Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
38 declaraciones · página 2 de 2
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las múltiples incidencias y problemas ocurridos durante...
«Fer front a una evacuació d'un tren en flames -i això sembla una pel·lícula de fer por, però a Catalunya ha passat dues vegades aquests últims mesos, i més- és terrible que els usuaris hagin de fer-ho sense cap assistència, sense saber què fer, sense saber on han d'anar. Estar penjats davant de la pantalla d'una estació o d'una andana veient els anuncis de trens que no arriben mai i un altre anunci i un altre tren que no arriba. I així successivament, sense tenir informació, sense saber què és el que està passant, això no és acceptable. El desemparament que pateixen els usuaris és un clam i provoca la sensació per als usuaris que ells no són l'important i quan veuen la retahíla de justificacions: Adif contra Renfe; Renfe li dona la culpa a Adif; el ministeri que li dona la culpa als atropellaments o als robatoris de cable. Quan veuen això, els usuaris tenen clar que ells no estan al centre del servei, que ells no són el centre de la missió, sinó que ells estan pagant amb els seus impostos un transport públic ineficient, que no dona el servei que ells necessiten i que al final el que hi ha és una recerca per veure qui es treu les culpes del damunt.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«I sí que he dit una cosa de les que jo, d'aquests reptes que jo li he plantejat, que a la que m'hi referiré perquè crec que sí que és important. Miri, d'entrada, el Llibre Blanc de la Comissió Europea marca com a objectiu substituir el tren l'any 2030 en un 30 % del transport per carretera en distàncies de més de 300 quilòmetres i arribar al 50 % l'any 2050. Nosaltres estem a anys llum d'això. El Pla d'impuls per al transport ferroviari de mercaderies d'Espanya del 2010 tenia com a objectiu arribar al 10 % del tràfic l'any 2020. Tampoc. Aquests objectius estan molt lluny d'assolir-se, però molt lluny. I si continuem amb el mateix paradigma i em referiré a una expressió que vostè ha utilitzat, no en sortirem, ministre, no en sortirem. Sabem que costarà anys i que és difícil, però no en sortirem. Hem de sortir del paradigma del tercer fil i de que estem fent el que estem fent perquè estem fent el que es va fer. Cal una segona plataforma, sí senyor, on una d'elles sigui prioritària per les mercaderies. I cal que es prenguin decisions ara, perquè vostè sap com jo o més que jo, que perquè passi alguna cosa en una infraestructura ferroviària necessita cinc o sis o set anys abans. Ens hem d'adelantar. D'aquí a cinc o sis anys, senyor ministre, quan comencin a tenir acabades algunes connexions la Seat, la Ford, els ports de Castelló, de València, de Tarragona, de Barcelona, hi haurà un augment molt important de trànsit ferroviari de mercaderies, si és que volem complir aquest objectiu de la descarbonització. I no hi arribarem amb el que tenim i amb anar acabant el que tenim.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«S'han construït, a més a més, trams inconnexos entre ells que han impedit totalment que una part de la inversió generi activitat i que puguin generar trànsits, que és precisament un dels objectius de la Unió Europea i era un dels motius pel qual la Unió Europea posava molts recursos per finançar aquesta infraestructura. I per què ha passat? Perquè els diversos governs no l'han prioritzat, ni els uns ni els altres. No han prioritzat els recursos per al corredor mediterrani i han deixat que s'allargui eternament aquesta infraestructura. El corredor terrestre de transport de mercaderies més important de l'Estat, que té el 50 % de les mercaderies terrestres, que connecta el 50 % de la producció industrial i el 40 % del PIB, que connecta els principals ports de la Mediterrània amb la xarxa europea, malda encara per connectar-se. I d'això en són principals responsables tots els governs, el PP i el PSOE, perquè han centralitzat la inversió, com deia, no, no han prioritzat. I sinó, com s'explica que estiguin invertint grans quantitats de recursos, senyor ministre, ara, ara -el govern anterior també-, en corredors amb 33 000 tones de mercaderies diàries entre trens i camions i tinguin un corredor de 390 000 tones diàries de mercaderies fet una piltrafa, com és per exemple el cas de Roda de Berà? Com pot ser que estiguin invertint més recursos a l'interior? Per exemple, el corredor que connecta Algesires amb Madrid i Saragossa, on hi ha molta menys demanda i cap port?