si la intel·ligència artificial s'entrena sense comptar amb les persones amb discapacitat, no les tindrà en compte. El que necessiten les persones amb discapacitat, per tant, són polítiques que siguin útils per evitar que la bretxa digital acabi sent una esquerda insalvable. S'ha de garantir l'accessibilitat universal i protegir els col·lectius més vulnerables, però amb mesures més específiques que aportin resultats immediats.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Hoy tendremos una muestra más de la realidad paralela en la que viven el Gobierno y sus socios, hoy tendremos una muestra más de la negación por parte del Gobierno de la realidad que viven los ciudadanos en su día a día, hoy volveremos a oír que España vive el mejor momento económico de su historia y que en este hemiciclo todavía no se ha aprobado en ningún momento una subida de impuestos; por lo tanto, en definitiva, hoy tendremos de nuevo una muestra más de cómo la negación de un problema y, por tanto, la no adopción de las medidas necesarias para corregirlo van a llevar a que se acentúe este problema en el futuro. Desde aquí, desde este hemiciclo, hace muchos meses que en Junts por Catalunya evidenciamos con datos -y no con opiniones, sino con datos concretos- que la bondad macroeconómica no coincide con la situación económica del día a día de la gente. La macroeconomía crece y sus indicadores son positivos, sí, ¿y lo hace gracias al crecimiento de la productividad y en beneficio de la economía familiar? Pues no.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Moltes gràcies, presidenta. Avui tindrem una mostra més de la realitat paral·lela en què viu el Govern i els seus socis. Avui tindrem una mostra més de la negació per part del Govern de la realitat que viuen els ciutadans en el seu dia a dia. Avui escoltarem de nou dir que Espanya viu el millor moment econòmic de la seva història i que en aquest hemicicle no s'han aprovat en cap moment apujada d'impostos. I, per tant, en definitiva, avui tindrem una mostra més de com la negació d'un problema i per tant la no adopció de les necessàries mesures per corregir-lo portaran a accentuar aquest problema en el futur. Des d'aquí mateix, des d'aquest mateix hemicicle, ja fa molts mesos que des de Junts per Catalunya evidenciem amb dades, no pas amb opinions, sinó amb dades concretes, que la bondat macroeconòmica no coincideix amb la situació econòmica del dia a dia de la gent. La macroeconomia creix i els seus indicadors són positius? Sí. Ho fa gràcies al creixement de la productivitat i en benefici de l'economia familiar. No. L'economia espanyola creix gràcies a estar dopada pels fons europeus postcovid, i creix gràcies al creixement de la població fruit de la immigració. Per tant, que creixin els indicadors macroeconòmics vol dir que la gent nota cap millora en la seva economia familiar? No, tot el contrari.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«En Junts también hemos pedido reiteradamente que se respete el derecho a utilizar el catalán en la justicia, y en eso no estamos solos, como demuestra la iniciativa de hoy y un hecho muy relevante. En 2021 el Comité de Ministros de los Estados miembros del Consejo de Europa requirió a las autoridades españolas que -cito- enmiende la Ley Orgánica del Poder Judicial para garantizar la utilización de las lenguas cooficiales en los procedimientos judiciales a solicitud de una de las partes; un requerimiento basado en la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias o Regionales, que el Estado español ratificó en 2001 y que el Estado español lleva veinte años incumpliendo, porque ningún Gobierno, ya sea socialista, ya sea del PP, voluntariamente va a dar apoyo al catalán. Este requerimiento del Consejo de Europa fue ignorado por el Gobierno Sánchez, que dice que hace todo lo que puede para la oficialidad del catalán en Europa. Junts lo convirtió en una enmienda, presentada por el diputado Josep Pagès, que establece que, en las comunidades autónomas con lengua oficial propia, las actuaciones judiciales se seguirán en la lengua oficial diferente del castellano cuando así lo solicite una de las partes, a voluntad del catalanoparlante, y no si una de las partes no se opone, como