Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
675 declaraciones · página 18 de 23
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«A Junts, ja ho saps, hem lluitat cada pilota fins a l'últim minut per millorar la llei en tot el que ens ha estat possible. I sí, ho hem fet per tu i per totes les persones afectades per l'ELA, però també ho hem fet per 'ecoisme', amb 'c'; una meravellosa forma d'egoisme que ens recorda que demà aquesta malaltia ens pot afectar a qualsevol de nosaltres. Demà, qualsevol de nosaltres o de les nostres persones estimades podria estar en una situació de necessitat. Aquesta llei fa història, aquesta llei fa justícia, aquesta llei és solidària. La Llei ELA ha construït un pont que ara podran travessar els que pateixen altres patologies d'alta complexitat i curs irreversible que estan en situació de gran dependència. Des del primer moment, ha estat clau per a Junts, per a les associacions i per als malalts que això fos així, ho portàvem a la nostra proposició. Quan aquesta llei es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, beneficiarà directament els malalts d'ELA, però també posarà en marxa un compte enrere perquè el Govern espanyol estableixi, via reglament, quines malalties poden ser també beneficiàries de l'aplicació de la llei. Estem parlant de malalties com la Duchenne, la corea de Huntington, estadis molt avançats de l'Alzheimer, del Parkinson i d'altres malalties.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«Gràcies, presidenta, i també als membres de la mesa del Congrés, per haver fet possible aquest canvi d'hora, que ha permès que 37 persones afectades per ELA i més d'un centenar d'acompanyants, familiars i amics, ens puguin estar seguint des de la sala constitucional, molt a prop d'aquí, a part de totes aquelles persones que ens estan seguint en directe. També vull saludar el Mateo, que ens ha fet arribar un email escrit en català -?el Mateo és gallec-; ens ha fet arribar un email des d'A Coruña, que avui li contestaré. A tots els que esteu seguint aquesta sessió, moltes gràcies. Els diputats i diputades d'aquesta Cambra estem sotmesos a la Llei de transparència. Qualsevol ciutadà pot saber què cobrem per la feina que fem; el que no és públic és el sou emocional, el sou emocional que rebrem tots aquells que hem estat treballant en aquesta Llei ELA, que avui serà una realitat. Aquest sou emocional, el vull compartir amb tots els companys de Junts per Catalunya, especialment amb tu, Míriam, i amb els altres diputats i senadors aquí al Congrés, amb l'equip de treball d'aquí de Madrid. Vàrem agafar, la legislatura anterior, el compromís de lluita per una Llei ELA i Junts ha demostrat que compleix la seva paraula. Ho hem fet convertint la primera oportunitat que teníem de presentar una proposició de llei aquesta legislatura en una iniciativa que millorarà la vida de milers de persones. Gràcies, Fundació Catalana d'ELA Miquel Valls, Esther Sellés, Laura González, sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí. Gràcies, ConELA, Fernando Martín, gràcies per fer pinya. Gràcies, molt especialment, Juan Carlos Unzué, per deixar-nos portar la teva samarreta. Fa 36 anys que conec el Juan Carlos, des que era porter del Barça; després va ser entrenador, fins que l'ELA li va fer canviar la banqueta de tècnic, de míster, per una cadira de rodes, per culpa de l'ELA. Míster, ets un exemple per a tots nosaltres.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los principios democráticos que inspiran la acción del Gobierno.
«Senyor Tellado, ja li avanço que moltes de les 55 preguntes que vostè feia són pertinents. I en moltes la resposta és no. No és democràtic el que fa el govern Sánchez. Però també li he de dir que el que ha de fer si té una mínima decència política és girar aquestes 55 preguntes i fer-se-les a vostè mateix. Totes, de la primera a l'última, li explotarien a la cara. Exemples. Li dono exemples, ja que els demana. U: es queixen amb raó que el senyor Sánchez menyspreï aquest Parlament. Però jo li pregunto: no són vostès els que, a les ordres del 'que cada cual haga lo que pueda' del senyor Aznar han boicotejat una llei democràtica com la llei d'amnistia, fins i tot amb una reforma inconstitucional, frontalment inconstitucional, al Senat? Dos, segon exemple que li dono: es queixen amb raó que Sánchez hagi col·locat els exministres Campo i Carmen Calvo al Constitucional i al Consell d'Estat. Tenen tota la raó. Ara bé, com s'atreveixen a queixar-se quan vostès han bloquejat durant cinc anys el govern del poder judicial? Com s'atreveixen a queixar-se quan han col·locat la senyora Espejel -querida Concha-, el senyor Arnaldo i el senyor Macías al Tribunal Constitucional? Com s'atreveixen a queixar-se? Li sonen els noms de Lamela, Andreu, Madrigal, Grinda o García-Castellón, que els deuen la seva carrera i que han demostrat el seu agraïment, per exemple, blanquejant la Kitchen i l'operació Catalunya i practicant una guerra judicial contra l'independentisme català que avergonyeix a tota Europa? Li sonen aquests noms? Com s'atreveixen a queixar-se quan el senyor Cosidó es va deixar en evidència quan va dir que, amb el senyor Marchena de president, 'controlaria la sala segunda por detrás'?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los principios democráticos que inspiran la acción del Gobierno.
