Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
960 declaraciones · página 2 de 32
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Gràcies, president. Bon dia. Imaginin que fan les maletes. Maletes per anar a estudiar a la ciutat. Maletes per fer un viatge amb les amigues, maletes per anar a veure la família uns dies. O inclús maletes per venir a treballar al Congreso. Imaginin la sensació d'il·lusió en ferles. Per començar, una etapa apassionant, per passar uns dies de vacances i desconnexió, i també la de tornar a casa després d'uns dies allunyat dels teus. Ara imaginin que fa setmanes que tenen la casa plena de maletes plenes de records de tota una vida i que les tenen allà omplint el menjador només esperant que qualsevol dia es presentin desenes de policies armats per tirar a terra la porta de casa seva i treure'ls a la força. Aquí és on som. Doncs aquí és on cada dia viuen desenes de Mari Carmen d'algues i delícies sense cap esperança. Des d'Esquerra Republicana hem dit i exigit desenes de vegades que s'havia de parar aquesta escalada, que el problema de l'accés a l'habitatge era el drama social més important dels nostres temps i que era a més és més, diria que és i serà la gran assignatura pendent del seu govern. N'hem parlat en públic i en privat, però avui som on som per la pressió del carrer, pel descontent col·lectiu, davant de la manca d'acció, per donar resposta al que fa temps que és un clam social. Cal garantir el dret a l'habitatge per sobre de l'especulació.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Por lo tanto, primero, el impuesto permanente sobre los beneficios extraordinarios que propone su moción nos parece bien. Segundo, creemos que es imprescindible intervenir y limitar el precio cuando se producen escaladas que hacen que para muchas familias sea imposible asumirlo. Y tercero, nos parece muy bien abrir un debate sobre el control público de la energía con la creación de una empresa pública estatal de generación de energía. De hecho, el Gobierno republicano de Esquerra Republicana ya lo impulsó, pero necesitamos un poco más de rigor en el momento en el que estamos. Y aquí tenemos que ser claros: la subida de energía que nos viene ahora mismo no se va a resolver únicamente decidiendo quién produce la electricidad; se trata de decidir qué modelo energético queremos. Y en Esquerra tenemos claro que queremos un modelo descentralizado, público y descarbonizado. Por eso exigimos al Gobierno español que actúe en materia de energías renovables, que pueden ayudar a reducir los precios. Y, por ejemplo, cuando Esquerra Republicana impulsa desde la Generalitat L'Energètica, lo que hacemos es que una empresa pública ayude a conseguir los objetivos de neutralidad climática, que son de los más urgentes.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Per tant, la primera: un impost permanent sobre els beneficis extraordinaris que proposa la seva moció, ens sembla bé. La segona, poder intervenir i limitar el preu quan es produeixen escalades que fan impossible assumirlos per moltes famílies ja creiem que és del tot imprescindible. I la tercera, que és obrir un debat sobre el control públic de l'energia amb la creació d'una empresa pública estatal de generació d'energia ens sembla molt bé. De fet, el Govern republicà d'Esquerra Republicana ja ho va impulsar això. Però ens cal una mica més de rigor en el moment que estem i aquí hem de ser clars. La solució per abordar la pujada d'energia que ens ve ara mateix no es resoldrà només decidint qui produeix l'electricitat. Es tracta de decidir quin model energètic volem. I des d'Esquerra és evident que volem un model energètic descentralitzat, públic i descarbonitzat. Però això exigim al Govern espanyol que en matèria d'energies renovables que poden ajudar a abaixar els preus i nosaltres, per exemple, Esquerra Republicana, quan i quan impulsa des de la Generalitat l'energètica, el que fem és que una empresa pública ajudi a assolir els objectius de neutralitat climàtica que ara mateix són els més urgents.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Bona tarda. Gràcies, president. Quan parlem del preu de l'energia, sovint parlem de mercats, de costos, de preus, de majoristes, de beneficis empresarials, però crec que hem de començar parlant de les famílies i de la gent que hauríem d'estar representant perquè darrere de cada pujada de la llum, del gas i dels carburants hi ha una família que ha de fer números per arribar a final de mes. Una família que paga la hipoteca o el lloguer, que ha de fer la compra, que té fills, que ha de pagar el transport per anar a treballar i que quan arriben factures més altes no té gaire marge per poder retallar. I això és el que crec que hem de posar al centre d'aquest debat, perquè l'energia no és cap luxe, sinó que és un bé essencial, és encendre la calefacció a l'hivern, és poder cuinar, és tenir la nevera en funcionament, és poder anar a treballar, és poder mantenir una llar amb unes condicions dignes. Segons les últimes estimacions, la inflació ha superat el 4 % per primer cop des de l'abril del 2023. L'augment es deu principalment al preu dels combustibles, però també al gas i l'electricitat. La moció ho recull. Quan l'energia puja no només puja la factura de la llum, puja també el cost del transport, el cost de produir, el de distribuir aliments i, en definitiva, el que fa és pujar el cost de la vida: és un exemple clar d'efecte de segona ronda d'inflació. Per tant, aquesta és una qüestió que afecta tota la societat, però que no l'afecta de la mateixa manera. Una família amb pocs ingressos no pot absorbir una pujada de 50 o de 100 euros al mes, de la mateixa manera que una família amb una renda elevada. I aquí és on hem de posar aquesta mirada d'esquerres, perquè quan un bé essencial es converteix en una despesa que moltes famílies no poden assumir, no podem limitarnos a dir que han d'estalviar més o que han de mirar allà on gasten o no. Hem de preguntarnos com funciona el sistema i qui està assumint el cost d'aquesta situació.