dice ahora la ley. También hemos pedido que los jueces, magistrados, fiscales, secretarios y otros funcionarios de los juzgados y tribunales tengan que acreditar los conocimientos suficientes de la lengua oficial propia de la comunidad autónoma. El derecho lingüístico, como dice claramente Europa, tiene que respetarse y más en situación de emergencia lingüística. El uso del catalán ha bajado del 10 % en los procedimientos judiciales en Cataluña, siendo prácticamente residual. Nos preguntamos: ¿dónde está ahora la voluntad del PSOE? Si hoy la proposición de ley orgánica para el plurilingüismo se toma en consideración, ¿van a priorizar su tramitación? ¿O la van a dejar colgada, como han hecho con la ley del Parlamento de Catalunya sobre el uso y aprendizaje de las lenguas oficiales en la enseñanza no universitaria? A pesar de que ustedes, los socialistas, tienen mayoría en el Tribunal Constitucional, no resuelven en contra de la impugnación del PP y de Ciutadans de una ley que, como recordaba este fin de semana el periodista Jordi Barbeta, se aprobó con los votos de Junts, Esquerra, Comuns, pero también del Partido Socialista de Cataluña. Pero no tienen voluntad política de defender el catalán ni en Madrid ni en Cataluña cuando gobiernan los socialistas, porque no hemos visto al presidente Illa preocupado ni por la impugnación de esta ley catalana en el Constitucional ni por la regresión de la lengua en nuestro país. Cuando a principios de año la encuesta de usos lingüísticos en Cataluña revelaba que en ocho años el número de hablantes habituales del catalán ha caído 13,4 puntos, situándose en un 32,6 %, Illa dijo aquella frase tan futbolera de hay partido, pero siguiendo su símil, con Illa en el terreno de juego, la portería del catalán está vacía. ¿Dónde está la oficina para la vulneración de derechos lingüísticos que fue impuesta por Junts y que tenía que estar en marcha antes de finales de año? El catalán no puede seguir encajando goles, especialmente los que el actual Gobierno de la Generalitat se hace en propia puerta. Ampliar los cursos de catalán es importante y necesario, pero aún lo es más defender los derechos lingüísticos de los catalanoparlantes cada día y en todas partes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Gracias, presidenta. Si hoy intervengo en catalán es, primero, porque un derecho conquistado se defiende ejerciéndolo, y no todos lo hacen, y, segundo, porque al inicio de esta legislatura Junts condicionó su apoyo a una Presidencia socialista de la Mesa del Congreso a poder hablar en catalán con normalidad en el Congreso de los Diputados. El PSOE no quería. De hecho, nos vinieron con la propuesta de una ley de lenguas, que nunca ha entrado en el orden del día. Viendo sus incumplimientos posteriores, quizá esta era la jugada socialista: marear la perdiz con su ley de lenguas y dejar en vía muerta la modificación del Reglamento para poder hablar catalán y las otras lenguas oficiales del Estado en el Congreso; un cambio que finalmente lideró obligado por Junts. Hoy se toma en consideración una iniciativa que busca garantizar que cualquier ciudadano pueda utilizar su lengua oficial autonómica -catalán, euskera o gallego- ante todas las instituciones del Estado con plena validez jurídica y en cualquier procedimiento, ya sea administrativo, judicial, policial, de consumo o de relación con los servicios audiovisuales; es decir, acabar con el monolingüismo en castellano, que vulnera claramente el derecho efectivo de opción lingüística ante el Estado en ámbitos tan importantes como el de la justicia, la Administración general o el consumo. En Junts acabamos de vivir cómo ha costado garantizar el derecho a utilizar el catalán en los servicios de obtención a la clientela en las grandes empresas que prestan servicios en todo el Estado, también en Cataluña. El Grupo Popular ha revertido nuestras enmiendas en el Senado, pero el jueves vamos a volver a ganar este derecho en la votación que tendrá lugar aquí.