Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.714 declaraciones · página 19 de 158
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Gràcies. Buenas tardes, presidente, señorías. Este real decreto responde a una necesidad clara, concreta y urgente, que es, como se ha dicho, garantizar la sostenibilidad económica de la corporación RTVE ante la incertidumbre suscitada por litigios y por la interpretación y el ocasional cambio de doctrina tributaria, que pueden dejar ciertos impuestos soportados por RTVE sin deducción. Señor ministro, si no se trata esta situación, como ha dicho usted, se pone en riesgo el equilibrio patrimonial de la corporación y, por consiguiente, la continuidad del servicio público que presta. No será por nosotros que esto no salga adelante. Tenemos claro el servicio que prestan RTVE y sus profesionales. Recordamos también el importante centro de producción de San Cugat, en Cataluña y el canal La 2 Cat, importante para divulgar la lengua catalana, más todavía, señoras y señores, donde predominan las noticias falsas y la posverdad. Tres puntos harán que nuestro grupo vote a favor de este real decreto. En primer lugar, la defensa del servicio público y la pluralidad. La medida preserva la existencia de un medio público importante, capaz de garantizar la pluralidad de la información, espacios culturales y contenidos en todas las lenguas oficiales. En Cataluña sabemos bien de la importancia de tener un espacio mediático que reconozca y haga visible nuestra lengua y nuestra realidad. Una corporación económicamente saneada es también una garantía de que estas realidades no quedarán relegadas por criterios mercantiles. En segundo lugar, señor ministro, votaremos a favor por la seguridad jurídica y la previsibilidad financiera. La inclusión de un mecanismo de compensación ante circunstancias sobrevenidas, como sentencias o resoluciones que alteran la deducción de impuestos, aporta previsibilidad contable y evita que la gestión ordinaria deba cargar con riesgos extemporáneos, que no dependen de la actividad normal de la corporación. Esto facilitará una gestión más eficiente y evitará tensiones en la plantilla y en la programación. Y, en tercer lugar, señorías, votaremos a favor porque entendemos que es una medida proporcional y adecuada y que llega en un momento urgente.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Apel·lo directament a la senyoria socialistes perquè són responsables d'això i apel·lo, a més a més, els representants del socialisme català que s'asseuen en aquesta cambra. Vull recordar que el Partit Socialista a Catalunya ostenta la presidència de la Generalitat en la persona del molt honorable Salvador Illa. Per tant, senyories socialistes, toca espavilarse, perquè vostès són responsables tant de la Corporació Radiotelevisión Española com de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que depèn del Govern de Catalunya. No s'hi val, senyories socialistes, posarse de perfil. Senyor ministre, votarem a favor d'aquest decret, però també li dic, amb exigències clares de control parlamentari rigorós, màxima transparència en la comptabilització i en els mecanismes de transparència pressupostària i garantia que els recursos assignats siguin efectivament destinats a preservar el servei públic, la qualitat informativa i els drets laborals de la magnífica plantilla de la Corporació. Toca garantir l'estabilitat immediata de Radiotelevisió Espanyola i guanyar temps, però, atenció, per treballar solucions estructurals, senyor ministre, per anar una mica més enllà, per no haver de fer més reals decrets que improvisen el que podem anomenar pedaços. Així mateix, reitero, ho torno a dir, exigim que aquestes mesures que ara adoptarem aquí tinguin un reflex i un complement en les polítiques que depenen dels mitjans de les comunitats autònomes i del món local, singularment pel que fa al grup republicà, TV3 i Catalunya Ràdio. Aquesta és una visió lògica d'un estat compost on tan important és el que fa l'administració central, senyor ministre, com el que fan les administracions autonòmiques.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Entenem que el Govern, en aquest cas, ha utilitzat un instrument d'urgència, el decret llei, que sempre és un instrument discutible, perquè calia actuar abans de l'aprovació de comptes el primer semestre de l'any 2026 i perquè l'absència d'aquella cobertura hauria comportat un perjudici greu per al servei públic. No obstant, senyor ministre, seguirem vigilants perquè les mesures adoptades siguin proporcionals i no esdevinguin una porta oberta per a intervencions que minvin l'autonomia editorial i la independència d'aquest servei públic. Però, atenció, senyories, especialment senyories del PSOE, seria bo que es busqués una solució generalitzable també per a altres mitjans de caràcter anomenats autonòmics o local. Reclamem amb fermesa que aquesta mesura també s'adopti per a aquells casos en què mitjans autonòmics o locals tenen dificultats similars. En particular, senyor ministre, parlo dels mitjans que depenen de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, singularment, TV3 i Catalunya Ràdio, que reflecteixen també la nostra realitat i són un mitjà robust. Els mitjans TV3 i Catalunya Ràdio tenen també costos derivats de decisions tributàries o judicials sobrevingudes. I, per tant, estan en un problema que podríem dir equivalent. TV3 i Catalunya Ràdio són institucions fonamentals per a la llengua, la cultura i la informació pròpia de la nostra nació. La seva estabilitat financera no és només una qüestió tècnica. És una garantia perquè la ciutadania tingui accés a continguts de qualitat en català, a informació de proximitat i a espais que promoguin el debat públic i la cohesió social. El paper que fa TV3 o Catalunya Ràdio no és un paper afegit o sobrevingut. És un mitjà que articula la conversa social a Catalunya i, per tant, demanem, senyor ministre, que aquesta mesura sigui també contemplable en altres àmbits. I demanem des d'aquí també que la Generalitat i les administracions corresponents treballin amb el Govern de l'Estat i amb els agents implicats per establir mecanismes de compensació i protecció similars als que aprovarem avui, o que intentarem aprovar.