Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
38 declaraciones · página 2 de 2
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar de las...
«Hi ha hagut mestres d'institut a Catalunya, senyor Sánchez, que han estat assenyalats com a criminals i que les seves fotografies han omplert portades de diaris espanyols només perquè van gosar parlar a classe del referèndum de l'1 d'octubre. Hi ha hagut jutges catalans, assenyalats i perjudicats en les seves carreres professionals i que també han ocupat portades de mitjans de comunicació espanyols, acusats de ser favorables al dret a l'autodeterminació. Hi ha polítics i activistes catalans acusats de terroristes. Hi ha hagut polítics catalans condemnats amb proves falses i amb testimonis falsos i mai, vostè ni el seu partit, han trobat no pas cinc dies, sinó cinc minuts per reflexionar sobre la greu anomalia democràtica que tot això representa. Al contrari, mentre tot això ha passat amb el senyor Illa, senyor Iceta i senyor Borrell al capdavant, vostès es manifestaven al costat de la dreta i de la ultradreta espanyolista per demanar mà dura contra l'independentisme català. Li podria parlar també de l'acarnissament contra el president Puigdemont i tota la seva família, que fa molts anys que dura, i de com se l'ha convertit en una diana contra la qual s'hi val absolutament tot. Ho feia un dels seus candidats, que és el president de la UGT de Catalunya, que va insultar greument el president pocs dies després que vostè sortís del seu retir espiritual per comunicar que tot seguiria com abans. Vostè el va utilitzar electoralment, tots ens han utilitzat electoralment, a tots els independentistes, i ho han fet durant molts anys. La credibilitat, senyor Sánchez, es demostra amb fets i no amb discursos.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar de las...
«Gràcies, presidenta. Senyor Sánchez, volia començar la meva intervenció preguntant-li com estava, com es trobava després del gran disgust que el va portar a vostè a pensar si hauria de continuar o no continuar al capdavant de la Presidència del Govern de l'Estat espanyol, justament quan començaven les eleccions a Catalunya, però, escoltant-lo avui, tinc la sensació que ja se li ha passat. Personalment, no entraré a valorar si el que vostè va fer fa tres setmanes era comèdia o no era comèdia, era un numeret o no era un numeret, era real o no era real. Jo tinc la meva opinió i me la reservo, però sí que parlo en termes objectius quan dic que, per un costat, vostè ha comprat les tesis de Junts per Catalunya -l'existència del lawfare, l'existència d'una justícia, d'una policia i d'uns mitjans de comunicació patriòtics i també com operen aquests i ho ha explicat avui, nosaltres ens ho sabem de memòria-, però, per l'altre costat, senyor Sánchez, vostè ha participat i ha abusat d'aquest lawfare i del que vostè mateix anomena 'la máquina del fango'. Hi ha participat quan aquesta anava en contra de tot el moviment independentista i també, en particular, contra els seus líders. 'No alimentaré la màquina del fang', ha dit vostè avui. Senyor Sánchez, però, és que això ja ho ha fet vostè. Estan de fang fins al capdamunt. Li sona el nom de Xavier Trias? Li sonen els comptes falsos? Sap que va ser la claveguera espanyola, aquesta máquina del fango, que el va treure de l'alcaldia de Barcelona? Sap que el seu partit, el PSC/PSOE es va beneficiar d'aquell crim -per cert, un crim que encara és impune- i va entrar a governar a l'Ajuntament de Barcelona fent de crossa i fent de soci imprescindible dels governs de la senyora Colau? Sap que avui el seu partit, que va perdre les eleccions a l'Ajuntament de Barcelona, governa gràcies als vots del Partit Popular, a qui vostè acusa d'estar al darrere de la policia patriòtica que està assetjant a la seva família?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Tothom sap, senyor Sánchez, que amb els pressupostos un govern fixa les seves prioritats, però vostè decideix automàticament després de convocar-se les eleccions a Catalunya aparcar els pressupostos, i amb això el que ens diu, sense dir-ho, és que els pressupostos generals de l'Estat espanyol mai, ni amb vostès, seran uns bons pressupostos per a Catalunya ni per avançar en res. Vostè no ha tingut el coratge de presentar les seves prioritats abans de les eleccions a Catalunya, perquè no té cap interès que es recordi en campanya que vostès no tenen cap projecte per a Catalunya; que seguiran, com han fet tots els governs espanyols, sense pagar Catalunya, i que seguiran xuclant, com han fet tots els governs espanyols, a tots els ciutadans de Catalunya, els independentistes i els no independentistes. Ni tan sols el candidat del PSOE a Catalunya, sent ministre del Govern espanyol, va ser capaç d'atendre i resoldre les necessitats econòmiques, socials