Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.821 declaraciones · página 20 de 61
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«El president Illa s'ha passat molt temps dient que Catalunya ha tornat. Catalunya ha vuelto. Catalunya ha tornat a on? Catalunya ha tornat a la grisor dels governs del tripartit. Vostès han tornat a Catalunya a la grisor i al caos dels governs del tripartit. Vostès, senyor Sánchez, -i aquell que crida tant per allà- coneixen la història de la línia Lleida-La Pobla? És una excel·lent història que explica dues coses. La primera: que els governs espanyols sempre deixen tirats als catalans. I la segona: que quan els governs espanyols deixen tirats els catalans, els catalans ens espavilem, remuntem i multipliquem per cent l'èxit un cop ja no depenem d'Espanya. Li explico. Els diferents governs espanyols -dos socialistes i un del Partit Popular- van voler durant molts anys tancar la línia Lleida-La Pobla, l'única línia que connecta al Pirineu amb Lleida, que connecta tres comarques i poblacions importants. I, finalment, vostès van decidir deixar sense servei a milers de persones, però la gent no es va conformar i la gent es va mobilitzar sota el lema 'Volem lo tren' i Ferrocarrils va decidir assumir-ho i fer la feina que no havia fet Renfe. I què va passar quan Renfe va marxar i Ferrocarrils es va posar al capdavant? El primer que es va fer és invertir recursos humans i materials. El segon, renovar la línia de Balaguer a la Pobla. El tercer renovar els trens i a partir d'aquí es redueix el temps del trajecte i en poc temps els usuaris passen de 74 000 a gairebé 500 000. No hi ha secret. O es fa la feina ben feta o es fa la feina mal feta. I aquest és el model català, fer la feina ben feta. Un model professionalitzat, amb talent d'eficiència i el que té en compte, per davant de tot, és que l'usuari tingui el millor servei possible. Tot el contrari del que avui senten els usuaris de Renfe. Els mateixos ciutadans valoren amb un 8 sobre 10 ferrocarrils i suspenen a Renfe.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Tots els ministres de la història han promès que acabarien el corredor Mediterrani. I no només cap d'ells no ha acabat el corredor Mediterrani, sinó que tots ells s'han gastat els diners que Europa posa per al corredor Mediterrani fent passar el corredor Mediterrani per Madrid. I no es salva cap govern ni cap ministre d'això. Tots han format part d'aquesta salvatjada. S'estimen pèrdues de més de deu milions d'euros diaris per la suspensió de Rodalies i pel tall de l'AP-7. Hi ha empreses a les quals no arriba la primera matèria i, per tant, no poden produir. Amb vostès el caos creix i els danys cada dia són més difícils de revertir. Sap, senyor Sánchez, quins trens sí que han funcionat a Catalunya cada dia en l'horari previst, plogui, nevi i amb reforços? Els que gestionem nosaltres, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Sap quins trens no han funcionat? Sap quins trens no han funcionat? Els que gestionen vostès: Renfe. Fa dues setmanes els ho vam dir i els ho tornem a repetir. La solució és clara i ja la tenim. El model català, el model Ferrocarrils, cent per cent de gestió catalana. No volem més invents. No volem empreses mixtes, volem el traspàs integral. Cent per cent de competència catalana, cent per cent de sobirania en els recursos. Perquè quan no depenem d'Espanya funcionem i quan depenem d'Espanya col·lapsem.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I em centraré ara en el caos de Rodalies. I la millor manera per fer-ho és amb dades. Aquest dilluns a les vuit del matí els serveis mínims circulaven 66 trens a Madrid i només 7 trens a tot Catalunya. En una sola variant, la variant de Pajares, vostès s'han gastat 4000 milions d'euros. A Rodalies Catalunya en 28 anys, 3679. Si tots els ciutadans de Catalunya coneguessin aquesta xifra que acabo de donar, estic convençuda que els demanarien a tots que féssim maletes, marxin de Catalunya i abans de tancar la porta s'emportin Renfe. Els dos últims anys a Rodalies s'han perdut 10 000 milions d'usuaris. A Cercanías Madrid en el mateix període de temps, però allà sí que arriben els recursos i els diners, han crescut 15 milions d'usuaris. En els darrers 20 anys a Madrid s'han construït 84 quilòmetres de vies noves. Zero quilòmetres de vies noves a Catalunya. I a Catalunya fan falta 171 quilòmetres de vies. Han fet el túnel de Recoletos, però no el de Passeig de Gràcia, que és el que està més saturat. Lluvia de millones de Mariano Rajoy: promet 4200 milions d'euros i només en paga 260 milions d'euros. Lluvia de millones del senyor Zapatero: promet 4000 milions d'euros i només en paga 560 milions d'euros. I obro un parèntesi: tots vostès, quan estan en campanya, ens prometen lluvia de millones a Catalunya, lluvia de millones en habitatge, lluvia de millones en trens, però a l'hora de la veritat no arriba ni un duro a Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I amb un model, el seu, que castiga a qui treballa, no es crea riquesa i el seu model no protegeix i crea dependència. I quan cada vegada hi ha més gent que depèn del sistema perquè no pot avançar, el resultat és més pobresa, és menys oportunitats i uns serveis públics cada dia pitjor. I aquest és el mateix model de caos aplicat a tot el que toquen vostès: habitatge, energia, economia productiva, serveis socials i trens. No és el que volem. No els volem a vostès perquè no saben gestionar. No els volem a vostès perquè no volem caos, perquè no volem insolvència, perquè no volem incompetència. No els volem a vostès, perquè estan convertint un país ric i pròsper com Catalunya, en un país on un de cada quatre catalans està en risc de pobresa. Nosaltres volem un país on la gent pugui treballar, pugui avançar, pugui prosperar, pugui emprendre, on l'objectiu no sigui viure dels subsidis. Volem un país on tothom sàpiga que si cau hi haurà una xarxa pública forta que l'ajudarà a aixecar-se. L'ajudarà a aixecar-se per poder tornar a treballar, per poder tornar a emprendre. L'ajudarà per poder prosperar un país on la classe mitjana sigui forta, com ho era. Un país amb serveis socials de primera que funcionin. Aquest és el veritable escut social. No ho són els seus eslògans, les seves imposicions i el seu caos.