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Bona tarda, president. Senyories. Aquest reial decret respon a una necessitat clara, concreta i urgent, que és, com s'ha dit, garantir la sostenibilitat econòmica de la corporació RTVE, davant la incertesa generada per litigis i per la interpretació i ocasional canvi de doctrina tributària que poden deixar determinats impostos suportats per Radiotelevisió Espanyola, sense deducció. Aquesta situació, senyor ministre, si no es tracta, com vostè ha dit, posa en risc l'equilibri patrimonial de la corporació i, en conseqüència, la continuïtat del servei públic que presta. No serà per nosaltres que això no tiri endavant. Tenim clar el servei que presta Radiotelevisió Espanyola i els seus professionals. Recordem també el centre de producció, important, de Sant Cugat a Catalunya i el canal La 2 Cat, important també per a la difusió de la llengua catalana. Bo i més senyories, en un moment en què hi ha una gran preeminència de les notícies falses i les postveritats. Tres punts faran que el nostre grup voti a favor d'aquest reial decret. En primer lloc, la defensa del servei públic i la pluralitat. La mesura preserva l'existència d'un mitjà públic important, capaç de garantir pluralitat d'informació, espais culturals i continguts en totes les llengües oficials. A Catalunya sabem bé la importància d'un espai mediàtic que reconegui i faci visible la nostra llengua i la nostra realitat. Una corporació econòmicament sanejada és també una garantia que aquestes realitats no quedaran relegades per criteris mercantils. En segon lloc, senyor ministre, votarem a favor per la seguretat jurídica i la previsibilitat financera. La inclusió d'un mecanisme de compensació davant circumstàncies sobrevingudes, com sentències o resolucions que alteren la deducció d'impostos, aporta previsibilitat comptable i evita que la gestió ordinària hagi de carregar amb riscos extemporanis que no depenen de l'activitat normal de la corporació. Això facilitarà una gestió més eficient i evitarà tensions en la plantilla i en la programació. I en tercer lloc, senyories, votarem a favor perquè entenem que és una mesura proporcional i adequada i que arriba en un moment urgent.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Señor ministro, a pesar de todo, hoy votaremos a favor, pero lo haremos, obviamente, sin ningún triunfalismo y sin ninguna satisfacción. De hecho, lo hacemos enfadados, porque este voto no resuelve el problema de fondo. Lo que hay que hacer es cambiar el modelo, hay que dejar atrás una arquitectura financiera basada en la desconfianza hacia los territorios y, sobre todo, sustituirla por un sistema que haga todo lo contrario: que garantice recursos suficientes y capacidad real de decisión. Porque nada de lo que hemos denunciado hoy ha de dejar de ser cierto. Cataluña -vuelvo a ello?- sigue estando infrafinanciada. Los compromisos, señor ministro, siguen sin cumplirse al ritmo que corresponde y la confianza sigue ahí estropeada. España lo sabe. La confianza no es algo que se pida., la confianza se construye y se hace de una forma muy fácil: cumpliendo acuerdos, respetando la palabra que se ha dado y convirtiendo más anuncios en decisiones firmes. Y aún hoy queda mucho trabajo por hacer. Nosotros no vamos a votar a favor porque pensamos que el Gobierno del Estado ya ha cumplido, ni muchísimo menos, ni porque, como he dicho antes, haya desaparecido nuestro malestar o nuestra indignación; al contrario, nosotros seguimos exigiendo el cumplimiento de todos y cada uno de los compromisos pendientes. Y seguimos reclamando que se resuelvan las muchas carpetas que quedan abiertas con Esquerra Republicana que afectan a Cataluña. Entre ellas, una de las que ya no puede seguir abierta es el Fondo de Liquidez Autonómica. El FLA, señor ministro, nació como un instrumento extraordinario -algún día nos lo explicaron así?-. En consecuencia, como era un mecanismo extraordinario que aún hoy tenemos aquí, no puede erigirse en una forma permanente de dependencia financiera. No puede ser. Es una carpeta que tiene que cerrarse y se tiene que cerrar ya, como se tienen que cumplir el resto de los acuerdos. Porque Cataluña necesita recursos propios y, sobre todo, más capacidad de decisión. Y también respeto institucional. Nosotros siempre adoptamos las decisiones pensando en las personas a las que representamos, los catalanes y las catalanas, en aquello que es útil para el país. No pensamos en los titulares ni en cálculos a corto plazo, que acaban explotando siempre a la cara. Por eso nuestro voto hoy será favorable. Pero se lo aconsejo, señor ministro, no lo interprete como un aval. Es un voto no de conformidad, porque el diagnóstico sigue siendo exactamente el mismo y -acabo, presidenta?- Cataluña necesita más recursos y mucha más capacidad de decisión. Necesitamos ya un nuevo modelo de financiación. Y cuando digo ya, quiero decir para antes de ayer. Vamos muy tarde, señor ministro. Hace falta que acaben las lógicas de la austeridad que han condicionado durante demasiados años el autogobierno y un Gobierno del Estado que cumpla con lo que acuerda. Nosotros, señor ministro, seguiremos exigiendo, seguiremos negociando, seguiremos denunciando siempre los incumplimientos, pero, sobre todo, seguiremos defendiendo a Cataluña con la misma firmeza de siempre. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Una concentración de recursos en manos del Estado mientras, sí, son los territorios, las comunidades autónomas y los ayuntamientos quienes asumen buena parte -buena parte?- de los servicios públicos. Un modelo construido sobre una lógica aplastante de austeridad que limita la capacidad de gobernar de aquellos que están más cerca de los ciudadanos, de aquellos que conocen los problemas, de aquellos y aquellas que conocen las deficiencias, que conocen los problemas, las preocupaciones, las desilusiones y -por qué no decirlo también?- las esperanzas de sus gentes. Y este modelo, señor ministro, tiene que acabar de una vez por todas. Cataluña, no es una sorpresa -sigue al lado de otros territorios, ¿eh??-, sigue hoy infrafinanciada. Continúa aportando más de lo que recibe, mucho más de lo que recibe, y sigue sosteniendo servicios esenciales con un margen de actuación absolutamente insuficiente. Y eso no es solo una injusticia financiera. Eso, si me lo permiten, es un límite permanente de la capacidad de hacer política que sea útil. Repito: es un límite permanente de la capacidad de hacer política útil. Por eso en Esquerra Republicana defendemos otro modelo. Un modelo en el que los recursos sí que acompañan a las competencias. Un modelo en el que quien presta los servicios públicos tenga también la capacidad de financiarlos -y vuelvo?-, de financiarlos de manera digna, porque más autonomía financiera no es ningún privilegio. No es ningún privilegio, es una condición indispensable para que los servicios públicos puedan funcionar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I acabo, presidenta. Catalunya necessita més recursos i molta més capacitat de decisió. Necessitem ja un nou model de finançament. I quan dic ja vull dir per abans d'ahir, per abans d'ahir. Anem molt tard, ministre. Necessitem que s'acabin les lògiques d'austeritat que han condicionat durant massa anys l'autogovern. I un govern de l'Estat que compleixi allò que acorda. Nosaltres, ministre, continuarem exigint, continuarem negociant, continuarem denunciant sempre els incompliments, però sobretot, continuarem defensant Catalunya amb la mateixa fermesa que sempre. Res més. Moltes gràcies. Diputadas, diputados, muy buenos días. Gracias, presidenta. Señor ministro, permítame empezar con una afirmación. Este debate que estamos celebrando esta mañana no es un debate sobre unas décimas de déficit. Este es, sobre todo, un debate sobre quién tiene la capacidad de dar respuesta a los problemas de los ciudadanos y de las ciudadanas. Es un debate acerca de quién dispone de los recursos. Es un debate sobre quién puede gobernar. Es, en definitiva, un debate sobre quién puede ejercer su responsabilidad y estas responsabilidades ejercerlas con dignidad y solvencia. Porque hoy, señoras y señores diputados, no discutimos solo una cifra -o no solo una cifra?