i també nacionals de Catalunya. Quan es van convocar les eleccions de Catalunya, vostè havia de prendre una decisió: mantenir els pressupostos i ensenyar les seves cartes, cartes que vostè sap perfectament que no agradaran a Catalunya, o fer-li més amena la campanya al seu candidat. Va escollir el segon, perquè no es poden permetre en campanya que els ciutadans de Catalunya coneguin el que molts tenim claríssim: per tots vostès, els ciutadans de Catalunya, a treballar, a pagar i a callar. Per alguns no existeix la pe de país, només existeix la pe de partit, i la retirada dels pressupostos generals és una decisió de campanya electoral, no una decisió de país, senyor Sánchez. I acabo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«No és casualitat que fins i tot el Consell d'Europa hagi decidit incloure Espanya, per primera vegada, en la llista d'aquells països que han de ser analitzats per avaluar si compleixen amb els estàndards democràtics europeus i de drets humans. Vam registrar, la setmana passada, una proposició de llei (i des d'aquí voldria agrair moltíssim la feina que ha fet durant molt de temps el diputat Josep Pagès i que ara ha agafat el guant el diputat Cervera) on proposem que, un cop caducat el mandat dels membres del Consejo General del Poder Judicial, siguin immediatament cessats. Els actuals porten cinc anys amb el mandat caducat, i en comptes de bloquejar, vostès el que haurien de fer és explicar que el poder judicial el que fa és justícia, no política. Perquè com escrivia aquest cap de setmana en Joan Vall Clara a El Punt Avui, no són intocables, són jutges; no són intocables encara que molts hagin viscut com si ho fossin, des de fa més de quaranta anys. Després de molts anys denunciant la politització de la justícia i els abusos del poder judicial espanyol, penso que podem dir que l'independentisme ja no està sol denunciant la lawfare. La setmana passada, segurament vam sacsejar la comoditat en què alguns porten instal·lats durant molts anys. De fet, hem detectat molt interès i també molts nervis per les compareixences de la Comissió de Operación Cataluña. Els hi explico: la Comissió se centrarà a investigar els fets que van donar peu a la persecució judicial, a l'origen. Després dels testimonis, que vindran tots els que tenien previstos des del primer dia, probablement seran els jutges que tinguin interès a saber la veritat que citaran a declarar els compareixents.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Si avui som aquí és perquè aquests elements, i altres inclosos a la conferència del president Puigdemont, són presents a l'acord que hem signat. Som conscients dels riscos, de les dificultats, i també de les profundes discrepàncies. Perquè vostès no han deixat de ser aquell partit que va abraçar amb entusiasme l'aplicació del 155 contra el nostre país. I nosaltres no hem deixat de ser aquella força que va promoure el referèndum i la declaració d'independència. Som allà on érem, però sabem que tenim una oportunitat d'avançar i que per saber on anem has de saber d'on venim. D'on venim i cap a on anem ha quedat perfectament clar a l'acord que signem. Ara es tracta de treballar en els dos àmbits que hem acordat, perquè la feina és ingent i el temps és limitat, i perquè tothom sap de la ferotge oposició que hi té l'estat profund, aquell que va quedar intacte després de la mort de Franco i que durant dècades ha fet i ha desfet -sobretot desfet- el que li ha convingut, des de terrorisme d'estat fins a la lawfare, aquesta paraula que tant espanta i incomoda alguns però que tothom sap que existeix i que es practica a l'Estat espanyol.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«El conflicte entre Catalunya i Espanya té arrels profundes que venen de molt lluny. La societat catalana, d'ençà de l'aplicació del Decret de Nova Planta amb la subsegüent abolició de les nostres institucions seculars, de les nostres constitucions, la pèrdua de la nostra sobirania i la prohibició de la nostra llengua, ha batallat per recuperar el que les armes i la monarquia ens van furtar fa més de tres cents anys. La distància i el desacord permanent entre les dues nacions han estat fruit de tensions polítiques davant les quals l'Estat espanyol, en moltes ocasions, ha respost a través de la repressió política, militar, policial, judicial i també mediàtica. La manifestació màxima d'aquesta repressió és la detenció, l'extradició, el consell de guerra, la condemna a mort i l'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys. L'evidència de l'existència d'un conflicte polític calia reconèixer-ho. Aquest relat com a origen i perpetuació del conflicte per primer cop s'accepta per la part espanyola. I aquesta part del nostre acord és especialment rellevant perquè emmarca els avenços a donar en la resolució del