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Algú es pregunta en què estava pensant Europa per forçar aquesta decisió? Potser en respondre a la demanda, a la eficiència? Potser per posar les infraestructures al servei de l'economia? De seguida ho veurem en paraules de la pròpia Comissió Europea. Aquest episodi acaba l'any 2013 amb l'aprovació al plenari del Parlament Europeu de la Xarxa Transeuropea de Transports, el mapa de la xarxa, dins d'aquest nou reglament. L'aprovació es va fer per 546 vots a favor, 104 en contra i 41 abstencions, amb el vot en contra dels diputats del Partit Popular espanyol, exactament igual que ho han fet aquests diputats, fins i tot desmarcant-se del Partit Popular Europeu l'abril d'aquest any 2024, senyor ministre. Suposo que vostè en deu ser coneixedor. La història es repeteix. Un mapa ferroviari que no s'aprovà pas com a directiva, tema important, com a recomanació als estats, sinó que s'aprovà com un reglament europeu, és a dir, que és d'obligat compliment pels estats. Catalunya va aconseguir una gran victòria europea. El diputat europeu Ramon Tremosa i membre del Comitè de Transports del Parlament Europeu hi va participar activament, juntament amb altres actors econòmics i polítics, però també era una gran victòria de l'economia, de la logística, de l'eficiència en la gestió pública i de la competitivitat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«El repte de reorientar aquesta situació recau, més que en el que aprovarem o decidirem aquí a la cambra legislativa, en la gestió dels ministeris d'Agricultura i de Transició Ecològica, que tenen eines per desenvolupar una gestió per la convivència, que no han estat eficients, que no han donat resultats. Aquí hi ha una part important de la responsabilitat. Per tant, la presa en consideració d'aquesta iniciativa permetrà parlar-ne amb tranquil·litat, no prendre mesures unilaterals, implicar a tothom, i si cal presentar esmenes per modificar la iniciativa, ho farem. De fet, si haguéssim de votar aquest text avui tal com està, probablement no el podríem votar, però que se'n parli, sí. Prenguem-nos tots plegats aquest inici de tramitació com una autèntica oportunitat. Per fer una revisió a fons i generar un espai de diàleg i de consens a favor d'una protecció de la fauna eficient i d'un equilibri amb l'activitat humana. Per això, el nostre grup proposa, i m'adreço al portaveu de la iniciativa, però també als altres grups, proposem que per facilitar aquest diàleg i aquesta negociació, les meses de les comissions i els seus portaveus de Transició Ecològica i d'Agricultura valorin la conveniència de fer unes sessions de compareixences per fer comparèixer a tots els sectors més directament implicats.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats, a Catalunya hi ha més de la meitat de municipis que estan en exclusió financera. I, per tant, queda clar, no hi ha discussió que això és un tema en què cal actuar amb tota urgència. Nosaltres ho tenim claríssim i aquest és el motiu, i per això donarem suport a aquesta iniciativa, lògicament, però aquest també ha sigut el motiu que la primera proposició de llei que Junts per Catalunya ha presentat en aquest mandat al Congrés i està registrada- és precisament una proposició de llei molt semblant a la qual s'ha defensat aquí, i que ja es va presentar l'any 22 per part del nostre grup al Senat, que per cert, va tenir el suport de tots els grups, excepte un, i va prosperar. Perquè considerem que és una prioritat absoluta, vam creure que era necessari presentar aquesta com la primera iniciativa d'aquest mandat. Bé, i per què creiem que realment és tan important? Perquè és de justícia; és de justícia. S'ha dit, i no em vull estendre, que