-, hoy discutimos quién podrá construir más vivienda pública. Hoy también estamos discutiendo quién p?odrá reforzar o muscular la sanidad pública. Hoy hablamos de quién podrá invertir en educación o de quién podrá mejorar cercanías. Es decir, quién va a tener las herramientas para mejorar la vida de la gente. Porque de eso debe ir la política, ¿no? Al menos aquí estamos unos cuantos que la entendemos así. De eso debe ir la política, de mejorar la vida de la gente. Y hay debates que se presentan como si fueran estrictamente técnicos, pero este -repito?- es, sobre todo, un debate profundamente político, profundamente político. Lo es porque habla de poder -sí, habla de poder?-. Lo es porque habla de recursos. Y habla también de la capacidad de las instituciones para dar respuesta -me voy a hacer pesada con esto, ¿eh?, pero creo que es importante?- a la ciudadanía-. Pero también de la capacidad de las instituciones no solo para dar respuesta a la ciudadanía, sino para hacer ver o entrever que la política sirve o juega a favor de los ciudadanos y de las ciudadanas. Y aquí es donde estriba el verdadero problema. Porque no es que el reparto sea insuficiente, que lo es, señor ministro ?-quiero pensar que usted lo sabe-, es que responde a un modelo que hace demasiado tiempo ya que no funciona. Eso también lo sabe, y si no lo sabe la hemos cagado, porque vamos fatal, ¿eh? Vamos fatal.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Senyor ministre, malgrat tot, miri, avui votarem a favor. Però ho farem, òbviament, sense cap triomfalisme i sense cap satisfacció. De fet, ho fem emprenyats, perquè aquest vot no resol el problema de fons, perquè el que cal és canviar el model. El que cal és deixar enrere una arquitectura financera basada en la desconfiança cap als territoris i, sobretot, substituirla per un sistema que faci tot el contrari, que garanteixi recursos suficients i capacitat real de decisió. Perquè res del que hem denunciat avui ha deixat de ser cert. Catalunya -hi torno- continua estant infrafinançada. Els compromisos, senyor ministre, continuen sense complirse al ritme que els correspon i la confiança continua malmesa. I miri vostè, senyor España, això ho sap. La confiança no es demana. La confiança es construeix. Es construeix d'una manera molt fàcil, complint acords, respectant la paraula donada i convertint anuncis, mers anuncis, en decisions fermes. I encara avui queda molta feina per fer. Nosaltres no votarem a favor perquè pensem que el Govern de l'Estat ja ha complert, ni molt menys, ni perquè, com he dit abans, hagi desaparegut com per art d'encantament el nostre malestar i la nostra indignació, al contrari. Nosaltres continuem exigint el compliment de tots i cadascun dels compromisos pendents. I continuem reclamant que es resolguin les moltes carpetes obertes amb Esquerra Republicana que afecten a Catalunya, entre elles una de les que ja no pot continuar eternament oberta, que és el fons de liquiditat autonòmica. Perquè el FLA, senyor ministre, va néixer com un mecanisme extraordinari, o això algun dia ens van explicar. I, en conseqüència, com que és un mecanisme o era un mecanisme extraordinari -que encara avui el tenim aquí perpetuat- doncs no pot convertirse, no pot esdevenir en una forma permanent de dependència financera, no pot. I també aquesta carpeta s'ha de tancar i s'ha de tancar ja, com s'han de complir la resta dels acords, perquè Catalunya necessita recursos propis i, sobretot, necessita més capacitat de decisió i també respecte institucional. Nosaltres sempre, sempre prenem les decisions pensant en la gent que representem, que són els catalans i les catalanes, pensant en allò que és útil pel país, no pensant en titulars ni amb càlculs a curt termini, que acaben explotant sempre a la cara. Per això avui el nostre vot serà favorable. Però li aconsello, senyor ministre, que no ho interpreti com un aval. És un vot de responsabilitat, no de conformitat, perquè el diagnòstic continua sent exactament el mateix.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un model que continua concentrant els recursos en mans de l'Estat, mentre sí que són els territoris, són les comunitats autònomes i els ajuntaments els que assumeixen bona part dels serveis públics. Un model construït sobre una lògica aplastant d'austeritat, que limita la capacitat de governar d'aquells que són més a prop dels ciutadans, d'aquells que coneixen les problemàtiques, d'aquells i aquelles que coneixen les deficiències, que coneixen, els neguits, les il·lusions i, per què no dirho també?, les esperances de la seva gent. I aquest model, senyor ministre, s'ha d'acabar d'una vegada per totes. Catalunya, no és cap sorpresa, continua -al costat d'altres territoris, eh?- però Catalunya continua infrafinançada. Continua aportant més del que rep, molt més del que rep i continua sostenint serveis essencials amb un marge d'actuació absolutament, absolutament insuficient. I això no és només una injustícia financera. Això, si m'ho permeten, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Repeteixo, és un límit permanent de la capacitat de fer política útil. Per això, Esquerra Republicana defensem un altre model. Un model on els recursos sí acompanyin les competències. Un model on qui presta els serveis públics tingui també la capacitat de finançarlos. I hi torno, de finançarlos de manera digna. Perquè més autonomia financera no és cap privilegi, no és cap privilegi, és una condició indispensable perquè els serveis públics puguin funcionar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Hola, bon dia. Diputades i diputats, molt bon dia. Gràcies, presidenta. Senyor ministre, permeti'm començar amb una afirmació. Aquest, aquest debat que estem tenint aquest matí, no és un debat sobre unes dècimes de dèficit. Aquest és, sobretot, un debat sobre qui té la capacitat de donar resposta als problemes dels ciutadans i de les ciutadanes. És un debat sobre qui disposa dels recursos. És un debat sobre qui pot governar. És un debat, en definitiva, sobre qui pot exercir la seva responsabilitat i aquestes, aquestes responsabilitats, exercirles amb dignitat i amb solvència. Perquè avui, senyores i senyors diputats, no discutim només una xifra o no només una xifra. Avui discutim qui podrà construir més habitatge públic. Avui també estem discutint qui podrà reforçar o muscular la sanitat