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Acabo president. El Partit Socialista, també, per la seva manca d'ambició a l'hora de donar resposta a l'emergència habitacional. I des d'Esquerra, això igual que el gravamen als beneficis de les energètiques, també ho tenim molt clar. Estem disposats a arribar fins al final en la defensa d'un habitatge digne, absolutament per a tothom, perquè per sobre dels beneficis, siguin quins siguin aquests beneficis d'uns quants, hi ha d'haver, sens dubte, sempre, sempre, sempre, el dret a una vida digna per a totes i per a tots. Res més. Moltes gràcies. Acabo presidente. El Partido Socialista también, por su falta de decisión al dar respuesta a este problema. E igual que el gravamen, los beneficios de las grandes energéticas; también lo tenemos claro en ERC: estamos dispuestos a llegar hasta el final en la defensa de una vivienda digna absolutamente para todos, porque por encima de los beneficios, sean cuales sean esos beneficios de unos cuantos, tiene que haber, sin duda, siempre siempre siempre el derecho a una vida digna para todas y para todos. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Y, señores del PSOE, no vamos a darles un aplauso hoy, ya se ha dicho que esta proposición es insuficiente, es muy insuficiente, es muy deficiente. De hecho, ustedes proponen seguir impulsando. Pero ¿qué es esto?, ¿cachondeo? Ustedes gobiernan, no impulsen, hagan cosas, creen un impuesto permanente sobre los beneficios extraordinarios de las grandes energéticas. Es que son obscenos esos beneficios, hay que gravarlos y hay que destinar lo que se recaude, sí, a la ciudadanía que sufre una inflación desbocada precisamente por el aumento de precios -entre otros- de los combustibles y de la energía. También es importante coordinar esta iniciativa con la Unión Europea, ya sea para establecer una figura común para armonizar este impuesto o bien, como nos proponían los compañeros de Bildu, para fijar un límite al precio máximo del gas que pagan las familias. Hagan alguna cosa. Y este último minuto no querría acabarlo sin hablar del gran problema social que nos ocupa desde hace demasiado tiempo: la vivienda; lo decía antes mi compañero y mañana mi compañera interpelará también al ministro: la vivienda, que no nos ocupa solo hoy, Esquerra Republicana hace mucho tiempo que dice que esto es un problema. Y también me dirijo a las señorías de Junts -que no están-: escuchen, por favor, lo que reclaman las calles. Hay un consenso social cada vez más amplio de que es preciso garantizar el derecho a una vivienda digna. Y ante esta realidad, señorías de Junts, tienen que decidir del lado de quién están. No se pueden poner más de perfil, o están al lado de la gente o están al lado de los especuladores. Este problema también tiene más responsables: los de Junts, que tumban una y otra vez de la mano de PP y VOX medidas que podrían evitar el sufrimiento de personas como Olga y Maricarmen, pero también el Partido Socialista.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Muchas gracias, presidente. Buenas tardes. Señorías, hoy hablamos de un impuesto a las grandes energéticas, pero, si me lo permiten, querría empezar hablando de la gente que paga el recibo de la luz, de la gente que llena el depósito mirando cómo van subiendo los números, de las familias que sí, que pagan alquileres imposibles, de trabajadores y de trabajadoras que, aunque trabajen, llegan justos -si llegan- a final de mes, de los jóvenes que no se pueden ir de su casa. Mientras toda esta gente hace números para llegar a final de mes, las grandes energéticas hacen números, señorías, para contar beneficios extraordinarios. Esta es la realidad. Y ante esta realidad solo hay dos opciones, solo hay dos: la primera, gobernar para proteger la mayoría social o proteger los beneficios de unos cuantos. No hay más. Nosotros, desde Esquerra Republicana, si me lo permiten, tenemos muy claro del lado de quién estamos y también sabemos del lado del que se pusieron algunos cuando llegó la hora de votar. Hoy también conviene hacer memoria, de hecho, siempre viene bien hacer memoria: Esquerra Republicana hace años que defiende que el gravamen a las energéticas sea un gravamen permanente. Lo defendimos durante la negociación del paquete fiscal, lo exigimos a este Gobierno, y cuando se aprobó finalmente el real decreto ley con el gravamen energético actual en 2025, llegó aquí al Congreso de los Diputados y ¿qué pasó? Pues que se tumbó. ¿Y quién lo tumbó? El Partido Popular, VOX, Junts per Catalunya -que ahora han desaparecido- y el Partido Nacionalista Vasco. Eso pasó, sí. Se lo iba a decir a la señora Calvo: en aquel momento fueron muy decisivos, pero ahora no la tengo aquí presente a la señora Calvo. Y no es nada personal con la señora Calvo, pero -para los de Junts- es muy fácil volver a casa, a Cataluña, y explicar que defiendes a las familias, a los autónomos, a las clases medias y al bolsillo de tus conciudadanos, pero luego vienes a Madrid y en el momento de darle al botón del voto resulta que le das al mismo botón al que le han dado el Partido Popular y VOX para vetar un gravamen a las grandes empresas, a las grandes eléctricas. Sí, señorías, eso hay que explicarlo. Y se tiene que recordar, porque defender Cataluña no es envolverse en la bandera, es defender a las personas que pagan la luz en Ripoll, la gente que la paga en Lleida, en Reus, en Girona o en Hospitalet, no defender los beneficios de las grandes energéticas. Y mientras muchas familias tienen que decidir qué es lo que van a recortar en su día a día, con salarios que no han podido absorber ni de lejos el encarecimiento de la vida, con la vivienda que es una auténtica emergencia y con la inflación que sigue castigando, especialmente, como siempre, a las clases populares, las grandes empresas energéticas siguen consiguiendo márgenes extraordinarios. A mí no se me ocurre más nombre que tildar esto de pornografía. Esto es pornografía pura, señorías.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Això és pornografia pura, senyories, i als senyors del PSOE tampoc el regalarem avui l'aplaudiment, perquè aquesta proposició no de llei, ja s'ha dit, és insuficient i molt insuficient. De fet, és un molt deficient. Vostès ens proposen seguir impulsant, Però què coi és això? Cachondeo? No és que vostès governen, no impulsin i facin, si us plau, creïn un impost permanent sobre els beneficis extraordinaris de les grans energètiques. De fet, és que són obscens aquests beneficis. Cal gravarlos i cal destinar el que recapti a ajudar. Si a la ciutadania que pateix una inflació desbocada precisament per l'augment de preus, entre altres, dels combustibles i de l'energia. També important coordinar aquesta iniciativa amb la Unió Europea, ja sigui per establir una figura comuna per harmonitzar aquest impost o bé, com ens proposaven els companys de Bildu, per posar un límit al preu màxim del gas que paguen les famílies facin alguna cosa. I aquest últim minut no voldria acabar sense parlar mínimament del gran problema social que ens ocupa des de des de fa massa temps l'habitatge. Ho deia abans el meu company de mar. La meva companya interpel·larà també a la ministra l'habitatge que no ens ocupa avui, que Esquerra Republicana fa molt temps que diu que això és un problema. I també em dirigeixo a les senyories de Junts que no hi són. Escoltin, si us plau, el que reclama el carrer. Hi ha un consens social cada vegada més ampli en què cal garantir el dret a un habitatge digne. I davant d'aquesta realitat, senyories de Junts han de decidir en quin costat estan. No es poden posar més de perfil o estan al costat de la gent o estan al costat dels especuladors. Però aquest problema també té més responsables: els de Junts que tomben una vegada i una altra de la mà del PP i de VOX. Mesures que poden evitar el patiment de persones com l'Olga o com la Mari Carmen, però també el Partit Socialista.