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Ara tots vostès parlen molt de l'escut social, però siguem clars. L'escut social no és que un llogater no pagui el lloguer. L'escut social no és que es puguin ocupar pisos que no són teus. L'escut social no és traslladar el cost dels errors que estan cometent vostès a famílies que sempre han treballat i pagat els seus impostos. I, per descomptat, l'escut social no és que un govern presumeixi de la misèria, que és exactament el que han fet vostès aquesta setmana, traient pit que cada dia hi hagi més gent que necessita l'ingrés mínim vital per viure. Que treguin pit que cada dia hi hagi més pobresa. Un escut social de veritat és una xarxa pública forta i això depèn de vostès que estan governant. Un escut social de veritat són uns serveis socials de proximitat i que funcionin. Són ajudes ben gestionades, que és exactament el contrari del que està fent la senyora Yolanda Díaz. Un escut social de veritat és habitatge públic. No és donar per bones les ocupacions i donar per bons els impagaments. En definitiva, polítiques que evitin que la gent caigui en la pobresa. I a Catalunya aquesta xarxa sempre ha existit. És part del nostre model social. El problema és que vostès, el tripartit, l'han anat ofegant perquè no paguen el que deuen des de fa molts anys, perquè no compleixen amb els pressupostos des de fa molts anys i perquè no transfereixen els recursos que ens corresponen als ciutadans de Catalunya i a Catalunya des de fa molts anys. Vostès ofeguen als municipis, ofeguen les families, ofeguen a les pimes, ofeguen als autònoms, ofeguen amb regulacions absurdes. I quan les xarxes es tensiona i no té els recursos necessaris, la xarxa col·lapsa i si col·lapsa. Els més febles són els primers a caure. I això no és justícia social. Això és desordre, això és mal govern, això és incompetència i això és empobriment.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, vicepresident. Permeti'm, senyor Sànchez, que comenci fent-li un resum de la situació en la que es troba aquests dies la Catalunya de la que vostè no ha volgut parlar en aquesta primera intervenció. De fet, fins ara només s'ha parlat d'Espanya. Aquests dies a Catalunya, sota el govern dels socialistes i els seus socis, els mestres i professors en vaga. Ells avui i des d'aquí, tot el suport. Els metges en vaga, els pagesos en vaga, els pescadors en vaga, els autònoms en vaga, els taxistes en vaga i els maquinistes en vaga. Miraré de ser el màxim de clara possible, senyor Sánchez. La situació en la que vostès, els partits espanyols, han deixat el nostre país, els darrers cinquanta anys, és lamentable i cap govern a Catalunya que segueixi depenent de Madrid podrà posar al dia totes les destrosses que vostès han fet. I, per descomptat, vostès no volen deixar anar la gallina dels ous d'or, però a les gallines, si no se les cuida, sí se les asfixia i se les maltracta, i si no se les alimenta, deixen de pondre ous o marxen. La situació és molt greu i els perjudicats són tots els ciutadans de Catalunya els que som independentistes i els que no són independentistes. I el que estan destrossant vostès va molt més enllà dels trens, del bloqueig del sistema ferroviari de Catalunya, de les vies, de les catenàries. El que estan destrossant tots vostès és el futur de tots els ciutadans de Catalunya. El que estem veient, per tant, no és només un problema de trens: és caos. El mateix caos que estem veient a l'habitatge, a l'energia, a les polítiques socials, a l'economia productiva, als sous, al treball, el mateix caos que sempre ha generat el tripartit: socialistes, comuns i esquerra. El caos del mal govern i sempre és el mateix patró: la mala gestió, la improvisació i propaganda, molta propaganda. I al final qui ho paga tot això son els ciutadans.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de la corrupción económica, política e...
«Qui surt guanyant amb aquesta sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea? Hi surt guanyant Europa, hi surt guanyant la democràcia europea, hi surt guanyant Catalunya, hi surt guanyant el president Puigdemont, hi surt guanyant la lluita de l'exili. Qui hi surt perdent? Per començar, el Regne d'Espanya i la seva estratègia d'exportar fora de les seves fronteres la politització i la degradació de les institucions. Europa ha dit prou a instrumentalitzar les institucions europees per fer una cacera contra els independentistes catalans. Hi surt perdent, evidentment, el senyor Adrián Vázquez, l'ignorant que des de la comissió Yuri va portar al Parlament Europeu al ridícul més gran de la història. Hi surt perdent, naturalment, el lobby jurídic espanyol a Europa i també tots aquells que li han donat gasolina, els Garicano, González Pons i Montserrat del PP. Però també, i molt especialment, hi surt perdent els comissaris polítics del PSOE, com la ministra González Laya o l'eurodiputada Iratxe García, i també els eurodiputats del PSC com Jaume Duch..., com els eurodiputats del PSC i també com Jaume Duch, ara conseller d'Exteriors, llavors mà dreta de la presidenta Metsola, peça clau perquè el Parlament Europeu s'embrutís en nom d'Espanya, vulnerant els drets dels europarlamentaris que hauria hagut de protegir. Hi surt perdent el poder judicial espanyol i les insensates aventures europees del Suprem i del senyor Llarena amb les seves euroordres. Hi surt perdent també un Tribunal Constitucional que la setmana passada, amb l'honorable excepció d'un únic magistrat, va negar-se a aixecar les ordres de detenció contra el president Puigdemont i els exiliats. Un Tribunal Constitucional que, una vegada més, va dimitir de la seva funció de garant de drets i de defensor de l'interès general per fer encobridor de les vergonyes del poder judicial.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Miren, no se puede defender la legalidad internacional de manera selectiva. No se puede exigir a los demás aquello que uno no quiere cumplir. Hoy es muy pertinente que Junts per Catalunya reafirme que la cuestión catalana no es un problema de orden público ni un asunto penal. No es una anomalía. Es la reivindicación legítima de una nación que quiere vivir en dignidad, con respeto y la capacidad de decidir su futuro. Y cada día que España persiste en negarlo, cada día que desatiende lo que dice la comunidad internacional, cada día que pone obstáculos a nuestro progreso, su credibilidad democrática se va viendo afectada. Junts seguirá defendiendo Cataluña: su dignidad, sus derechos y su futuro. Y un Estado que se quiere presentar como democrático solo tiene una opción: escucharla. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Mirin, no es pot defensar la legalitat internacional de manera selectiva. No es pot exigir als altres allò que un no vol complir. Avui és molt pertinent que Junts per Catalunya reafirmem que la qüestió catalana no és un problema d'ordre públic ni un afer penal. No és una anomalia. És la reivindicació legítima d'una nació que vol viure amb dignitat, amb respecte i amb la capacitat per decidir el seu futur. I cada dia que Espanya persisteix en negar-ho, cada dia que desatén el que diu la comunitat internacional, cada dia que posa obstacles al nostre progrés, la seva credibilitat democràtica es va esmicolant. Junts continuarem defensant Catalunya, la seva dignitat, els seus drets i el seu futur. I un Estat que es vol presentar com a democràtic només té una opció: escoltar-la. Moltes gràcies. Muchas gracias. Buenas tardes a todo el mundo. Venezuela, Groenlandia, Irán: hoy volvemos a oír discursos que apelan con vehemencia a la defensa de la legalidad internacional. Eso sí, siempre que hablen de los demás, siempre para criticar a Gobiernos extranjeros o siempre que señalen abusos cometidos a muchos kilómetros de aquí. Pero, curiosamente, cuando la legalidad internacional habla de España, cuando organismos independientes de la ONU señalan vulneraciones claras de derechos fundamentales, entonces hay silencio. Y se calla porque la verdad les delata, porque saben que, cuando se trata de Cataluña, el Estado acumula una lista de agravios que ninguna democracia madura toleraría. Este es el punto clave. No se puede utilizar la legalidad internacional como un arma política hacia fuera, mientras que se ignora de forma sistemática cuando se ponen en evidencia las carencias internas. No se mide por lo que se denuncia fuera la capacidad de un Estado, sino por lo que puede corregir y reparar en su seno.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«I arriba la llei d'amnistia, que havia de reparar el dany causat per anys de persecució penal del moviment independentista. Però els mateixos poders que van impulsar aquella persecució han fet l'impossible per impedir que la llei tingui efectes reals. La premsa internacional se n'ha fet ressò, alguna documentant les resistències internes de la judicatura espanyola per aplicar-la, especialment quan afecta el president a l'exili, Carles Puigdemont, i d'altres s'hi refereixen literalment com una paradoxa jurídica, una llei vigent que en realitat no es vol aplicar. Tot plegat evidencia un problema estructural. Quan es tracta de Catalunya, l'Estat espanyol ha actuat i continua actuant amb un biaix profundament antidemocràtic. No només ha reprimit l'independentisme, no només ha ignorat l'ONU, també ha menystingut la realitat nacional catalana, negant-li la possibilitat de decidir lliurement el seu futur i negant-li el respecte que mereix qualsevol nació del món. Catalunya vol ser reconeguda i respectada com a nació que és, vol governar i dirigir el seu futur sense estar subordinada a un Estat que sovint actua com si no entengués o no volgués entendre la seva identitat lingüística, cultural, política, social. I, a més, Catalunya vol deixar de ser arrossegada cap a un empobriment estructural. Perquè totes aquestes vulneracions de drets polítics i democràtics no són un accident aïllat, formen part d'un sistema que condemna Catalunya a un futur d'oportunitats estroncades. Un Estat que critica els altres però que manté Catalunya infrafinançada, amb infraestructures que s'esberlen, amb serveis públics saturats, amb inversions promeses i mai executades, un Estat que condemna una de les nacions més dinàmiques d'Europa a empobrir-se dia rere dia, amb trens que fan figa, hospitals i escoles que infrafinança. Si realment els preocupessin els catalans, si els drets humans els interpel·lessin, si realment volguessin protegir la legalitat internacional, farien una sola cosa: reconèixer Catalunya com la nació que és i permetre-li governar-se ella mateixa. No hi ha altra fórmula per evitar que Espanya continuï limitant el nostre progrés i la nostra prosperitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Moltes gràcies. Bona tarda a tothom. Veneçuela, Groenlàndia, Iran, avui tornem a escoltar discursos que apel·len amb vehemència a la defensa de la legalitat internacional. Això sí, sempre que parli dels altres, sempre per criticar governs estrangers o sempre que assenyalin abusos comesos quilòmetres lluny d'aquí. Però curiosament, quan la legalitat internacional parla d'Espanya, quan organismes independents de l'ONU assenyalen vulneracions clares de drets fonamentals, llavors capcots i silencis. I callen perquè la veritat els delata, perquè saben que quan es tracta de Catalunya, l'Estat acumula una llarga llista de greuges que cap democràcia madura toleraria. Aquest és el punt clau. No es pot usar la legalitat internacional com una arma política cap enfora mentre s'ignora sistemàticament quan posa en evidència les pròpies mancances internes. La credibilitat d'un Estat no es mesura pel que denuncia a fora, sinó pel que és capaç d'admetre, reparar i corregir a dins. Senyor Montávez, ara li parlaré de normes i legalitat. El Comitè de Drets Humans de l'ONU va dictaminar amb el referèndum de l'1 d'octubre que Espanya estava vulnerant els drets fonamentals a la llibertat d'expressió, de reunió, de participació política i el món sencer va veure les imatges de gent colpejada i arrossegada per terra a col·legis electorals assaltats, més d'un miler de ferits als hospitals. El Regne d'Espanya s'ha guanyat a pols ser duríssimament qüestionat per aquest comportament, però aquí encara hi ha qui no vol acceptar que aquella repressió no va ser normal. Aquell dia els catalans vam patir abús de poder i indignitat democràtica. Els recordo que l'ONU també va denunciar que les detencions de dirigents socials i polítics catalans van ser arbitràries i va exigir corregir la situació. I la resposta, quina va ser? Ignorar-ho. I quan el Comitè de Drets Humans va afirmar que Espanya havia vulnerat els drets polítics dels diputats Junqueras, Rull, Turull i Romeva? La reacció, la seva també, el silenci de la prepotència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«I jo em pregunto: Qui assumeix responsabilitats polítiques? Algú pot contestar, si us plau qui està assumint responsabilitats polítiques? El ministre, que és el màxim responsable, diu: 'No, no, jo ho faig molt bé'. La senyora Paneque -?que va sortir a dir que l'endemà hi hauria trens i no n'hi havia, l'endemà no n'hi haurà i n'hi havia- diu que no, que assumir responsabilitats polítiques vol dir quedar-se al càrrec. El president d'Adif, el president de Renfe, directament responsables. Qui està assumint responsabilitats polítiques? Algú pot contestar? Com volen que els ciutadans creguin en la política si, després d'un caos com aquest en la mobilitat, ningú no assumeix responsabilitats polítiques? Per nosaltres, ho tenim claríssim. Hi ha mesures de la proposta del PP que es podrien aplicar i que tenen sentit per intentar corregir la situació del mal servei. Vostès també en són corresponsables d'això, però és veritat, hi ha