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«A Junts acabem de viure com ha costat poder garantir el dret a fer servir el català en els serveis d'atenció a la clientela a les grans empreses que presten serveis a tot l'Estat, també a Catalunya. El PP ha revertit les nostres esmenes al Senat, però dijous tornarem a guanyar aquest dret a la votació que hi haurà aquí. A Junts també hem demanat reiteradament que es respecti el dret a fer servir el català en la justícia, i en això no estem sols, com demostra la iniciativa d'avui i com demostra un fet molt rellevant. El 2021, el Comitè de Ministres dels estats membres del Consell d'Europa va requerir a les autoritats espanyoles que, cito, esmeni la Llei Orgànica del Poder Judicial per garantir la utilització de les llengües cooficials en els procediments judicials a sol·licitud d'una de les parts. Un requeriment basat en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que l'Estat espanyol va ratificar el 2001, que l'Estat espanyol porta 20 anys incomplint, perquè cap govern, ja sigui socialista o ja sigui del PP, voluntàriament donarà suport al català. Aquest requeriment del Consell d'Europa va ser ignorat pel Govern Sánchez. Ell, el que diu que fa tot el que pot per l'oficialitat del català a Europa. Junts el va convertir en una esmena presentada pel diputat Josep Pagès que estableix que a les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia les actuacions judicials se seguiran en la llengua oficial diferent del castellà quan així ho sol·liciti una de les parts, a voluntat del catalanoparlant, i no si una de les parts no s'hi oposa, com diu ara la llei. I també hem demanat que els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i altres funcionaris de jutjats i tribunals hagin d'acreditar els coneixements suficients de la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma. El dret lingüístic, com diu clarament a Europa, s'ha de respectar, i més en situació d'emergència lingüística. L'ús del català ha baixat del 10 % en els procediments judicials a Catalunya, sent pràcticament residual. Ens preguntem: on és ara la voluntat del PSOE? Si avui la proposició de llei orgànica per al plurilingüisme es pren en consideració, prioritzaran la seva tramitació o la deixaran penjada, com han fet amb la Llei del Parlament de Catalunya, sobre l'ús i aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari? Malgrat que vostès, els socialistes, tenen majoria en el Tribunal Constitucional, no resolen en contra de la impugnació del PP i de Ciutadans d'una llei que, com recordava aquest cap de setmana el periodista Jordi Barbeta, es va aprovar amb els vots de Junts, d'Esquerra, de Comuns, però també del Partit Socialista de Catalunya. Però no tenen voluntat política de defensar el català ni a Madrid ni a Catalunya quan governen els socialistes. Perquè no hem vist el president Illa preocupat ni per la impugnació d'aquesta llei catalana al Constitucional, ni per la regressió de la llengua al nostre país. Quan a principis d'any l'Enquesta d'usos lingüístics a Catalunya revelava que en vuit anys el nombre de parlants habituals del català ha caigut 13,4 punts, situant-se en un 32,6 %, Illa va dir aquella frase tan futbolera de 'Hi ha partit'. Però seguint el seu símil, amb Illa al terreny de joc, la porteria del català és buida. On és l'Oficina per la vulneració de drets lingüístics que va ser imposada per Junts i que havia d'estar en marxa abans de final d'any? El català no pot seguir encaixant gols, especialment els que l'actual Govern de la Generalitat es fa en pròpia porta. Ampliar els cursos de català és important i necessari, però encara ho és més defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants cada dia i arreu.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Gràcies, presidenta. Bé, si avui intervinc en català és primer perquè un dret conquerit es defensa exercint-lo, i no tothom ho fa. I segon, perquè a l'inici d'aquesta legislatura Junts va condicionar el seu suport a una presidència socialista de la Mesa del Congrés a poder parlar en català amb normalitat al Congrés dels Diputats. El PSOE no volia. De fet, ens van venir amb la proposta d'una llei de llengües que mai han entrat a l'ordre del dia. Veient els seus incompliments posteriors, potser aquesta era la jugada socialista: marejar la perdiu amb la seva llei de llengües, i deixar en via morta la modificació del reglament per poder parlar català i les altres llengües oficials de l'Estat al Congrés. Un canvi que finalment va liderar obligat per Junts. Avui es pren en consideració una iniciativa que busca garantir que qualsevol ciutadà pugui utilitzar la seva llengua oficial autonòmica (català, euskera o gallec) davant de totes les institucions de l'Estat, amb plena validesa jurídica i en qualsevol procediment, ja sigui administratiu, judicial, policial, de consum o de relació amb serveis audiovisuals. És a dir, acabar amb el monolingüisme en castellà que vulnera clarament el dret efectiu dopció lingüística davant lEstat, en àmbits tan importants com el de la justícia, lAdministració general o el consum.