«Bona tarda, presidenta, senyories. Primer de tot, avui que és 9 d'octubre vull felicitar els germans valencians i valencianes en la Diada Nacional del País Valencià. Sempre serem al vostre costat. Miri, senyor Pérez, miri, senyor Tellado, el primer que vull dir-li és que coincideixo amb vostè que el govern de Sánchez no és, en cap cas, exemple de virtut democràtica. Si hi ha hagut algun avenç democràtic en aquesta legislatura, ha estat només per la necessitat dels vots dels set diputats de Junts per Catalunya. Que jo ara pugui parlar en català o que vostè hagués pogut fer-ho la setmana passada en gallec, com hagués fet si no menystingués la seva pròpia llengua, o que s'hagi aprovat una llei d'amnistia que impugna radicalment el règim del 78 per continuador del règim del 39, és únicament gràcies a la força dels set diputats de Junts per Catalunya. Senyor Tellado, vostè retreu -retreia la setmana passada- moltes coses al PSOE, però sempre han anat agafats de la mà quan ha calgut: en la dissolució del Parlament i la suspensió de l'autonomia de Catalunya via article 155, un autèntic cop d'estat; a les manifestacions feixistes de societat civil catalana, amb el senyor Illa, per cert, al capdavant; al Parlament europeu en la votació del suplicatori del president Puigdemont; a l'Ajuntament de Barcelona per impedir que Xavier Trias fos alcalde... Sempre, en tots aquests casos, han anat agafats de la mà, socialistes i populars. I fins que els socialistes no han necessitat els nostres vots, els dos han aplaudit per igual la repressió contra l'independentisme. Els dos, populars i socialistes, han escarnit l'exili del president Puigdemont. I els dos han negat l'amnistia que ara s'han hagut d'empassar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«La fragilitat del seu govern i del govern del seu portaveu a Catalunya fa que vostès no tinguin més remei que defensar les polítiques d'habitatge que s'han demostrat un absolut fracàs. I sí, tornaríem a no donar suport a la proposta de modificació de la llei d'arrendaments que va proposar SUMAR. I per què? Perquè, a diferència de vostès, nosaltres votem que sí a aquelles propostes que milloren la vida dels ciutadans de Catalunya, no votem que sí per quedar bé; perquè una habitació no és un habitatge; perquè el 95,5 % dels propietaris que tenen pisos de lloguer són petits propietaris; perquè no votarem que sí a les polítiques que s'estan carregant l'ascensor social i que s'estan carregant la classe mitjana; perquè la llei que pretenen apedaçar, la llei d'habitatge aprovada aquí fa dos anys, lluny de solucionar el problema, l'ha agreujat. L'oferta de lloguer ha caigut en picat i el petit propietari no té cap mena de seguretat jurídica. Perquè d'aquestes polítiques populistes, els qui més se n'estan beneficiant són els fons voltors i les principals víctimes són, com sempre, els més vulnerables. I Barcelona, sota el seu govern, senyor Sánchez, sota el govern socialista, n'és un clar exemple. Tornaríem a no donar suport perquè han d'acabar aquelles polítiques que traspassen tota la responsabilitat que és de l'Administració al propietari privat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Aquesta modificació de la llei que avui hem de prendre en consideració, i que regula les associacions, ens diuen que arriba per posar fi a aquesta situació d'ambigüitat i impunitat. De veritat s'ho creuen? I, mirin, no obstant això, a Junts per Catalunya sabem que no n'hi haurà prou amb què prosperi i amb què acabi publicada al BOE, perquè, més enllà de les seves mancances, la seva aplicació efectiva encara dependrà de com s'interpreti i de com s'implementi; i per experiència amb la llei d'amnistia, sabem que alguns dels que tindran la responsabilitat de fer-ho beuen de la mateixa font que aquestes associacions. Senyories socialistes, no n'hi ha prou amb el redactat d'aquesta iniciativa. No n'hi ha prou amb la seva vehement intervenció d'avui. Tampoc n'hi ha prou per regenerar la democràcia espanyola amb el pla del president Sánchez. Senyories socialistes, necessiten molta més valentia. La tindran? Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Debatimos en este punto la toma en consideración de la propuesta presentada por el Grupo Socialista para dar cumplimiento al cambio legislativo que establecía la disposición adicional séptima de la ley democrática de 2022 para modificar la ley que regula el derecho de asociación para que la apología pública del franquismo sea motivo suficiente para disolver una asociación. Por eso estamos ante un mandato de la Ley 20/2022 de Memoria Democrática, aquella que, como recuerdan, Junts per Catalunya no apoyó por ser insuficiente. Teníamos entonces y tenemos todavía la sensación de que casi cinco décadas después de la muerte del dictador, en materia de memoria democrática, el Estado español continúa legislando de forma acomplejada en el marco de la Transición iniciada en el 78 y teledirigida por el régimen hasta hoy. Fue evidente en la ley de memoria histórica del 2007, que no prohibió explícitamente las asociaciones ni las entidades que reivindicaban el franquismo y que pudieron continuar funcionando.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició presentada pel Grup Socialista per donar compliment al canvi legislatiu que establia la disposició addicional setena de la llei de memòria democràtica del 2022 per modificar la llei que regula el dret d'associació, amb la finalitat que l'apologia pública del franquisme esdevingui motiu suficient per dissoldre una associació. Per tant, ens trobem davant un mandat de la llei 20/2022 de Memòria Democràtica, aquella que, com recorden, Junts per Catalunya no vàrem recolzar per insuficient, perquè teníem llavors i tenim encara la sensació que, gairebé cinc dècades després de la mort del dictador, en matèria de memòria democràtica l'Estat espanyol continua legislant de forma acomplexada en el marc de la Transició iniciada al 78 i teledirigida des del règim fins avui. Fou evident a la llei de memòria històrica de 2007, que no va prohibir explícitament les associacions ni les entitats que reivindicaven el franquisme i que, per tant, van poder continuar funcionant. La llei de memòria democràtica del 2022, per bé que va fer i fa passos respecte a la del 2017, des de Junts pensem que en fa molts menys dels que serien desitjables. A tall d'exemple, entrat el segle XXI es va ser incapaç de definir amb contundència la dictadura franquista com a feixista. Insuficient perquè, malgrat que declarava il·legal el règim i establia la nul·litat de les condemnes i sancions, no contemplava les responsabilitats penals ni patrimonials ni de cap tipus, com tampoc preveia el dret a la restitució dels béns confiscats i espoliats a persones i entitats, com ara els dels ateneus. Una llei, la del 2022, que tampoc revertia el model d'impunitat dels crims franquistes, desemparant el dret a la tutela judicial efectiva. En definitiva, no es va ser ni prou valent ni prou ambiciós per fer els canvis necessaris per forçar els jutges a investigar i a perseguir els crims del franquisme. O, dit d'altra manera, se'n va mantenir la seva impunitat, com s'ha demostrat recentment i ens confirma l'arxivament de la querella per les tortures a Via Laietana dels germans Ferrándiz. Per això mateix no és d'estranyar que el franquisme hagi recobrat alè i continuï campant per la societat espanyola i ocupant les institucions, des del Poder Judicial a l'Exèrcit, sense oblidar els cossos i forces de seguretat de l'Estat, però també, com hem vist fa una estona, ocupant un bon grapat d'escons.