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Bona tarda. Moltes gràcies. President, senyories, avui parlem d'un impost a les grans energètiques, però jo, si em permeteu, voldria començar parlant de la gent, de la gent que paga el rebut de la llum, de la gent que omple el dipòsit mirant com pugen els números de les famílies, que sí que paguen lloguers impossibles, de treballadors i treballadores que tot i treballar, arriben justos i arriben a final de mes, dels joves que no poden marxar de casa seva. Perquè mentre tota aquesta gent fa números per arribar a final de mes, si les grans energètiques i els especuladors fan números. Senyories per comptar beneficis extraordinaris. I aquesta és la realitat. I davant d'aquesta realitat només hi ha dues opcions, només dues. La primera, governar per protegir la majoria social o protegir els beneficis d'uns quants. No n'hi ha cap més. Nosaltres, des d'Esquerra Republicana, si em permeten tenir molt clar de quin costat estem i també sabem de quin costat es van posar alguns quan va arribar l'hora de votar, perquè avui també convé fer memòria. De fet, sempre va bé fer memòria. Esquerra Republicana fa anys que defensa que el gravamen a les grans energètiques sigui un gravamen permanent. Ho vam defensar durant la negociació del paquet fiscal. Ho vam exigir a aquest Govern i, quan finalment, es va aprovar el Reial decret llei per mantenir el gravamen energètic durant l'any 2025, aquest va arribar aquí al Congrés dels Diputats i què va passar? Doncs que es va tombar. I qui el va tombar? Doncs el Partit Popular, VOX i Junts per Catalunya, que ara han desaparegut i el Partit Nacionalista Basc. Això va passar, si li anava a dir a la senyora Calvo en aquell moment també van ser molt decisius, senyora Calvo. Ara no la tinc aquí present i no és res personal la senyora Calvo. Però mirin per als de Junts és molt fàcil tornar a casa, tornar a Catalunya i explicar que defenses les famílies a ultrança, que defenses els autònoms, les classes mitjanes i la butxaca dels teus conciutadans. Però després va venir a Madrid i arriba el moment de prémer el botó i resulta que prems el botó que el Partit Popular i que VOX per tombar un gravamen a les grans energètiques. I això, senyories, també s'ha d'explicar. I això també s'ha de recordar, perquè defensar Catalunya no és embolicarse amb la bandera. Defensar Catalunya és defensar la gent que paga la llum a Ripoll, la gent que la paga a Lleida, la gent que la paga a Reus, a Girona o a l'Hospitalet. No defensar els beneficis de les grans energètiques. I mentre moltes famílies han de decidir què retallen en el seu dia a dia mentre tenim salaris que no han absorbit, ni de bon tros, l'increment del cost de la vida. Mentre l'habitatge és una autèntica emergència, i mentre la inflació continua castigant especialment i com sempre, les classes populars, les grans empreses energètiques continuen obtenint marges extraordinaris. A mi no se m'acut cap més nom que titllar això de pornogràfic.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para garantizar la correcta implementación del Pacto Europeo sobre Migración y Asilo...
«President, senyories. Bona tarda. El Pacte Europeu de Migració i Asil, des del primer dia, sempre ho hem dit des del grup d'Esquerra, és un projecte de la dreta i de l'extrema dreta que vostès, senyories socialistes, han acabat comprant. És així. I la PNL que ens porta avui el Partit Popular és simplement endurir, intensificar i cargolar encara més tot el que es deriva d'aquest pacte. Per tant, hi estem en contra perquè hem estat sempre en contra d'un pacte europeu de migració que traeix l'esperit fundacional de la Unió Europea, que traeix l'esperit sobre el qual l'Europa actual neix de les cendres de l'any 1945, del desastre de l'Holocaust i la Segona Guerra Mundial, i que ha de tenir en el centre de la seva vida pública els drets humans. Per tant, senyories del PP, vostès el que volen és acabar d'endurir encara més una cosa que en origen ja és absolutament contrària a l'esperit que ens informa com a col·lectivitat europea. I a més a més, senyories socialistes, els he de dir que vostès ja fa molt de temps que, com els recordava el senyor Iñarritu, han traït aquest esperit. És així i, per tant, el debat que tenen avui els dos grans partits suposadament d'Estat en aquesta cambra és un debat fals, perquè és un debat, com dirien en espanyol, entre lo malo y lo peor. Es a dir, dues maneres dolentes d'enfocar un problema molt important que és la gestió migratòria i la gestió de les fronteres.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«Compartimos, como dice la moción, que hay que revisar la carrera profesional, que la experiencia acumulada cuente, que una promoción interna no comporte perder los derechos adquiridos y que existen mecanismos para progresar profesionalmente, porque el sistema público de salud es más fuerte cuando cuida a los profesionales que forman parte de él. Ahora bien, en Esquerra Republicana queremos dejar muy clara otra cosa: defender más derechos laborales no puede implicar menos autogobierno. El Estado tiene competencias para establecer las bases del régimen estatutario, del personal de servicios de salud y las bases de la sanidad, pero Cataluña tiene competencias propias sobre la organización, la ordenación, la planificación y la ejecución de los servicios sanitarios. Por tanto, cualquier reforma tiene que hacerse con un respeto escrupuloso del marco competencial y de la capacidad de nuestro país para organizar y gestionar su propio sistema sanitario. Las bases estatales tienen que ser eso, bases, lo decimos siempre, y no pueden convertirse en una regulación tan profunda que acabe vaciando de contenido las competencias propias.