Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
809 declaraciones · página 18 de 27
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Per nosaltres, aquesta llei conté alguns elements que ens han costat molt i que, per tant, és important que preservem, i quan diem això ens tornem a referir als jutjats de pau. Malgrat que sembla que només un dels grups de la cambra ho hagi tingut com a línia vermella -vostès saben que ho he repetit per activa i per passiva: era, efectivament, la nostra línia vermella-, hem deixat una bona organització i un bon lligam amb el que és la justícia o la planta ordinària i, per tant, estem contents. Però el que s'ha assenyalat com a elements que falten els compartim, compartim que sigui necessari el requisit per anar a Catalunya. I ho compartim també -i aquí crec que ens hauríem de poder posar d'acord- amb el que fa, per exemple, referència a la funció pública. Si hi ha una llei de funció pública que s'està tramitant, estaria bé unir esforços, més enllà del que ens haguem dit o deixat de dir en aquest hemicicle, per mirar que no puguin destacar funcionaris de l'Estat a Catalunya que no coneguin les llengües i que, per tant, facin impossible l'atenció de la ciutadania en el seu propi idioma. Per tant, creiem que el que s'ha aconseguit és suficient com per votar en contra d'aquest veto del Senat. Que sigui suficient no vol dir que sigui tot el que calia, però n'és una gran part.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Ara bé, queden coses pendents, eh? Per nosaltres -important- queda pendent incloure l'obligatorietat de mesurar i quantificar les pèrdues i el desaprofitament alimentari per part de les empreses de la cadena alimentària. Ens sembla una mesura fonamental, encara que en aquest cas el Partit Socialista doncs s'ha negat en rotund a acceptar-la malgrat que no hem deixat d'intentar-ho. Com ja recull la llei catalana, nosaltres entenem que posseir informació sobre el volum de productes perduts és fonamental per poder aplicar bé les polítiques que posin fi a aquest desaprofitament alimentari. Sense dades, diputades i diputats, és complicat incidir de la manera més adequada. Un apunt, per acabar, respecte a la representativitat de les organitzacions agràries d'àmbit estatal perquè aquestes puguin assegurar l'efectiva consideració de tal representativitat i així també doncs puguin interlocutar amb els poders públics. Hem treballat intensament per incloure certs requisits que els permetin exercir com a tals. I, una vegada més, vull posar en valor el meu país, vull posar en valor Catalunya. El 1975 moria el dictador Franco; el 1993, al meu país s'aprovava la primera llei democràtica al camp de tot l'Estat espanyol. Només un any després, el 1994, a Catalunya ja es celebraven eleccions agràries, unes eleccions democràtiques. D'aleshores ençà han passat gairebé cinc dècades, gairebé cinquanta anys, i avui hi torna a haver un reconeixement democràtic per a tothom, i això és per celebrar-ho, malgrat que instem tots els territoris de l'Estat a celebrar, òbviament, eleccions democràtiques al camp. En definitiva, a Catalunya la democràcia sempre ha estat la nostra bandera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Bé; molt bon dia, diputades i diputats. Una salutació cordial a les persones, entitats, associacions, organitzacions agràries que avui ens acompanyen a la tribuna de convidats. Per fi sembla que, si res no es torça -que mai se sap en aquesta casa-, en una estona donarem llum verda a la llei de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari en aquest Estat, un text legislatiu que, val a dir, ja existeix al meu país. El març del 2020, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar, i ho va fer per unanimitat, la primera llei de prevenció de les pèrdues i desaprofitament alimentari. Una llei pionera, una llei que prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant de la redistribució dels excedents al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final. Una vegada més, el Parlament català s'avançava, s'avançava legislant sobre un dels majors problemes, si m'ho permeten, ètics, i mediambientals també, de l'actual model de consum: la ingent quantitat d'aliments que dia rere dia acaben a les escombraries. No és per menys, eh? Segons l'Informe del consum alimentari a Espanya de l'any 2022 -fa justament dos anys-, que elabora el propi ministeri, cada ciutadà de l'Estat espanyol va llençar una mitjana de 25 quilos d'aliments a les escombraries en un any -25 quilos. Això és un total de 1200 milions de quilos d'aliments sense consumir que s'han perdut. I encara que en el seu moment, val a dir també, el ministre Planas va vendre com un triomf aquesta xifra, perquè era més baixa que la xifra d'abans de la covid, a nosaltres no ens va semblar adequat, eh?, que ens alegrem d'aquesta xifra, bàsicament perquè aquesta xifra equival -atenció- a 200 000 elefants africans o a 747 avions de menjar que es perdia, i encara es perd, i això, òbviament, mai pot ser una victòria de cap Administració pública, i especialment quan aquesta lleugera disminució del malbaratament alimentari respon, també, com el propi Govern admet, al fet de que els preus dels aliments bàsics siguin més cars; en cap cas respon a cap altre fet. Creiem, en definitiva, que tot plegat és una immoralitat. I diem immoralitat perquè l'informe de El estado de la pobreza, elaborat el 2024, elaborat enguany, ens parla de l'esgarrifant xifra de gairebé un 65 % de la població que no ha pogut permetre's el luxe -dic el luxe, quan no hauria de ser així- de menjar carn o menjar peix en cap dels seus àpats cada dos dies, en cap dels seus àpats, una dada que augmenta any rere any. D'aquí, doncs, la importància que l'Estat espanyol també es posés les piles i legislés per posar fre al desaprofitament alimentari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno para garantizar...