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Que no? Mirem les xifres absolutes d'aquest període: 3117 milions d'euros aportats per l'Estat, 2994 milions d'euros per les famílies i, com he dit, 12 000 milions d'euros per la Generalitat. I amb això està tot dit. Tot. Una evidència més de l'acció extractiva de l'Estat a Catalunya fins i tot en aquest cas abusant dels més vulnerables. Una evidència més de la voluntat expressa de l'Estat espanyol de no transferir els recursos fixats fins i tot per llei, fet que agreuja encara més aquesta constant acció nociva de l'Estat espanyol que pels ciutadans de Catalunya, pensin el que pensin, tinguin la ideologia que tinguin. Per tant, que tots aquells grups que sustenten des d'aquest hemicicle el Govern facin la seva feina. No facin perdre tres mil dies més als impulsors d'aquesta iniciativa. Facin la seva feina, respectin les nostres competències, paguin el que els pertoca i no es quedin els recursos dels més vulnerables. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Tres mil días, hace más de tres mil días, más de ocho años que 750 000 personas presentaron esta iniciativa popular en el Congreso de los Diputados. Desde entonces, y a pesar de ser la primera ILP que superó la barrera de las 500 000 firmas, esta Cámara no ha sido capaz de llevar hasta el final; a pesar de ser la primera vez, la Cámara no ha sido capaz de poner esto en tramitación hasta ahora. Todos esos días para estar exactamente dónde estamos hoy, justo al principio de la tramitación. Tres mil días para volver a empezar un trámite que después de hoy la gran mayoría de sus grupos políticos, y sobre todo el actual Gobierno, como ya han hecho anteriormente, no van a tener ningún tipo de interés en impulsar su tramitación para llevarla hasta el final. Tres mil días hasta ahora absolutamente perdidos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«D'acord amb allò establert per la llei, el finançament del sistema de dependència hauria d'anar majoritàriament a càrrec de l'Estat. Ras i curt, ho estableix així la llei. De fet, la llei estableix que en un primer bloc de les prestacions, aquelles que fan referència al nivell mínim de protecció garantit pel sistema, hauria de ser assumit exclusivament, al 100 %, per l'Estat. I del segon bloc de prestacions, aquelles que provenen dels convenis entre l'Estat i les comunitats autònomes, hauria d'anar un 50 % a càrrec de l'Estat i un 50 % a càrrec, en aquest cas a Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Per tant, en conjunt, i insisteixo, així ho estableix la llei, força més d'un 50 % del finançament i, per tant, del cost, hauria d'anar a càrrec de l'Estat. Agafem ara les dades de posada en servei de la llei de dependència des del 2008 fins a l'actualitat. En aquest període s'han invertit 18 000 milions d'euros a Catalunya en el sistema de dependència. Per tant, d'aquests, més de 9000 milions d'euros havien d'haver anat a càrrec de l'Estat. Què ha passat a la pràctica? Doncs que l'Estat, lluny de posar-hi aquests més de 9000 milions d'euros, només n'hi ha aportat 3000 i la Generalitat n'ha hagut d'assumir 12 000. I la resta? Ai, la resta. La resta és la viva imatge de la vergonya de l'Estat. La resta de cost l'han hagut d'assumir les famílies que es veuen afectades per la dependència. Perquè l'incompliment en el finançament es tradueix sempre en pressió mitjançant copagament, perquè un migrat 16 % de l'Estat, en lloc de més del 50 % que hi hauria de posar, acaba obligant un sobreesforç no només a la Generalitat de Catalunya, que també, sinó sobretot també un sobreesforç a les famílies mitjançant la fórmula del copagament. Un copagament que, a més a més, molts anys ha acabat igualant allò que hi posen les famílies, allò que hi posa el propi Estat. El mateix, els mateixos euros aportats per les famílies que els que hi aporta l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Moltes gràcies, presidenta. Tres mil dies. Fa més de tres mil dies, més de vuit anys, que 750 000 persones van presentar aquesta iniciativa popular al Congrés dels Diputats. Des de llavors, i malgrat ser la primera ILP que va superar la barrera de les 500 000 firmes, aquesta Cambra no ha estat capaç de portar fins al final la seva tramitació. Tres mil dies per ser exactament on som avui, just encara al començament de la tramitació. Tres mil dies per tornar a començar un tràmit que després d'avui la gran majoria dels seus grups polítics, i sobretot l'actual Govern, com ja ha fet anteriorment, no tindran cap mena d'interès a impulsar la seva tramitació per portar-la fins al final. Tres mil dies fins ara absolutament perduts. La ILP presentada l'any 2016 i que ha anat saltant successivament de legislatura en legislatura, duu un títol llarg, però pretén una cosa extremadament senzilla: millorar les condicions del copagament de les persones en situació de dependència. Una ILP que té com a objectiu principal fer més justa la participació econòmica de les persones beneficiàries i que sigui molt més equilibrada i adaptada a les necessitats reals de cada persona dependent. Una iniciativa que neix evidentment des de la percepció certa de molta gent que el sistema actual és injust i tot sovint excessiu en aquesta forma de copagament, sobretot per a persones d'edat avançada i amb discapacitat que, curiosament, eren els que el legislador del seu moment volia protegir amb aquesta llei i que, a la pràctica, han sigut els que han quedat més vulnerables amb l'aplicació actual.