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«En Esquerra Republicana creemos que hay una máxima que tendría que ser elemental: cuando cambian la formación, las funciones y las responsabilidades también tiene que actualizarse el reconocimiento profesional y salarial. Dicho esto, hoy quiero poner en valor especialmente el trabajo de técnicos y técnicas de cuidados auxiliares de enfermería, que son un colectivo esencial en la atención cotidiana de los pacientes en las curas, la higiene, la movilización y en el acompañamiento y apoyo de las personas. Es un sector, además, muy feminizado. Creo que tendríamos que preguntarnos por qué demasiadas veces las profesiones vinculadas a las curas, vinculadas a las mujeres, sobre todo, tardan tanto en obtener el reconocimiento social y económico que merecen. Reclasificar no se trata simplemente de pasar de un C2 a un C1, es reconocer la cualificación, las responsabilidades y el valor del trabajo que desempeñan; es dignificar las condiciones laborales de quienes cada día sostienen nuestros servicios públicos. Y este reconocimiento no lo defendemos solo hoy. Lo hemos defendido también en la tramitación de la iniciativa legislativa popular sobre ratios de enfermería. Hemos trabajado para que se incluya a las TCAE, porque cuando hablamos de dotaciones seguras, profesionales y de calidad de las curas no podemos dejar fuera una parte fundamental de los equipos que las prestan. Y lo hemos hecho resolviendo a la vez una cuestión fundamental para nosotros: que esta ley pueda tirar hacia adelante respetando las competencias de Cataluña. Lo hemos trabajado con SUMAR y Bildu, buscando una fórmula que permita avanzar en derechos y calidad asistencial sin invadir las competencias de la Generalitat, demostrando que cuando existe voluntad política es posible llegar a acuerdos para hacer buenas normas, protegiendo a los profesionales y respetando el autogobierno de nuestro país.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«I aquest reconeixement no el defensem només avui l'hem defensat també en la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre ràtios d'infermeria. Hem treballat perquè les TCAE siguin incloses, perquè quan parlem de dotacions segures, professionals i de qualitat de les cures, no podem deixar fora una part fonamental dels equips que les presten. I ho hem fet resolent alhora, una qüestió fonamental per a nosaltres que aquesta llei pugui tirar endavant respectant les competències de Catalunya. Ho hem treballat amb SUMAR i amb Bildu buscant una fórmula que permeti avançar en drets i en qualitat assistencial sense envair les competències de la Generalitat, demostrant que quan hi ha voluntat política és possible arribar a acords per fer bones normes, protegint els professionals i respectant l'autogovern del nostre país. Compartim, com diu la moció, que cal revisar el sistema de la carrera professional, que l'experiència acumulada compti que una promoció interna no comporti perdre els drets adquirits i que existeixin mecanismes per progressar professionalment perquè el sistema públic de salut és més fort quan cuida els professionals que en formen part. Ara bé, des d'Esquerra Republicana volem deixar molt clara una altra cosa: defensar més drets laborals no pot voler dir menys autogovern. L'Estat té competències per establir les bases del règim estatutari, del personal, dels serveis de salut i les bases de la sanitat. Però Catalunya té competències pròpies sobre l'organització, l'ordenació, la planificació i l'execució dels serveis sanitaris. Per tant, qualsevol reforma s'ha de fer amb respecte escrupolós del marc competencial i a la capacitat del nostre país per organitzar i gestionar el seu propi sistema sanitari. Les bases estatals han de ser això, bases ho diem sempre i no poden convertir se en una regulació tan profunda que acabi buidant de contingut les competències pròpies.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«Bé. Gràcies, presidenta. Bona tarda. Aquesta moció, tot i que els punts literals pot semblar molt tècnica i que només parla de classificacions professionals, grups, salaris, en el fons jo penso que cal posar el focus, perquè parla de reconèixer la feina que fan milers de professionals cada dia al sistema públic de salut. Parlem de tècnics i tècniques en cures auxiliars d'infermeria, dels tècnics especialistes sanitaris, dels auxiliars administratius, dels zeladors i de molts altres professionals imprescindibles perquè un hospital, un CAP o qualsevol servei sanitari funcioni. Professionals que han vist com durant anys evolucionaven les seves funcions, augmentaven les seves responsabilitats i canviava la seva formació mentre la seva classificació professional no evolucionava al mateix ritme. Avui parlem d'ells. Fa uns dies parlàvem dels biòlegs i dels treballadors socials. I podríem seguir amb una llarga llista de professionals del sistema de salut que mereixen que la seua categoria s'adeqüi a la feina que realment fan, com poden ser també els psicòlegs. Des d'Esquerra Republicana creiem que hi ha una màxima que hauria de ser elemental quan canvien la formació, les funcions i les responsabilitats. També s'ha d'actualitzar el reconeixement professional i salarial. Dit això, avui vull posar especialment en valor la feina dels tècnics i tècniques en cures auxiliars d'infermeria, que són un col·lectiu essencial en l'atenció quotidiana dels pacients, en les cures, en la higiene, en la mobilització i en l'acompanyament i en el suport de les persones. Un sector, a més, molt feminitzat, que crec que ens hauríem de preguntar per què massa sovint les professions vinculades a les cures exercides majoritàriament per dones, triguen tant a obtenir el reconeixement professional i econòmic que mereixen. Reclassificar no és simplement canviar d'un C2 a un C1. És reconèixer la qualificació, la responsabilitat i el valor de la feina que fan és dignificar les condicions laborals de qui sosté cada dia els nostres serveis públics.