algunes d'aquestes mesures que podrien ser interessants d'aplicar i n'hi caldrien moltes més altres. El dèficit d'inversió ja tothom l'accepta i tothom té les dades sobrades com per entendre que és una de les causes principals i també la mala gestió. Però per nosaltres, una de les solucions és un traspàs com Déu mana. Miri, el diccionari diu que traspassar vol dir 'passar d'una banda a l'altra d'un lloc o fer passar una cosa d'un lloc a un altre'. Sembla còmic, oi? Volen fer passar un traspàs, una cosa que no ho és. Passar de Renfe a Renfe, perquè operi Renfe amb una empresa mixta amb majoria de Renfe. Això no és traspassar a la Generalitat. Això és una altra presa de pèl. L'únic futur possible que té el ferrocarril a Catalunya és que passi a ser operat sota Ferrocarrils de la Generalitat, que és el tren que funciona, que funciona amb puntualitat, amb una empresa i uns treballadors orientats al client, orientats al client. Un tren que també funciona, fins i tot quan plou! I això és el que ni el govern tampoc no està disposat a fer, encara que sigui socialista. Socialista i els seus socis, senyors del PP, que volen mantenir un model centralitzat, els han fet la feina. Ni vostès ho farien tan bé de perpetuar un model centralitzat com aquest, com han fet amb aquest traspàs, imposant l'operador Renfe.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«President. Senyores i senyors diputats, se'ns presenta una proposició no de llei parlant del caos ferroviari. No és la primera vegada que ho fa el PP ni d'altres grups. Quan això passa per part del PP, que és la iniciativa d'avui, el primer que a mi em fa pensar, com deia el company Mikel, és què va fer el PP quan li tocava governar. I d'això, he donat moltíssimes dades. Tots n'hem donat que hi ha molts responsables de tot el que passa i el PP també n'és un. És veritat que es parla al voltant d'aquesta iniciativa, lògicament, del tràgic accident de Còrdova, on hi ha hagut moltíssimes víctimes, un accident sota investigació que esperem que acabi el més aviat possible i que s'esclareixin els fets i amb el qual hem manifestat solidaritat amb totes les víctimes, les de Còrdova i les de Gelida, òbviament. Però el caos, el caos ferroviari, és el que es viu a Catalunya, del ferroviari i de la mobilitat. Més de 15 dies en un intensiu i diàriament des de fa anys, en una crònica d'una mort anunciada. Abans d'ahir, fins i tot, que amb la vaga hi havia uns serveis mínims, al lloc on es van mantenir els serveis mínims és a Catalunya, amb els visors a temps real, a les 8:53, a les 9:31 a Madrid circulaven entre 50 i 60 trens, a Astúries entre 20 i 25 i a Catalunya entre 3 i 5. I això són dades oficials. Avui, avui incidències a totes les línies. En teoria, els sindicats majoritaris han desconvocat la vaga. La consellera Paneque ha sortit a dir que es recuperarà la normalitat del servei, diu, a finals de la setmana, d'aquesta setmana, o a principis de l'any que ve, això sí, amb 70 limitacions temporals de velocitat. I jo dic: Clar! És que és aquesta la normalitat, 70, 80, 100 limitacions temporals de velocitat i arribar tard i malament. Amb rodalies, és aquesta la normalitat. Que bonic que els queda la gestió espanyola d'infraestructures ferroviàries! Accidents, accidents vol dir víctimes, vol dir ferits, efectivament, un tema molt seriós; afectacions al servei d'alta velocitat per a tot l'any, trens anul·lats, endarreriments, manca d'inversió crònica, manca de manteniment predictiu i preventiu; l'AP-7 tallada en sentit sud durant un munt de dies; pèrdues econòmiques multimilionàries per al sector públic i pel sector privat; mercaderies dels ports bloquejades; empreses públiques ineficients, centralitzades.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Algú podria dir que, com a independentistes, a nosaltres ja ens va bé i ens importa poc el que vostès facin amb Espanya. I seria cert si no fos que tot això també impacta directament, i molt, en els catalans. I deixi'm dir-ho, en tots els catalans, siguin o no independentistes. Les seves polítiques, tota la seva incompetència en els governs, estan ofegant la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Les seves polítiques estan ofegant el país. Vostès, que governen l'Estat, la Generalitat, pràcticament totes les diputacions catalanes, pràcticament totes les grans ciutats catalanes i la capital de Catalunya, vostès i els seus socis han convertit una terra rica i pròspera en un país on un de cada quatre catalans viu en risc de pobresa. Poden fer veure que tot va bé, gastar-se una quantitat ingent de diners públics en propaganda institucional. Però a aquestes alçades està més que demostrat que els socialistes i els seus socis són sinònims de misèria. I a Catalunya encara més, perquè tenim un govern al capdavant de la Generalitat que, en lloc de confrontar aquest dany de l'Estat, s'ha convertit en una mera i dòcil gestoria. I a Catalunya encara més, perquè patim un dèficit fiscal crònic i creixent. I a Catalunya encara més, perquè patim uns acords de conveniència entre els socialistes, Esquerra i els comuns, absolutament letals per al present i per al futur del país. Doncs ara, amb tot això, pregunti'ns per què nosaltres no ens dobleguem davant les seves pretensions i pressions perquè aprovem les seves polítiques. Pregunti'ns per què mantenim sempre la posició i no ens sentim part de cap bloc, ni tan sols amb l'obligació de sustentar el govern. Per tot això, a nosaltres en tot això, no ens hi trobaran ni fronts d'esquerres per salvar Espanya ni Espanya. Nosaltres només tenim un objectiu: Catalunya i la seva gent.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Más allá de esos argumentos, poner a Formentera en pie de igualdad con el resto de los territorios insulares es un paso necesario que los formenteranos y las formenteranas quieren para defender mejor su tierra y su condición de isleños e isleñas, así como su lengua y su nación. Para defender la lengua, la nación, la gente y el territorio, Junts per Catalunya siempre estará a vuestro lado, porque Junts per Catalunya está aquí para defender la tierra y a la gente del principado de Cataluña, pero también a la gente y la tierra de la franja del país valenciano y, evidentemente, de las Islas Baleares, incluida Formentera, de todos los países catalanes. Junts per Catalunya -insisto- siempre va a estar del lado de todas las iniciativas que quieran trasladar la diversidad nacional a las instituciones. Forma parte de nuestro ADN hacer frente a los conflictos territoriales y no cronificarlos. Los territorios y su gente no pueden silenciarse ni subordinarse, y eso es lo que estamos haciendo hoy, escuchar y dar curso a las demandas de los formenteranos, de la gente de Formentera.