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En tot cas, Junts per Catalunya tenia molts motius per presentar una esmena a la totalitat, com acabo d'explicar, però no l'hem presentada, senyor ministre, senyors del PP, perquè en el diàleg amb el ponent socialista de la llei -i em consta que també ha succeït amb altres grups amb objeccions semblants, com s'ha explicat aquí- hem arribat a un compromís que, a través de les esmenes parcials, es corregiran algunes d'aquestes discrepàncies. Simplificant molt, es respectarà d'una forma clara les competències de la Generalitat i de les altres administracions competents, es corregirà el concepte de sistema nacional, es reduirà i simplificarà la proposta d'organismes, s'evitarà l'intervencionisme i altres qüestions, moltes altres, que, com dic, s'abordaran en el tràmit de la llei. Per a nosaltres, òbviament, l'alternativa no és votar l'esmena a la totalitat del Partit Popular. L'expedient que té el Partit Popular, des de l'òptica del centralisme de les seves propostes i de la tebiesa amb el tema de la mobilitat sostenible, està clar que a nosaltres no ens inspira cap confiança. Votarem en contra de l'esmena.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, senyor ministre, compareixem per posicionar-nos sobre l'esmena a la totalitat del Grup Popular a la Llei de mobilitat sostenible. El Grup Junts va redactar, també, una esmena a la totalitat d'aquesta llei. La decisió va ser molt ràpida. El text, inclús essent conscient que ja venia del mandat anterior, semblava un text del NO-DO, sincerament. Sota la pàtina d'una llei moderna, modernitzadora, tracta d'un tema d'absoluta actualitat, la mobilitat sostenible; era un text més propi del segle passat. És un projecte d'esperit centralista, és un projecte extraordinàriament intervencionista i té una visió antiga i superada de la mobilitat. És un projecte centralista perquè reforça sobre manera el paper del Govern central. En aquest sentit, no és ni federal ni plurinacional, sinó tot el contrari. Comença per justificar la necessitat que l'Estat tingui una llei de mobilitat per a tot l'Estat, tot i no tenir un títol competencial propi, per acabar parlant d'un sistema nacional de mobilitat. Un sistema nacional de mobilitat no existeix. Hi ha molts sistemes i molts subsistemes de mobilitat: en funció de l'àmbit territorial, en funció del mode de transport, en funció de l'autoritat competent; sense perdre de vista que la major part de la mobilitat és de proximitat, és de casa a la feina, és de casa a l'escola, als serveis. El 83 % dels usuaris del transport ferroviari de tot l'Estat l'any 2023 eren usuaris de Rodalies, de curta i mitja distància. En la curta distància, tant urbana com territorial, també hi ha operadors de transport públic que depenen d'altres administracions responsables de la mobilitat i, òbviament, també privats. No es pot abordar una visió de la mobilitat de dalt a baix. Això ha de ser al revés. Per això hem reclamat sempre que la mobilitat de proximitat s'ha de gestionar des de la proximitat. Això no treu que aquests sistemes i subsistemes estan connectats, i tant; que hi ha d'haver coordinació, és clar que sí, la intermodalitat i la interconnexió ho requereix per complir la missió bàsica d'assegurar aquest transport i fer-ho de forma eficient i també de forma atractiva per a l'usuari.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores del Partit Popular, ja és ben curiós això de vostès. Vostès surten sovint aquí, en aquest faristol, i donen lliçons sobre què cal fer i què no cal fer en un determinat tema, com si fossin els més exemplars, com si la resta de grups no coneguéssim allò que fan habitualment quan el Partit Popular ha governat o governa, com si no sabéssim que quan les coses surten diferents d'allò que vostès es proposen, aquest miratge es trenca i llavors surt la veritable bèstia que porten dintre. Que el poble de Catalunya vota un estatut que a vostès no els agrada? Cap problema, presenten un recurs d'inconstitucionalitat per tal que siguin els seus jutges qui ajustin el redactat a allò que vostès volen. Que el poble de Catalunya vota en un referèndum? Cap problema, vostès treuen la policia al carrer per estovar-nos, apliquen un 155 i destitueixen el Govern de la Generalitat de Catalunya. Que aquest Congrés aprova una llei d'amnistia i vostès no hi estan d'acord i perden la votació? Cap problema, vostès activen de nou el Poder Judicial per usurpar la voluntat legítima d'aquesta Cambra, promovent l'incompliment de la llei. I, com deia, després pretenen sortir aquí a donar lliçons. Doncs no, no cal pas que s'hi esforcin, perquè nosaltres sabem que quan es tracta de Catalunya, la seva catalanofòbia s'olora a quilòmetres de distància.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Però resulta evident que, un cop més, s'ha imposat l'incompliment i avui som aquí perquè les coses no han funcionat com hagués estat desitjable. Un cop més, no s'ha fet bé i es confirma que no n'hi ha prou amb aprovar lleis, sinó que cal implementar-les i assegurar-ne el compliment perquè tinguin l'efecte desitjat pel Legislatiu. I això tant val per la Llei de Creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant, com per l'amnistia. Però centrem-nos en el cas d'avui, perquè no haver-ho fet comporta que milers de víctimes de l'exposició a l'amiant -ja sigui en l'àmbit laboral, en el domèstic o en l'ambiental, com, per exemple, les 43 víctimes de Cerdanyola- continuïn orfes de reparació i de compensació. Ho deia, fa un moment el diputat de Bildu, l'amiant continua entre nosaltres i, en aquest sentit, el Parlament de Catalunya ha promogut diverses iniciatives per promoure la seva retirada de forma segura, perquè no n'hi ha prou amb compensar el dany produït, sinó que cal evitar-ne de nou; no es poden generar més víctimes. Esperem, doncs, que aquesta iniciativa sigui el detonant per donar la resposta correcta, efectiva, suficient i definitiva al patiment de les persones afectades i a les seves famílies.