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley en apoyo del sistema alimentario español como sector estratégico esencial de la economía.
«Gràcies, president. Acabo. I si no es tramita ? Doncs bé, seguirem si fa o no fa, igual, amb una situació d'una lletania que és una lletania que l'únic que fa és acabar les poques esperances que té el sector. Gràcies. Gracias, presidente, termino. Si no se tramita, seguiremos más o menos igual, en una situación de letanía que lo único que hace es acabar con las pocas esperanzas que tiene el sector. Gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I acabo. Tothom ha vist que la seva supèrbia política i la del seu Govern i els seus incompliments ha bloquejat la legislatura. Avui tothom veurà com la seva supèrbia política i la del seu Govern deixarà el país sense pressupostos un any més. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Buenos días, señora vicepresidenta. Desde que usted es ministra de Hacienda -2019-, sin presupuestos. 2020, sin presupuestos; 2024, sin presupuestos; 2025, sin presupuestos, y 2026, de camino a carecer de presupuestos. De ocho años, usted solo habrá aprobado tres presupuestos. Cualquier otro ministro de Hacienda -como haría cualquier profesional que fracasara- habría presentado su dimisión hace ya tiempo por manifiesta incapacidad. (Risas de la señora vicepresidenta primera y ministra de Hacienda, Montero Cuadrado). Pero usted tiene suerte. Y es que, cada vez que no consigue aprobar los presupuestos, no se juega su dinero, sino que se juega el dinero y el futuro de los ciudadanos. Solo así se entiende que usted venga aquí y haga la exposición que ha hecho. Solo así se entiende que usted cuente con aprobar el techo del gasto como ha hecho. ¿Cómo cuenta con aprobarlo si su propuesta es exactamente la misma que el año pasado le tumbamos en este mismo hemiciclo? La misma. ¿Cómo piensa aprobarlo este año? ¿Como hizo con los votos del Grupo Popular, tal vez?, porque es que es de P5 de política que, si se hace lo mismo, se van a cosechar los mismos resultados.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, president. Bon dia senyora, vicepresidenta. Des que vostè és ministra d'Hisenda el 2019, sense pressupostos; el 2020, sense pressupostos; el 2024, sense pressupostos; el 2025, sense pressupostos. I el 2026, de camí sense pressupostos. De vuit anys, vostè només haurà aprovat 3 pressupostos. Qualsevol altre ministre d'Hisenda, com faria qualsevol professional que fracassés, faria temps que hauria presentat la seva dimissió per manifesta incapacitat. Però vostè té una sort que cada vegada que no aconsegueix aprovar uns pressupostos no es juga els seus diners, sinó que es juga els diners i el futur dels ciutadans. Només s'entén així que vostè vingui avui aquí i faci l'exposició que ha fet. Només així s'entén que vostè compti aprovar el sostre de la despesa amb l'exposició que ha fet. Com aprovar-la si la seva proposta és exactament la mateixa que l'any passat, li vam tombar en aquest mateix hemicicle? La mateixa. Com pensa aprovar-ho aquest any? Com fer amb els vots del Partit Popular potser? Perquè és de P5 de política, que si es fa el mateix s'obtenen els mateixos resultats.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el acompañamiento que hace su Gobierno a las empresas catalanas?
