Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
137 declaraciones · página 2 de 5
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I, amb tot això, ara ens venen aquí amb una proposta per reforçar aquesta situació amb una proposta que perpetua aquesta situació de greuge contra Catalunya, amb una proposta que no canvia absolutament res del drama que hem conegut en les xifres d'aquests últims dies. I que pretén, senyor ministre? Que votem en contra dels catalans com d'altres faran? Que permetem que el govern de l'Estat que ens deixa cada any a la cua dels recursos que se'ns assignen, nosaltres li fem confiança? Doncs no, amb nosaltres no hi comptin. No participarem d'aquesta vergonya i els que ho facin els diputats 19 del PSC, els dels Comuns, els d'Esquerra Republicana ja explicaran als seus veïns catalans per què creuen que ens mereixem molt menys del que ens toca. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, vuelve usted a estar aquí con la misma propuesta que perdieron hace una semana, que ya era igual a la que el Gobierno perdió hace un año y que era igual a la que el Gobierno perdió hace dos años. Proponer lo mismo para obtener exactamente lo mismo. Lo que pasa en realidad es que ustedes no quieren tener presupuestos; si no, no se explica lo que están haciendo y no se explica lo que pasa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però això no s'acaba aquí. Entrem més al detall. Anem més a veure a fons la magnitud de la seva tragèdia. Catalunya representa el 19 % de la població, però només rep el 8,6 % dels pressupostos de l'Estat, li sembla normal aquesta proporció, senyor ministre? Els diputats, els 19 diputats del PSC també els sembla normal? Perquè no els hem sentit dir res aquests últims dies d'aquesta manifesta injustícia. Els catalans som els segons a pagar impostos, però som els penúltims a l'hora de rebre els diners. De la segona posició a pagar a la divuitena posició a l'hora de rebre els diners a través dels Pressupostos Generals de l'Estat. Això també li sembla normal a aquesta relació? I els diputats del PSC també els hi sembla correcte i normal que pel seu país els toqui només aquestes xifres? I ja que parlem de xifres, miremnos les xifres per habitant. Els catalans rebem 162 per habitant. Els madrilenys, 452. Els aragonesos, 525. Els murcians, 590. I això, senyors 19 diputats del PSC, també els hi sembla normal o pensen, com el president Illa, que la feina de defensar Catalunya l'hem de fer nosaltres? Perquè vostès només venen a seure aquí i no a crear cap problema als que els governen. Els catalans, en només tres anys, hem rebut 7500 milions d'euros menys que els madrilenys, 7500 milions d'euros menys en només tres anys. Amb aquests diners es poden construir 60 000 habitatges de lloguer assequible. Senyora diputada, amb 350 milions d'euros, que vostè es queixa, no se'n construeixen 30 000. Faci números. Es poden contractar 10 000 metges durant 10 anys. Es poden contractar 20 000 infermeres durant 10 anys. Es poden construir 20 residències de gent gran o 250 centres d'assistència primària o 150 instituts. O, amb una petita part d'aquesta xifra, es podrien climatitzar totes les escoles i instituts de Catalunya. Amb aquests 7500 milions d'euros, que en només tres anys s'han donat de més a Madrid que a Catalunya, es podria haver renovat tota la xarxa de Rodalies de Catalunya. I això només amb la diferència de 3 anys. Imagini's des del 2018 el que representaria el que vostès han perpetrat contra Catalunya. S'imaginen la magnitud de la tragèdia després d'anys i anys d'aquest espoli?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Després entrarem en les dades, però primer deixi'm seguir aquest raonament perquè ara és inevitable preguntarse per què ara sí que les han publicat. Per què precisament en aquest moment vostès fan públiques les dades d'execució pressupostària que durant més d'un any i mig s'han negat a publicar? I la resposta és fàcil. L'únic que ha canviat és que ara, en aquest moment, vostès ja tenen aprovats els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Allò que necessitaven, que eren els vots d'Esquerra Republicana per aprovar els pressupostos, ja els tenen i, per tant, ja es poden fer públiques les dades de la seva estafa, la del seu Govern a Catalunya. Aquest cop els vots d'Esquerra Republicana no han estat a canvi de res. Aquest cop no, han estat a canvi d'augmentar la xifra del que l'Estat no paga a Catalunya fins a límits que mai havíem vist fins ara. Estic exagerant? Mirem les dades. De cada 100 pressupostats a Catalunya per aquest 2025 només n'han arribat 58. La meitat. Vostè, senyor ministre, em dirà que això és casualitat i que un mal any el pot tindre absolutament tothom. Segur? Vostès, els socialistes i els seus socis, governen des del 2018, vegem quina part dels pressupostos de Catalunya han executat aquests anys: de 2018, un 57 %; de 2019, un 62 %; de 2020, un 72 %; de 2021, un 36 %; de 2022, un 43 %; de 2023, un 45 %; de 2024, un 62 %; i de 2025, un 58 %. Sempre, absolutament sempre, l'execució de Catalunya en xifres vergonyants i sempre, absolutament sempre, l'execució a Madrid amb xifres sobredimensionades. De mitjana, un 54 % d'execució a Catalunya des que vostès governen, la meitat del previst. De mitjana, un 170 % d'execució a Madrid, el triple que a Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, vostè ja torna a ser avui aquí amb la mateixa proposta que va perdre fa una setmana, que ja era igual que la que el Govern va perdre fa un any i que ja era igual que la que el Govern va perdre fa dos anys. Proposar el mateix per obtenir el mateix. Vostès en realitat el que passa és que no volen tindre pressupostos. Si no, no s'explica el que fan i no s'explica el que passa. Vostès han estat un any i mig negantse a publicar les dades d'execució territorialitzades dels seus pressupostos. Fins i tot en contra d'allò que els hi ordenava el seu Consejo de Transparencia y Buen Gobierno. Incomplint la llei que els obligava a publicar aquestes dades cada sis mesos. Per tant, era inevitable preguntarse què devien contenir aquelles dades per preferir saltarse la llei i els requeriments d'organismes oficials en lloc de publicarles. Era inevitable pensar que la magnitud de la tragèdia de l'execució territorial del pressupost havia de ser prou gran per a escollir, no publicar les dades i quedar com un govern opac i, a més a més, contrari a la llei. Però ara sí, ara sobtadament, les han publicat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, estem davant d'una proposta de dues esmenes a la totalitat amb l'únic propòsit d'impulsar l'acció recentralitzadora de l'Estat, fruit sobretot de la visió anticatalana dels promotors d'aquestes dues esmenes. El FLA és un artefacte que, tal com va ser dissenyat, no hauria hagut d'existir mai. El FLA és un invent del Govern del Partit Popular del seu moment per sotmetre a la voluntat política de les comunitats autònomes i en especial