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Bona tarda, representants de les associacions de víctimes de l'amiant, i moltes gràcies per la vostra feina i per la vostra perseverança. Vaig tenir la possibilitat, a l'anterior legislatura, de participar des del Senat en el debat de la tramitació de la Llei 21/2022 per a la Creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant. Certament, una resposta a una demanda justa, que ha tingut un recorregut de més d'una dècada des que es va crear la Ponència en el Parlament basc. Un recorregut traçat, en bona part, per la força de les víctimes i els seus familiars organitzats en aquestes associacions, com les que saludava fa un moment. Fa dos anys, en la tramitació de la llei, Junts per Catalunya vàrem retirar les nostres esmenes amb la finalitat d'afavorir un acord el més ampli possible, un acord ampli per donar resposta a una manca històrica de prevenció per part de l'administració i a la consegüent falta d'empara patida per les víctimes de l'amiant. Semblava, en aquell moment, que havíem fet la part més difícil i que, davant el suport unànime a la llei, el desenvolupament del reglament seria immediat i s'establirien les bases dins dels terminis previstos en la mateixa llei; unes bases àgils i justes, com demanava aquesta iniciativa.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Va ser justament a la reforma de la llei del només sí, fa més d'un any i mig. Un temps perdut, mentre les violències masclistes continuen creixent entre els més joves. I parlant de temps perdut, vull denunciar també la falta de diligència del Govern espanyol en la creació de l'app Cartera Digital Beta de verificació d'edat en l'accés als continguts per a adults. Una app que el govern va dir que tindríem a punt a final d'estiu; doncs ja som a la tardor. El panorama és desolador. Anem perdent el temps, també a l'hora d'habilitar, per exemple, la Comissió Nacional de Mercats i Competència. L'altre dia, la seva presidenta tornava a denunciar la falta d'habilitació legal, de mitjans i de personal per aplicar el reglament europeu centrat a vigilar els intermediaris de serveis digitals per protegir a consumidors, especialment els menors, i actuar contra la desinformació. Demana a les Corts i al govern que habiliti la CNMC, com vàrem demanar nosaltres, deixant clar que aquesta competència de control la volem compartida, la volem poder exercir també des dels organismes autonòmics.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Aquestes modificacions que ara proposen -pregunto- per què no les van incorporar directament en el seu projecte de llei del només sí és sí quan tenien el Ministeri d'Igualtat a les seves mans? Li ho pregunto de veritat, per curiositat, perquè no serem nosaltres, no ho farem, els que critiquem que algú aprofiti la informació que aconseguim en el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere per reformar lleis sense esperar que es tanquin conclusions entre tots els grups. Nosaltres mateixos ho hem fet quan hem presentat, per exemple, esmenes per protegir els menors en l'àmbit digital. Perquè hi ha temes que no poden esperar. Els poso un exemple. Com deia, les nostres esmenes per restringir l'ús problemàtic de la pornografia, que ha disparat els casos d'agressions sexuals entre adolescents; els casos, també aquí, de violència masclista. Va ser en el pacte d'Estat on els experts van alertar de la situació, i Junts no va perdre el temps i va proposar mesures per castigar penalment els responsables de les plataformes de pornografia allotjades a l'Estat espanyol si no complien amb la verificació de l'edat, anant més enllà de les sancions econòmiques que proposa l'aplicació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual. Vàrem demanar, també, control parental en tots els aparells nous, vàrem demanar càstig penal pel deepfake quan serveix per degradar la imatge d'una persona fent servir la intel·ligència artificial per fer continguts audiovisuals, per exemple de pornografia, i no es va acceptar res, absolutament res.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Es va produir una reforma posterior, impulsada pel PSOE, d'aquesta llei del només sí és sí, una reforma que no solucionava el problema de la rebaixa de condemnes, però facilitava la interpretació de la llei als jutges a l'hora d'aplicar el Codi Penal. Una reforma que Unidas Podemos qualifica, en la iniciativa que sotmetem avui a la presa en consideració, com a retrocés per haver reintroduït la violència i la intimidació com a elements a l'hora de tipificar els delictes. No hi estem d'acord. Acotar millor la tipificació dels delictes ajuda a ser més just i no impedeix seguir tenint el consentiment en el centre, tal com estableix el Conveni d'Istanbul, tal com fa la llei del només sí és sí. Però Unidas Podemos segueix sense reconèixer aquesta errada a la primera edició del text i, per justificar-ho, assenyala ara altres factors com a responsables de les reduccions de condemnes que es van produir en els primers mesos de l'aplicació de la llei. Recordin, la ministra Montero va dir que el masclisme d'alguns jutges era responsable de la incorrecta aplicació de la llei, i avui escoltàvem la diputada d'Unidas Podemos també manifestant-se en aquesta línia; però avui ens diuen que la no aplicació homogènia de la llei és culpa de la falta d'especialització de la fiscalia i dels jutges que pretenguin servir en jutjats de violència sobre la dona. Aquesta especialització ajuda, hi ha consens en el pacte, però imputar la falta d'especialització al nyap de la LOGILS és, com a mínim, irresponsable.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Gràcies, presidenta, diputats, diputades. Llegint l'exposició de motius d'aquesta proposició de llei, un pot arribar a la conclusió que la polèmica que va causar la llei del només sí és sí s'ha convertit en una mena de Sant Cristo Gros que Unidas Podemos treu en processó de tant en tant. Una situació que va provocar alguns dels debats més descarnats en la història d'aquesta Cambra. Però impulsar la implementació de la protecció integral de les dones que han patit agressions sexuals no té res a veure amb la polèmica que va acompanyar la LOGILS, la llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual. Recordem-ho, la llei, una bona llei, es va tancar malament, no hi havia transitòria i els jutges van interpretar de manera diferent si havien de revisar-se o no les condemnes dels agressors. Així, uns van aplicar rebaixes i altres ni s'ho van plantejar. Hi va haver errades i una certa supèrbia, si m'ho permeten, a l'hora de defensar-la des del Ministeri d'Igualtat, quan evidentment va produir els famosos efectes no desitjats de reduir condemnes a un bon grapat d'agressors sexuals. Però vostès segueixen