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«No vull allargarme més perquè no hi ha més història. Avui podem donar un missatge clar: la diversitat familiar forma part de la nostra societat i mereix plena protecció. És el moment de votar i, sobretot, és el moment que això tiri endavant d'una vegada per totes, perquè la credibilitat va baixar en picat. Moltíssimes gràcies. Buenas tardes, presidenta. Señorías, otro clásico hoy. Hace años que estamos con la Ley de Familias, y seguimos igual. Ya saben las condiciones de Esquerra Republicana con respecto a las competencias -se lo dijimos al Gobierno en su día-: sea un real decreto, una propuesta no de ley o una propuesta de ley, si hay competencias respetadas, habrá negociación, y, si la negociación va por buen camino, habrá aprobación. En el caso de esta PNL, ¿qué hay que hacer? No vamos a estar en contra de una PNL a favor de la Ley de Familias. Votaremos a favor porque reconocemos el derecho a la protección a la infancia, para avanzar en la corresponsabilidad con la protección a las familias. Es una nueva ley para que nunca haya una condena laboral ni económica. Votaremos a favor de esa proposición no de ley porque creemos que todas las familias merecen el mismo reconocimiento, la misma protección y que todas las personas tienen que poder cuidarse sin renunciar a sus proyectos de vida. La Ley de Familias es necesaria, pero, desgraciadamente, somos escépticos respecto a que vaya a salir adelante porque, a pesar de que es necesaria, lo estamos viendo, no llega nunca. La realidad social ha cambiado en estos últimos años: las familias son diversas, pero los derechos no pueden depender de la forma de cada familia. Lo que importa es que los niños crezcan protegidos, que los adultos tengan seguridad jurídica, que haya protección pública, etcétera.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Bona tarda, presidenta, senyories. Un altre clàssic. Avui també fa anys que estem amb la llei de famílies i continuem igual. Ja saben les condicions d'Esquerra Republicana respecte a les competències. Ja li vam dir al Govern quan era dependència seva. Ho hem dit, si hi ha un Reial Decret Llei, si és un projecte de llei, si és una proposta de llei, si hi ha competències respectades a la negociació i si la negociació va per bon camí, passava a aprovació. En el cas d'aquesta PNL, doncs bé, què hem de fer? No estarem en contra de la PNL a favor de la Llei de Famílies i votarem a favor. Ho farem perquè reconèixer totes les famílies per protegir la infància, per avançar en corresponsabilitat és una bona llei i perquè cuidar no sigui mai una condemna laboral ni econòmica. Votarem a favor d'aquesta proposició no de llei, perquè compartim una idea molt clara: totes les famílies mereixen el mateix reconeixement i la mateixa protecció i totes les persones han de poder cuidarse sense haver de renunciar al seu projecte de vida. És la Llei de Famílies. És necessària. Som escèptics que tiri endavant, malauradament, perquè malgrat ser necessària, però el que estem veient no arriba mai i la realitat social ha canviat en aquests últims anys. Les famílies són diverses, però els drets no poden dependre de la forma que tingui cada família. El que importa és que els infants creixin protegits, que les persones adultes disposin de seguretat jurídica, que ningú quedi fora de la protecció pública, etcètera, etcètera, etcètera.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«La proposición de ley que se presenta elimina los coeficientes reductores de las jubilaciones anticipadas voluntarias y no voluntarias cuando acrediten cuarenta años de jubilación y también permite recalcular las pensiones ya reconocidas. Bien, compartimos esos objetivos durante la tramitación. Habrá que mejorar el texto porque queda alguna cosa que creo que chirría. El derecho de las personas ya jubiladas debería ser automático cuando la Administración tenga los datos. No podemos obligar a las personas mayores a que superen todo un laberinto de trabas burocráticas. Y aquí hay que recordar una cosa que muchas veces nadie ha reconocido. Hasta ahora, la única mejora que ha recibido ese colectivo que está ahí arriba, ASJUBI40 -y lo pueden corroborar los que están aquí-, fue gracias a Esquerra Republicana. Se lo voy a recordar. Cuando en 2022 entraron en vigor los nuevos coeficientes reductores, algunas personas ya jubiladas habrían tenido una pensión inicial más alta que si se les hubieran aplicado esos coeficientes. El complemento servía para pagar esas diferencias. ¿Quién podía acceder? La regla general exigía cuarenta y cuatro años y seis meses cotizados. ¿Qué incorporó Esquerra en esta ley? Además de la auditoría y de otros temas que hoy en día son cruciales y muy importantes, en el caso que nos ocupa que, si la pensión era inferior a 900 euros el 1 de enero de 2022, bastaba con cuarenta años cotizados. No es nada del otro mundo, son 900 euros. Eso se consiguió porque era una condición -igual que otros puntos más, que ahora no hace falta que lo expliquemos porque no hay tiempo- y sin eso no se aprobaba esa ley. Todo eso está en la hemeroteca, está en el Diario de Sesiones. Que quede claro, por lo tanto. Esta es una reivindicación justa gracias a este colectivo. También gracias a COESPE y a otros colectivos de pensionistas que durante estos años han sido los grupos más activos para luchar contra esta injusticia.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Visca la classe treballadora! Visca la lluita de la classe treballadora i visca el moviment de pensionistes! Moltes gràcies. Buenas tardes, presidente. Les avanzo nuestro voto: Esquerra Republicana va a votar a favor de la toma en consideración. Ahora bien, también hay que decir las cosas como son. Agradecemos que Podemos traiga esta cuestión al Pleno, pero nadie ha inventado las sopas de ajo hoy. El 24 de mayo de 2018, a instancias de Esquerra Republicana, a instancias de este diputado que les habla ahora, presentamos la primera iniciativa en este sentido, concretamente la Proposición no de Ley 161/003309, y pedimos que se redujeran los coeficientes a partir de los treinta y cinco años cotizados y eliminarlos a los cuarenta, tanto en las jubilaciones voluntarias como en las forzosas. Fue votado y ganamos. Se votó y se ganó. En 2018. La iniciativa se aprobó el 26 de septiembre, unos meses después. En 2020, con el diputado Iñaki Ruiz de Pinedo, a quien aprovecho para saludar, con Euskadiko Ezkerra, Bildu y Esquerra Republicana, en el Pacto de Toledo presentamos diecisiete votos particulares. Uno de esos votos particulares era el de las largas carreras de cotización y esta Cámara votó en contra. La hemeroteca está ahí. Por eso nos abstuvimos. En 2021 presentamos esta enmienda a la ley. También votaron en contra. Votaron en contra y la perdimos. Era una ley; una ley, ¿eh? Acuérdense de quién estaba en el Gobierno. Esta proposición de ley se presenta en el 2024, cuando sale Podemos del Gobierno, bien; ahora estamos en 2026. Pero, recordemos una cosa, nosotros no vamos a hacer pagar esas contradicciones -todos tenemos contradicciones-, no haremos pagar estas contradicciones a este colectivo de jubilados, a quien aprovecho para saludar, ASJUBI40. Esta causa habla de las personas que