la de la Generalitat de Catalunya. El FLA és una mostra més de com els governs espanyols, mani qui mani, sigui el color polític que el governi, aprofiten qualsevol ocasió per escanyar els catalans. En aquest cas per ofegar el Govern de la Generalitat amb una mà mentre l'obligaven amb l'altra a pidolar les ajudes dels recursos del FLA. I això és així perquè, a la pràctica, el FLA no corregia la manca estructural de recursos de les comunitats autònomes ni aportava transferències a fons Perdut. El FLA convertia les necessitats de diners en un moment de crisi econòmica i financera global, amb l'oportunitat d'imposar la tutela del Ministeri d'Hisenda. Més interessos i condicions fiscals extremes, plans dajust, controls addicionals, etcètera. Catalunya va ser qui més va haver dacollirse a aquest mecanisme, necessitant més de 70 000 milions deuros. I arribats aquí, la pregunta del milió és: per què va ser així? Com pot ser que a Catalunya, representant un 20 % del producte interior brut de l'Estat espanyol, fos la que més necessités la col·laboració del mecanisme del FLA? I, a la pregunta per què va ser així, la resposta és evident, perquè l'espoli fiscal continuat i la persecució constant dels pressupostos de l'Estat ens asfixia econòmicament, fins al punt de no tenir capacitat de resposta davant d'una crisi econòmica, d'haver de tenir tots els recursos compromesos per poder garantir la mínima qualitat dels serveis en el dia a dia. Perquè resulta que sent dels que més paguem en forma d'impostos a l'Estat espanyol, després som els que ens trobem a la cua a l'hora de rebre recursos i, en conseqüència, per tant, amb menys capacitat per atendre les necessitats dels nostres ciutadans en el dia a dia. I, òbviament, encara més en els moments d'emergència. I on és la perversió d'aquesta situació? On era la perversió del FLA? Doncs que l'Estat agafava els diners que pagàvem els catalans en forma d'impostos, ens els deixava de nou a nosaltres en forma de finançament excepcional i després ens els feia tornar amb interessos que també pagàvem els catalans. Milers de milions d'euros en forma d'interessos que vam haver de pagar pels nostres propis diners. Més pervers, impossible.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Por lo tanto, sin resolver el problema fiscal del IVA para la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales ustedes, como decía, señor ministro, no tendrán nuestros siete votos y este real decreto no se convalidará. ¿Quieren proteger fiscalmente a Radiotelevisión Española? No hay problema, tomen la propuesta que tenemos registrada en la ley del cine, que también da protección a TV3 y a Catalunya Ràdio; en ese caso, tendrán ustedes seguro nuestros siete votos. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«I, per tant, sense resoldre el problema fiscal de l'IVA per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, vostès, com li deia, senyor ministre, no tindran els nostres set vots i aquest reial decret no es validarà. Volen protegir fiscalment Radiotelevisió Espanyola? Cap problema. Agafin la nostra proposta que nosaltres tenim registrada en la Llei del cinema, que també dona protecció a TV3 i Catalunya Ràdio i, en aquest cas, tindran segur els nostres set vots. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Señor ministro, ustedes traen para su convalidación un nuevo real decreto ley, en esta ocasión relacionado con Radiotelevisión Española, que sufre exactamente los mismos vicios de los que típicamente adolece su Gobierno. Lo han escrito pensando que tienen una mayoría absoluta que en realidad no tienen. Lo han escrito pensando en Madrid y, por lo tanto, dando la espalda a Cataluña. Y lo han escrito pensando en que se aprobará seguro, cuando no será así. Será la segunda vez que le suceda hoy, señor ministro. No consigue aprobar sus iniciativas.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, vostès porten a convalidació un nou reial decret, en aquest cas relacionat amb Radiotelevisió Espanyola, que pateix exactament dels mateixos vicis que típicament pateix les iniciatives del Govern. L'han escrit pensant que tenen una majoria absoluta en aquest hemicicle que en realitat no tenen. L'han escrit pensant en Madrid i, per tant, girant l'esquena a Catalunya. I l'han escrit pensant que s'aprovarà segur i no serà així i serà la segona vegada que li passa, senyor ministre, que no se'n surt d'aprovar les seves iniciatives, perquè és evident que Radiotelevisió Espanyola pateix econòmicament les conseqüències de no poderse deduir els impostos que paga al portar a terme la seva activitat ordinària i que, per tant, a la pràctica és evident que això no deixa de ser un sobrecost afegit a l'activitat diària de Radiotelevisió Espanyola. Però també és evident que aquest mateix problema el pateixen TV3 i Catalunya Ràdio i que, per tant, a nosaltres el que ens importa és aplicar una solució que també -que- també resulti d'utilitat al conjunt de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Perquè aquest reial decret llei no estableix un mecanisme general de protecció dels serveis públics audiovisuals, sinó que pretén crear una cobertura específica i exclusiva per Ràdio i Televisió Espanyola. Molt bé. I TV3? I Catalunya Ràdio? I les televisions locals catalanes que pateixen exactament el mateix problema que està patint Radiotelevisió Espanyola amb els temes fiscals? Sense anar més lluny, Hisenda ha realitzat en els darrers anys tres grans ofensives fiscals contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, inspeccions que poden acabar sumant una devolució de més de 360 milions d'euros, inspeccions amb el risc evident de generar a la corporació una intencionada asfíxia financera. Però atenció! Ara que resulta que la compensació de l'IVA amenaça Radiotelevisió Espanyola, hem d'aprovar un reial decret llei a correcuita i només per Ràdio i Televisió Espanyola. I, en canvi, quan l'amenaça és per TV3 i Catalunya Ràdio, llavors no cal fer res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Pero todavía hay más preguntas. ¿Ha publicado usted la ejecución presupuestaria territorial, tal y como le obliga la ley? No, desde hace muchos años. ¿Ha publicado usted las balanzas fiscales? No. ¿Cree que podrá aprobar unos nuevos presupuestos gracias a la propuesta de hoy? Es evidente que no, porque si hacen lo mismo obtendrán lo mismo. A estas alturas, ustedes ya no engañan a nadie, señor ministro. Estamos ante una operación de marketing para esconder sus flaquezas, una operación de marketing puro y duro para esconder sus flaquezas, que es que no tienen mayoría parlamentaria, que no pueden aprobar presupuestos y que cada día se ven más envueltos por la corrupción. Como le decía, ustedes ya no engañan a nadie. Pueden hacer el teatro que quieran. La semana que viene pueden volver a traer esta propuesta a aprobación si no prospera. Y, de hecho, pueden aprobar los presupuestos en contra de la voluntad de este hemiciclo. Lo pueden hacer, pero esto no será nada más que teatro, porque todo el mundo sabe que no tendrán presupuestos, y usted también lo sabe. Por tanto, dejen de engañar a la gente. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Miremos los datos. Hoy ustedes vienen aquí con una propuesta para que el Gobierno del Estado se quede con 95 de cada 100 euros que Europa ha autorizado en forma de déficit; 95 euros de cada 100, lo que significa que quieren quedarse con 32 000 millones de euros de los 33 600 autorizados por Europa. Y, en la práctica, ¿qué significa esto para Cataluña y para los catalanes? Pues que pagaremos el 21 % de este déficit con nuestros impuestos, es decir, 7064 millones de euros, pero, a la vez, solo recibiremos 325 millones de euros como déficit autorizado. Es decir, de cada 100 euros que se repartirán, ustedes proponen dar solo uno -uno solo?- a Cataluña. Eso sí, cuando nos toca pagar, de cada 100 euros los catalanes tendremos que pagar 21. Por tanto, lo que ustedes proponen hoy es evidente que es una estafa para Cataluña y no pueden contar con los siete votos de Junts per Catalunya para aprobarlo. En Junts per Catalunya hemos propuesto que el déficit autorizado para las comunidades autónomas sea del 0,6 %. Esto implica multiplicar por seis los recursos que ustedes pretenden asignarnos, pero, en lugar de ello, y a pesar de que saben ustedes que necesitan nuestros siete votos para poder aprobar no este punto de hoy, sino para poder aprobar los presupuestos, vienen ustedes hoy aquí con esta propuesta. ¿Es distinta a la propuesta del año pasado, señor ministro? No. ¿Es distinta a la propuesta de hace dos años, que no prosperó? No. ¿Es distinta a la de hace tres años, que tampoco prosperó? No, es exactamente la misma. ¿Su propuesta ha incorporado lo que aprobó el Parlamento de Cataluña con los votos del PSC? No, no lo ha incorporado. ¿Ha incorporado alguna de las demandas que Junts per Catalunya trasladó en años anteriores, cuando votábamos en contra de la propuesta? No, no las ha incorporado. ¿Hay más recursos económicos para los catalanes, de verdad? No. ¿Hay más recursos para mejorar, de verdad, las cercanías? No. ¿Habrá más vivienda pública? No. ¿Se podrán reducir los impuestos que pagamos los ciudadanos? No. Pues entonces, señor ministro, ¿por qué presenta lo mismo que ya fracasó en años anteriores?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Señor ministro, hace tiempo que el Gobierno del Estado, y en especial el Ministerio de Hacienda, se ha convertido en un verdadero depredador, ya sea para los ciudadanos, para las familias, para las empresas o para las demás Administraciones públicas. Seas quien seas, hace tiempo que cuando te relacionas con el Estado lo haces sufriendo el acoso de un Estado depredador, porque ustedes tienen solo una obsesión: aumentar al máximo la recaudación y quedarse con todos los recursos que puedan, ahogando al resto. Habrá quienes digan que en sus circunstancias -las del Gobierno?- es lógico que así sea y quizás es cierto, porque a un Gobierno asediado por la corrupción solo le queda hacer ver que gasta cantidades ingentes de dinero para ver si así puede ocultar el latrocinio de los suyos y de paso intentar obtener algún voto más de los ciudadanos. Pero no les va a funcionar, porque, en la práctica, todo el mundo sabe que esta manera de actuar del Gobierno es letal para la gente, ya que significa pagar más en forma de impuestos y seguir teniendo unos servicios absolutamente precarios.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però encara hi ha més preguntes. Ha publicat vostè l'execució pressupostària territorial com li obliga la llei? No, des de fa molts anys. Ha publicat vostè les balances fiscals? No. Creu que podrà aprovar uns nous pressupostos gràcies a aquesta proposta d'avui? És evident que no, perquè si fan el mateix obtindran el mateix. A aquestes alçades vostès ja no enganyen a ningú, senyor ministre. Estem davant d'una operació de màrqueting per amagar les seves febleses, una operació de màrqueting pur i dur per amagar les seves febleses, que és que no tenen majoria parlamentària, que no poden aprovar pressupostos i que estan cada dia més envoltats per la corrupció. I com li deia, vostès ja no poden enganyar a ningú. Poden fer el teatre que vulguin, eh? Poden tornar a portar la setmana que ve a aprovació quan aquesta no prosperi i, de fet, poden portar els pressupostos en contra de la voluntat d'aquest hemicicle. Ho poden fer, però això no serà res més que teatre, perquè tothom sap que no tindran pressupostos. I vostè també ho sap. Per tant, deixin d'enganyar la gent.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Mirem dades. Avui vostès venen aquí amb una proposta de quedarse el Govern de l'Estat el 95 euros de cada 100 que Europa ha autoritzat en forma de dèficit, 95 euros de cada 100, que vol dir que es volen quedar 32 000 milions d'euros dels 33 600 autoritzats per Europa. I a la pràctica, què vol dir això per Catalunya i pels catalans? Doncs que pagarem el 21 % d'aquests dèficit amb els nostres impostos, és a dir, 7064 milions d'euros, però a la vegada només rebrem 325 milions d'euros com a dèficit autoritzat. És a dir, de cada 100 euros que es repartiran vostès pretenen donarne només un -un- a Catalunya. Això sí, quan hem de pagar, de cada 100 euros, els catalans n'hem de pagar 21. Per tant, el que vostès proposen avui és evident que és una estafa per Catalunya i que vostès no poden comptar amb els set vots de Junts per Catalunya per aprovarho. Des de Junts per Catalunya, hem proposat que el dèficit autoritzat per les comunitats autònomes sigui del 0,6 per cent. Això representa multiplicar per sis els recursos que vostès pretenen assignarnos. Però en lloc d'això, i malgrat saber que necessiten els nostres set vots per poder aprovar -no aquest punt d'avui- per poder aprovar els pressupostos, avui venen aquí i fan aquesta proposta. És diferent de la de l'any passat, senyor ministre, aquesta proposta? No. És diferent de la de fa dos anys i que tampoc va prosperar? No. És diferent de la de fa tres anys i que tampoc va prosperar? No. És exactament la mateixa. La seva proposta ha incorporat el que va aprovar el Parlament de Catalunya amb els vots del PSC? No, no ho ha incorporat. Han incorporat alguna de les demandes que li van fer des de Junts per Catalunya als anys anteriors, quan li votàvem en contra de la proposta? No, no l'ha incorporat. Hi ha més recursos econòmics per als catalans, de veritat? No. Hi ha més recursos per millorar rodalies de veritat? No. Es podrà fer més habitatge públic? No. Es podran reduir els impostos que paguem els ciutadans? No. Doncs llavors, senyor ministre, per què presenta el mateix que ja va fracassar en els anys anteriors?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies presidenta. Senyor ministre, fa temps que el Govern de l'Estat, i en especial el Ministeri d'Hisenda, s'ha convertit en un veritable depredador. Ja sigui pels ciutadans, ja sigui per les famílies, per les empreses o per les altres administracions públiques, siguis qui siguis, fa temps que quan et relaciones amb l'Estat ho fas patint l'assetjament d'un estat depredador, perquè vostès només tenen una obsessió: augmentar al màxim la recaptació i quedarse tots els recursos que puguin ofegant a la resta. Alguns diran que, amb les seves circumstàncies, les del Govern, és lògic que sigui així. I potser és cert, perquè un govern assetjat per la corrupció només li queda que fer veure que gasta quantitats ingents de diners per si així pot tapar el lladrocini dels seus i, de passada, intentar obtenir algun vot més dels ciutadans. Però no els funcionarà, perquè a la pràctica tothom sap que aquesta manera de fer del Govern és letal per a la gent, perquè vol dir pagar més en forma d'impostos i seguir tenint uns serveis absolutament precaris.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2026, de 9 de junio, de autorización de operaciones de crédito extraordinarias a...