anant per aquesta autopista en direcció contrària, tot dient que som els altres els que ens hem equivocat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«I encara menys acceptem lliçons d'uns jutges prevaricadors que es neguen a complir la llei d'amnistia, i colpistes, perquè volen usurpar el lloc del legislador. Moltes gràcies. Buenas tardes, presidenta y señorías. El CNI es una institución clave del Estado y también es una institución ajena al Estado de derecho europeo. La iniciativa del PNV es un progreso en ese sentido, porque, en primer lugar, propone aclarar la responsabilidad política de las actuaciones del CNI imputándola directamente al presidente del Gobierno y mejorando el control parlamentario por la vía de las comisiones de control y también secretos oficiales. En segundo lugar, reforma el control judicial del CNI: el control previo pasaría a ser ejercido por tres magistrados en lugar de uno, que decidirían por acuerdo mutuo, encargados de autorizar, estos magistrados, y de establecer las condiciones de las actuaciones. También se establece un control judicial ex post al que el CNI tendrá que reportar las actuaciones realizadas. Anunciamos ya de entrada nuestro apoyo a la toma de consideración y agradecemos al PNV la persistencia para que todos los espacios del Estado queden sometidos -sobre todo los rincones más oscuros del Estado- al control democrático.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Junts ja ha denunciat en altres ocasions en el passat l'obertura de comportes a les centrals hidroelèctriques per aprofitar el preu disparat de la llum, encara que fos a costa de buidar els pantans. Tenir el control de les centrals hidroelèctriques, per tant, acabaria amb aquests usos injustificables, però hi ha un pas previ -ja ho hem dit- modificar la llei d'aigües escoltant el territori, la gent de les terres que es van afectar fa dècades amb la construcció de les centrals hidroelèctriques. Els veïns d'algunes poblacions afectades recorden encara que per construir aquestes centrals els van prometre una sèrie de condicions que, passats 50, 60 anys, algú ha oblidat. S'han trencat els contractes, s'han trencat els compromisos i han fet pagar la gent del territori el quilowatt hora per sobre del pactat en els acords inicials. Les males decisions, per tant, està clar que acaben perjudicant aigües avall. Fem bé les coses, i fem-les pensant en i amb la gent. Gràcies. Gracias, presidenta. Bien, como decimos en Cataluña, a ver si sacamos algo en claro de esto. Junts está a favor de la creación de una energética pública, con autonomía de gestión, para producir electricidad a través del uso privativo de las aguas y asumiendo la gestión de las concesiones hidroeléctricas finalizadas del dominio público hidráulico. Sí, pero esta empresa pública debe ser catalana y no del Estado. De hecho, tanto la ACA -la Agencia Catalana del Agua- como la energética pública que ya tenemos podrían hacer estas funciones. No queremos, por lo tanto, un organismo estatal que gestione activos catalanes. Ya lo dejamos claro diciéndoselo al PP. La energética pública que se proponía antes por Unidas Podemos y PP, que significa producción energética española de producción empresarial. Rechazamos la proposición de ley del PP y también rechazamos la PNL de SUMAR que presentan hoy, porque no sirve para que Cataluña tenga la gestión pública de las hidroeléctricas catalanas que acaben en concesión. Más bien lo contrario, sirve para que una empresa pública española recentralice la gestión de nuestros recursos hídricos. No decimos nada que no esté en nuestro programa. La Generalitat de Catalunya debe ser el gestor de las principales infraestructuras de titularidad estatal de transporte y comunicaciones en Cataluña. Por ello, queremos el cambio de titularidad de aeropuertos, puertos, ferrocarriles, carreteras y, por supuesto, de las infraestructuras hidráulicas y de abastecimiento de agua.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Volem que el Govern espanyol delegui a la Generalitat les competències hídriques plenes en tot l'àmbit territorial de Catalunya, inclòs el tram català de l'Ebre. Per això necessitem una nova llei d'aigües que serveixi també per determinar el règim jurídic de les aigües costaneres i continentals. Perquè aquí no només està en joc l'energia, sinó el bé, cada cop més escàs, de l'aigua. A la seva proposició no de llei proposen que les comunitats autònomes puguin accedir a l'ús de l'aigua prèvia autorització de l'Estat. Nosaltres anem molt més enllà. En volem la gestió integral. La titularitat. Anem també més enllà de l'esmena que ha proposat el BNG. Denuncien -i aquí sí que hi estaríem d'acord- la lentitud de les tramitacions per la reversió al domini públic de les concessions o la falta de transparència en les extensions d'algunes d'elles. Som conscients que forma part de la situació de domini d'un oligopoli que té el 90 % del mercat elèctric espanyol, tres empreses que són pràcticament intocables, entre d'altres coses, perquè quan hi ha males praxis, acostumen a fer-les al límit del que permet la llei.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Gràcies, presidenta. Com diem a Catalunya, anem a treure'n l'aigua clara. Junts està a favor de la creació d'una energètica pública amb autonomia de gestió per produir electricitat a través de l'ús privatiu de les aigües i assumint la gestió de les concessions hidroelèctriques finalitzades del domini públic hidràulic. Sí, però aquesta empresa pública ha de ser catalana, no de l'Estat. De fet, tant l'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua, com l'energètica -nosaltres ja en tenim una d'energètica pública- podrien fer aquestes funcions. No volem, per tant, un organisme estatal que gestioni actius catalans. Ja ho vàrem deixar clar dient no a E.P.E., l'energètica pública que a la legislatura anterior proposava Unidas Podemos, E.P.E., que ve de Producción Energética Española Entidad Pública Empresarial. Així es deia. Vàrem rebutjar la proposició de llei de E.P.E. i també rebutgem la PNL de SUMAR, la que presenten avui, perquè no serveix perquè Catalunya tingui la gestió pública de les hidroelèctriques catalanes, que acabin en concessió, ans al contrari, serveix perquè una empresa pública espanyola recentralitzi la gestió dels nostres recursos hídrics. No diem res que no portem en programa. La Generalitat de Catalunya ha de ser el gestor de les principals infraestructures de titularitat estatals de transport i comunicacions a Catalunya. I per això volem el canvi de titularitat d'aeroports, ports, ferrocarrils, carreteres i per descomptat de les infraestructures hidràuliques i d'abastament d'aigua.