Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
34 declaraciones · página 2 de 2
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«La reflexió que voldríem fer seria que no serveix de res que ens envien afectius si aquests no estan operatius. Ens envien personal que no pot exercir perquè, per exemple, té una baixa de llarga durada. Això que estan fent és fer trampes al solitari. La transferència de les competències en matèria d'exàmens permetria millorar aquesta situació. Amb una gestió pròpia i adaptada a la realitat de cada territori es podrien agilitzar els processos d'exàmens i garantir una oferta més àmplia de dates, de recursos, per als aspirants. I això no només beneficiaria els que volen obtenir el carnet de conduir, sinó que també alleugeria la pressió sobre les autoescoles i facilitaria una formació més efectiva i personalitzada. Catalunya té la capacitat de gestionar de manera eficient aquest procés i assegurar que els nostres joves puguin obtenir el carnet de conduir sense haver de patir llargues esperes. No ens val la resposta que no es pot transferir, perquè no parlem de canviar la normativa de trànsit, sinó de dotar de més recursos les prefectures de trànsit, i això només es pot fer amb personal funcionari del mateix territori.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«És bo que aquest model serveixi com a referent per a altres regions, com Navarra, que també són capaços d'assumir aquestes competències per millorar la gestió del trànsit i la seguretat viària del seu territori. Però permeteu-me que avui demani un traspàs més, ho he demanat en nombroses ocasions, és un tema que preocupa especialment a molts dels nostres joves i les seves famílies: els exàmens per obtenir el carnet de conduir. Actualment, la gestió centralitzada d'aquests exàmens ha provocat greus problemes de saturació i demores. Molts aspirants es veuen obligats a esperar mesos per poder realitzar l'examen pràctic, i això causa una deriva en la vulneració d'un dret tan bàsic com és el de la mobilitat personal. En aquest sentit, la DGT diu que va dotar de cinquanta nous examinadors a tot l'Estat, però a Catalunya en va assignar un total de vint-i-tres, a raó de catorze examinadors a Barcelona, cinc a Girona, un a Tarragona i tres a Lleida. La realitat és, segons les dades del CSIF, que un 28 % de les places de funcionaris de la DGT a Lleida, per exemple, estan vacants. Del total de trenta-cinc llocs de treball de la demarcació, només vint-i-cinc estan ocupats. A Catalunya hi ha quatre-centes cinquanta-dos places de treballadors a la DGT, només n'hi ha ocupades dues-centes noranta-vuit de treballadors en actiu, un 66 % del que s'oferta.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. Buenas tardes a los que nos acompañan hoy aquí y también a las personas que nos acompañan desde sus hogares porque no han tenido los recursos o el modo de poder llegar hasta aquí. Son muchas estas personas. Pues bien, volvemos a tener un debate sobre una iniciativa parlamentaria relacionada con la ELA. Esto significa que es muy necesaria, nos preocupa muchísimo el bienestar de los enfermos y enfermas con esta dolencia y también el sufrimiento de sus familias, que suelen ser quienes se encargan de los cuidados y son quienes también sufren lo que implica esta enfermedad. Es por esta razón por la que daremos apoyo a esta iniciativa, como también hicimos con la que se presentó la pasada semana y lo haremos, asimismo, con la próxima que se presente. Según la Sociedad Española de Neurología, unas 700 personas comienzan a desarrollar los síntomas de la ELA cada año en el Estado, entre 3000 y 4000 personas sufren en el Estado actualmente esta enfermedad y unas 400 de ellas en Cataluña. La ELA es la tercera enfermedad neurodegenerativa más común en el Estado, después del Alzheimer y Parkinson. Además, observamos que el 30 % de los pacientes con ELA sufren ansiedad y el 44 % de los pacientes sufren depresión; es decir, que esta enfermedad requiere una atención especial, como ya dijimos, también requiere una atención especial