pública. Avui parlem de qui podrà invertir en educació o de qui podrà millorar rodalies. En definitiva, qui tindrà les eines per millorar la vida de la gent, perquè d'això deu anar la política, no? Almenys aquí som uns quants que l'entenem així. D'això deu anar la política, de millorar la vida de la gent. Mirin, hi ha debats que es presenten com si fossin debats estrictament tècnics. Però aquest, ho repeteixo, és sobretot un debat profundament polític, profundament polític. Ho és perquè parla de poder. Sí, parla de poder. Ho és perquè parla de recursos. I parla també de la capacitat de les institucions per donar resposta -em faré pesada en això, però crec que és important- per donar resposta a la ciutadania, a la ciutadania. Però parla també de la capacitat de les institucions, no només de donar resposta a la ciutadania, sinó de fer veure o entreveure que la política serveix o juga a favor dels ciutadans i de les ciutadanes. I aquí és on rau el veritable problema, perquè no és només que el repartiment sigui insuficient, que ho és, senyor ministre, i vull pensar que ho sap, és que respon a un model que fa massa temps que no funciona, i això també ho sap. I si no ho sap, cagada pastoreta, diguéssim, perquè anem fatal, perquè anem fatal.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Por lo tanto, quisiéramos que algún día esta Cámara pudiera dedicar el mismo entusiasmo presupuestario que dedica a los billetes de verano para garantizar que los jóvenes tengan un trabajo digno, una vivienda asequible y expectativas de futuro, porque la política no se mide por la facilidad con la que los jóvenes pueden irse de vacaciones, sino por los motivos que tienen para quedarse en este país, en su pueblo o en su territorio cuando acaban estas vacaciones. ¿Qué garantías les damos a estos jóvenes? Nos preguntamos si, en septiembre, estos jóvenes que van a disfrutar del Verano Joven -por ejemplo, los que viven en Bellpuig- van a poder coger un tren y llegar hasta la Autónoma sin ningún problema, o si van a necesitar un transporte público que puede tardar cuatro horas en el mejor de los casos. A esto me refiero, señor Puente, que está muy bien, pero estaría mejor que los trenes funcionaran todo el año. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Ministro, ¿no cree que se puede hacer mejor todo esto, como le han dicho ya mis compañeros? ¿Cada verano debemos tener el mismo debate? ¿El verano que viene -si seguimos aquí- haremos la temporada 5 del Verano Joven? ¿Volveremos a hablar de viajes para los jóvenes? ¿Volveremos a anunciar descuentos, a hacer campañas para que puedan recorrer el país y para que puedan recorrer Europa? Mucha propaganda, ministro, y poca visión. ¿Le parece que el principal problema de los jóvenes hoy es el precio de un billete de tren durante los meses de julio a septiembre? Porque muchos jóvenes que hoy van a poder viajar con un 90 % de descuento no saben si pueden emanciparse antes de los 39 años. Muchos jóvenes que hoy van a poder hacer un Interrail a mitad de precio van a volver en septiembre y no sabrán si podrán llegar a su universidad en tren. Muchos de los jóvenes que hoy van a poder ir de Barcelona a Sevilla por pocos euros seguirán encadenando contratos temporales, prácticas mal remuneradas o salarios que no les van a permitir construir un proyecto de vida. Y algunos de ellos, que van a recorrer Europa este verano, van a descubrir una realidad curiosa: que en muchos países los jóvenes se emancipan antes, que tienen salarios más elevados, que encuentran viviendas asequibles con más facilidad que aquí y -lo más importante y que seguramente no han visto nunca- que los trenes van puntuales. Es un poco paradójico, ministro, les facilitamos el viaje para conocer Europa, pero aún no hemos resuelto por qué muchas de las oportunidades que van a encontrar en Europa no las encuentran en su casa. No lo digo para menospreciar la medida, al contrario, es positivo que los jóvenes utilicen el transporte público, muy positivo; es positivo también que conozcan otros territorios, y es positivo que el tren o el autobús puedan ser una alternativa real al vehículo privado, pero también es positivo recordar que la movilidad no puede sustituir las políticas de vivienda, ni las políticas salariales, ni las políticas industriales, ni las oportunidades laborales para los jóvenes, porque los jóvenes necesitan mucho más que poder viajar, necesitan poderse quedar en el territorio donde viven y construir un proyecto vital en este territorio, necesitan un trabajo estable y acceder a una vivienda, necesitan servicios públicos de calidad -no en verano, todo el año- y saber que su futuro no va a depender de una promoción estival que dura tres meses.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Per tant, voldríem dirli que algun dia aquesta cambra pogués dedicar el mateix entusiasme pressupostari que dedica als bitllets d'estiu a garantir que els joves tinguin una feina digna, un habitatge assequible i que tinguin aquestes expectatives de futur. Perquè la política no es mesura per la facilitat amb què els joves poden marxar durant les seves vacances, sinó per les raons que tenen per quedarse en aquest país, per quedarse en el seu poble o en el seu territori, per quedarse quan acaben aquestes vacances. Quines garanties els donem a aquests joves? Al setembre, aquests joves que gaudiran del Verano Joven -?per exemple, li diré els joves que avui viuen a Bellpuig- al setembre podran agafar un tren i arribar fins a l'Autònoma sense cap problema? O necessitaran un transport públic que pugui tardar quatre hores en el millor dels casos? Això és el que em referixo, senyor Puente, que està molt bé, però estaria molt bé que els trens funcionessin tot l'any. Gràcies. Gracias, presidente. Ministro, los jóvenes de Cataluña esperan con entusiasmo -y permítame ser un poco cómica hoy, porque no es para menos- la Acampada Jove organizada por los jóvenes, como cada año, en el mes de julio; esperan el anuncio de una reconocida cerveza con su canción del verano, y esperan una nueva temporada del serial del verano organizado por el ministro Puente, el Verano Joven, temporada 4, con una trama que ya es conocida: viajes con descuentos para los jóvenes, mucho énfasis en el turismo, mucha fotografía institucional y ninguna garantía de que los trenes funcionen. Se trata de alguna manera de reencontrarse con los compañeros, con los que tanto han compartido durante el curso; en septiembre no sabían si llegarían a clase y ahora no sabrán si llegan a su destino. Eso sí, con un buen descuento para tomarse una cervecita a 40 grados y sin información en la pantalla. Es decir, como todo el año, ministro. Permítame decirle que la emoción este año ya no es tan grande, esperábamos que, como mínimo, el vendedor de billetes fuera alguien más famoso, con esas gafas para ver si se ilumina alguna pantalla, y así también les permitiría tener tema de conversación en esas largas horas de espera que les deparan en el andén. Pero no, el Gobierno ha hecho los mismos porcentajes de reducción de los años anteriores: 90 % en media distancia, 50 % en Avant, en los servicios comerciales ferroviarios y en Interrail. Eso sí, en la temporada 4 se incrementan algunas partidas presupuestarias, especialmente las destinadas a los servicios de autobús. Por lo tanto, no vamos a ser nosotros quienes pongamos obstáculos a una iniciativa que facilita el acceso al transporte público y que fomenta una movilidad más sostenible. Claro que también corremos el peligro de que les aburramos a la hora de coger cualquier transporte público.