empezaron a trabajar a los 14, 15 años con jornadas largas y en trabajos duros. Quien empieza a trabajar a los 14, 15, 16 años es porque lo necesita; no lo hacían por placer, no acostumbraba a ser eso. Cotizaron cuarenta y dos, cuarenta y cinco años -como hemos dicho antes- y pueden reducir hasta el 30 % prácticamente cuando se jubilan anticipadamente. La reducción no desaparece cuando llega la fecha ordinaria de jubilación. Es un castigo de por vida. Es un castigo de por vida a gente que ha trabajado cuarenta y dos y cuarenta y cinco años, cuando eran criaturas de 14, 15 y 16 años. La jubilación denominada voluntaria no siempre es una decisión libre: despidos, expedientes de regulación, paro de larga duración, de salud. Según ASJUBI40, más de novecientas mil personas sufren esta situación. El sistema les dice que, a pesar de haber cotizado más de cuarenta años, todavía no lo han hecho lo suficiente. Esto contradice el principio de contributividad: si la cotización tiene que guardar relación con la prestación, es razonable que quien haya cotizado esos años tenga que acabar cotizando menos. Y eso es una decisión política. Es una decisión política.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«La proposició de llei que es presenta elimina els coeficients reductors a les jubilacions anticipades, voluntàries quan acreditin 40 anys de cotització. Bé, també permeten recalcular les pensions ja reconegudes. Bé, compartim aquests objectius durant la tramitació. Caldrà millorar el text perquè tenim alguna cosa que crec que grinyola. El reconeixement a les persones ja jubilades hauria de ser d'ofici quan l'Administració disposi de les dades. No podem obligar a persones grans a superar tot un laberint d'obstacles. I aquí vull recordar una cosa fonamental que moltes vegades ningú ha reconegut: fins ara l'única millora que ha rebut aquest col·lectiu legal, l'única millora que ha rebut ASJUBI40 i des d'aquí ho poden corroborar, va ser per Esquerra Republicana. I faig record. Quan el 2022 va entrar en vigor els nous coeficients reductors, algunes persones ja jubilades haurien tingut una pensió inicial més alta que si els haguessin aplicat els coeficients. El complement servia per pagar aquestes diferències. Qui podia accedir? La regla general exigia 44 anys i 6 mesos cotitzats. Què hi va incorporar Esquerra a aquesta llei? A banda l'auditoria, a banda d'altres temes que són avui dia crucials i molt importants. En el cas que ens ocupa, és que si la pensió era inferior a 900 euros, l'1 de gener de 2022 n'hi havia prou amb 40 anys cotitzats. És a dir, que no és res de l'altre món. Són 900 euros, però no els tenien. I això es va aconseguir perquè era una condició igual que l'auditoria, igual que alguns punts més -que ara no convé aquí perquè no tinc temps per explicarho- sense això no s'aprovava la llei de pensions. Tot això està a l'hemeroteca. Tot això està al diari de sessions. Que quedi clar, doncs. Aquesta reivindicació és una reivindicació justa. Gràcies a aquest col·lectiu, també a COESPE i altres col·lectius de pensionistes que han estat durant aquests anys els grups més actius per lluitar contra aquesta injustícia.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Bona tarda, president. Avanço el nostre vot. Esquerra Republicana votarà a favor de la presa en consideració. Ara bé, també cal dir les coses com són. Agraïm que Podemos porti aquesta qüestió al ple, però ningú ha inventat la sopa d'all avui. 24 de maig del 2018, a instàncies d'Esquerra Republicana, a instàncies d'aquest diputat que el parla, vam presentar la primera iniciativa en aquest sentit. Exactament la proposició no de llei 161/003309, ja demanàvem reduir els coeficients a partir dels 35 anys cotitzats i eliminarlos als 40 anys, tant a les jubilacions voluntàries com a les forçoses. Va ser votat i vam guanyar. 2018: la iniciativa es va aprovar el 26 de setembre, dos mesos després. El 2020, amb el diputat Iñaki Ruiz de Pinedo, a qui aprofito per saludar amb Euskadiko Ezkerra Bildu i Esquerra Republicana, el Pacte de Toledo, vam presentar 17 vots particulars. Un d'aquests vots particulars era el de les llargues carreres de cotització. I aquesta cambra va votar en contra. A la hemeroteca està. El 2021, vam presentar aquesta esmena a la llei. També vam votar en contra i la vam perdre. Era una llei, una llei. Recordin qui estava al Govern. Aquesta proposició de llei es presenta el 2024, quan Podemos surt del Govern. Bé, estem al 2026. Però, recordo: nosaltres no farem pagar aquesta contradicció. Tots en tenim. No farem pagar aquestes contradiccions a aquest col·lectiu de jubilats a qui aprofito per saludar a l'ASJUBI40. No farem pagar aquestes contradiccions. Aquesta causa parla de les persones que van començar a treballar amb 14 o 15 anys, amb jornades llargues i feines dures. I qui comença a treballar amb 14 o 15 anys i 16 anys és perquè ho necessitava. No acostumava a ser per plaer. Han cotitzat, com hem dit abans, 42 o 45 anys, i poden reduir fins al 30 % pràcticament quan es jubilen anticipadament. La reducció no desapareix en arribar a l'edat ordinària de jubilació. És un càstig per vida. És un càstig per vida a gent que ha treballat 42 i 45 anys i que han començat sent criatures de 16 i 17 anys. La jubilació, anomenada voluntària, no sempre és una decisió lliure. Hi ha acomiadaments, expedients de regulació, atur de llarga durada de salut. Segons ASJUBI40, prop de 900 000 persones pateixen aquesta situació i el sistema ens diu que malgrat haver cotitzat més de 40 anys, encara no han fet prou. Això contradiu el principi de contribuitat. Si l'esforç de cotització ha de guardar relació amb la prestació, no és raonable que qui ha cotitzat durant més anys pugui acabar cobrant menys. I això és una decisió política.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«I dit això, deixi'm introduir un petit element. Tot això està molt bé, però qui ho ha d'aplicar són els interins, els funcionaris que acaben de ser una gran part d'ells acomiadats almenys a l'administració de Justícia de Catalunya. Jo ja no sé com explicar en aquesta cambra que és la vergonya dels nostres temps que no haguem sigut capaços en 7 anys de resoldre el tema dels interins i del seu abús que es va fer amb els seus contractes. I és que ja no sé com explicarho tenint un partit d'esquerres que se suposa que defensa la classe treballadora, o almenys mínimament, els hi hem donat tot tipus de possibilitats per esmenar aquest error. I no hi ha hagut manera. Sembla ser que s'estan reunint comunitats autònomes i governs. Molt bé. Jo ja els ho dic ara, si l'acord que es produeix és a base d'aquests tres principis i impedeix l'accés dels abusats a les seves places, nosaltres no hi estarem d'acord. Per tant, per favor, la justícia el que necessita són treballadors ben pagats, fixos, estables i ben tractats. I això és exactament el que no estem fent.