«I encara avui, si parlem d'energia, crec que continua sent obligatori parlar, a més a més de transparència, parlar també de democratització. I, en aquest sentit, hem presentat tres esmenes en aquesta moció. La primera, per a reclamar més ampliació en el radi d'autoconsums compartits. El nostre objectiu, ho hem dit manta de vegades, són arribar als 20 quilòmetres. És fàcil d'entendre: quanta més distància, més consumidors poden aprofitar-se d'aquesta tecnologia. Estendre aquest autoconsum col·lectiu a més polígons industrials o a més urbanitzacions, especialment, val a dir, al món rural, on les distàncies òbviament són més llargues és, per a nosaltres, vital. És permetre que qui no gaudeix de poder tenir una infraestructura per a instal·lar, per exemple, plaques solars pròpies -que és la majoria de la població- pugui accedir també a l'autoconsum. Per tant, és una mesura que avança cap a la sostenibilitat i també cap a la democratització de l'energia. Una segona esmena que plantegem en aquesta moció és per impulsar totes aquelles modificacions normatives necessàries per a garantir que en el moment que l'Estat tramiti una autorització administrativa relacionada amb les esteses elèctriques, ja siguin aèries o ja siguin soterrades, s'exigeixi com a condició vinculant l'informe favorable de biodiversitat de les comunitats autònomes que, en aquest cas, siguin afectades. Amb aquesta esmena, evidentment, no ho amaguem, el que busquem, i serveix òbviament per a tots els territoris de l'Estat, el que perseguim, el que busquem és evitar situacions com les que vam viure o hem viscut o vivim encara a Catalunya en relació amb les línies de molt alta tensió.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«Dit això, i, per tant, curant-me ja en salut que demà no canviarà la vida de ningú, els voldria fer un parell de referències. La primera: diuen que a Catalunya, a més de baixar els preus dels habitatges en lloguer -que això vol dir que la llei funciona-, s'ha reduït el parc. S'ha reduït el parc per als contractes de lloguer, en xifres de finals del 2022 i xifres de 2023, havien pujat. Per tant, de nou la informació torna a estar esbiaixada i interessada. El que diuen és que hi ha menys habitatges que surten a lloguer, però és que precisament la llei de l'habitatge era per a garantir que els que ja el tenien en habitatge, poguessin seguir aquí. I això és el que ha aconseguit la llei de lloguer. I ningú se n'està fent ressò. Allà, perquè no hi ha valentia suficient i es va deixar el forat dels lloguers de temporada, per on s'han escolat, efectivament, alguns lloguers; i aquí, perquè interessa que el lloguer o l'habitatge sigui un bé de mercat, en lloc d'un dret subjectiu dels habitants d'aquest Estat.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputades, bona tarda, diputats. És la segona vegada que portem aquesta proposició de llei a aquest Congrés. I ho vam dir just el dia que es va tombar, la primera vegada, que no pararíem fins que això es pogués debatre i això pogués convertir-se en una mesura real. I hem modificacions, perquè també vam dir, des d'aquest faristol, que ho consideràvem tan important que estàvem disposats a fer totes aquelles modificacions que d'alguna manera nosaltres també vèiem necessàries, però que podien conduir a l'aprovació d'aquesta llei. I, per tant, avui em permetran intentar fer els menys retrets possibles, perquè quan som capaços de tirar endavant una mesura que creiem que és bona per la resta de ciutadans i ciutadanes, o per tots, per tots nosaltres, el que escau és donar les gràcies als grups que saben, saps no comparteixen necessàriament la visió amb tu, però que d'alguna manera també venen a cedir per tal de poder tirar endavant. Hi ha missatge primer que m'interessa fer arribar, si és que algú ens està escoltant, si és que algú ens està veient: Això és una presa en consideració. Implica que tot el que diem des d'aquest faristol no serà veritat demà. I ho dic perquè, molt sovint, he pujat a aquest faristol i he assegurat que la vida de la gent que comparteixen amb mi el carrer, que comparteix amb mi país, que comparteix amb mi l'edifici on visc, milloraria. I això avui no ho puc dir. El gran drama que estem tenint les esquerres en aquest país és que prometem, que legislem, però la gent no veu modificada la seva vida en la quotidianitat. Que els diem que baixaran els impostos, que farem molts habitatges i que farem una llei d'habitatge que els permetrà viure dignament sense que tot el seu sou vagi a l'habitatge, i ells no ho noten. Que els diem que estem posant les condicions a la sanitat i l'educació perquè estiguin ben atesos, perquè els seus fills i tinguin una bona escola, perquè tothom sigui ciutadà d'aquest Estat i, especialment, del meu país, Catalunya, i no ho noten. I, fins que l'esquerra no sigui capaç que tot allò que es promet des d'aquest faristol es converteixi en condicions de vida que noti la gent en el seu dia a dia, no serveix de res votar-nos. I aquest és el drama i aquesta és la reflexió quan hem de ser conscients que tenim un hemicicle que, en polítiques econòmiques, és de dretes. I, per tant, demano que entenguin lo difícil que és poder arribar aquí a cap formulació legislativa que sigui veritablement transformadora en clau social d'esquerres.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el...
«Ara estan també redactant els abonaments de transport. Creiem necessària la gratuïtat dels trams que estan en obres. Si volem fer política estructural per fomentar el transport públic, és necessari també continuar prorrogant els abonaments amb el descompte del 50 %, tal com estan fins ara, i estudiant algunes franges més d'edat de gratuïtat. Cal recuperar els serveis d'Avant eliminats durant la pandèmia -a Lleida no els tenim tots recuperats encara- i, sobretot, cal revisar a la baixa l'actual tarifa general tan mòdica de 31,50 euros en un trajecte d'Avant entre Lleida i Barcelona, perquè amb aquest preu no farà que el mitjà de transport sigui prioritari per a la classe treballadora. I, per acabar, ministre, la ciutadania mereix un transport segur, sostenible i eficient. Les excuses ara mateix ja no són acceptables. És hora d'actuar amb fermesa i responsabilitat perquè calen recursos econòmics, calen recursos humans i, sobretot -i l'hi torno a repetir-, cal executar els pressupostos. És inacceptable la manca de seguretat, la poca fiabilitat horària que ofereix ara mateix el transport públic ferroviari a Catalunya. Hi ha de posar tota la seva part per agilitzar aquest traspàs de rodalies. Crec que des de Catalunya sí que executarem uns pressupostos que des de l'Estat espanyol ens han demostrat anys rere anys que no s'executen. I sí que li reconeixeré que aquests últims anys han executat més, però mai han arribat ni tan sols a un 70 % del pressupostat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el...