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«No tinc temps per anar tocant tots els punts amb els quals estem en desacord amb aquesta proposta, només alguns. Primer, Catalunya té competències plenes en habitatge i també en dret civil, en el Codi Civil. Per tant, en matèria de contractació civil i amb els drets reals, fa temps que s'està treballant a Catalunya en una modificació del Codi Civil de Catalunya i, per tant, Junts per Catalunya mai validarem cap llei espanyola que rebaixi competències a Catalunya. Però, és més, aquesta proposta entra en conflicte també amb el recent reglament europeu, que contempla els contractes de lloguers temporals generalment inferiors a dotze mesos, tot i que no exclou tampoc durades més llargues. Vostès se n'inventen sis, no sabem ben bé per què. Creuen de veritat, com proposen, que és una bona idea equiparar el lloguer d'una habitació al d'un habitatge? Junts volem combatre la precarització, no institucionalitzar-la. Vostès troben normal, com proposen, que el llogater pugui cedir i sotsarrendar el pis que ha llogat a una altra persona sense el permís del propietari? És a dir, que el llogater podrà acordar un lloguer d'un immoble que no és seu, i que ja no necessita per viure-hi, a qui ell li doni la gana i el propietari ha de mirar i callar? I que s'hi posi fulles, faltaria dir. Home, per favor, no veuen que això és un abús?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes diputats. S'estan començant a aterrar els efectes de la llei d'habitatge. Les dades, per dir-ho d'una manera delicada, no són gens optimistes i estan començant a aparèixer els nervis. Volem recordar que Junts per Catalunya no vam donar suport a la ley de la vivienda, i els vam advertir, aquí i en el Parlament de Catalunya, un cop i un altre que no era una bona llei, que no millorarien les tremendes dificultats que tenen els nostres joves ni les nostres famílies per accedir a un habitatge, vam advertir-los que provocaria una enorme inseguretat jurídica, que es traslladava la responsabilitat de les polítiques públiques als arrendadors, que es reduiria l'oferta i acabarien augmentant els preus del lloguer, fent-los encara més inaccessibles. I ara, fa poc, acabem de conèixer que el darrer any a Catalunya s'ha reduït un 31 % l'oferta de pisos de lloguer. Repeteixo, un 31 % s'ha reduït l'oferta de pisos de lloguer a Catalunya. Junts per Catalunya estem molt preocupats per donar solució a l'emergència de l'habitatge que estem vivint. A Catalunya és un drama trobar habitatge assequible, els joves estan vivint una tortura per poder emancipar-se. Hem d'abandonar aquestes polítiques erràtiques que l'únic que provoquen és demonitzar el privat, i el fet que anem de mal en pitjor no és que ho diguem nosaltres, no és que ho digui Junts, és que qualsevol persona que es posi a buscar un pis ho veu. La van liar amb la llei de l'habitatge i ara ho volen emmascarar amb la llei d'arrendaments urbans. Han de deixar de donar esperança amb propostes de reformes i més reformes, totes molt mal articulades. Fins i tot dubtem que hagin estat redactades pels membres d'aquí, de qualsevol grup dels proposants, les propostes, com la d'avui, que només empitjoren la situació dels que estan intentant trobar un pis de lloguer, s'està provocant una enorme frustració. Estan provocant una enorme frustració entre la ciutadania amb propostes populistes que els dona esperança, però que, a la fi, acaben provocant que cada cop hi hagi menys pisos de lloguer i que siguin més cars.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Moltes gràcies, presidenta. No és cap secret que si Espanya excel·leix en alguna cosa és en això de les conductes o actuacions tramposes. Per això no ens sorprenen gens ni mica pràctiques com la que es porten a debat avui en aquesta proposició no de llei. Com s'explica si no que l'economia submergida, el mercat negre, l'estraperlo, el frau, el blanqueig de capitals, les portes giratòries, els tràfics d'influències i les novel·les picaresques siguin un signe d'identitat i un tret distintiu de la seva manera de ser espanyola? S'imaginen quina seria la realitat de l'Estat espanyol si no formés part de la Comunitat Econòmica Europea, la qual ha atenuat amb la seva tutela unes pràctiques que, malgrat tot, continuen regint la vida, l'economia i també la política espanyola? Per exemple, mentre Espanya està a la cua de la Unió Europea en percentatge d'ocupació i tenen l'atur juvenil més alt de tot Europa, és complicadíssim trobar treballadors per moltes empreses o autònoms que en busquen, fet que es ratifica amb els indicadors d'economia submergida que apunten que a l'Estat espanyol aquesta, l'economia submergida, representa entre el 18 i el 24 % del producte interior brut. I és que a Espanya són els reis de la picaresca. A Catalunya sabem millor que ningú com les gasten vostès, perquè això de la reduflació, de donar d'amagat menys producte i servei pel mateix preu, volent fer creure que tot segueix igual de bé, no els sembla el mateix que l'Estat espanyol fa als catalans fent-nos pagar cada any els mateixos o més impostos a canvi d'una prestació de serveis cada vegada més i més deficient? I, a més a més, no els sembla inversemblant que siguin vostès, els del PSOE, el mateix grup del Govern, que instin el propi Govern a tirar endavant mesures per lluitar contra la reduflació, mesures que haurien de ser, per òbvies, fetes d'ofici pel Govern? És a dir, un mateix demanant-se a ell mateix fer el que se suposa que ha de fer per si mateix un Govern. I, és més, no els sembla inversemblant demanar l'opinió d'aquest hemicicle quan fa quatre dies el propi president del Govern afirmava que seguiria governant el país amb o sense el concurs d'aquest Parlament, com si tingués majoria absoluta en aquest Congrés, com si tot i viure en una democràcia parlamentària, ell, el president, estigués per sobre de tot i de tothom?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento de Edmundo González Urrutia como ganador de las...