«Doncs mirin, no. No poden comptar amb nosaltres. Sense pressupostos, incomplint tots els acords, sense majoria parlamentària i amb aquesta actitud de vostès que a la vegada van fent gran cada vegada més a l'extrema dreta, en això no poden comptar amb nosaltres. Si volen avançar la legislatura, ja saben la solució: que s'aparti el senyor Sánchez i que s'investeixi un nou president per aturar l'extrema dreta i per complir els acords. Mentrestant, no comptin amb nosaltres. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Señor ministro, seré breve, porque a estas alturas de la semana seguramente ya está todo dicho, pero creo que merece la pena contextualizar un poco lo que pasará en este real decreto. Señores socialistas, ustedes cada vez están más tocados y hundidos. Cada uno de ustedes, individualmente, sabe que cada vez están más tocados y hundidos. Cada vez están más asediados por la corrupción; hoy, ahora mismo, más asediados de lo que estaban ayer a esta misma hora. Ustedes no tienen la mayoría parlamentaria. Hoy están más débiles que hace unos días. Ustedes saben que han sido incapaces de aprobar un solo presupuesto en toda la legislatura y saben que esto continuará así. Y, en lugar de aceptar que se han equivocado y que no podían hacerlo peor en lo que llevamos de legislatura y que hay que corregir, en lugar de apartarse el señor Sánchez y dejar que este Parlamento consiga los objetivos de la legislatura, prefieren negar la realidad, hacer ver que todo funciona y menospreciar -eso sí, siempre- a los que tienen los siete votos que ustedes necesitan.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2026, de 9 de junio, de autorización de operaciones de crédito extraordinarias a...
«Gràcies. Gràcies, presidenta. Senyor ministre, ho faré breu, perquè a aquestes alçades de la setmana segurament ja està tot dit, però sí que val la pena contextualitzar una mica el que passarà amb aquest Reial decret. Senyors socialistes, vostès estan cada vegada més tocats i enfonsats. Cadascú de vostès, individualment, saben que cada vegada estan més tocats i enfonsats. Cada vegada estan més assetjats per la corrupció. Avui, en aquesta hora, més assetjats que no estaven ahir a la mateixa hora. Vostès estan sense majoria parlamentària, avui més febles que només fa uns dies endarrere. Vostès saben que han estat incapaços d'aprovar un sol pressupost en tota la legislatura i saben que això seguirà sent així. I en lloc d'acceptar que s'han equivocat, que no podien ferho pitjor en el que portem de legislatura i que cal corregir, en lloc d'apartarse el senyor Sánchez i deixar que aquest Parlament assoleixi els objectius de la legislatura, prefereixen negar la realitat, fer veure que tot va bé i menystenir, això sí sempre, els qui tenen els set vots que vostès necessiten.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Ministro, la Ley del Cine y la Cultura Audiovisual ya intentó hacer camino en la pasada legislatura, pero fue engullida, devorada por el final de mandato con la convocatoria precipitada de elecciones por parte del presidente Sánchez. Por lo tanto, esta es una ley en la que múltiples sectores han depositado desde hace mucho tiempo la esperanza de ver resueltas sus necesidades y convertirse en más competitivos. Por lo tanto, es una ley que pensamos que debe tramitarse y debe superar la fase de enmiendas a la totalidad, en la que hoy nos hallamos en pleno debate. Pero echemos también una mirada sobre el contexto, especialmente para que nadie se confunda en el resultado de nuestra votación. Tal y como anunciamos en el mes de noviembre pasado, por reiterados incumplimientos de los acuerdos por parte del Gobierno y el alto nivel de trilerismo en que nos encontrábamos en las negociaciones con ellos, en la práctica ha quedado sin capacidad de impulsar nada el Gobierno del Estado. Pero, en ese mismo momento explicamos que habría cinco leyes que no quedaban afectadas por este bloqueo, de las cuales hoy día ya hay cuatro que se han publicado en el BOE y son plenamente efectivas, y la quinta precisamente es esta ley, la Ley del Cine y la Cultura Audiovisual. ¿Por qué quedaban exentas esas cinco leyes y al margen del bloqueo? Porque esas cinco leyes tenían un acuerdo firmado o a punto de firma y, por lo tanto, nosotros no quisimos renunciar y no renunciábamos a que se materializara nuestra parte del acuerdo.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Moltes gràcies, president. Ministre. La llei del cinema i la cultura audiovisual ja va intentar fer camí en la passada legislatura, però va ser engolida, devorada pel final de mandat amb la precipitada convocatòria d'eleccions pel president Sánchez. Per tant, aquesta és una llei en la que múltiples actors hi han dipositat des de fa molt de temps l'esperança de veure resoltes les seves necessitats i, a la vegada, esdevenir més competitius. Per tant, una llei que pensem que s'ha de tramitar i que ha de superar la fase d'esmenes a la totalitat on estem avui en ple debat. Femhi, però també, una mirada de context, sobretot perquè pensem en el context d'aquesta llei i, sobretot, perquè ningú es confongui en el resultat de la nostra votació. Tal com vam anunciar el novembre passat, els reiterats incompliments dels acords per part del Govern de l'Estat i l'alt nivell de trilerisme que ens trobàvem en les negociacions amb ells ha deixat a la pràctica sense capacitat d'impulsar res el Govern de l'Estat. Però en aquell mateix moment vam explicar que hi hauria cinc lleis que no quedaven afectades per aquest bloqueig. D'aquestes cinc lleis, a hores d'ara, quatre ja estan publicades en el BOE i plenament efectives. I la cinquena és precisament aquesta llei, la llei del cinema i la cultura audiovisual. Per què quedaven aquelles cinc lleis exemptes i al marge del bloqueig? Doncs perquè aquelles cinc lleis tenien un acord signat o a punt de signar i, per tant, nosaltres no volíem renunciar i no renunciàvem a materialitzar la nostra part de l'acord.