«I ara me'n vaig al meu segon punt per parlar sobre el caos ferroviari, perquè és el segon tema que ens ocupa i per nosaltres és igualment greu. Tot i això, no m'estendré massa perquè n'hem parlat en nombroses ocasions. Els episodis continus de caos ferroviaris són inacceptables i denoten problemes estructurals i de coordinació entre els actors implicats, que cada vegada van en creixement. Només cal veure que fins i tot la gran velocitat pateix diàriament retards. Els criteris actuals de puntualitat estan molt allunyats de les exigències de la ciutadania -ho hem denunciat en nombroses ocasions. El sistema ferroviari pateix un dèficit d'inversió, de manteniment i de modernització. Els recursos destinats al manteniment de les línies regionals i de rodalies són clarament insuficients. Per tant, podem afirmar que el caos ferroviari no és un fenomen nou. Cal aplicar solucions estructurals. El transport és la garantia de vertebració territorial. Un bon mitjà de transport garanteix l'equitat i l'equilibri territorial que tant parlem, i des d'aquesta tribuna exigim claredat, compromís i acció. El Govern ha de prendre mesures immediates per revertir aquesta situació i recuperar la confiança de la ciutadania. Cal posar en marxa un pla d'inversions d'urgències per reparar i modernitzar les infraestructures ferroviàries. Però, sobretot, i el més important, no és només dotar els pressupostos, sinó que després el que cal és executar-los. Hi ha la feina feta. Li recomano que revisi l'estudi de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura sobre el desenvolupament del ferrocarril a Catalunya, perquè el seu objectiu és aconseguir el milió de viatgers al dia per al 2035. Revisi també l'estudi proposat per Comissions Obreres de Lleida, un pla perfectament estructurat per fer de les rodalies el mitjà de transport prioritari de la ciutadania, aquest mitjà de transport que la classe treballadora necessita tant per poder accedir al seu lloc de treball i per poder accedir als seus estudis. És en aquest sentit que considerem que cal l'agilització i la coordinació ràpida i urgent en el traspàs de competències i que es tingui en compte la demanda real de les persones del territori. I, mentrestant, garantim una atenció adequada als passatgers afectats per incidències o per obres amb informació clara i solucions ràpides.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«I tercer punt. Per la mateixa raó de seguretat viària, rebutgem totalment que els vehicles puguin transportar 44 tones i fer 4,5 metres d'alçada en els actuals vehicles articulats. I és que el 2012 es va realitzar una prova pilot a Catalunya de deu mesos de durada, concloent que aquesta normativa no és satisfactòria ni econòmicament ni per a la seguretat viària. Per tant, no posin l'economia per sobre de la vida, perquè té greus conseqüències. I, per descomptat, també volem parlar de més condicions laborals dignes: vigilància per part de l'Estat en els polígons i àrees de serveis principals per a la seguretat i correcte descans dels conductors davant dels robatoris dels seus camions i de les seves mercaderies; controls i sancions adequades per a les grans logístiques que tributen fora de l'Estat espanyol, perquè és cert que han de tenir els mateixos drets, però també les mateixes obligacions, i actualment hi ha més de cinquanta convenis col·lectius diferents per als conductors professionals, fet que genera discriminació laboral i competència deslleial entre empreses. Massa sovint, veiem que no es compleixen els convenis, especialment en matèria de salaris i condicions laborals.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«Gràcies, presidenta. Bé, maig de 2018: 'El Congrés es planteja per primera vegada la despenalització de l'eutanàsia. El Ple del Congrés dels Diputats ha fet el primer pas per iniciar la despenalització de l'eutanàsia gràcies al recolzament expressat per la majoria dels grups a la proposició de llei del Parlament de Catalunya que demana una reforma del Codi penal en aquest sentit.' Titular de la Cadena SER sobre la proposta que va liderar Esquerra Republicana i va defensar en aquesta cambra, entre d'altres, la consellera Alba Vergés. Març de 2021: 'Espanya aprova definitivament la llei d'eutanàsia i es converteix en el quart país d'Europa a despenalitzarla.' Titular de Radiotelevisió Espanyola del dia que es va aprovar aquí la llei, tres anys després de la proposta d'Esquerra Republicana, amb una negociació on el nostre grup va ser absolutament proactiu i determinant perquè sortís endavant. Desembre de 2024. El titular d'avui encara no el tenim. Ens el podríem imaginar, perquè suposo que les votacions aniran en un sentit similar. El cas és que de nou han passat tres anys -ja sembla que tinguem un patró establert-, i el Partit Socialista ara proposa una modificació de la llei per ferla més garantista. D'acord, l'hi comprem. Però voldria anar una mica més a l'arrel de la qüestió. De l'exposició de motius del seu propi text se n'extreuen diverses conclusions, la més important: cal, sense cap mena de dubte, fer arribar la llei a tothom, fer arribar la possibilitat d'escollir sobre la pròpia vida a tothom, fer arribar el dret que tots i totes tenim a escollir quan ja no volem viure més i defensar, com ha fet sempre Esquerra Republicana, i de forma pionera, els drets que tant ha costat de conquerir.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Per altra banda, el que sí que li pertany a l'Estat i que, per tant, hauria de ser una prioritat urgent del Govern, és la regulació de les titulacions i especialitats d'infermeria. El col·lectiu infermer fa anys que reclama la creació de noves especialitats i la millora de les actuals per adaptarles a les necessitats d'avui en dia. Aquest és un tema urgent que permetria que les infermeres poguessin exercir amb totes les competències que els corresponen i amb el reconeixement acadèmic i professional que mereixen. Això no només beneficiaria les infermeres, sinó que tindria un impacte directe en la qualitat de l'atenció que reben els pacients. A Catalunya, mentrestant, seguirem treballant perquè s'impulsi l'autonomia de la professió infermera, perquè es donin respostes a les seves demandes i es millorin les seves condicions laborals. Però això només serà possible si disposem dels recursos econòmics adequats, i aquí és on l'Estat té un deute pendent amb Catalunya. Sense un finançament just i singular no es poden aplicar les millores que el sistema necessita ni garantir els estàndards de qualitat que la ciutadania mereix. Compleixin amb les seves promeses i nosaltres podrem fer front a totes aquestes demandes i moltes més.