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Però, ministre, vol dir que no es pot fer millor, tot això? Li han dit els meus companys. Cada estiu hem de fer el mateix debat? L'estiu que ve, si encara som aquí, farem la temporada 5 del Verano Joven? Tornarem a parlar de viatges pels joves, tornarem a anunciar descomptes, tornarem a fer campanyes perquè puguin recórrer el país i perquè puguin recórrer Europa? Molta propaganda, ministre, i poca visió. Els sembla que el principal problema dels joves avui és el preu d'un bitllet de tren durant els mesos de juliol a setembre? Perquè molts joves que avui podran viatjar amb un 90 % de descompte no saben si poden emanciparse abans dels trenta anys. Molts joves, que avui podran fer un Interrail a meitat de preu, tornaran al setembre i no sabran si podran arribar a la seva universitat amb tren. Molts dels joves que avui podran anar de Barcelona a Sevilla per pocs euros continuaran encadenant contractes temporals, pràctiques mal remunerades o salaris que no els permetran construir un projecte de vida. I alguns, els que recorreran Europa aquest estiu, descobriran una realitat curiosa: que en molts països els joves s'emancipen abans, que tenen salaris més elevats, que troben habitatges assequibles amb més facilitat que aquí i el més important, i que segurament no han vist mai, que els trens van a l'hora. I és una mica paradoxal, ministre, els facilitem el viatge per conèixer Europa, però encara no hem resolt, perquè moltes de les oportunitats que trobaran a Europa no les troben a casa seva. I no ho dic per menystenir la mesura. Al contrari, és positiu que els joves utilitzin el transport públic, molt positiu. És positiu també que coneguin altres territoris i és positiu que el tren i l'autobús puguin ser una alternativa real al vehicle privat. Però també és positiu recordar que la mobilitat no pot substituir polítiques d'habitatge ni polítiques salarials ni polítiques industrials ni oportunitats laborals per als joves, perquè els joves necessiten molt més que poder viatjar. Necessiten poderse quedar al territori on viuen, construir un projecte vital en aquest territori. Necessiten una feina estable i accedir a un habitatge. Necessiten serveis públics de qualitat -?no a l'estiu, tot l'any- i saber que el seu futur no dependrà d'una promoció estival que dura tres mesos.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Gràcies, president. Ministre, els joves de Catalunya esperen amb entusiasme- i deixi'm ser una mica còmica avui perquè no és per menys- esperen amb entusiasme l'Acampada Jove, organitzada pel jovent com cada any, al mes de juliol, esperen l'anunci d'una reconeguda cervesa amb la seva cançó de l'estiu i esperen una nova temporada del serial de l'estiu organitzat pel ministre Puente, el Verano Joven, aquest any temporada 4, amb una trama que ja és coneguda: viatges amb descomptes pels joves, molt d'èmfasi en el turisme, molta fotografia institucional i cap garantia que els trens funcionin. Una manera de retrobarse amb els companys que tant han compartit durant el curs.. Al setembre no sabien si arribarien a classe. Ara no sabran si arriben a la seva destinació. Això sí, amb un bon descompte per fer una cerveseta a l'andana a quaranta graus i sense cap informació a la pantalla. Vaja, com tot l'any, ministre. Permeti'm dirli que l'emoció aquest any ja no és tan gran. Esperàvem que, com a mínim, el venedor de bitllets fos algú amb les famoses ulleres del president -?a veure si així veu si alguna pantalla s'il·lumina- i així també els permetria tenir tema de conversa en aquestes llargues hores d'espera que els esperarà a l'andana. Però no. El Govern manté els mateixos percentatges de reducció dels anys anteriors: 90 % de mitja distància, 50 % en Avant, en els serveis comercials, ferroviaris i en l'Interrail. Això sí, a la temporada IV s'incrementa algunes partides pressupostàries, especialment les destinades als serveis d'autobús. Per tant, no serem nosaltres qui posarem obstacles a una iniciativa que facilita l'accés al transport públic i que fomenta una mobilitat més sostenible. Clar que també correm el perill de que els fem avorrir d'agafar qualsevol transport públic.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Por todo eso, evidentemente, votaremos en contra de las dos enmiendas a la totalidad y defenderemos una reforma que fortalece el pluralismo político, amplía los derechos de representación de la ciudadanía y contribuye a hacer un Congreso más democrático, más representativo y más respetuoso con la realidad plural de este Estado. Porque la pregunta que nosotros nos hacemos y que nos gustaría que se hiciera la ciudadanía es: ¿Quién puede estar en contra de ser más democráticos a estas alturas? La respuesta es muy clara, la respuesta de los que están en contra de ser más democráticos es la España en blanco y negro; la de los que añoran el tiempo pasado; los que buscan un bipartidismo en el que puedan decidir dónde aplican sus políticas; a quién pueden ustedes enchufar; qué poderes pueden manipular para continuar así estando en el poder, tanto si están en el Gobierno como si no. Por lo tanto, nuestro voto será en contra a este Estado en blanco y negro y a sus políticas, que no nos han llevado a ningún lugar más que al sufrimiento de muchos ciudadanos y ciudadanas. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Por lo que se refiere a la enmienda de VOX, hay que decirlo con toda la claridad: es una enmienda que no tiene nada que ver con el objeto de esta reforma. Nosotros hablamos de derechos de representación parlamentaria y VOX aprovecha este debate para volver a cuestionar la pluralidad lingüística del Estado. La lengua catalana, vasca o gallega no son un problema para la democracia. El problema para la democracia son ustedes, las señorías de VOX, porque las lenguas forman parte del patrimonio colectivo y son lenguas oficiales reconocidas por el ordenamiento jurídico. Permitir que se puedan utilizar en esta Cámara no divide a nadie, al contrario, es una expresión de respeto a la diversidad lingüística que existe en la sociedad que representamos. Señorías de VOX -?que viven anhelando volver al pasado más oscuro de este Estado-, la fortaleza de una democracia no se mide por su capacidad de uniformar como quieren ustedes, sino por la capacidad que tiene de aglutinar la diversidad. Y esta reforma la presentamos conjuntamente diputados y diputadas de diferentes espacios políticos y, ojo, también de diferentes lenguas. Hablábamos diferentes lenguas, pero pudimos entendernos; eso que ustedes creen que no puede suceder nunca, porque entendemos que defender los derechos parlamentarios también es defender la calidad democrática de las instituciones.