«Gràcies, presidenta. Bon dia vicepresidenta segona. Fa unes setmanes em deia en comissió que jo representava la Catalunya que especula i no paga impostos, que per vostè deu ser la mateixa que la dels autònoms que se forren, que li deia a la nostra portaveu. Però no s'equivoqui, a Junts escoltem el teixit productiu català, persones serioses que fan les coses com toca i que dia sí i dia també, ens traslladen un malestar creixent amb el seu Govern. Per això li pregunto: com valora l'acompanyament que vostès fan de les empreses catalanes? Gracias, presidenta. Buenos días, vicepresidenta segunda. Hace unas semanas me decía en comisión que yo representaba a la Cataluña que especula y no paga impuestos. Para usted debe ser la misma que la de los autónomos que se forran, que le decía a nuestra portavoz, ¿no? Pero no se equivoque. Nosotros escuchamos al tejido productivo catalán. Son personas serias que hacen las cosas como hay que hacerlas y que día sí y día también nos trasladan un malestar creciente con su Gobierno. Por eso le pregunto, ¿cómo valora el acompañamiento que ustedes hacen a las empresas catalanas?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Sí, president. Tenim molts motius per ser independentistes, els catalans. Molts. Però un d'ells és que la dependència d'Espanya és equivalent a ineficiència, centralisme, manca de competitivitat, un tracte injust i no equitatiu en exàmens de conduir, en Rodalies i en tantíssimes altres coses. Amb nosaltres no comptin, no mirarem cap a una altra banda. I el que em sorprèn... Sí, presidente. Tenemos muchos motivos para ser independentistas los catalanes, muchos, pero uno de ellos es que la dependencia de España es equivalente a ineficiencia, centralismo, falta de competitividad y un contacto justo y no equitativo en exámenes de conducir, en cercanías y en muchas otras cosas. Con nosotros no cuenten, no vamos a mirar hacia otro lado. Y lo que me sorprende...»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, efectivamente, hoy venimos a discutir una iniciativa del Partido Popular -ya se ha dicho- sobre el mantenimiento de las pruebas de examen desplazadas para la obtención del carné de conducir. La proposición es igual a otras que ha propuesto nuestro grupo en materias parecidas, sobre todo aquello que haga referencia a ayudar, a facilitar la vida de las personas que viven en zonas de poca densidad de población o muy alejadas de las capitales, usted ya lo ha dicho. Lleida es un caso paradigmático. Yo soy de Lleida y es un tercio de la superficie de Cataluña y tiene una población que no llega al 6 % del total. Tiene además una forma muy alargada. La capital concentra una parte muy importante de esta población, casi el 50 %. Y tenemos toda la zona del Pirineo con una densidad muy baja. Es allí, en el Pirineo, donde están estos centros donde se pueden hacer estos exámenes desplazados. Bien, sorprende que cuando parece que hay un consenso social en ayudar a esta población -veo que más o menos todo el mundo hace este discurso en el mismo sentido, y en relación con esta materia y otras a las que después haré referencia-, hoy en día la DGT haga esto que hoy ustedes han explicado, inicie un proceso de digitalización, imponga unos requisitos técnicos y físicos y, sin embargo, el gasto lo centrifugue a los ayuntamientos que hacen estos exámenes. Es realmente vergonzoso.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, efectivament, avui venim a discutir una iniciativa del Partit Popular -?ja s'ha dit- sobre el manteniment de les proves d'examen desplaçats per a proves d'obtenció del carnet de conduir. La proposta va en la línia de propostes que el nostre mateix grup hem presentat en altres ocasions sobre altres qüestions semblants. És a dir, tot allò que faci referència a ajudar a facilitar la vida de la gent que viu en zones de poca densitat de població o molt allunyades de les capitals, vostè també ho ha dit d'aquesta manera. Lleida és un cas paradigmàtic. Jo soc de Lleida. La demarcació de Lleida és un terç de la superfície de Catalunya i té una població que no arriba al 6 % de la població. Té, a més a més, una forma molt allargada al nostre territori. La capital concentra una part molt important d'aquesta població, gairebé el 50 %, i tenim tota la zona del Pirineu amb una densitat molt baixa. Allà, al Pirineu, és on hi ha els centres on en aquest moment es poden fer aquests exàmens desplaçats. Bé, sorprèn que, quan sembla que hi ha un consens social a afavorir la població d'aquests territoris, i aquí tothom, més o menys, fa el discurs en aquest mateix sentit, i en relació amb aquesta matèria i d'altres que després faré referència, avui dia, la DGT faci això que vostès han explicat: inicia un procés de digitalització, imposa uns requeriments tècnics i físics i, en canvi, la despesa la centrifuga als ajuntaments que recepcionen aquests exàmens. És realment vergonyós.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para proteger a las víctimas contra los efectos del negacionismo de la violencia de género.