reconeixement nacional de Catalunya. Tots vostès saben que els darrers intents d'acordar una via de restitució dels nostres drets històrics perduts i fer-ho a través de la negociació que espera la societat catalana han estat formulats a través de mecanismes que permet la Constitució, però cap d'ells ha prosperat. Ni la reforma de l'Estatut. Ni el 2012 l'aprovació al Ple del Parlament de Catalunya de la proposta del pacte fiscal que poques setmanes després el president Mas va portar al president del Govern espanyol d'aleshores, que va rebutjar discutir-lo i encara menys negociar-lo. Ni el 2014, quan una àmplia majoria del Parlament aprova presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei per delegar les competències per celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Són Turull, Rovira i Herrera els diputats encarregats de venir a defensar aquí el que va ser rebutjat pel Congrés. Ni tampoc l'aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries, amb base a la qual es va convocar la consulta del 9N, amb una participació de més de dos milions de persones i amb el conseller Francesc Homs, el president Mas, la consellera Ortega i la consellera Rigau condemnats per desobediència i inhabilitats. Ni tampoc la petició d'un referèndum acordat després de l'aprovació de la qüestió de confiança a què es va sotmetre el president Puigdemont. Res no ha funcionat mai.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Veig que amb dades i amb números va vostè una mica perdut. Voldria donar-n'hi algunes. Acabem de conèixer la xifra del deute històric acumulat d'Espanya amb Catalunya: 456 000 milions d'euros. La dada surt d'una comissió d'experts impulsada al Parlament de Catalunya a petició de Junts el 2021. És un deute que s'ha anat acumulant al llarg de trenta anys de governs socialistes i del Partit Popular. Perquè als catalans, independentistes o no, ens han deixat de pagar 51 000 milions en infraestructures, 375 000 milions en partides socials, i 30 000 milions en pensions. I això, señor Feijóo, va en contra de Catalunya. De fet, en el temps que vostè ens ha contestat 1 250 000 euros pagats amb els impostos de tots els catalans, independentistes i no independentistes, han volat a Madrid i ja no tornaran. No és dumping, señor Feijóo, és espoli fiscal. Més de 20 000 milions d'euros l'any. Nosaltres estem molt lluny del seu projecte de país. Catalunya, señor Feijóo, malgrat tots vostès, és líder en exportacions a l'estranger, bat rècords d'inversió estrangera. És de les regions d'Europa amb més projectes vinculats al sector de l'automoció, malgrat no s'ha acabat el Corredor Mediterrani després de 26 anys. Catalunya és el major hub químic del sud d'Europa. És també líder en assaigs químics. El nostre model, en definitiva, señor Feijóo, no és ni s'assembla al seu. De fet, l'Espanya que defensa vostè queda molt ben reflectida en algun dels titulars que van sortir a la premsa internacional l'1 d'octubre del 2017. Li recordaré algun d'ells. A França llegíem: 'Catalunya, el cop de força'. A Alemanya: 'La policia ataca brutament Catalunya'. A Itàlia: 'La policia contra els votants'. A Estats Units: 'Els catalans voten sí, Espanya diu no'. I a Escòcia: 'El dia de la vergonya d'Espanya'.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«El 1923, l'autoritat legal espanyola, el dictador Primo de Rivera, va fer un reial decret, un decret per prohibir el català, entre d'altres bestieses. Cent anys després som aquí, parlant català al Congrés i situant el debat al més alt nivell de les institucions europees. I això ha estat possible perquè la nació catalana ha resistit, perquè generacions i generacions de ciutadans de Catalunya han persistit i han mantingut viva la nostra nació i la nostra llengua, han mantingut la posició. I recollim el testimoni de tots ells. I seguim, nosaltres sí, mantenint la posició també per tots ells. A Catalunya li toca ser Catalunya. I si avui som aquí protagonitzant un minúscul contrapunt a la persecució de la nostra llengua és perquè hi ha una nova generació de catalans que us ha perdut la confiança, que ha dit prou, que les paraules ja no ens serveixen de res. El que volem són fets. I sabeu per què volem fets i per què hem perdut la confiança? Vostès no aniran a la presó per ser socialistes, cap de Vox anirà a la presó per ser de l'extrema dreta. De fet, segurament es trobarà algun jutge que encara està més a la dreta que ell. Tanmateix, a nosaltres ens condemnen a presó i som a l'exili per ser independentistes. No matem, no posem bombes, ni tan sols tolerem la violència, però estem catalogats de terroristes. I avui la desconfiança de Junts cap als partits espanyols, una desconfiança que vostès s'han merescut, ens ha portat a desbloquejar en poques setmanes allò que semblava impossible. I aquest és el camí.»