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Las democracias de nuestro entorno tienden a tener Gobiernos de coalición y Parlamentos con un mayor número de fuerzas políticas diferentes y, gracias a eso, la ciudadanía avanza. Muchos de esos países, como expusimos en la presentación de esta iniciativa, garantizan la posibilidad de conformar grupo parlamentario con requisitos tanto o más accesibles que los que se plantean en nuestra propuesta de reforma. Y lo hacen porque los Parlamentos solo pueden cumplir su cometido de articular las diferentes voluntades populares en propuestas políticas de mayorías, si las fuerzas políticas minoritarias tienen la posibilidad de expresarse, de defenderse y de hacer propuestas. Y la pregunta es muy sencilla: ¿tiene sentido que formaciones que obtienen cinco diputados y centenares de miles de votos puedan dar por limitada su capacidad de representación por unos requisitos que no responden a la realidad política actual? Nosotros creemos que no. Y su propuesta, señorías del PP, no resuelve este problema, al contrario, consolida las barreras existentes y mantiene un sistema que ha provocado reiteradamente que opciones políticas ampliamente apoyadas por la ciudadanía hayan quedado relegadas al Grupo Mixto con menos capacidad de iniciativa y de control parlamentario. Ustedes lo que quieren es que, cuando lleguen al Gobierno, no se les pueda controlar. Está claro que ustedes, señorías del PP, quieren seguir con un bipartidismo en el que puedan hacer y deshacer a su gusto, más o menos como hacen ahora, pero se ahorrarían tener que utilizar el Poder Judicial como hacen hoy.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Gràcies. Gracias, presidente. Hoy debatimos una propuesta de reforma del Reglamento que nace de una idea muy sencilla, que la pluralidad que expresa la ciudadanía en las urnas se pueda también traducir en una participación efectiva dentro de esta Cámara. Por eso, no nos extrañan en absoluto las enmiendas a la totalidad presentadas por el Grupo Popular y por VOX, y que vayan en dirección contraria. Porque el Grupo Popular no preside y no está en el Gobierno porque no quiere. Y el Grupo Popular y VOX saben perfectamente que la mayoría de la Cámara es suya, pero que no se van a salir con la suya tumbando este proyecto de ley. Ustedes quieren un estado en blanco y negro, donde el nodo saliera incluso en Netflix; los becarios trabajaran gratis, como hacen en VOX, y sobre todo que siguieran trabajando gratis para ustedes. Pero nuestra propuesta lo que pretende es reforzar el pluralismo político, dar seguridad jurídica a los requisitos para constituir grupo parlamentario y que se evite que la representación de millones de ciudadanos dependa de decisiones discrecionales o de interpretaciones cambiantes en el Congreso, cuando ustedes están en la Mesa también. El Grupo Popular habla de fraude, pero esto no es un privilegio ni ninguna excepción. Lo que planteamos es adecuar unos límites que hoy son excesivamente restrictivos a una realidad política más plural que la de hace cuarenta años. Yo le entiendo, usted querría estar hace cuarenta años, por no decir hace setenta años, pero, señorías, el mundo cambia.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Per tot això, evidentment, votarem en contra de les dues esmenes a la totalitat i defensarem una reforma que reforça el pluralisme polític, amplia els drets de representació de la ciutadania i contribueix a fer un congrés més democràtic, més representatiu i més respectuós amb la realitat plural d'aquest Estat. Per tant, la pregunta que nosaltres ens fem i que ens agradaria que es fes la ciutadania és: qui pot estar en contra de ser més democràtics a aquestes alçades? Qui pot estar en contra de ser més democràtics? La resposta és molt clara. La resposta dels qui estan en contra de ser més democràtics és el de l'Espanya en blanc i negre, els que enyoren un temps passat, el que volen aquí un bipartidisme on puguin decidir on apliquen les seves polítiques, a qui poden vostès enxufar, quins poders poden manipular i així poder continuar estant al poder, tant si estan al Govern com si no. Per tant, el nostre vot en contra en aquest Estat en blanc i negre, a les seves polítiques que no ens han portat enlloc més que al patiment de molts ciutadans i ciutadanes.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«I pel que fa a l'esmena de VOX, cal dirho amb tota claredat: és una esmena que no té res a veure amb l'objecte d'aquesta reforma. Nosaltres parlem de drets de representació parlamentària i VOX aprofita aquest debat per tornar a qüestionar la pluralitat lingüística de l'Estat. La llengua catalana, basca, gallega no són un problema per a la democràcia. El problema per a la democràcia són vostès, són les senyories de VOX, perquè les llengües formen part del patrimoni col·lectiu i són llengües oficials reconegudes per l'ordenament jurídic. Permetre que es puguin utilitzar en aquesta cambra no divideix ningú. Al contrari, és una expressió de respecte a la diversitat lingüística que existeix a la societat que representem. Senyories de VOX, que viuen anhelant tornar al passat més fosc d'aquest Estat, la fortalesa d'una democràcia no es mesura per la seva capacitat d'uniformar, com volen fer vostès, sinó per la seva capacitat d'aglutinar la diversitat. I aquesta reforma la vam presentar conjuntament diputats i diputades de diferents espais polítics i -?ojo!- també de diferents llengües. Parlàvem diferents llengües, però vam ser capaços d'entendre'ns. Ves per on! Allò que vostès pensen que no pot passar mai. Perquè entenem que defensar els drets parlamentaris és també defensar la qualitat democràtica de les institucions.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Les democràcies del nostre entorn tendeixen a tenir governs de coalició i parlaments amb un major nombre de forces polítiques diferents i, gràcies a això, la ciutadania avança. Molts d'aquests països, com vam exposar en la presentació d'aquesta iniciativa, garanteixen la possibilitat de conformar grup parlamentari amb requisits tan o més accessibles que els plantejats en la nostra proposta de reforma. I ho fan perquè els parlaments només poden complir la seva tasca d'articular les diferents voluntats populars en propostes polítiques de majories si les forces polítiques minoritàries tenen la possibilitat d'expressarse, de defensarse, de fer propostes. I la pregunta és molt senzilla: té sentit que formacions que obtenen cinc diputats i centenars de milers de vots puguin veure limitada la seva capacitat de representació per uns requisits que no responen a la realitat política actual? Nosaltres creiem que no i la seva proposta, senyories del PP, no resol aquest problema. Al contrari, consolida les barreres existents i manté un sistema que ha provocat reiteradament que opcions polítiques àmpliament recolzades per la ciutadania hagin quedat relegades al Grup Mixt, amb menys capacitat d'iniciativa i de control parlamentari. Això també és el que volen. Vostès volen que quan arribin al govern no se'ls pugui controlar. Està clar que vostès, senyories del PP, volen continuar amb un bipartidisme on puguin fer i desfer al seu gust, més o menys com fan ara, però s'estalviarien haver d'utilitzar el poder judicial com fan avui.