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«I vaig acabant ja, si us plau. I acabo. I és que el tema és molt important i hi ha gent que pateix molt per aquest tema. En fi. Votem sí, i seguim, però el tema de la dependència aquest quart pilar no està solucionat. Li explicaré una anècdota personal. Aquí fa falta més diners i competències. La meva mare, que està patint molt. No pot ser que a partir d'un diagnòstic, un diagnòstic d'un neuròleg tingui d'esperar entre 10 mesos i un any. No pot ser. És el quart pilar de l'estat del benestar. I sí, repeteixo, si això no es soluciona un govern d'esquerres, doncs ja em dirà que ho farà. Moltes gràcies. Voy acabando ya. Por favor, este es un tema muy importante y hay gente que padece mucho por este tema. Votaremos sí y seguiremos, pero el tema de la dependencia -este cuarto pilar- no está solucionado. Le contaré una anécdota personal. Aquí hace falta más dinero y más competencias. No puede ser que mi madre, que está sufriendo mucho, a partir del diagnóstico de un neurólogo, tenga que esperar entre diez meses y un año. No puede ser. Es el cuarto pilar del estado del bienestar. Repito, si esto no se soluciona por parte de un Gobierno de izquierdas, ya me dirá quién lo va a hacer. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Hi ha dues coses hi han 365 milions de l'any. Aquest Govern ha fet programes militars per valor de 94 000 milions d'euros. Entri vostè a la web del ministre de Defensa. 94 000 milions d'euros. Quan fa falta els diners surten aquí. Parlem d'una quantitat que podia haver sortit i apart, que era nostra perquè era de cotitzacions. Hi ha dues coses que clamen al cel La primera, l'edat. La prestació s'acaba als 23 anys, als 26 si el fill acredita un 65 % de discapacitat. Senyories, una paràlisi cerebral no llegeix el DNI. Una malaltia genètica no es cura el dia de l'aniversari. Creiem que és una indecència que això no s'hagi tret. Les famílies de ASFACUME han fet el compte quan la prestació s'acaba. La mare té de mitjana 59 anys. Qui contracta una dona de 59 anys? I això no ha pogut solucionar el gobierno más progressista del mundo mundial. Avui és d'aquells dies que perdonin, però no estic feliç perquè donem moltes bales a aquesta gent. Moltes bales. Perquè si l'esquerra no fa això, qui ho farà? Qui ho farà? Quanta gent! Quant temps s'han d'esperar? Jo recordo que això de la CUME ja és un clàssic, com el de la pòlio i uns quants que portem aquí cada any. O el de l'amiant. Jo vaig entrar al 2016 i estàvem parlant de la CUME. És que estem al 2026 i portem vuit anys amb un govern progressista. Aquí no hi estem d'acord. Aquí no hi estem d'acord.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Gràcies, president. Fa dos mesos des d'aquesta tribuna, vaig dir que guanyava en una batalla, però el combat continuava. Malauradament continua. I ha continuat, com deia abans, 50 esmenes. Moltes de nosaltres la llei ha tornat, ha tornat viva amb els diners del BOE. El 50 % escrit que ja estava escrit abans, no ha sigut una cosa nova que no es compleix, però no ha tornat amb tres coses més. El que al Senat hi ha afegit el que el govern n'ha tret i una promesa que avui li demano que posi data. Li demano que posi data, que és una gran error. És un gran error i donarà ales a tota aquesta gent d'aquí. Però bé, per uns milions que es podien haver posat, per això els avanço. El vot d'Esquerra Republicana votarà perquè aquesta llei quedi aprovada avui. Definitivament aprovarà un sí que no. És un aplaudiment del tot sorprenent. Una part, però amb recança és un sí. Memòria amb condicions i amb vigilància. I avui la vigilància té quatre lletres que només té quatre lletres.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«La norma es necesaria, pero como ha dicho el señor Matute y otros diputados, es incompleta, hay que decirlo. El hecho de que vengamos de una anomalía como la no existencia de una ley de este tipo no nos tiene que hacer decir que es perfecta. El grupo de Esquerra valora que se hayan aceptado distintas enmiendas de nuestro grupo, pero también es cierto que en el paso del proyecto de ley a real decreto han pasado cosas que no nos gustan. A pesar de que ustedes lo justifican por los fondos europeos, a mí y a algunos diputados que me han precedido, que ya lo han dicho, no nos gusta el método del real decreto. No nos gusta la cuestión de que los sindicatos queden incorporados. Y usted lo ha salvado, ministro, hablando del diálogo social. Me tiene que admitir que, como mínimo, es ambiguo. Se lo decía el señor Rego y tiene razón. Una cosa es el diálogo social en un sentido abstracto y genérico y otra es la relación de influencia directa que puede tener un operador social, entre ellos un sindicato, sobre una decisión gubernamental o legislativa. No nos gusta esta ambigüedad. Para poner un ejemplo muy claro, parece bastante paradoxal, ministro, que los colegios profesionales sean una excepción y no lo sean los sindicatos, no se entiende. Si esto tuviera un recorrido posterior de otra forma, nosotros como Grupo Republicano también vamos a luchar para corregirlo, porque es un contrasentido y ustedes lo saben. Y además le añado una cosa, incorporaría una inseguridad jurídica, porque a pesar de que usted hable del diálogo social, es evidente que el papel de los sindicatos es muy específico y quiero recordar que está constitucionalmente reconocido de manera clara y blindada, y esto es importante.