cuando se vive en zonas rurales, que es de donde yo procedo. Además, ahí se solapan las dificultades añadidas de las distancias y de las bajas proporciones de recursos de atención en poblaciones pequeñas, como, por ejemplo, la que nombré, Belianes, donde está Josep, un enfermo afectado por la ELA que ni siquiera ha podido contratar a nadie que pueda prestar ayuda. Este agravio provoca que la familia tenga que adaptarse a la enfermedad y a la dependencia, lo que significa nuevos horarios, adaptar la vivienda, el hacerse cargo de la financiación para comprar una cama articulada, herramientas informáticas, un generador de luz, porque recordemos que no se puede estar sin electricidad. Y lo que no puede ocurrir es que, además, en esta familia se sienten privilegiados por poder hacer esta adaptación y se sienten afortunados por tener recursos económicos para poder enfrentarse a estos gastos. Hay que acabar con esta discriminación. Y, sí, evidentemente, en Esquerra nos preocupa, y muchísimo, porque no por casualidad somos de izquierdas; precisamente, nos preocupa el bienestar de las personas, pero de todas ellas, vengan de donde vengan, hablen la lengua que hablen. Nos preocupa la ELA y, sí, también nos preocupan muchas otras enfermedades minoritarias, porque si te dejan totalmente dependiente y necesitas de la ayuda de quien te preste cuidados, no importa el nombre de la enfermedad. Hay muchas otras especificidades y concreciones, y lo estamos tratando en el debate: se calcula que hay siete mil patologías clínicas que sufren muy pocas personas en relación con el conjunto de la población. Se etiqueta como enfermedad minoritaria cuando la prevalencia es de menos de cinco afectados por cada 10 000 habitantes. Pues bien, se estima que en la Unión Europea hay unos treinta millones de personas afectadas con estas enfermedades minoritarias, en el Estado hay tres millones y, en Cataluña, casi 350 000 personas. Solo por citar algunas de estas enfermedades, además de la ELA, están la ataxia de Friedreich, la degeneración corticobasal, la demencia frontotemporal, la parálisis supranuclear progresiva, la enfermedad de Huntington y la atrofia muscular progresiva espinal, y así llegaríamos hasta siete mil enfermedades que son minoritarias. La mayoría de estas dolencias no tienen cura, ponen en peligro la vida de las personas que las sufren, son realmente incapacitantes en cuanto a la movilidad y, en general, afectan a la autonomía personal. Por esta razón, es indispensable abordar el trato desde facetas multidisciplinares, como son la social, la educativa, la laboral y, evidentemente, la sanitaria y la sociosanitaria.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«I sí, evidentment a Esquerra ens preocupa, i moltíssim, perquè no per casualitat som d'esquerres, perquè precisament ens preocupa el benestar de les persones, però de totes, vinguin d'on vinguin i parlin la llengua que parlin, i ens preocupa l'ELA, i sí, com també ens preocupen moltes altres dolències minoritàries, perquè si et deixen totalment dependent i necessites l'ajuda d'uns cuidadors, no importa el nom de la malaltia, moltes especificitats, tant o més concretes de les que s'ocupa en aquest debat, perquè es calcula que hi ha 7000 condicions clíniques que pateixen poques persones en relació amb el conjunt de la població. Se l'etiqueta de malaltia minoritària quan la seva prevalença és de menys de 5 afectats per cada 10 000 habitants, doncs s'estima que dins la Unió Europea hi ha 30 milions de persones afectades per malalties minoritàries. A l'Estat n'hi ha 3 milions i a Catalunya prop de 350 000. Només per citar-ne algunes, a part de l'ELA, l'atàxia de Friedrich, degeneració corticobasal, demència frontotemporal, paràlisi supranuclear progressiva, malaltia de Huntington, atròfia muscular espinal. I així arribaríem fins a 7000 malalties minoritàries. La majoria d'aquestes dolències no tenen cura, posen en perill la vida de les persones que la pateixen i són fortament incapacitants pel que fa a la mobilitat i, en general, afecten l'autonomia personal.»