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Gràcies, president. Avui debatem una proposta de reforma del reglament que neix d'una idea molt senzilla: que la pluralitat que expressa la ciutadania a les urnes és pugui també traduir en una participació efectiva dins d'aquesta cambra. Per això no ens estranya en absolut, en absolut, les esmenes a la totalitat presentades pel Partit Popular i per VOX i que vagin totalment en direcció contrària. El Partit Popular, que tothom sap que no és president o no està al Govern precisament perquè no vol. El Partit Popular i VOX, que saben perfectament que la majoria de la cambra és seva, però que no se'n sortiran de tombar aquest projecte de llei. Vostès voldrien un estat en blanc i negre on el NODO sortís fins i tot a Netflix, els becaris treballessin gratis -?com fan a VOX- i sobretot que continuessin treballant gratis per vostès. Però la nostra proposta pretén reforçar el pluralisme polític, donar seguretat jurídica als requisits per construir grups parlamentaris i evitar que els drets de representació de milions de ciutadans depenguin de decisions discrecionals o d'interpretacions canviants de la Mesa del Congrés, quan vostès estan a la Mesa, també. El Partit Popular parla de frau, però el que plantegem aquí no és ni cap privilegi ni cap excepció. El que plantegem és adequar uns llindars que avui són excessivament restrictius a una realitat política més plural que la de fa quaranta anys. Jo l'entenc, eh? Vostè voldria estar quaranta anys enrere, per no dir setanta anys enrere. Però, senyories, el món canvia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Señorías, que no se equivoque nadie, que no se equivoque nadie, esta ley no va en contra de nadie, esta ley, al contrario, va a favor de todo el mundo, va a favor de la dignidad humana, va a favor de la libertad, va a favor del derecho de cada persona a vivir sin tener que pedir permiso por existir. Por eso, hoy, no solo penalizamos una práctica; hoy enviamos un mensaje a cada adolescente que aún hoy tiene miedo, un mensaje a cada persona que ha sido humillada, a cada víctima que llegó a creer que había alguna cosa mal en ella. Les decimos que no, que nunca hubo nada malo en ellos y ellas, que la sociedad, sin duda, es mucho mejor cuando nadie tiene que esconder quién es y que el futuro no pertenece a aquellos que quieren borrar la diferencia, sino a aquellos que precisamente defienden la diferencia. Hoy, señorías, somos un poco más libres, y hoy, sobre todo, nuestra sociedad es un poco más justa. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Hoy damos un paso, sí, damos un paso que trasciende esta legislatura; hoy lo que dice esta Cámara es muy sencillo y a la vez muy potente y muy poderoso: no hay nada que curar, no hay nada que corregir, no hay nada que reparar. El problema no es de las personas LGTBI, el problema es ese prejuicio, ese prejuicio que recibe hoy una respuesta clara del Código Penal. Es una victoria de las víctimas, es una victoria de las entidades que han luchado durante décadas, que de hecho siguen luchando, es una victoria de todas las personas que se han negado a aceptar que la humillación se disfrazara de tratamiento. Pero, desgraciadamente, hoy tenemos otra cosa también. Estamos satisfechos, pero no del todo satisfechos, porque somos muchos los que queríamos ir más allá, queríamos que esta ley incorporase medidas de ayuda económica y habitacional para las víctimas, porque sabemos perfectamente -no hay nadie que no lo sepa- qué pasa, qué pasa muchas veces después de la violencia, sabemos qué pasa cuando una persona es rechazada -¡atención!- por su familia, sabemos lo que pasa cuando a alguien se le expulsa de su casa, sabemos lo que pasa cuando el castigo social sigue después y sabemos también que la justicia no consiste solo en castigar a quien hace daño, consiste también en garantizar que las víctimas puedan reconstruir sus vidas. Y no lo hemos conseguido, señorías, hoy eso no lo hemos conseguido, pero vamos a seguir defendiéndolo. Lo que no hemos conseguido hoy seguiremos defendiéndolo mañana, porque los derechos no son de una vez para todas. Desgraciadamente, cada generación tiene que protegerlos, cada generación tiene que ampliarlos. Ese es el reto de nuestro tiempo, es el que tenemos ante nosotros, porque mientras hoy damos este paso vemos cómo en muchos lugares del mundo, y también de aquí, se cuestionan derechos, derechos que parecían irreversibles. Vemos Gobiernos que señalan a las personas LGTBI, vemos discursos que intentan, aún a día de hoy, convertir la diversidad en una amenaza, vemos cómo alguien vuelve a querer que sintamos miedo. Ante eso, la respuesta solo puede ser una: más democracia, más derechos y, sí, mucha más libertad. Esta tiene que ser la respuesta de todos nosotros.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, diputadas y diputados. Hoy es un día importante, porque esta Cámara hace algo que, de hecho, debería haber hecho hace mucho tiempo. Hoy decimos, con toda la fuerza de la ley, que las terapias de conversión son violencia, son violencia con mayúsculas. No son, señorías, una ayuda, no son un acompañamiento, no son una opción terapéutica. Son violencia, violencia ejercida contra personas por el simple hecho de ser quienes son. Quiero empezar con un agradecimiento -si me permiten, inmenso- a Saúl, a la Asociación No Es Terapia, al colectivo LGTBI, también a la sectorial de mi formación política, a la Comisión de Igualdad, a Berta, a Claudia, a Águeda, a Noemí, a Bel, a Víctor un poco también, que sabemos que se lo ha currado. Pero, Víctor, gas; gas (Aplausos). Y también, evidentemente, al resto de ponentes de esta ley. Gracias. Durante demasiados años ha habido jóvenes encerrados en despachos, ha habido jóvenes encerrados en consultas, en grupos de presión, escuchando que su orientación sexual era un problema, que su identidad era una desviación, que su manera de vivir, sí, tenía que ser corregida. Durante demasiados años ha habido familias a las que se les ha vendido una mentira, una mentira cruel, familias a las que se les ha dicho que un hijo gay, que una hija lesbiana, que una persona trans podían ser reconducidos, normalizados, ¡atención!, podían ser recuperados. Y detrás de esta mentira ha habido sufrimiento. De hecho, esa mentira, como tantas otras, pero esta en particular, no ha sido gratuita, porque detrás de esta mentira ha habido ansiedad, ha habido depresión, ha habido autoodio y también ha habido silencios, demasiados silencios, silencios que aún hoy pesan sobre muchas vidas. Y hoy decimos: ya basta de esos silencios tan extremadamente ruidosos, basta de esos silencios tan ruidosos, porque las terapias de conversión no intentan cambiar una conducta; las terapias de conversión intentan destruir una parte esencial de la persona, intentan convencer a alguien de que es indigno, indigno de ser amado tal y como es. Y eso, señorías, es extremadamente duro, es una de las formas más crueles de violencia que pueden ejercerse.