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Muchas gracias, presidenta. Recordarán ustedes que cuando se aprobó el Real Decreto 15/2025, el real decreto gemelo del que tratamos ahora, pero del año pasado, el presidente Sánchez afirmó, y cito literalmente: quiero anunciar que hoy el Consejo de Ministros aprobaremos un real decreto-ley con los acuerdos que habíamos asumido con Junts per Catalunya. Y añadía, y también cito literalmente: asumo los incumplimientos, asumo los retrasos que efectivamente ha criticado Junts per Catalunya. Obviamente, aquello condujo a que aquel real decreto fuera llamado por los medios de comunicación el real decreto Junts. Por lo tanto, hoy este real decreto-ley es la continuación en el tiempo del anterior y, por tanto, el resumen de las propuestas de Cataluña para los ayuntamientos, pero para este año 2026. Son unas propuestas importantísimas y necesarias para los municipios, que impulsamos desde Junts per Catalunya, con movilización de recursos para actuar desde la mayor proximidad a los ciudadanos, pudiendo ofrecer así servicios de calidad y garantizando el mejor bienestar de los vecinos; unos ayuntamientos, todo sea dicho, que demasiadas veces son ahogados por las Administraciones del Estado, que los ahoga con estrictas reglas presupuestarias absolutamente injustificadas en los tiempos que corren cuando, además, es el Estado quien se queda con buena parte de los recursos autorizados por Europa sin transferirlos a la Administración local. Yo puedo afirmar con conocimiento de causa que alcaldes y concejales se dejan la piel cada día para mejorar el bienestar de vecinos, de pueblos y de ciudades de Cataluña, muy a menudo con unos recursos claramente insuficientes para hacer frente a las demandas reales de sus ciudadanos, remando en contra de una normativa inexplicablemente farragosa que trata por igual a un ayuntamiento de una gran capital con más de un millón de habitantes que a un municipio con pocas decenas de vecinos. De hecho, del primero al último de los ciudadanos, cuando necesitamos respuesta a cualquier cuestión, la primera idea que tenemos es ir a nuestro ayuntamiento, unos ayuntamientos con menos recursos y herramientas de las que deberían tener para desempeñar su desarrollo normal. Por eso, desde Cataluña, con la mejor base municipalista del país, podemos asegurar que este real decreto, con nuestras medidas, representará una buena oportunidad para los ayuntamientos y que irá en claro beneficio de sus ciudadanos. Por lo tanto, hoy se aprueba, como decía, nuestro real decreto a favor de los ciudadanos y de los catalanes, pero no pretendan hacer ver que es un éxito del Gobierno -el hecho de que se apruebe- porque no lo es, y ustedes saben que no lo es, como también saben que, con su debilidad actual, no les queda ninguna otra opción que convocar elecciones.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Gràcies. Moltes gràcies, presidenta. Recordaran vostès que, quan es va aprovar el reial decret 15/2025, el reial decret bessó d'aquest que estem tractant ara, però de l'any passat, el president Sànchez va afirmar i cito literalment: 'Quiero anunciar que hoy el Consejo de Ministros aprovaremos un Real decreto ley con los acuerdos que habíamos asumido con Junts per Catalunya'. I hi afegia i també cito literalment: 'Asumo los incumplimientos, asumo los retrasos que efectivamente ha criticado Junts per Catalunya'. Òbviament, allò va portar que aquell reial decret fos anomenat pels mitjans el reial decret Junts. Per tant, avui aquest reial decret llei és la continuació en el temps de l'anterior i, per tant, el recull de les propostes de Junts per Catalunya pels ajuntaments, però per aquest any 2026. Unes propostes absolutament cabdals i necessàries per als municipis i que vam impulsar des de Junts per Catalunya, amb mobilització de recursos per actuar des de la major proximitat als ciutadans, podent oferir així serveis de qualitat i garantint el millor benestar dels veïns. Uns ajuntaments, tot sigui dit de passada, que massa sovint són escanyats per l'administració de l'Estat, que els ofega amb estrictes regles pressupostàries absolutament injustificades en els temps actuals quan, a més a més, l'Estat és qui es queda bona part dels recursos autoritzats per Europa sense transferirlos a l'administració local. Jo, que ho he estat, puc afirmar amb coneixement de causa que els alcaldes i regidors es deixen la pell cada dia per millorar el benestar dels veïns dels pobles i ciutats de Catalunya, sovint amb uns recursos clarament insuficients per fer front a les demandes reals dels seus ciutadans, remant en contra d'una normativa inexplicablement farragosa que tracta per igual un ajuntament d'una gran capital amb més d'un milió d'habitants que d'un municipi amb poques desenes de veïns. De fet, del primer a l'últim dels ciutadans, quan necessitem resposta a qualsevol qüestió, el primer pensament és acudir al nostre Ajuntament i, per tant, uns ajuntaments amb menys recursos i eines de les que haurien de tenir per fer el seu normal desenvolupament. Per això, des de Junts per Catalunya, amb la millor base municipalista del país, podem assegurar que aquest reial decret, amb les nostres mesures, representarà una bona oportunitat pels ajuntaments que anirà en clar benefici dels seus ciutadans. Per tant, avui s'aprova, com deia, el nostre reial decret a favor dels ciutadans i dels catalans, però no pretenguin fer veure que aquest és un èxit del govern, EL fet que s'aprovi, perquè no ho és i vostès saben que no ho és, com també saben que, amb la seva debilitat actual, no els queda cap altra opció que convocar eleccions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Comparte la valoración económica que se ha hecho hasta ahora por parte de su Gobierno?
«Señor ministro, gracias por confirmarnos lo que ya sospechábamos. Usted no hace ni dos meses que se ha incorporado al Gobierno y ya vive en su realidad paralela. Por ejemplo, los fondos europeos Next Generation estaban destinados a impulsar. Repito, inversiones y reformas estructurales. Le pregunto: ¿Ustedes han desviado 2400 millones de euros de inversiones de estos fondos a gasto corriente? ¿El Tribunal de Cuentas miente cuando detecta estas incidencias y estas deficiencias? ¿Saldrán ahora con eso de que todo es mentira y que España es la mejor economía del mundo? Porque eso significa que ustedes no salen a la calle y no hablan con la gente. No lo hacen. La gente está harta del relato triunfalista del Gobierno. España no es la mejor economía del mundo. La gente sufre el aumento sostenido del coste de la vida. Por ejemplo, hay un 27 % de aumento de precios en los últimos diez años. Y, por tanto, los trabajadores se dan cuenta de que sus sueldos no suben lo suficiente. Todo lo contrario, el salario neto se ha reducido un 3 % desde que ustedes gobiernan. Las familias ven cómo los impuestos les ahogan. Solo el IRPF y la Seguridad Social han aumentado un 14 % desde que ustedes están en el Gobierno. Los autónomos oyen cómo el Gobierno dice que se forran, cuando la realidad es que ustedes les están asfixiando. Solo un 15 % de los jóvenes puede independizarse, y todo el mundo ya se da cuenta de que sus políticas de vivienda y las de sus socios no funcionan. Así pues, le pregunto: ¿Aceptará el Gobierno la propuesta de Junts de bajar los impuestos a la gente que paga alquiler? ¿Asumirá el Gobierno la propuesta de Junts de bajar los impuestos a quien paga una hipoteca? ¿Aceptará el Gobierno la propuesta de Junts de bajar los impuestos a quien ahorre para comprar una vivienda? Y acabo: ¿Aplicará ya el Gobierno el IVA cero para los autónomos? ¿Harán todo esto o seguirán negando la realidad, queriendo gobernar como si tuvieran ustedes una mayoría absoluta que saben que no tienen? Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Comparte la valoración económica que se ha hecho hasta ahora por parte de su Gobierno?