«Avui és 25 de novembre. Ahir va ser 25 de novembre. Demà serà 25 de novembre. I mentre hi hagi una papallona en el record cada dia serà 25 de novembre. Mentre l'aleteig d'una papallona sigui capaç de portar el caos, tenim esperança. Seguirem batent les ales contra el masclisme. I, recordin, la veritat no cal repetir-la mil vegades perquè sigui veritat. Gracias, presidente. Vivimos días en los que hay que hacer memoria, y este es uno de esos días. Han pasado veintiséis años desde que las Naciones Unidas crearon este Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra las Mujeres en recuerdo del asesinato el 25 de noviembre de 1960 de las hermanas Mirabal, tres activistas dominicanas que plantaron cara, se enfrentaron y se manifestaron contra el dictador Trujillo. María Teresa, Patria y Minerva, de 25, 32 y 34 años en el momento de su muerte, murieron matadas a palos. Las metieron en un coche y las echaron barranco abajo simulando un accidente de tráfico. Y hoy hay que rememorarlas. A estas tres hermanas se las conocía como Las Mariposas. Y es así como la mariposa, un animal de una belleza extraordinaria, pero muy frágil, se ha convertido en símbolo de recuerdo de todas las mujeres que ya no pueden hablar, y de los hijos e hijas que han quedado huérfanos o que han muerto por violencia vicaria, en el peor de los castigos que una madre puede imaginar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para proteger a las víctimas contra los efectos del negacionismo de la violencia de género.
«Gràcies, president. Hi ha dies en què toca fer memòria i avui és un d'aquells dies. Han passat 26 anys des que Nacions Unides va establir aquest Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona en record de l'assassinat el 25 de novembre del 1960, de les germanes Mirabal, tres activistes dominicanes que li van plantar cara, que es van enfrontar, es van manifestar en contra del dictador Trujillo. A la María Teresa, la Patria i la Minerva -25, 32 i 34 anys en el moment de la seva mort- les van matar a pals, les van ficar en un cotxe i les van tirar barranc avall, simulant un accident de circulació, un accident de trànsit, i avui cal fer memòria. A aquestes tres germanes se les coneixia com les papallones. I és així com la papallona, un animal de bellesa extraordinària però molt fràgil, s'ha convertit en símbol de record de totes les dones que ja no poden parlar, i dels fills i filles que han deixat orfes o que han mort per violència vicària en el pitjor dels càstigs que una mare pot imaginar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«El Govern pot seguir buscant titulars, pot seguir inventant noves restriccions i noves figures d'intervenció, però el que no pot fer és seguir esquivant la seva responsabilitat, perquè és seva. La gent no necessita més invents en habitatge. La gent no necessita més anuncis. La gent necessita un Govern que faci la feina. I, fins que això no passi, fins que no construeixin, fins que no omplin el parc públic, fins que no executin tot el que han anunciat, no ens trobaran avalant ni una, ni una sola mesura més de les seves, que només serveixen per distreure la gent que pateix, mentre la crisi de l'habitatge continua creixent i creixent i creixent. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos. Hoy debatimos una nueva propuesta sobre vivienda, una más, una nueva capa reguladora que se añade a todas las que ya hemos visto en estos últimos meses y años. Y, sinceramente, cada vez más gente de fuera de este hemiciclo piensa exactamente lo mismo que pensamos en Junts per Catalunya aquí dentro: ya basta de inventos, ya basta de cambiar leyes cada dos meses mientras el problema real continúa empeorando. Cada día vemos nuevos proyectos normativos, nuevas ideas que prometen soluciones fáciles, como la de freír a impuestos a los propietarios que tienen dos casas, de la semana pasada, o la de hace quince días de reducir por ley un 40 % el precio de todos los alquileres. ¿Quiere decir que todavía no ven que sus remedios son peores que la enfermedad y que la oferta de alquiler es cada vez más escasa y más cara? Porque por culpa de las últimas políticas, aquí y en Cataluña, esta es la realidad cotidiana de miles de jóvenes y familias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Molt bona tarda a tothom. Moltes gràcies, presidenta. Avui debatem una nova proposta sobre habitatge, una més. Una nova capa reguladora que s'afegeix a totes les que ja hem vist tots aquests darrers mesos i anys. I, sincerament, cada cop més gent de fora d'aquest hemicicle pensa exactament el mateix que pensem a Junts per Catalunya aquí dins: ja n'hi ha prou d'invents, ja n'hi ha prou de canviar lleis cada dos mesos, mentre el problema real continua empitjorant. Cada dia veiem nous projectes normatius, noves idees que prometen solucions fàcils com la de fregir a impostos els propietaris que tenen dues cases de la setmana passada, o la de fa 15 dies de reduir un 40 % el preu de tots els lloguers per llei. Vol dir que encara no ho veuen que els seus remeis són pitjors que la malaltia? I que l'oferta de lloguer és cada vegada més escassa i cada vegada més cara? Perquè, per culpa de les darreres polítiques aquí i a Catalunya, aquesta és la realitat quotidiana de milers de joves i de famílies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de normas sobre el programa de cribado neonatal del Sistema Nacional de...
«En qualsevol cas, davant la invasió competencial, ja saben el que fa sempre Junts. Gràcies. Gracias, presidenta. La proposición del Grupo Socialista supone una doble invasión competencial. Por un lado, de las competencias de Cataluña -esto no es ninguna sorpresa- y, por otro, de las competencias de su socio de gobierno, SUMAR, que es quien tiene la gestión de la cartera de Sanidad, aunque creo que a estas alturas tampoco estarían sorprendidos. Voy por puntos. En primer lugar, la proposición de ley invade las competencias exclusivas de Cataluña respecto a la organización sanitaria, y también pisa las compartidas en promoción de la salud pública, que incluye justo los programas de cribado. Los partidos del Gobierno español siguen insistiendo en esta tutela que quieren hacer de las comunidades autónomas. Pero, si hablamos de Cataluña y de cribaje neonatal, tenemos que decir que desde 1970 Cataluña dispone de su programa de detección precoz neonatal, que ha ido desarrollando y gestionando la Agencia de Salud Pública de Cataluña. Actualmente, cubre veintisiete enfermedades genéticas o endocrinas, utilizando en veinte de ellas la tecnología de espectrometría de masas en tándem. Esto es muy relevante, ya que con una gotita de sangre del talón de un bebé se puede saber de forma precoz si existe riesgo de padecer una de estas enfermedades y actuar de forma preventiva. Estamos hablando de trastornos endocrinos-metabólicos como hipertiroidismo, enfermedades de la sangre o fibrosis quística, e incluso de enfermedades autoinmunes o neurodegenerativas, como la atrofia muscular espinal. La cobertura de veintisiete enfermedades en Cataluña es universal y supera en quince el mínimo del Estado -con doce enfermedades-, y por supuesto no discutimos el sentido de la importancia que tiene mejorar la atención sanitaria de los bebés. Cataluña, por tanto, va muy por delante en este sentido de cribado neonatal de enfermedades raras en bebés. Lo lidera desde hace cincuenta y años, gracias -y lo queremos poner en valor- al trabajo extraordinario del Centro de Diagnóstico Biomédico del Hospital Clínico de Barcelona. Para que se hagan una idea, en 2024 este laboratorio testó a más de 54 000 bebés, analizó más de 56 000 muestras, tomó 380 000 determinaciones y confirmó 189 diagnósticos. Es un trabajo ingente que ha permitido detectar seis niños burbuja en Cataluña desde 2017, que ahora tienen una supervivencia del 95,5 %, a pesar de ser casos de extrema complejidad y riesgo, justamente gracias a esta prevención.»