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«I que ningú s'equivoqui. Que ningú s'equivoqui: aquesta llei, aquesta llei, no va en contra de ningú, al contrari. Aquesta llei va a favor de tothom, a favor de tothom. És una llei que va a favor de la dignitat humana. És una llei que va a favor de la llibertat. És una llei que va a favor del dret de cada persona a viure sense haver de demanar perdó per existir. I per això avui no només penalitzem una pràctica. Avui enviem un missatge, un missatge a cada adolescent que encara avui té por, un missatge a cada persona que ha estat humiliada, a cada víctima que va arribar a creure que hi havia alguna cosa malament en ella. Els diem que no, que no, que mai hi va haver res de malament, en ells i elles. Que la societat, sens dubte és molt millor quan ningú ha d'amagar qui és i que el futur no pertany a aquells que volen esborrar la diferència. Pertany als qui, precisament, defensen la diferència. Avui som, senyories, una mica més lliures i sobretot avui la nostra societat és una miqueta més justa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Perquè avui fem un pas, sí, un pas que transcendeix aquesta legislatura. Avui el que diu aquesta cambra és molt senzill i alhora molt potent i alhora molt poderós: no hi ha res a curar, no hi ha res a corregir, no hi ha res a reparar. El problema mai no han estat les persones LGTBI. El problema sempre ha estat aquest prejudici. I avui aquest prejudici rep una resposta clara del Codi Penal. És una victòria de les víctimes. És una victòria de les entitats que han lluitat durant dècades, de fet, que encara lluiten. És una victòria de totes les persones que es van negar a acceptar que la humiliació es disfressés de tractament. Però malauradament, avui també hem de dir una altra cosa. Estem satisfets, però no estem del tot satisfets. Perquè nosaltres, perquè som molts els que volíem anar més enllà. Volíem que aquesta llei incorporés mesures d'ajuda econòmica i d'ajuda habitacional per a les víctimes, perquè sabem perfectament -?i no hi ha ningú que no ho sàpiga- què passa. Què passa moltes vegades després de la violència? Sabem què passa quan una persona és rebutjada, -?atenció!- per la seva família. Sabem què passa quan algú és expulsat, sí, de casa seva. Sabem què passa quan el càstig social continua després del dany i sabem també que la justícia no consisteix només a castigar qui fa mal. Consisteix també a garantir que les víctimes puguin reconstruir les seves vides. I no ho hem aconseguit, senyories, avui això no ho hem aconseguit, però ho continuarem defensant. El que avui no hem aconseguit ho continuarem defensant demà, perquè els drets no avancen mai d'una vegada per totes, malauradament. Cada generació, evidentment, ha de protegirlos. Cada generació ha d'ampliarlos. I aquest és precisament el repte del nostre temps. El repte que tenim per davant, perquè mentre avui fem aquest pas, veiem com a molts llocs del món i també d'aquí es qüestionen drets, drets que semblaven irreversibles. Veiem governs que assenyalen les persones LGTBI, veiem discursos que intenten -?encara avui- convertir la diversitat en una amenaça. Veiem qui vol tornar a fer sentir por. I davant d'això, la resposta només pot ser una: més democràcia, més drets i sí, molta més llibertat. Aquesta ha de ser la resposta de tots nosaltres!»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, diputades i diputats. Avui és un dia, és un dia important. És un dia important perquè aquesta cambra fa una cosa que, de fet, hauria d'haver fet fa molt de temps. Avui diem, amb tota la força de la llei, que les teràpies de conversió són violència. Són violència en majúscules. No són, senyories, una ajuda no són un acompanyament, no són una opció terapèutica, són violència, violència exercida contra persones pel simple fet de ser qui són. Vull començar fent un agraïment. Un agraïment, si m'ho permeten, immens, un agraïment al Saúl, un agraïment a l'associació No es Terapia, al col·lectiu LGTBI, a la sectorial també de la meva formació política, a la Comissió d'Igualtat, a la Berta, a la Claudia, a la Tess, a l'Àgueda, a la Noemí, a l'Abel, un amic, el Víctor també, que sabem que s'ho ha currat. Sabem que s'ho ha currat, però Víctor, gas! Gas! I també, evidentment, a la resta de ponents d'aquesta llei, gràcies. Durant massa anys hi ha hagut joves tancats en despatxos. Hi ha hagut joves tancats en consultes, en grups de pressió, escoltant que la seva orientació sexual era un problema, que la seva identitat era una desviació, que la seva manera de viure sí, havia de ser corregida. Durant massa anys hi ha hagut famílies a qui s'ha venut una mentida, una mentida cruel. Famílies a qui se'ls ha dit que un fill gai, que una filla lesbiana, que una persona trans podien ser reconduïts, podien ser normalitzats, -?atenció!- podien ser recuperats. I darrere aquesta mentida hi ha hagut patiment. De fet, aquesta mentida, com tantes d'altres, però aquesta en particular, no ha estat gratuïta, perquè darrere d'197PRESIDENCIA DE LA EXCMA. SRA. D.ª FRANCINA ARMENGOL SOCIASSesión plenaria núm. 191celebrada el jueves, 25 de junio de 2026 Dictámenes de comisiones sobre iniciativas legislativas:- Proposición de ley orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, paiar una conducta. Les teràpies de conversió intenten destruir una part essencial de la persona. Intenten convèncer algú que és indigne, indigne de ser estimat tal com és. I això, senyories, és extremadament dur. És una de les formes més cruels de violència que es poden exercir.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la insostenible situación del Gobierno de España y sus...
«Así que no participaremos de este teatro. Nosotros no hemos venido aquí a ver quién tiene más imputados. Tenemos otros intereses. Venimos a defender los intereses de los ciudadanos de Cataluña y esos intereses no pasan ni por blanquear a unos ni por aplaudir a los otros, sino que pasan únicamente por defender aquello que necesita la ciudadanía. Tengan claro, de un lado y de otro, que la ciudadanía necesita muchas cosas. Nada más. Muchas gracias. (Aplausos).»