«Senyor ministre, gràcies per confirmarnos el que ja sospitàvem. Vostè no fa ni dos mesos que s'ha incorporat en el Govern i ja viu en la seva realitat paral·lela. Per exemple, els fons europeus Next Generation estaven destinats a impulsar inversions i reformes estructurals. Inversions i reformes estructurals. Doncs li pregunto: vostès han desviat 2400 milions d'euros d'inversions d'aquest fons a despesa corrent? Menteix el Tribunal de Comptes quan detecta aquestes incidències i deficiències? En sortiran ara amb allò de todo es mentira i que España es la mejor economía del mundo? Perquè això vol dir que vostès no surten al carrer i no parlen amb la gent, no ho fan. La gent n'està farta del relat triomfalista del Govern. Espanya no és la mejor economía del mundo. La gent pateix l'augment sostingut del cost de la vida: un 27 % d'augment de preus en els darrers deu anys i, per tant, els treballadors s'adonen que els seus sous no pugen prou, tot el contrari. El salari net s'ha reduït un 3 % des que vostès governen. Les famílies veuen com els impostos les ofeguen. Només l'IRPF i la Seguretat Social han augmentat un 14 % des que vostès són al Govern. Els autònoms escolten com el Govern diu que es forren, quan la realitat és que vostès els estan escanyant. Només un 15 % dels joves poden independitzarse i tothom ja s'adona que les seves polítiques d'habitatge i les dels seus socis no funcionen. Per tant, li pregunto: acceptarà el Govern la proposta de Junts d'abaixar els impostos a la gent que paga lloguer? Assumirà el Govern la proposta de Junts d'abaixar els impostos a qui paga una hipoteca? Acceptarà el Govern la proposta de Junts d'abaixar els impostos a qui estalviï per comprar un habitatge? I acabo: aplicarà ja el Govern l'IVA zero als autònoms? Faran tot això o seguiran negant la realitat, volent governar com si tinguessin una majoria absoluta, que saben que no tenen?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Riesgo de pobreza: de los más grandes de la Unión Europea. Deuda pública: 41 % superior a la que había cuando llegaron al Gobierno. Presupuestos generales del Estado: cinco años sin presupuestos; ninguno en este mandato. Por tanto, mientras ustedes afirman que España avanza como un cohete, la gente va hacia atrás como los cangrejos. No va mejor, señor ministro; esto va a ir a mucho peor. Y ustedes lo saben. Cuando las cosas se complican de verdad, no hay propaganda institucional que salve a un Gobierno. Y por eso ponen esas caras de preocupación: porque ustedes saben que las cosas irán mucho peor, y será culpa del Gobierno. Intentarán derivar las responsabilidades hacia otros, pero la gente sabrá que es culpa del Gobierno, sin ninguna duda; del Gobierno y de sus socios, que les votan todo a cambio de nada y, por tanto, son cómplices del fracaso de sus políticas, porque ustedes han sido unos irresponsables supinos. No han aprovechado los años de bonanza, cuando la macroeconomía funcionaba, para mejorar y reforzar la economía familiar. No lo han hecho. La gente lo está pasando peor ahora que cuando ustedes llegaron. Ustedes no han musculado la economía en época de bonanza para prepararse para las épocas de dificultades. No lo han hecho. Ustedes no han aprovechado la cantidad ingente de recursos de los fondos Next Generation para hacer una transformación real del sistema productivo. No solo no lo han hecho, sino que han tenido que devolver una parte importante de los recursos por su incapacidad.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Señor ministro, hace más de dos años que se lo estamos advirtiendo. Hace más de dos años que, en cada intervención que hacemos desde aquí, explicamos que ustedes viven en una realidad paralela y que eso es muy peligroso para los ciudadanos, porque los datos macroeconómicos pueden ser buenos, pero los datos de la economía familiar son sumamente malos. Y hoy, en su intervención, señor ministro, hemos tenido un nuevo ejemplo de esta realidad. Ustedes, como todo Gobierno débil, han preferido esconder los problemas públicamente. Es más, ustedes y sus socios se dedican a atacarnos virulentamente cada vez que decimos que las cosas no mejoran, sino que van a peor. Nos atacan porque saben que destapamos la realidad y les matamos su falso relato. Pese a sus fantásticas políticas, hay que decir que los problemas se hacen cada vez mayores y que la gente se manifiesta cada vez más en la calle. Y, pese a sus políticas fantásticas, cada vez hay más gente subsidiada. Pese a sus fantásticas políticas, cada vez se habla más de la necesidad de escudos sociales. El más grande que se ha hecho nunca -decía ayer el presidente Sánchez sobre este real decreto-. Y presumen de ello, cuando precisamente alguno tendría que esconderse, porque es síntoma de debilidad de la sociedad y señal de debilidad de su país. Y por todo eso, ustedes, señor ministro, están más nerviosos y sus socios más agresivos. Todos contra Junts, como si gritando más pudieran esconder la realidad, como si mintiendo más pudieran escaparse de lo que se les viene encima, como si insultándonos más pudieran hacernos callar. Se piensan que por presionarnos, menospreciarnos, hablarnos con un tono condescendiente o saliendo aquí a amenazarnos, dejaremos de señalar que ustedes están llevando la miseria a cada una de las casas de la gente. Pues miren, no, no callaremos. Nosotros hablaremos de lo que sufre la gente y se lo señalaremos. Les señalaremos a ustedes como los culpables que son.