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«A Catalunya ja hem treballat dur per donar resposta a les necessitats del col·lectiu. El Departament de Salut, en col·laboració amb els col·legis i associacions professionals, va impulsar el Pla d'acció de la professió infermera 20242025, que aborda les principals reivindicacions del sector. Aquest pla té com a objectiu situar la infermeria com a protagonista del canvi del model assistencial amb mesures concretes en cinc àmbits clau: millorar la salut i el benestar dels pacients, desenvolupar la professió, ordenar i planificar els recursos professionals, potenciar la formació i la recerca i reforçar el lideratge infermer en la presa de decisions. Aquest pla és el fruit del diàleg constant amb els professionals i respon a moltes de les demandes recollides en el decàleg de reivindicacions del col·lectiu infermer; un document que posa damunt la taula les necessitats reals d'aquestes professionals: millors condicions laborals, salaris justos, reconeixement de la seva formació i l'ampliació de competències que els permetin desenvolupar plenament la seva tasca. És un full de ruta clar que situa les infermeres en el lloc que els correspon dins del sistema de salut.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre ratios de enfermeras para garantizar la seguridad del paciente en centros...
«Bé, bona tarda a totes i a tots. En primer lloc, i abans d'entrar al fons de la qüestió, crec que és de justícia que des d'aquest faristol posem en valor la tasca imprescindible de les infermeres i infermers del nostre país, un col·lectiu que sosté el sistema de salut amb dedicació i professionalitat, però que massa sovint ha vist com el seu esforç no ha estat reconegut com mereix. Les infermeres són la primera línia en l'atenció dels pacients, les qui garanteixen la seva seguretat i benestar; són presents en els hospitals, centres d'atenció primària i serveis sociosanitaris, assumint cada cop més responsabilitats en un context d'augment de la demanda i complexitat assistencial. Per això, ha de ser una prioritat millorar les seves condicions laborals, assegurar que treballen en entorns segurs i dignes i tenir cura de la seva salut física i mental. Des d'Esquerra Republicana compartim la preocupació per la seguretat dels pacients i la millora de les condicions del personal infermer i, per tant, compartim el fons de totes i cadascuna de les reivindicacions que fa el col·lectiu que avui es plasmen en aquesta ILP. Ara bé, tot això no es pot fer obviant que les competències en matèria de sanitat estan traspassades a les comunitats i que, per tant, és des del nostre país des d'on s'han de fer aquestes regulacions. I així com, per poder ferho i aconseguir els objectius del col·lectiu, totalment comprensibles i compartits, cal que l'Estat doti de recursos econòmics aquests departaments. Avui no ens oposarem a la tramitació, a l'admissió a tràmit d'aquesta ILP, però si aquesta proposta avança en el tràmit parlamentari, presentarem les esmenes necessàries per assegurar que no es retallin les competències de Catalunya i que es respecti el nostre model de salut.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Acabo, presidenta. Senyories de la dreta catalana -sempre ho he de fer com a portaveu del meu grup parlamentari per respecte al meu partit-, vostès ahir ens van atacar a Twitter i la setmana passada van tornar a dir, vostè, senyor Cruset, vostè va tornar a dir tres vegades 'a canvi de res', tres vegades, i això és molt lleig, perquè sap que és mentida. És com si jo digués aquí que vostè vota a canvi del tres, o del quatre, perquè mai va quedar clar. Oi que és mentida? Oi que vostè mai ha votat a canvi del tres o del quatre? No? És mentida, no? Doncs aleshores deixi de dir aquesta mentida absolutament miserable. I la propera vegada que tornin a penjar que tenen una persona calculant això -que em sembla bastant lleig-, la propera vegada que tornin a calcular les vegades que parlem o no parlem en català o en castellà aquí, doncs imagini's que jo calculés les vegades que vostè vota -això sí, en català, eh?, en un català correctíssim- amb el PP i amb VOX en contra del poble de Catalunya. És lleig, no? Així que faci el favor.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Dit això, entro a la proposició no de llei del Partit Popular. De fet, des d'Esquerra Republicana de Catalunya creiem que és evident que cal respectar els principis d'autonomia municipal. I sent nosaltres un partit que ens ho creiem, un partit profundament municipalista, compartim que no s'ha d'establir, que no s'han d'establir càrregues fiscals inassumibles per a la ciutadania, això sí, però també cal ser curosos amb el compliment dels objectius mediambientals marcats, en aquest cas, per la Comissió Europea, en un context, senyories del Partit Popular, d'emergència climàtica, al qual hem de respondre urgentment. I no em facin parlar, perquè no tinc temps, del que ha passat al País Valencià. També cal remarcar que si ara estem debatent l'entrada en vigor de l'obligatorietat d'aplicar la taxa de residus al cent per cent dels municipis és perquè no s'han fet els deures fins a dia d'avui. De fet, falta molt per a complir els deures. És evident que una taxa municipal, per definició, ha de cobrir el cost del servei i, per tant, també que cal complir amb el principi de que qui genera residus paga. I per una raó o per una altra, els deures que sí, repeteixo, que s'han fet al meu país, que sí que s'han fet a Catalunya, que sí han fet i han pagat els catalans i catalanes, sembla que no s'han fet -de fet, no sembla- no s'han fet a la resta de l'Estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación de la Tasa en relación con los residuos municipales que deben...