«Podríem saber què està fent el Govern espanyol del PSOE, el govern que s'ha considerat a si mateix el govern més progressista de la història, per garantir els drets polítics del molt honorable president Carles Puigdemont? Quin tipus de protecció ofereix als dissidents polítics catalans, si el president Carles Puigdemont es veu forçat a viure a l'exili per poder-se defensar judicialment davant de tribunals imparcials que són a Europa? Espanya arrossega un dèficit democràtic absolutament escandalós. On és la protecció de l'Estat contra la prevaricació dels jutges que fan política a cop de sentència, que defensen la unitat d'Espanya per sobre de la justícia i que es neguen de forma indecent a aplicar la llei d'amnistia, com acabem de veure avui mateix amb l'estrambòtica i moral resolució de Llarena? Saben on és la protecció ara d'aquest Estat? Enlloc, no és enlloc. A veure si ho hem entès bé. El Govern espanyol, que no és capaç de garantir el respecte pels drets dels líders polítics independentistes catalans, pretén ara donar lliçons i defensar els drets dels líders dissidents veneçolans? Vaja, hipocresia, com a mínim; segur que insult a la intel·ligència.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Una altra proposta que els hi posem sobre la taula, no una proposta retòrica, sinó una proposta realista, és reforçar el dret fonamental dels residents a lexterior al vot, al sufragi actiu. Podríem recollir la proposta de la diputada Mariona Illamola i impulsar el vot electrònic per als residents a l'exterior perquè, ara mateix, molt pocs d'aquests residents a l'exterior s'atreveixen a fer front a la burocràcia electoral i molts menys encara aconsegueixen que el seu vot sigui escrutat. Com s'ha demostrat, el que no s'aconseguia amb el vot pregat tampoc s'ha aconseguit amb el vot delegat. A les passades eleccions catalanes, per posar un exemple, només el 7 % dels residents a l'exterior van aconseguir votar i d'aquest 7 % dels vots hi ha països que a la pràctica totalitat d'aquests vots, dels vots emesos, van ser declarats inescrutables. Per tant, vot electrònic és una altra proposta que considerem molt menys retòrica i molt més realista a l'hora de reformar la Llei Orgànica del Règim Electoral. Finalment, per donar garanties i facilitar la transparència en els processos electorals, els proposem també reformar el règim electoral amb propostes que ja hem plantejat, per exemple, eliminar el dia de reflexió, millorar el vot per correu i facilitar el secret del vot a les persones amb discapacitat visual, ampliar terminis electorals i agilitzar notificacions, reformular el règim electoral municipal, incloses les mocions de censura municipals.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Segona qüestió, senyors del PP, ja que tenen tantes ganes de derogar articles; senyors del PSOE, ja que arreu de les famoses cartes del senyor Pedro Sánchez han conclòs que cal impulsar un pla de regeneració democràtica, els proposem des de Junts per Catalunya derogar l'article 6.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral, una de les normes de l''a por ellos' que permet a la Junta Electoral Central, un dels òrgans de l''a por ellos', declarar la inelegibilitat sobrevinguda a persones no condemnades per sentència ferma per delictes que van des de la rebel·lió o el terrorisme, però també fins a delictes com la desobediència o altres de menor importància. Una mostra que no només la Veneçuela de Maduro, sinó també l'Espanya de Marchena, Llarena i de la Junta Electoral, persegueix, empresona i força a l'exili dels líders polítics, sobretot si es tracta de líders polítics democràtics. Proposem derogar l'article 6.2, una arma de destrucció massiva de la presumpció d'innocència i dels drets polítics en mans dels jutges, una plantilla basca, contrària als principis bàsics de l'Estat democràtic que també es va aplicar als representants polítics catalans, com per exemple, al president Joaquim Torra.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Bona tarda, boa tarde, arratsalde on. Buenas tardes, presidenta. Bona tarda, boa tarde, arratsalde on, buenas tardes, presidenta, senyories. Aquest punt amb el qual avui obrim el període de sessions és un exemple de l'excés de retòrica que domina en aquest hemicicle. La proposta de llei presentada no interessa a ningú, com s'ha demostrat amb la intervenció de la diputada que l'havia de defensar, que pràcticament no n'ha parlat. La proposició, certament, apel·la al requeriment europeu d'establir uns principis comuns en les regulacions electorals dels Vint-i-set Estats de la Unió, uns principis que, segons el PP, l'article 222 de la LOREG, que pretén derogar amb aquesta proposició, vindria a qüestionar. No obstant això, aquesta proposició de llei és retòrica nua i crua, perquè apel·la a la transparència i a l'accés a la informació, però, en realitat, és el de sempre: nacionalisme espanyol i res més. El problema no és l'article 222. L'article 222 potser sí que és un arranjament de circumstàncies, fins i tot m'atreviria a dir que és una mala solució, però s'explica per l'absurditat de la circumscripció electoral única a les eleccions europees, una circumscripció única pensada només per apagar la veu a Europa de les nacions històriques basca, gallega i catalana. Per això, des de Junts per Catalunya, ras i curt, defensem una circumscripció europea per Catalunya. Com no ens cansem de recordar, i així consta en l'acord de Brussel·les signat el novembre passat, Catalunya és una antiga nació europea que ha participat en totes les etapes de la seva història, fent aportacions al progrés polític, social i econòmic dels europeus. Per això, l'independentisme català mira a Europa i reivindica el dret d'autodeterminar-se i esdevenir un Estat més de la Unió. Per això, l'independentisme català ha portat i portarà a Europa la seva batalla, com hem fet amb la insòlita repressió judicial dels darrers anys o com hem fet amb l'amnistia, perquè la nostra batalla és profundament europea, perquè és una batalla de drets i llibertats.»