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Com han anat les coses des que vostès van arribar al Govern l'any 2018. Com han anat? Mirem-ho. Mirem els salaris. Salari mitjà net, un 3,4 % menys aquest any 2025 que al 2018. Mirem, en canvi, com han canviat el que paguen els ciutadans. Impostos un 57 % més aquest any que el 2018. Preu dels productes bàsics, dades seves, em dirà que també són falses: un 25,5 % més cars aquest any que quan vostès van arribar al govern el 2018. Preu de lhabitatge un 29,2 % més cars aquest any que quan vostès van arribar al 2018. Evolució del mercat del lloguer, eliminació d'un 90 % de l'oferta a Barcelona, d'un 69 % de l'oferta a Girona. Eliminació del 59 % de l'oferta a Tarragona i del 41 % l'oferta a Lleida. Mirem altres indicadors. Productivitat: un 1,2 % menys aquest any que quan vostès van arribar al Govern el 2018. Atur juvenil, el més gran de la Unió Europea; atur absolut, dels més grans de la Unió Europea; risc de pobresa, dels més grans de la Unió Europea; deute públic un 41 % superior a l'actual que quan vostès van arribar al Govern l'any 2018. Pressupostos Generals de l'Estat, 5 anys de 8 sense pressupostos, cap en aquest mandat. Per tant, mentre afirmen que Espanya avança com un coet, la gent recula com un cranc. No anirà millor això, senyor ministre, això anirà molt a pitjor. Molt.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, fa més de dos anys que els estem advertint. Fa més de dos anys que cada intervenció que fem des d'aquí expliquem que vostès viuen en una realitat paral·lela i que això és molt perillós per als ciutadans, perquè les dades macroeconòmiques poden ser bones, però les dades de l'economia familiar són extremadament dolentes. I avui, en la seva intervenció, senyor ministre, n'hem tingut un nou exemple d'aquesta realitat. Vostès com tot govern feble, han preferit amagar els problemes públicament. És més, vostè i els seus socis es dediquen a atacar-nos virulentament cada vegada que diem que les coses no milloren i que van a pitjor. Ens ataquen perquè saben que destapem la realitat i els matem el seu fals relat que malgrat les seves fantàstiques polítiques, cada dia els problemes se'ls hi fan més grans i la gent cada vegada es manifesta més al carrer. Que, malgrat les seves fantàstiques polítiques, cada dia acaben tenint més gent subsidiada; que, malgrat les seves fantàstiques polítiques, es troben cada dia parlant més de la necessitat d'escut socials, el més gran que mai s'ha fet, deia ahir el president Sánchez referint-se a aquest Reial decret i presumint-ne, que precisament, algú se n'hauria d'amagar perquè és símptoma de feblesa de la societat i senyal de feblesa del seu país. I per tot això, cada dia vostès, senyor ministre, estan més nerviosos i els seus socis més agressius. Tots contra Junts, com si cridant més, poguessin amagar la realitat; com si mentint més, poguessin escapar-se del que els hi ve a sobre. Com si insultar-nos més, puguin fent-nos callar. Es pensen que per pressionar-nos, menystenir-nos, parlar-nos amb to condescendent o sortint aquí, amenaçar-nos, deixarem d'assenyalar que vostès estan portant la misèria a cadascuna de les cases de la gent. Doncs miri, no. No callarem. Nosaltres parlarem d'allò que pateix la gent i els assenyalarem a vostès com els culpables que són.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, es evidente que en determinadas situaciones excepcionales se pueden dar elementos suficientes para que alguno se aproveche del sufrimiento de las personas para obtener unos beneficios exagerados. Por lo tanto, es preciso disponer de los mecanismos necesarios para proteger z nuestra sociedad de esas situaciones extremas, sin ninguna duda. Ahora bien, ¿este real decreto es el camino para afrontar esta necesidad? Pues no, también sin ningún tipo de duda. Con todos los antecedentes que tenemos de la discrecionalidad con la que actúa este Gobierno, con todas las evidencias de su falta de ética a la hora de menospreciar a las otras fuerzas políticas y con los debates que hemos visto hoy, que fuera de este hemiciclo, si se emitieran, acabarían en los juzgados -aunque necesitan nuestros votos para poder aprobar sus iniciativas, qué lástima-, con todos los incumplimientos sistemáticos de los acuerdos políticos que lleva el Gobierno, ustedes no pueden pretender venir hoy aquí y que les deleguemos sin más, sin límites, la capacidad de intervenir en el mercado. No pueden pretender que esta Cámara les dote de tal poder sin que se establezca ningún mecanismo de control ni límite temporal sobre este. Le corresponde a este Congreso desarrollar y aprobar un sistema para intervenir el mercado en situaciones excepcionales. No le corresponde al Gobierno, le corresponde a este Congreso, porque un sistema con ese impacto directo sobre los derechos de los ciudadanos requiere un proyecto de ley con la correspondiente audiencia pública con todos los actores implicados, el correspondiente debate parlamentario y, evidentemente, la correspondiente participación de todos los grupos parlamentarios.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, és evident que en determinades situacions excepcionals es poden donar elements suficients per tal que algú aprofiti el patiment de les persones per obtenir uns beneficis exagerats. Per tant, cal disposar dels mecanismes necessaris per protegir la nostra societat de les situacions extremes? Sí, sense cap mena de dubte. Ara bé, aquest reial decret és el camí per encarar aquesta necessitat? Doncs no, també, sense cap mena de dubte. Amb tots els antecedents que tenim de la discrecionalitat amb què actua aquest Govern, amb totes les evidències de la seva manca d'ètica a l'hora de menystenir les altres forces polítiques, amb acusacions com les que hem vist avui que, fetes fora d'aquest hemicicle, correrien el risc d'acabar en el jutjat. Però ep! Després necessiten els nostres vots per poder fer prosperar les seves iniciatives. Quina llàstima! Deia, amb tots els incompliments sistemàtics dels acords polítics el que els governa arriba, vostès no poden pretendre venir avui aquí i que, sense més, els hi deleguem sense límit la capacitat d'intervenir al mercat. No poden pretendre que aquesta cambra els doti de tal poder sense que s'estableixi cap mecanisme de control ni límit temporal sobre el mateix. Li correspon a aquest Congrés desenvolupar i aprovar un sistema per intervenir el mercat en situacions excepcionals. No li correspon al Govern. I li correspon a aquest Congrés, perquè un sistema amb aquest impacte directe en els drets elementals dels ciutadans requereix del corresponent projecte de llei, amb la corresponent audiència pública, amb tots els actors implicats, el corresponent debat parlamentari i, evidentment, la corresponent participació de tots els grups parlamentaris.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Muchas gracias, presidente. No les negaré que uno tiene la sensación, por no decir la certeza, que esta propuesta del Grupo Popular no la tendríamos a debate si en lugar de gobernar el PSOE gobernasen ustedes. De hecho, es habitual que, ahora que están en la oposición, se dediquen a reclamar y exigir cuestiones que cuando han estado en el Gobierno no han querido aplicar. Porque es evidente que bajo esta piel de oveja que últimamente muestran se esconde el mismo lobo de siempre y que tanto conocemos los catalanes; ustedes, que hoy han tenido la cara de citar a Montesquieu para referirse a la separación de poderes. ¡El Partido Popular hablando de la separación de poderes!; Montesquieu hoy debe haberse revuelto en su tumba. 