«Molt bona tarda a totes i a tots de nou. Permeti'm abans que res, contextualitzar. A l'Estat no s'estan complint de cap manera els objectius marcats per la Comissió Europea en matèria de residus. Dels tres indicadors claus per al 2025 i el 2030 només s'han superat el nivell marcat en matèria de reciclatge d'envasos, segons dades del propi Estat espanyol. Per contra, l'Estat incomplirà els objectius marcats en reciclatge i en quantitat de residus que van a parar als abocadors municipals. Aquest incompliment es produeix perquè no existeix al conjunt de l'Estat una aposta ferma per una política justa, econòmica i socialment en l'àmbit de residus, malgrat que a Catalunya fa anys que sí. Fa anys que s'ha fet aquesta aposta, una aposta que, evidentment, contribueix -i ho fa amb escreix- a millorar les dades del conjunt de l'Estat. De fet, a Catalunya ja fa un parell d'anys que es va celebrar el 25è aniversari, és a dir, dues dècades i mitja de l'inici de la recollida de fracció orgànica de residus. També superen ja els 300 municipis on s'apliquen sistemes d'alta eficiència de recollida de residus, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents o models mixtes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Nosaltres volem dir que estem completament d'acord a favor de qualsevol proposta d'implicació dels serveis públics en la reconstrucció del País Valencià. Nosaltres som els qui creiem en un estat del benestar ben finançat, un estat capaç d'invertir de veritat per adaptar-nos als efectes del canvi climàtic. Som els qui defensem obertament una fiscalitat verda, per exemple, desplegant a Catalunya la llei catalana del canvi climàtic, establint impostos als grans vaixells o impostos, per exemple, al querosè. També som aquells que volem establir un impost a les grans energètiques, que bonifiqui inversions en descarbonització en base a aquesta mateixa llei de canvi climàtic de Catalunya, com hem defensat sempre. Però ja han passat quatre setmanes, 29 dies terribles i el que calen són propostes concretes, amb calendari, amb pressupost. Seguint, doncs, aquesta premissa, nosaltres hem desplegat i ho hem explicat, una bateria de propostes amb molta més profunditat, alguna d'elles ja recollida en el decret del govern i d'altres que seguim exigint i reivindicant. La setmana passada el meu company Jordi Salvador ho feia des d'aquest faristol. Ampliar ajuts als autònoms per sobre dels 5000 euros previstos en el primer Reial decret llei. Incrementar la dotació per reparació d'habitatges per sobre dels 60 000 euros anunciats. Regularitzar persones migrants en situació irregular, víctimes, òbviament, de la DANA. O suspendre l'execució immediata de desnonaments per precari o per impagament de lloguer o de préstec hipotecari en zones òbviament afectades per aquesta catàstrofe.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía, a nivel estatal, del funcionamiento efectivo de la tarjeta sanitaria...
«El que necessita el sistema, a Catalunya i a tot arreu, és un bon finançament que garanteixi que es pot desenvolupar amb garanties i no deixi ningú enrere. I sobretot, polítics que el defensin i vetllin perquè sigui així. VOX insisteix a parlar de recentralització com si fos la solució a tots els mals de tots els dimonis. Però tornar a un sistema centralitzat seria fer un munt de passes enrere i tornar a un model rígid i menys adaptable. Segurament un model rígid i menys adaptable del passat que vostès enyoren profundament. En lloc de mirar cap al passat, el que hem de fer és conjurar-nos a mirar el futur. La Comissió Europea ja treballa en l'Espai europeu de Dades sanitàries, una iniciativa que promou l'intercanvi de dades mèdiques amb tot el continent. Això sí que podria garantir una autèntica interoperabilitat no només entre comunitats, sinó també entre països. És un model que respecta les competències i utilitza estàndards tècnics comuns sense imposar una uniformitat. Entenc que, si volen garantir els drets de tothom a ser atès a tot arreu, aquest model els deu semblar bé. I que jo sàpiga, en cap moment parla de centralitzar res.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía, a nivel estatal, del funcionamiento efectivo de la tarjeta sanitaria...
«Bé, bon dia. Bé, ens trobem davant d'una proposició de llei de VOX que, sota l'excusa de garantir la interoperabilitat de les targetes sanitàries i les històries clíniques, el que fa de nou és el seu clam típic de l'Espanya una, grande y libre. De fet, en aquesta ocasió ha trobat el fil per fer-ho en les targetes sanitàries, com d'altres vegades ho ha fet amb les competències en educació per proposar, dit literalment dins el seu text, 'recentralitzar el sistema de salut de l'Estat'. Aquesta iniciativa no només suposa un retrocés en l'autonomia sanitària, sinó que, per variar, es mira el melic per seguir amb la seva cançoneta i desaprofita aquest espai parlamentari on es podria parlar, per exemple, de les potencialitats de la tecnologia i els avenços que ens pot proporcionar en matèria de salut. I els he de dir una cosa: Cada cop que vostès surtin aquí a cantar la seva cançoneta, sortirem nosaltres a cantar la nostra i ho farem per un tema de compensar. Catalunya ha estat sempre pionera en la gestió de la seva sanitat. Disposem d'un sistema modern, eficient, adaptat a les necessitats dels nostres veïns i veïnes amb una targeta sanitària integrada, que permet accedir a serveis de qualitat i a una xarxa interconnectada dins de tot el territori català. Aquest model ha estat construït sobre la base del coneixement de la realitat local, un factor clau que cap centralització podrà substituir.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Autoridad Administrativa Independiente de Defensa del Cliente...