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«La Constitució de 1978 és un text caduc, obsolet, superat per la realitat política i social. Un text que, a més, alguns s'han especialitzat a utilitzar com a excusa per reprimir i negar reivindicacions polítiques legítimes. I un bon exemple és precisament el Senat. El Senat va ser configurat a la pròpia Constitució com una cambra -?no ens cansarem mai de dir-ho- de representació territorial. I en canvi, l'única acció del Senat que passarà a la història va servir exactament per al contrari. Va servir per anar en contra de la seva naturalesa territorial, d'ADOSPLENO Y DIPUTACIÓN PERMANENTE Año 2026 XV LEGISLATURA Núm. 163PRESIDENCIA DE LA EXCMA. SRA. D.ª FRANCINA ARMENGOL SOCIASSesión plenaria núm. 157celebrada el martes, 10 de febrero de 2026 PáginaORDEN DEL DÍA:Minuto de silencio ... (Página5Toma en consi) Acabo. El que nosaltres volem no són cambres territorials en un estat que no és el nostre. Allò pel que lluitem és un Parlament sobirà en una Catalunya independent. Però com que nosaltres no som com vostès, naturalment, donarem suport a la iniciativa que ens arriba de Formentera, però no podem deixar de dir que és una vergonya que, sent el Senat una cambra que entre uns i altres ha estat desnaturalitzada i que, com tots comprovem a diari, serveix per a tot menys per complir la missió de representació dels territoris, és una vergonya, dèiem, que Catalunya estigui clarament infrarepresentades si es compara amb qualsevol altre territori de l'Estat. No em refereixo a les Illes, que legítimament han de tenir una representació individualitzada. Parlo de molts territoris de l'Estat que tenen una representació artificial i desproporcionada que, com diem infrarepresenta a Catalunya i és inacceptable si aquesta institució, la institució del Senat, no compleix amb la funció de representació del territori que li pertoca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Hi ha molts arguments a favor de la modificació de la Constitució en aquest punt. Unanimitat: totes les institucions de Formentera, el Consell Insular, l'Ajuntament i també al Parlament Balear ho reclamen. Territorialitat: es reforça la representació territorial al Senat d'acord amb l'innegable fet insular. Història: Es dona resposta a una demanda històrica del poble de Formentera. I, finalment, es posa fi a una anomalia, l'anomalia constitucional d'agrupar dues illes, Formentera amb Eivissa, no només és artificial, sinó que ha estat superada per la realitat sociològica i demogràfica. Formentera ja no és l'illa menys poblada de l'Estat des de fa anys. Supera en població a altres illes que sí que tenen circumscripció pròpia. I també, i no és poc rellevant, es resol una anomalia normativa consistent en què la Constitució ha quedat obsoleta, perquè l'Estatut de les Illes Balears ja ha superat l'agrupació de Formentera amb Eivissa i configura Formentera com una illa més al costat de Mallorca, Menorca i Eivissa, amb les seves pròpies institucions i autonomia diferenciada. Però més enllà d'aquests arguments, més enllà d'aquests arguments, posar Formentera en peu d'igualtat amb la resta de territoris insulars és un pas necessari que els formenterers i les formentereres volen per defensar millor la seva terra, per defensar millor la seva condició d'illencs i illenques i també per defensar millor la seva llengua i la seva nació. I és per això, per defensar la llengua, per defensar la nació, per defensar la gent, per defensar el territori que sempre, des de Junts per Catalunya, estarem al vostre costat. Perquè Junts per Catalunya som aquí per defensar la terra i la gent del Principat, però també per defensar la terra i la gent de la Franja, del País Valencià i, evidentment, de les Illes Balears i de Formentera, de tots els Països Catalans. Junts per Catalunya, hi insisteixo, sempre farem costat a totes les iniciatives que vulguin traslladar la diversitat nacional i territorial a les institucions. Forma part del nostre ADN fer front als conflictes territorials i no cronificar-los. Els territoris i la seva gent no es poden silenciar ni subordinar. I això és el que estem fent avui: escoltar i donar curs a les demandes de la gent de Formentera.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Este modelo catalán de gestión ustedes y sus socios, con este acuerdo de traspaso, no quieren que se generalice en Cataluña porque perderían poder sobre las infraestructuras. Nos han llamado miserables por decir eso, pero el traspaso que ustedes han acordado perpetúa el modelo centralista. Basta con ver en esta crisis cómo la Generalitat de Catalunya no pinta nada. No manda Renfe, no manda ADIF y tiene que ir el secretario de Estado corriendo a poner orden y a echar una mano. Por cierto, el valor del modelo no viene de que el ministro de turno o el consejero de turno digan que tenemos un modelo de éxito. El modelo de éxito lo es cuando los usuarios no paran de crecer, como en Ferrocarrils de la Generalitat, y cuando hay un reconocimiento externo. ¿Saben ustedes quién es el presidente de la UITP, la Unión Internacional de Transportes Público? ¿Lo saben? El presidente honorífico, el que durante doce años fue el director general de Ferrocarrils de la Generalitat. Es ese, el presidente honorífico, un profesional de prestigio reconocido, independiente, sin afiliación política, que fue durante doce años director de Ferrocarrils, hasta que Esquerra Republicana consideró que tenía que prescindir de sus servicios. Un modelo de profesionalización, de talento y de eficiencia, pero ustedes y sus socios quieren mantener un modelo centralizado, a costa de la calidad de vida de la gente de Cataluña. El mal servicio de Rodalies no se va a resolver en manos de los que han perpetuado el mal servicio. Exigimos un traspaso total. Y, por cierto, hay un tren que no se para nunca. Ese sí que funciona perfectamente. Un tren que cada día va de Cataluña a Madrid con 63 millones de euros y que no vuelve. Este sí que no se estropea nunca. Ya basta.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«El segundo motivo es el fiasco de la gestión. Mientras ustedes afirman que el Estado español vive la edad de oro del sector ferroviario, la edad de oro real es que el tren llegue a la hora. ¿Saben qué trenes han llegado en Cataluña puntualmente cada día? Y también llovía, ¿eh? De acuerdo con los servicios planificados y con refuerzo de oferta, los de la Generalitat de Catalunya, no Renfe. El modelo de gestión ferroviario catalán no soporta ninguna comparación con el modelo español. Y venimos de un traspaso en 2010, donde no se traspasó ningún activo, a un traspaso, el que se ha impuesto ahora, donde Renfe se impone como operador y en la empresa mixta se impone la mayoría de Renfe. El modelo catalán es un modelo donde, por ejemplo, cercanías de la Generalitat hace quince años que monitoriza sus túneles y sus taludes, Ferrocarrils de la Generalitat. Se dice: es que ha llovido, es que ha caído mucha lluvia en los taludes. Es una vergüenza que eso se pueda decir. Los taludes caen cuando no funcionan sus drenajes. Los taludes y los muros tienen drenajes para drenar el agua. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya tiene drones, tiene sondas, tiene sistemas para prevenir eso y actuaciones preventivas. El accidente de Gelida era evitable, porque es exactamente el mismo accidente de Vacarisses del año 2018 en la R-4, con un maquinista muerto y cuatro heridos. Exactamente lo mismo, el mal mantenimiento de muros y taludes. Y ustedes no han corregido nada desde entonces desde el Gobierno. Renfe no tiene sus planes de mantenimiento. Además, Ferrocarrils es una empresa profesionalizada -Renfe es una empresa politizada-, con unas inversiones fuertes en mantenimiento de vehículos y talleres -Renfe no- y en maquinistas. ¿Por qué Ferrocarrils de la Generalitat no tiene problemas con los maquinistas de conflictividad? Porque ustedes tienen empresas, como he dicho, politizadas. Quizás porque no les escuchan, porque no les tienen en consideración. Por eso probablemente se han plantado.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«I, per cert, hi ha un tren que no s'atura mai. Aquest sí que funciona perfectament. Un tren que cada dia va de Catalunya a Madrid amb 63 milions d'euros i que no torna. Aquest sí que no s'espatlla mai. Ja n'hi ha prou. Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, nos presentan un real decreto muy similar al del año pasado. Se mantienen los descuentos que se aprobaron durante la pandemia y la gente lo espera, evidentemente; es una propuesta cerrada que no nos permite introducir modificaciones; se introducen unos nuevos abonos para el servicio Avant, como, por ejemplo, el Pase Vía, que es un abono que puede resultar igualmente interesante para las personas que utilizan el servicio a diario, no para las que hacen teletrabajo, están penalizadas o las que tienen bajas o tienen que hacer una recuperación. Por tanto, hay motivos por los cuales el contenido de este decreto ley no nos satisface. Pero la médula ósea de la política de transporte en Cataluña no son los abonos, es el servicio nefasto al que está sometida la ciudadanía. Cataluña vive un nuevo episodio de caos, con centenares de miles de usuarios sin movilidad, con graves retrasos diarios desde hace casi una semana, sin trenes de rodalies, sin servicios alternativos, sin información, sin asumir responsabilidades políticas y con la AP-7 cortada en sentido sur, la vía más importante de todo el Estado. Nunca Cataluña había sufrido un colapso tan grande como este y los perjudicados son los catalanes, en vidas humanas o heridos en accidentes, por lo que aprovecho para transmitir mis condolencias y solidaridad a las familias de los accidentes de Gelida y Córdoba, con pérdida de horas de trabajo, de clase y con costes económicos para los que han tenido que pagar mucho más dinero para moverse o también para las empresas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Aquest model català de gestió que vostès i els seus socis, amb aquest acord de traspàs, no volen que es generalitzi a Catalunya perquè perdrien poder sobre les infraestructures. Ens han dit miserables per dir això, però el traspàs que vostès han acordat perpetua el model centralista. I només cal veure en aquesta crisi com la Generalitat de Catalunya no pinta res. No mana Renfe, no mana Adif, i ha d'anar el secretari d'Estat corrents a posar ordre i a donar un cop de mà. Per cert, el valor del model no ve de que el ministre de torn, o el conseller de torn, diguin que tenim un model d'èxit. El model d'èxit ho és quan els usuaris no paren de créixer, com en el cas de Ferrocarrils de la Generalitat i quan hi ha un reconeixement extern. Saben vostès qui és el president de la UITP, la Unió Internacional del Transport Públic? Ho saben? El president honorífic, el que va ser durant dotze anys el director general de Ferrocarrils de la Generalitat. Aquest és el president honorífic, un professional de reconegut prestigi, independent, sense afiliació política, que va ser dotze anys director general de Ferrocarrils fins que Esquerra Republicana va considerar que havia de prescindir dels seus serveis. Un model de professionalització, de talent i d'eficiència. Però vostès i els seus socis volen mantenir un model centralitzat a costa de la qualitat de vida de la gent de Catalunya. El mal servei de Rodalies no es resoldrà en mans dels que han perpetuat el mal servei. Exigim un traspàs total.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«El segon motiu és del fiasco de gestió. Mentre vostès afirmen que l'Estat espanyol viu l'edat d'or del sector ferroviari, la realment l'edat d'or és que el tren arribi a l'hora. Saben quins trens a Catalunya han arribat a l'hora cada dia i també plovia d'acord amb els serveis planificats i amb reforç d'oferta? Els de la Generalitat de Catalunya, no pas els de Renfe. El model de gestió ferroviària catalana no suporta cap comparació amb el model espanyol i venim d'un traspàs de l'any 2010, on no es va traspassar cap actiu, a un traspàs en el que s'ha imposat ara a Renfe com a operador i a l'empresa mixta s'imposa la majoria de Renfe. El model català és un model on, per exemple, Ferrocarrils de la Generalitat fa 15 anys que monitoritza els seus talussos i els seus túnels. Els talussos i els murs, com es va dir que és la pluja, 'és que ha plogut, Ha caigut per la pluja'. Això és una vergonya que es pugui dir això. Els talussos cauen quan els seus drenatges no funcionen. Els talussos i els murs tenen drenatges per drenar l'aigua. Generalitat de Catalunya. Ferrocarrils té sondatges, té drons, té sistemes per preveure això i actuacions preventives. L'accident de Gelida era evitable perquè és exactament el mateix accident de Vacarisses de l'any 2018 a l'R4. Un maquinista mort i quatre ferits, exactament el mateix. El mal manteniment dels talussos i dels murs i vostès no han corregit res des del Govern. Renfe no té aquests plans de manteniment i, a més a més, Ferrocarrils és una empresa professionalitzada. Renfe és una empresa polititzada, té unes inversions fortes en manteniment de vehicles i amb tallers -Renfe, no- i amb maquinistes. Per què Ferrocarrils de la Generalitat no té tants problemes amb els maquinistes? Perquè vostès tenen empreses, com he