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«La norma és necessària, però com ha dit el senyor Matute i altres diputats, és incompleta. Cal dirho: és incompleta i el fet de que vinguem d'una anomalia com la no existència d'una llei d'aquest tipus no ens ha de fer dir que és perfecte. El grup d'Esquerra valora que s'han acceptat diverses esmenes del nostre grup. Ho valorem, però també és cert que en el pas del projecte de llei al reial decret han passat coses que no ens agraden. No ens agrada en si el mètode del Reial Decret, per bé que vostès els justifiquen pels fons europeus, però sobretot no ens agrada. Alguns diputats que m'han precedit ho han dit. La qüestió que els sindicats que quedin incorporats i vostè ho ha salvat. Ministre, parlant del diàleg social, m'ha d'admetre que com a mínim és ambigu. Li deia el senyor Rego. I tenia raó. Una cosa és el diàleg social en un sentit abstracte i genèric, i una altra és la relació d'influència directa que pot tenir un operador social amb un sindicat sobre una decisió governamental legislativa. No ens agrada aquesta ambigüitat. Per posar un exemple molt clar, resulta bastant paradoxal. Ministre, que els col·legis professionals siguin una excepció i no ho siguin els sindicats. No s'entén. No s'entén això. Si tingués un recorregut posterior d'una altra manera. Nosaltres, com a grup republicà, també lluitarem per corregirho perquè és un contrasentit i vostès ho saben, que és un conte sentit. I a més a més, li afegeixo una cosa incorporaria un greuge i una inseguretat jurídica, perquè per bé que vostè parla del diàleg social, és evident que el paper dels sindicats és molt específic i vull recordar que està constitucionalment reconegut d'una manera clara i blindada, i això és important.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Y en cuanto a la educación, también estamos completamente de acuerdo con el objetivo que proponen, que ningún niño o niña deje de tener acceso al material escolar o a los recursos educativos porque su familia no pueda pagarlos. La educación no puede depender de la renta familiar, porque la educación es la política redistributiva más importante, y si no se refuerza avanzaremos a sociedades más segregadas. Hay que hacer las cosas bien. Necesitamos autorización, préstamos, materiales sostenibles, recursos para los centros públicos y medidas que realmente ayuden a las familias a conciliar, porque las políticas de izquierda no pueden limitarse a decir todo gratis, sino que hay que garantizar que lo que es gratis sea accesible, que funciona y que llega a todo el mundo, sobre todo a quien se lo merece, porque compartimos el objetivo de hacer que la vida sea más fácil para las personas, pero también queremos dejar algo claro desde Esquerra Republicana: hacer políticas de izquierda es mucho más que prometer, es intervenir cuando el mercado abusa, pero sin crear nuevos abusos; es proteger a quien compra, pero también proteger a quien produce; es garantizar la vivienda en las ciudades, pero también garantizarla en los pueblos; es defender a las familias, pero también defender a las familias de los agricultores y a las familias que tienen un comercio local, y es poner recursos públicos allí donde más hacen falta, porque la política útil es esta, la que mejora la vida de la gente sin dejar a nadie atrás. Por tanto, creo que también tendríamos que dar un poco más de impulso a esta iniciativa. A pesar de que falten algunas cosas, votaremos a favor. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«En vivienda compartimos completamente la necesidad de emplear el parque público y actuar sobre las viviendas turísticas ilegales. Hay que ampliar esas propuestas desde la fiscalidad hasta la regulación y la compra pública, en Madrid, sí, pero también en Cataluña, porque no nos cansaremos de recordar las competencias de la Generalitat de Catalunya en cuanto a la vivienda y las medidas que, a diferencia de otras comunidades autónomas, ya se están impulsando gracias a Esquerra. Hay que movilizar la vivienda vacía, hay que impedir que la vivienda sea simplemente un activo financiero, evidentemente que hay que limitar los precios, pero también tenemos que garantizar que el derecho a la vivienda sea un derecho real fuera de las grandes ciudades. Hay pueblos en los que el problema no solo es el precio del alquiler, sino que no hay viviendas disponibles ni esperanza de mejora, y si queremos que los jóvenes se queden en el territorio y vean esperanza allí, tenemos que hablar también de cómo impulsamos la rehabilitación de la vivienda, tenemos que hablar de transporte público, de servicio, de trabajo y de oportunidades, de cómo vertebramos el país más allá del área metropolitana.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Aquí també estem absolutament d'acord amb l'objectiu que proposen que cap infant deixi de tenir llibres, material escolar o recursos educatius perquè la seva família no els pot pagar. L'educació no pot dependre de la renda familiar perquè l'educació és la política redistributiva més important i si no se la reforça, anirem cada vegada societats més segregades. Però també hem de fer les coses bé: reutilització, préstec, materials sostenibles, recursos per als centres públics i mesures que ajudin realment les famílies a conciliar. Perquè les polítiques d'esquerres no poden limitarse a dir només 'gratuït', han de garantir que allò que és gratuït és accessible, que funciona i que arriba a tothom, sobretot a qui s'ho mereix, perquè compartim l'objectiu de fer la vida més fàcil de la gent. Però també volem dir una cosa des d'Esquerra Republicana: fer polítiques d'esquerra és molt més que prometre, és intervenir quan el mercat abusa, però sense crear nous abusos. És protegir qui compra, però també qui produeix. És garantir habitatge a les ciutats, però també garantir als pobles; és defensar les famílies, però també defensar les famílies pageses i també les famílies que tenen un comerç local. I és posar recursos públics allà on més falta fan, perquè la política útil és aquesta, la que millora la vida de la gent sense deixar ningú enrere. Per tant, crec que també caldria donar una mica més de tomb a aquesta iniciativa, que tot i amb això, els avanço que la votarem a favor.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«En habitatge, nosaltres compartim plenament la necessitat d'ampliar el parc públic, actuar sobre els habitatges turístics il·legals i posar límits a l'especulació. Aquests tres eixos, de fet, han guiat les nostres propostes des de la fiscalitat fins a la regulació i la compra pública. A Madrid, sí, però també a Catalunya, perquè no ens cansarem de recordar les competències de la Generalitat de Catalunya sobre habitatge i les mesures que, a diferència d'altres comunitats autònomes, ja s'estan impulsant gràcies a Esquerra. Cal mobilitzar habitatges buits. Cal impedir que l'habitatge sigui simplement un actiu financer. Evidentment que cal limitar els preus, però cal també garantir que el dret a l'habitatge sigui real fora de les grans ciutats i pobles, on el problema no és només el preu del lloguer, és que no hi ha habitatges disponibles ni esperança de millora. I si volem que els joves puguin quedarse al territori i hi vegin esperança, hem de parlar també de com impulsem la rehabilitació d'habitatge. Hem de parlar de transport públic, de serveis, de feina i d'oportunitats. De com vertebren el país més enllà de l'àrea metropolitana.»