«Els bancs, els últims anys, han retallat també en infraestructura i serveis. Per exemple, a la circumscripció de Lleida van passar de tenir 199 caixers automàtics a tenir-ne 49, una caiguda del 75 % en 15 anys. De fet, en el conjunt de l'Estat, segons el Banc d'Espanya, en un sol any els caixers automàtics al conjunt de tot l'Estat han caigut un 7,2 %. I si fixem la mirada als municipis més petits, els de menys de 500 habitants, la caiguda ha estat de l'11 %, de 426 a 379 caixers. S'entén quina és la tendència de la banca, oi? Per tant, prenguin d'exemple el projecte de llei enviat des del Parlament de Catalunya redactat pel govern republicà. Des d'Esquerra Republicana es van fer grans passes per avançar en la inclusió financera. Es va treballar i ja és una realitat la posada a disposició de caixers automàtics als centenars de municipis, d'on els bancs n'han anat marxant les darreres dècades, tot i tenir grans beneficis. I és que el problema, quan una oficina tanca, no és només l'afectació als usuaris que es queden sense serveis, sinó que també al darrere deixa reestructuració laboral, provocant acomiadaments col·lectius, baixades de sou i despoblament rural.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«I la compartim de la mateixa manera que vam introduir que l'impost a la banca havia de ser recaptat per les comunitats autònomes, perquè aquesta esmena és nostra, i que ho havia de ser en funció del producte interior brut de les comunitats autònomes, perquè també és nostre. Vist això, per tant, quan el Govern, dilluns a la nit, després d'haver votat les esmenes en la comissió, després que alguns diputats se n'anessin a sopar i per això vam interrompre fins a les 11 i després d'haver votat en clau negativa perquè creiem que no donaríem suport al dictamen, quan el Govern pren l'acord amb Bildu, amb el BNG i amb Esquerra Republicana de Catalunya que existirà aquest reial decret, que el portarà a les Corts i que mirarà de fer tot el possible i, si convé, també els avanço, amb algun tipus d'exempció o bonificació vinculada al procés de descarbonització i vinculada al procés de transició ecològica que requereixen aquestes empreses, el tiraríem endavant. Mirin, en 24 hores en aquesta cambra, en 24 hores en aquest estat, poden passar moltes coses i a vegades poden ser bones i a vegades poden ser dolentes. Però nosaltres tenim molt clar al que ens devem. Ens devem a la nostra gent, ens devem a les classes populars i treballadores de Catalunya i dels Països Catalans. Ens devem al nostre territori, ens devem a la justícia social. Ens devem a la convicció de què la contribució per allò que és públic -i ho recordo perquè tothom que estigui escoltant o veient ho sàpiga- com pensen que paguem escoles, sanitat, hospitals, els carrers, l'enllumenat... D'on pensa que surt tot això, allò que ens fa ciutadans? Surt dels impostos i d'aquí la nostra batalla perquè el nostre país rebi els impostos que li corresponen i tingui la suficiència financera necessària, per a la qualitat de vida de la gent que no és la més afavorida, que no està als consells d'administració i que no es reparteix dividends d'empreses amb 10 000 milions de benefici.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2024, de 5 de noviembre, por el que se adoptan medidas urgentes de respuesta ante los...
«Ara, proposem obligar el manteniment de la plantilla durant 24 mesos després de l'ERTO. Un pla d'ocupació, un pla d'ocupació específic per a les dones, ocupació directa amb tasques de reconstrucció i manteniment. Fer permanents els impostos dels beneficis extraordinaris a energètiques i banca. Hi ha gent que això no ho entén. Demana sempre demana sempre ajudes, ajudes i ajudes i ajudes, i en canvi, no vol pagar mai impostos sobre beneficis. Curiós això. Doncs com ho pagarem doncs? Impost sobre beneficis. I evidentment, aquests beneficis han d'anar..., perfectament poden ser compatibles amb aquelles ajudes a aquells projectes industrials que serveixin a la descarbonització del país i, evidentment, a combatre també el canvi climàtic. I això hi ha qui no ho entén i li encanta barrejar i fer la tinta del calamar. I és una gran hipocresia i una gran roïnesa fer-ho. Fer permanents tots aquests impostos. Revisar figures impositives com l'IVA de luxe i els impostos sobre el transport aeri, i incloure també, -i aquí a vegades també s'obliden alguns- de la zona nord del País Valencià o el sud de Catalunya, o el que és el mateix, el Delta de l'Ebre. Cal, urgeix un pla integral de protecció del Delta de l'Ebre que contempli la gestió dels sediments i la creació de barreres naturals. És urgent i potser arriben tard per a aquesta zona que tant estimo.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los trámites pendientes, plazos y previsiones para la...