1 de septiembre, el presidente Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de septiembre, el ministro de Economía: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos de 2026; 24 de octubre, la vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de enero, la vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. Y así podríamos ir alargando la lista de declaraciones, pero en la práctica es evidente que nada de nada, solo palabras. Ni techo de gasto ni presupuestos, nada de nada. De hecho, tal como es habitual en ustedes, muchos titulares, pero en realidad, de los ocho años de Gobierno, cinco años sin presupuestos; ocho años en el Gobierno y cinco años sin poder aprobar unos presupuestos. Ahora bien, esto, que avergonzaría incluso al más valiente de los políticos, no evita que el presidente Sánchez vaya de peregrinaje por todas partes afirmando, literalmente, que España va viento en popa y a toda vela. Viento en popa y a toda vela con cinco años sin aprobar los presupuestos, con una presión fiscal más alta que nunca, unos servicios peores que nunca, los sueldos cada vez más bajos en comparación con la Unión Europea, la economía familiar cada vez más al límite, el mercado de la vivienda destrozado por sus políticas nefastas y el sistema de pensiones cada vez más tensionado; pero, eso sí, España va viento en popa y a toda vela. Y me pregunto, ¿cuánto tiempo hace que el presidente del Gobierno no va por la calle sin un séquito de aduladores a su lado que evita que pueda hablar de la realidad con la gente? ¿Cuánto hace que los ministros no hablan de tú a tú con la gente de la calle sin nadie interpuesto? ¿Cuánto tiempo hace que este Gobierno no pisa la calle y se impregna de verdad de lo que piensa y dice la gente? Escuchar más y hablar menos, escuchar en lugar de hablar. Porque si saliesen a la calle a escuchar a la gente se darían cuenta de que hables con quien hables, y más allá de la militancia ideológica de cada uno, hay una constante que se repite: la gente vive peor ahora que tiempo atrás y cuesta cada vez más llegar a final de mes, cuesta cada vez más progresar. La gente dice que cada vez cuesta más sentirse esperanzado con el futuro, hablen con quien hablen: los autónomos, ahogados por el Gobierno y sus decisiones; los empresarios, perseguidos por sus políticas; los trabajadores, ahogados por sus impuestos; los propietarios de cualquier vivienda, criminalizados por ustedes; los profesionales de la educación, pagados por debajo de lo que se merecen y trabajando en condiciones complicadísimas; los profesionales de la sanidad, pagados por debajo de lo que se merecen y trabajando en un sistema saturado; los campesinos, al límite de la subsistencia; los pescadores, al límite de la supervivencia, y todos pagando cada vez más impuestos para tener unos servicios más precarios. Pero, eso sí, según ustedes, España va viento en popa y a toda vela. Pues miren, no, ni viento en popa ni a toda vela. España va a la deriva, sin rumbo y con un horizonte cada vez más negro. (La señora presidenta ocupa la Presidencia).»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Moltes gràcies, president. No els hi negaré que un té la sensació, per no dir la certesa, que aquesta proposta del Partit Popular no la tindríem a debat si en lloc de governar el PSOE governessin vostès. De fet, és habitual que ara que són a l'oposició, es dediquin a reclamar i exigir qüestions que, quan han estat al govern, no han volgut aplicar, perquè és evident que sota aquesta pell d'ovella que ara últimament mostren, s'hi amaga el mateix llop de sempre i que tant coneixem els catalans. Vostès, que avui han tingut la barra de citar Montesquieu per referir-se a la separació de poders. El Partit Popular parlant de la separació de poders. Montesquieu, que avui es deu haver recargolat a la seva tomba. 1 de setembre, president Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de setembre, ministre d'Economia: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026; 24 de octubre, vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de gener, vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. I així podríem anar allargant la llista de declaracions. Però a la pràctica és evident que res de res, només paraules, ni sostre de la despesa, ni pressupostos, res de res. De fet, tal com és habitual en vostès, molts titulars, però en realitat dels vuit anys de govern, cinc anys sense pressupostos; vuit anys al govern, cinc anys sense poder aprovar uns pressupostos. Ara bé, això que faria vergonya fins i tot el més valent dels polítics no evita que el president Sánchez vagi de peregrinatge per tot arreu, afirmant literalment que 'España va viento en popa y a toda vela'. Viento en popa y a toda vela, cinc anys sense pressupostos, una pressió fiscal més alta que mai, uns serveis públics pitjors que mai, els sous cada vegada més baixos comparats amb la Unió Europea, l'economia familiar cada vegada més al límit, el mercat de l'habitatge destrossat per les seves polítiques nefastes, el sistema de pensions cada vegada més tensionat, però, això sí, Espanya va viento en popa y a toda vela. I em pregunto: Quant de temps fa que el president del Govern no va pel carrer sense un estol d'aduladors al seu costat que eviten que pugui parlar de veritat amb la gent? Quant de temps fa que els ministres no parlen de tu a tu amb la gent del carrer sense ningú interposat? Quant de temps fa que aquest govern no trepitja el carrer i s'impregna de veritat del que pensa i viu la gent? Escoltar més i parlar menys. Escoltar en lloc de parlar, perquè si sortissin al carrer a escoltar la gent, s'adonarien que, parlis amb qui parlis i més enllà de la militància ideològica de cadascú, hi ha una constant que es repeteix. La gent viu pitjor ara que fa un temps endarrere. La gent diu que cada vegada costa més arribar a final de mes, que cada vegada costa més estalviar, que cada vegada costa més progressar. La gent diu que cada vegada costa més sentir-se esperançat en el futur, parlin amb qui parlin. Els autònoms, ofegats pel govern i les seves decisions; els empresaris, perseguits per les seves polítiques; els treballadors, escanyats pels seus impostos; els propietaris de qualsevol habitatge, criminalitzats per vostès; els professionals de l'educació, pagats per sota del que es mereixen i treballant en condicions complicadíssimes; els professionals de la sanitat, pagats per sota del que es mereixen i treballant en un sistema saturat; els pagesos, al límit de la subsistència; els pescadors, al límit de la supervivència; i tothom pagant cada vegada més impostos per tenir uns serveis més precaris. Però, això sí, segons vostès, España va viento en popa y a toda vela. Doncs mirin, no. Ni viento en popa ni a toda vela. Espanya va a la deriva, sense rumb i amb un horitzó cada vegada més negre.»