estem discriminant gent de pobles molt petits, però també estem discriminant població que té un índex d'envelliment més elevat, i també estem discriminant població que té una bretxa digital més gran que la població urbana. És més, molta d'aquesta població ha de fer desplaçaments obligats, innecessaris tant que parlem de les emissions i de l'emergència climàtica-, precisament per buscar aquests serveis bàsics que no té en la seva proximitat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Miri, al ple anterior jo feia una proclama sobre la necessitat que les infraestructures es planifiquin i s'impulsin sota la governança dels estudis cost-benefici. Cost-benefici, evidentment, no només econòmic, econòmic, social, ambiental, de sostenibilitat. Cal acabar prioritàriament els corredors de la xarxa bàsica inacabats, que són els que ens connecten d'una forma més eficient amb la xarxa europea. I cal fer-ho no a trossos, de forma parcial, discontínua com s'ha fet fins ara, d'una forma tan poc eficient. S'hauria de fer d'una manera que en cada tram del corredor es pogués disposar d'una connexió eficient i amb capacitat. I evidentment, la xarxa europea preveu corredors addicionals, efectivament, preveu altres tipus de corredors que no són la xarxa bàsica. Jo li parlaré molt breument d'un -avui em sobrarà temps-, per exemple, el corredor Barcelona-Puigcerdà-Tolosa de Llenguadoc. Per a nosaltres és un corredor molt important. És també un corredor transpirinenc. Evidentment és important perquè passa per Catalunya, no només, si em permet. És un corredor transpirinenc. És un corredor que està en servei. És una infraestructura que existeix i que està en servei. És una infraestructura que també ha estat abandonada durant anys i anys i anys sense inversions, que per fi ja ha posat en marxa algunes inversions de millora. És un corredor amb una demanda de passatgers rellevant. Connecta tres estats via la Tor de Querol i l'Hospitalet-près-l'Andorre. I a més a més, Andorra, que és un estat pirinenc que acaba de signar un acord d'associació amb la Unió Europea, demanda i treballa per poder tenir una connexió ferroviària, que la pot tenir a través d'aquest corredor, tant cap al nord, cap a Europa, com cap al sud. Aquest, per exemple, seria un corredor no principal, no de la xarxa bàsica existent que amb poca inversió de millora pot fer aquesta funció també transpirinenca.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Per cert, senyors del Partit Popular, senyora diputada ponent d'aquesta iniciativa, aquest escenari que els explico comporta que aquesta xarxa d'alta velocitat de passatgers no només és radial, sinó que ha condemnat la connexió entre la segona i la tercera ciutat més important de l'Estat, València i Barcelona, a un servei de segona com és l'Euromed. Els ciutadans d'aquest estat només tenen alta velocitat si viatgen a Madrid. Aquest és el tipus d'igualtat -vostès que parlen d'igualtat tot el dia, cada cinc minuts- que coneixem a Catalunya i patim tantes i tantes altres vegades, la igualtat d'uns i l'altra igualtat per als altres. Es pot anar amb alta velocitat a Madrid, però no als altres destins. El debat d'avui va d'això, va d'una proposta política, no va d'un debat amb rigor sobre el tipus d'infraestructura i les actuacions que cal fer a les infraestructures de l'Estat, bé sigui el Port de València o altres. La proposta que se'ns presenta està faltada de rigor, està faltada de dades, no està justificada per ella mateixa, tal com se'ns ha presentat avui aquí. I explicaré què vull dir amb això. És més una proposta de dir: 'Jo vull el port més gros i, a més a més, vull el port més gros que el del veí.' Si el debat fos un debat rigorós sobre la conveniència de l'ampliació del Port de València, que és veritat que és un projecte ja molt antic, que fa molts anys que se'n parla, entenc que avui ens haurien portat dades: dades de demanda, dades de la necessitat de l'hinterland, del Port de València, de les expectatives de creixement de l'activitat d'aquest hinterland, del trànsit internacional, etcètera, de les mesures per evitar impactes ambientals no desitjats, per què no.»