«La gestió de la sequera per part de la CHE ens ha quedat gravada a la memòria de la gent del territori de l'Urgell, per la impotència que vam sentir. La nostra pagesia no es mereixia veure tancar el canal d'Urgell d'un dia per l'altre, sense avís ni planificació. Això ens va passar l'any passat, a l'abril del 2023. Sabem que, si ho gestionem des de Catalunya, ho faríem molt millor i amb l'estalvi de les modernitzacions es podria atendre altres necessitats, com per exemple desenvolupar el reg del Priorat i Montsant, que ens permetria ajudar a la supervivència d'una comarca que produeix vins i olis d'altíssima qualitat. I acabo. Les mesures d'estalvi d'aigua s'han d'aplicar als diferents sistemes en funció del dèficit que es preveu en els propers anys i a tots els territoris hi fan falta moltes inversions, perquè realment la pagesia necessita aquestes inversions. Ara, s'ha de fer pensant que si volem relleu generacional, a la pagesia se li ha de donar eines i se li ha de donar recursos. Així doncs, avui m'he permès tornar a posar damunt de la taula la modernització immediata del Canal d'Urgell i reivindicar tota la capacitat de decisió sobre aquest estalvi d'aigua.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los trámites pendientes, plazos y previsiones para la...
«Però avui, en ple segle XXI i en plena revolució tecnològica, aquest regadiu és tan tradicional que subministra aigua a les parcel·les sense pressió, un fet que dificulta la implementació de tecnologies de reg modernes a cada parcel·la. Avui, a 2025 gairebé, en plena crisi climàtica, el principal sistema de reg és per inundació. Tot plegat suposa una eficiència molt baixa, un maneig extremadament costós, una manca flagrant de relleu generacional i un sistema absolutament insostenible. Diputades i diputats, el canal d'Urgell és l'únic canal d'interès general on l'Estat no hi posa ni un euro. I si el posa, encara el fan tornar. L'Estat a Catalunya fa de banc: tot el que el poc que hi posa ho fa tornar en forma de préstec, a diferència d'altres indrets de l'Estat, com ara Navarra, senyor Català, on l'Estat hi posa el 60 %. Així doncs, i vist les perspectives en la disponibilitat de l'aigua a la conca de l'Ebre, i vist també que al meu país ens ho hem de pagar tot, aprofitem aquest debat per exigir i reivindicar que l'estalvi de les modernitzacions a Catalunya es gestionin des de Catalunya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«No em serveix per a res que em digui, senyora vicepresidenta, ja li avanço, que des del Ministeri s'estan dirigint molts recursos i que tenen els millors tècnics treballant-hi. Miri, si els millors ens han portat fins aquí, no em vull ni imaginar on ens portarien els pitjors. El febrer del 2023 a Sant Jaume d'Enveja -vostè hi era, una servidora també- vostè va dir que paralitzaria la proposta d'atermenament, més coneguda per deslinde, però sis mesos després aquest deslinde, aquest atermenament, es va tirar endavant. Això és enganyar els deltaics i les deltaiques. I ells i elles es mereixen, igual que tota la ciutadania per part de part del seu govern, és com a mínim, la veritat: 681 898,65 euros és el que ha costat fer els estudis i treballs tècnics relatius al deslinde del Delta de l'Ebre. I això vol dir que són diners que s'han gastat per recular, per tirar enrere, per recular. És una retirada i aquesta retirada demostra que mai hem tingut intenció de salvar el Delta de l'Ebre. El Delta de l'Ebre necessita fets i el més urgent és aplicar el model holandès. Una draga marina que mobilitzi arena de quilòmetre zero, tal com aquest mateix ministeri va fer en el seu dia al País Valencià. Un model que també contempla el Pla Delta de la Taula de Consens i l'estratègia Delta del Parlament de Catalunya.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de septiembre, General...
«Crec que ho ha esmentat al meu col·lega, el diputat Iñarritu: el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura ha denunciat, efectivament, algunes conductes sobre presumptes maltractaments a les presons espanyoles. Això és així, senyories del PP. I també, segons dades d'Amnistia Internacional i de l'Observatori del Sistema Penal, hi ha preocupació en aquest sentit. Canviar la consideració dels funcionaris podria obstaculitzar encara més les investigacions en aquestes situacions irregulars. Diversos col·lectius de drets humans alerten que aquestes mesures contribueixen a una cultura punitiva extraordinàriament anacrònica, especialment en contextos de privació de llibertat. No és l'objectiu de la presó que entenem des del Grup Republicà, no és el model penitenciari que volem per a una societat del segle XXI. Les presons són espais excepcionals, singularment vigilats i sota un control ben fort. Per dins, això és a càrrec dels funcionaris corresponents i, per fora, a càrrec, com vostès saben, de les forces de seguretat; en el cas de Catalunya, del Cos de Mossos d'Esquadra. En un entorn tancat i vigilat com és una presó, l'augment del poder per als funcionaris de presons reduiria encara més els drets dels presos, inevitablement, de manera inercial, mecànicament, posant-los, vulguin o no, el pres, en una situació de més alta vulnerabilitat. Actualment, la jurisprudència, senyories del PP -ho saben-, ja considera que els funcionaris de presons disposen d'una protecció significativa quan esdevenen atacs i agressions contra ells, i això és considerats un delicte contra l'autoritat. Això és així segons el Codi penal. Això implica que els presos poden ser castigats severament. Per tant, donar un reconeixement afegit com a figures d'autoritat a aquests funcionaris no canvia res de manera substancial. En canvi -en canvi-, és important, aquest nou estatut podria incrementar les condemnes o sancions per qualsevol acte de resistència o desacord per part dels interns. Hem de recordar, a més, senyories del PP, que avui els informes que escriuen els funcionaris ja tenen presumpció sistemàtica de certesa davant la declaració d'un intern. Per tant, no afegeix res de nou tampoc.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de septiembre, General...
«Bona tarda, president, senyories. Hem llegit atentament aquesta proposició de llei del Grup Popular. Planteja un assumpte molt sensible i complicat, que ja hem abordat altres vegades en aquesta cambra. Hem de dir que nosaltres, el Grup d'Esquerra, hi votarem en contra, com hem fet altres vegades. Considerem que és una mesura que vol incidir més en les percepcions del ciutadà que en la realitat; considerem que és una mesura populista i oportunista. En primer lloc, cal recordar que Catalunya i el País Basc tenen assumides les competències en matèria penitenciària i transferits els mitjans i els serveis penitenciaris. Per tant, senyories, la nostra primera reserva és competencial. És inevitable, sobretot, veure-hi una ombra de centralisme i de recentralització també. Nosaltres, com a Esquerra, defensem el model penitenciari català enfocat en la reinserció mitjançant processos d'acompanyament a les persones des d'una perspectiva social per construir una societat més justa, igualitària i segura i, sobretot, amb menys víctimes. Senyories, estem preocupats en aquest sentit -aprofito per dir-ho- per les declaracions del nou conseller de Justícia de la Generalitat, que ha manifestat que ell és partidari de declarar agents d'autoritat als funcionaris de presons. Mai, mai, fins ara, cap conseller de la Generalitat havia traspassat aquesta línia vermella, la qual cosa indica -i ho dic amb pena- un notable desconeixement de les presons de Catalunya per part del senyor Espadaler.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Elementos un poco sobrevenidos a este debate, pero que me parece importante poner en relieve. En primer lugar, daremos apoyo a la enmienda en cuanto a las mutualidades de abogados, que presenta SUMAR. Lo he dicho cuarenta veces, y estaría bien que lo hiciéramos nuestro: cuando alguien presenta una enmienda correcta, se apoya. Daremos apoyo también a la enmienda relacionada con la justicia de proximidad en la ciudad de Barcelona, entre otras cosas, porque en 2006, luego del comentario que se ha hecho al ministro Hereu, en esa época él era alcalde de Barcelona y yo era concejala del Gobierno, así que parte del diseño que se hizo de la justicia de proximidad en Barcelona proviene de Esquerra Republicana de Catalunya, porque es la idea de justicia que tenemos, aquella idea que entiende el territorio, que está adherida al territorio y que, por lo tanto, puede impartir lo que entendemos por justicia. No haré comentarios porque, entre otras cosas, no me queda tiempo, sobre la opinión que tiene mi grupo respecto del Poder Judicial español. Creo que en este momento no corresponde y habrá otros momentos para decir lo que pensamos al respecto, que creo que toda la Cámara lo sabe porque lo hemos dicho en varias ocasiones, y seguramente hay comisiones donde es más oportuno decirlo. Por lo tanto, posicionamiento positivo en cuanto a la ley, también en cuanto a estas enmiendas que he comentado; hemos retirado todas nuestras enmiendas. Nos parecía que debíamos garantizar que los artículos de ese estatuto laminado, que votamos en contra porque era insuficiente, también se cargó todos los aspectos de justicia. Por lo tanto, el único marco normativo que realmente nos vincula es el contenido en los artículos 101 a 108 del Estatuto de Cataluña, que es lo que dispone también los medios materiales y personales. En cuanto a los interinos de la Administración de Justicia, la situación de jueces sustitutos se arregla un poco en esta ley, pero no lo suficiente.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Dicho esto, y previo a esto, había una línea roja de los jueces de Paz. Yo entiendo que muchas veces salgamos aquí a hacer un corte de voz para nuestra gente, para colgarlo en Twitter, y ya está, pero el trabajo parlamentario está muy relacionado con lo que se acaba de decir y con rebatir o estar de acuerdo con lo que dicen los parlamentarios anteriores. Con lo cual, permítanme que no deje pasar que Junts per Catalunya es el único grupo que defendió los juzgados de Paz. Porque llega un momento que tienes que decir: Esto no es verdad. Desde el primer día, Esquerra Republicana tiene clarísimo que los juzgados de Paz son el elemento fundamental para determinar cuál será nuestro voto en esta ley. (El señor Pagès i Massó hace gestos desde el escaño). Sí, sí, no sé si lo he de describir o leer, pero, señor Pagès, en cualquier caso, está equivocado. Lo que ha dicho en esta tribuna es mentira y ya estoy harta, ya estoy harta. No puedo pasar por lo que dicen ustedes y los del PSC. Se acabó. Siete votos valen lo mismo que el nuestro, y no toleraré que la derecha catalana corrija lo que está destrozando a mi país. ¿Ustedes quieren guerra? Tendrán guerra.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, diputados; buenos días, diputadas. Costará poner las cosas en su sitio. Todos los diputados y las diputadas de la Comisión de Justicia que han participado en los distintos debates en esta legislatura respecto de la ley que hoy se trae a aprobación, saben perfectamente que Esquerra Republicana de Catalunya planteó unas cuantas líneas rojas en la aprobación, en la eventual aprobación, de este texto. Primero, se subsumía una trasposición de directiva en un texto donde no tocaba y que estaba relacionada con las acciones colectivas de consumidores y usuarios; la solicitud de que se desenganchara de esta tramitación lo relacionado con las acciones colectivas, para hacer una tramitación un poco más relajada, un poco más técnicamente precisa y un poco más debatida entre los diputados y diputadas de esta Cámara. Porque empieza a ser demasiado habitual que haya que debatir cosas con trascendencia importante en la vida de la gente en dos días: una ponencia, una comisión y, venga, aprobado, como si fuera un paquetito con un lazo. Hay cosas que tienen una relevancia que merecen una reflexión y una ayuda de expertos, que un grupo de siete diputados es capaz de decir que necesita. Necesitamos expertos que nos echen una mano, señores del Gobierno.»