dit, polititzades, potser perquè no els escolten, potser perquè no els tenen en consideració. Per això segurament s'hauran plantat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«I resulta cínic que el Reial decret es digui de 'Medidas de promoción del uso del transporte público'. Es increïble. El transport públic no es promociona amb polítiques d'aparador o de quedar bé. Regalar viatges gratis als joves perquè viatgin per l'estiu, fer grans descomptes als preus dels bitllets, com és el cas d'aquest Reial decret. El transport públic que es promociona si funciona i dona un bon servei. El fiasco monumental que viu Catalunya es deu sobretot a dues grans causes. La primera, la desinversió crònica. Tenim un tracte colonial, ho hem dit moltes vegades. Les xifres d'AIReF, durant 28 anys es va invertir el 6,5 % en Rodalies i la meitat a Madrid i el 16 % a Barcelona. L'execució pressupostària a Catalunya sempre és un terç aproximadament del que es pressuposta, i a Madrid, per sobre del cent per cent. A Rodalies s'ha perdut uns 10 milions d'usuaris. L'únic transport públic que perd usuaris. A Madrid, Cercanías ha augmentat 15,3 milions d'usuaris. Lògic, s'inverteix molt més, es fan més quilòmetres de vies noves -84, 0 a Catalunya- es fa el túnel de Recoletos, el del passeig de Gràcia, que és el més saturat, no arriba mai. És un tracte colonial i és també el fracàs de la marca Espanya de gestió d'infraestructures. Un país que inverteix el 93,5 % en alta velocitat radial demostra que el seu model és centralista, però també menysprea la mobilitat obligada. I també és un model de deliris de grandesa. Tenir la segona xarxa d'alta velocitat del món en dimensió és incompatible amb tenir una xarxa de rodalies de qualitat, perquè l'Estat espanyol no té prou recursos ni capacitat per fer-ho, i les xifres i la realitat ho demostren.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Gràcies, president, senyores i senyors diputats. Bé, se'ns presenta un reial decret molt semblant al de l'any anterior. Es mantenen els descomptes que es van implantar per la pandèmia. La gent ho espera, evidentment. És una proposta tancada que no ens permet introduir modificacions i s'introdueixen uns nous abonaments, per exemple, per al servei Avant, el Passi Via, que és un abonament que pot resultar igualment interessant per a la gent que utilitzi el servei a diari, no pas per la gent que fa teletreball. Estan penalitzats. O la gent que pot tenir baixes o ha de fer una recuperació. Per tant, hi ha motius pels quals el contingut d'aquest decret no ens satisfà. Però el moll de l'os de la política del transport públic a Catalunya no són els abonaments, és el nefast servei al que està sotmès la ciutadania. Catalunya viu un nou episodi de caos. Centenars de milers d'usuaris sense mobilitat, amb greus endarreriments diàriament des de fa gairebé una setmana, sense trens de Rodalies, sense serveis alternatius, sense informació, sense assumir responsabilitats polítiques i amb l'AP-7 tallada en sentit sud, la via més important de tot l'Estat. Mai Catalunya havia patit un col·lapse tan gran com aquest. I els perjudicats són els catalans en vides humanes o en ferits en accidents, pel que aprofito per donar el condol i la solidaritat a les famílies de l'accident, tant de Gelida com de Còrdova. I també perdent hores de feina de classe, qualitat de vida, costos econòmics per la gent que ha hagut de gastar molts més diners per moure's o també per les empreses.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«La gente tiene que saber también que no todos los trenes han fallado. ¿Qué trenes funcionan? Los que gestionamos nosotros, los que gestionamos desde Cataluña, los ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya. ¿Qué trenes no funcionan? Los que gestionan ustedes, Renfe y ADIF. No hace falta inventar nada, queremos a Renfe fuera de Cataluña. La solución es clara y ya la tenemos: modelo catalán, el modelo de ferrocarril de la Generalitat de Catalunya, un 100 % de gestión catalana. Ningún invento de un 49 % Cataluña y un 51 % España, que parece lo que no es; un 100 % de competencia catalana, un 100 % de soberanía en los recursos. Cuando no dependemos de España, funcionamos. Cuando dependemos de España, colapsamos. Y si no despertamos, el riesgo de la decadencia cada día será mayor. ¿Qué se vota hoy? Un real decreto que incluye dos temas que no tienen nada que ver. Si votas sí, se aprueba todo. Si votas no, cae todo. ¿Y qué decimos nosotros? ¿Pensiones? Sí. ¿Okupaciones? No. No pueden obligarnos a votar que sí a que no puedas hacer nada si te okupan el piso y no te pagan el alquiler. ¿Ayudar a las personas vulnerables? Claro que sí, pero eso es responsabilidad de la Administración, no del pequeño propietario. ¿Dejar tiradas a las personas que sufren las okupaciones y sus impagos? Nunca. ¿Dar por buenas las okupaciones y los impagos? Nunca. La mitad de las okupaciones que hay en el Estado español las sufrimos en Cataluña, así que hagan el favor de aprobar la ley contra las okupaciones que Junts presentó y que ustedes tienen bloqueada desde hace casi dos años. Ya sé que les molesta mucho, pero, sí, nosotros trabajamos para Cataluña y no dejaremos de hacerlo para caerles bien a ustedes o para gustarles a los políticos españoles de los medios de comunicación españoles. Nosotros no lo haremos. Votaremos que sí a la revalorización de las pensiones cuando las presenten sin el chantaje de mantener y permitir las okupaciones y los impagos que sufren miles de familias de Cataluña. Acabo. Lidera más el presidente Puigdemont desde el exilio que algunos desde el Palau (risas), y es evidente que en Cataluña hace falta el liderazgo para remontarla. Tenemos la responsabilidad de remontar este país. Los ocho millones de catalanes se lo merecen. Cataluña se lo merece. Muchas gracias y ¡viva Cataluña libre!»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«I acabo. Lidera més el president Puigdemont des de l'exili que alguns des del Palau. I és evident que Catalunya necessita lideratge per remuntar-la. Tenim la responsabilitat de remuntar el nostre país. Els 8 milions de catalans s'ho mereixen. Catalunya s'ho mereix. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. No pensaba que esto era una sesión de control a Junts. En cualquier caso, nosotros estamos aquí, como siempre, para hablar de Cataluña y de los catalanes. El colapso en Cataluña es absoluto, y eso es perverso porque los ciudadanos de Cataluña pagamos impuestos de primera, pero ustedes nos dan unos servicios de tercera. Todos esos impuestos que pagamos los ciudadanos de Cataluña no llegan a la sanidad y a la educación catalanas, a vivienda, a investigación y, por descontado, no llegan a los trenes de Cataluña. Sin embargo, nunca como hasta ahora el Gobierno español y el Gobierno de Cataluña, ambos en manos de los socialistas, habían invertido tanto dinero público, tanto dinero de los ciudadanos de Cataluña en propaganda, en anuncios, en condicionar la opinión de los ciudadanos y en intentar hacer creer que los socialistas saben gobernar. Pero hoy ya no hay suficiente propaganda para tapar tanta incompetencia. Quizás, a mucha gente, a nuestros jóvenes, a nuestros hijos, a mucha gente joven de Cataluña no les llega la información que deberían tener. Quizás muchos de ellos no sepan que en los últimos años se han construido 84 kilómetros de vías nuevas en Madrid y 0 kilómetros de vías nuevas en Cataluña. Quizás tampoco saben que casi la mitad de los trenes más viejos del Estado español los tenemos en Cataluña. Quizás tampoco saben que la mitad del dinero que tiene que pagar el Gobierno español para trenes, vías y para mantenimiento del sistema ferroviario de Cataluña no ha llegado nunca. Ellos no pagan nunca y a ti cada vez te cobran más. Quizás tampoco sepan que de los 310 000 millones de euros que ha recaudado el Gobierno español en 2025, casi 60 000 millones los hemos aportado los ciudadanos de Cataluña, y no hace falta que les diga que también se han quedado en Madrid. Quizás tampoco sepan que los últimos números publicados en el Ministerio de Hacienda sobre la ejecución presupuestaria del 2024 nos dicen que de cada 100 euros que tendrían que invertirse en Cataluña, solo se han invertido 20. Quizás tampoco sepan que la normalidad que algunos defienden es que España invierta 128 euros por habitante en Cataluña y 365 euros por habitante en Madrid, casi el triple. Pero lo que sí que estoy segura que saben casi todos los jóvenes de Cataluña es que Cataluña, en manos de los socialistas, de Podemos, de SUMAR, de Comunes y de sus socios, no funciona, y que cada vez que los socialistas y sus socios del tripartito gobiernan en Cataluña, Cataluña cae en decadencia. Cuando llevas treinta años sin cuidar de tu casa, la casa se cae, y los diferentes Gobiernos españoles nunca han cuidado ni a Cataluña ni a los catalanes. El tiempo, lamentablemente, ha demostrado que nosotros teníamos razón y que, aunque muchas veces han intentado pervertir, unos y otros, las decisiones que hemos tomado y que tomamos desde aquí en Madrid, estábamos y estamos en el camino correcto. No nos conformamos; nos plantamos y batallamos cada derecho y cada céntimo que es de los ciudadanos de Cataluña. Nos han criticado aquellos que se conforman con la primera migaja que les ponen sobre la mesa y que blanquean las incompetencias de los socialistas. Nos han criticado los que solo braman y nos han criticado aquellos que nunca en la vida pondrán ni han puesto en riesgo su silla, su escaño, para que Cataluña y a los ciudadanos de Cataluña se nos respete. Ahora, ustedes anuncian 8000 millones de euros para Cataluña. ¿Ustedes se creen que los catalanes nos chupamos el dedo? Nadie se lo cree. Es que no lo han cumplido nunca, y seguramente hará falta que hagamos memoria. Les hace mucha falta que hagamos memoria. En números redondos: En 2020 anuncian una inversión de 700 millones de euros; pagan 300. En 2021 anuncian 1000 millones de euros; pagan 260. En 2022 anuncian 1000 millones de euros; pagan 300. Los datos son claros: ustedes no han pagado; ustedes engañan. Ustedes solo saben prometer, y lo que no han hecho nunca es cumplir. Ustedes han perdido el control del mando y han conseguido que los ciudadanos de Cataluña pierdan la confianza en los servicios públicos, y eso es muy grave y debe tener consecuencias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Però la gent ha de saber també que no tots els trens han fallat. Quins trens funcionen? Els que gestionem nosaltres, els que gestionem des de Catalunya, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Quins trens no funcionen? Els que gestionen vostès: Renfe i Adif. No cal inventar res. Volem a Renfe fora de Catalunya. La solució és clara i ja la tenim. Model català, model Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Cent per cent gestió catalana. Cap invent de 49 % Catalunya, 51 % a Espanya i que sembli allò que no és cent per cent de competència catalana, cent per cent de sobirania en els recursos. Quan no depenem d'Espanya, funcionem; quan depenem d'Espanya col·lapsem. I si no ens despertem, el risc a la decadència és cada dia més gran. Què es vota avui? Un Reial decret que inclou dos temes que no tenen res a veure. Si votes sí, s'aprova tot. Si votes no, cau tot. I què diem nosaltres? Pensions sí, okupacions no. No poden obligar-nos a votar que sí, a que no puguis fer res si t'ocupen el pis i no et paguen el lloguer. Ajudar a les persones vulnerables i tant que sí. I això és responsabilitat de l'Administració, no del petit propietari. Deixar tirades a les persones que pateixen les ocupacions i els impagaments, mai. Donar per bones les ocupacions i els impagaments, mai. La meitat de les okupacions que hi ha a l'Estat espanyol les patim a Catalunya. Així que facin el favor d'aprovar la llei contra les okupacions que Junts va presentar i que vostès tenen bloquejada des de fa gairebé dos anys. Ja sé que els molesta molt, però sí, nosaltres treballem per Catalunya i no deixarem de fer-ho per caure'ls bé a vostès, o per agradar als polítics espanyols o als mitjans espanyols. Nosaltres no ho farem. Votarem que sí a la revalorització de les pensions quan les presentin, sense el xantatge de mantenir i permetre les okupacions i els impagaments que pateixen milers de famílies de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Gràcies, presidenta. No em pensava que això era una sessió de control a Junts. En tot cas, nosaltres som aquí, com sempre, per parlar de Catalunya i dels catalans. El col·lapse a Catalunya és absolut i això és pervers perquè els ciutadans de Catalunya paguem impostos de primera, però vostès ens donen uns serveis de tercera. Però tots aquests impostos que paguem els ciutadans de Catalunya no arriben a la sanitat catalana, l'educació catalana a habitatge, a recerca i, per descomptat, no arriben als trens de Catalunya. En canvi, mai com ara el Govern espanyol i el Govern de Catalunya, els dos en mans dels socialistes, havien invertit tants diners públics, tants diners dels ciutadans de Catalunya en propaganda, en anuncis, en condicionar l'opinió dels ciutadans i en intentar fer creure que els socialistes saben governar. Però avui ja no hi ha prou propaganda per tapar tanta incompetència. És cert que potser a molta gent, als nostres fills, als joves de Catalunya, no els hi arriba molta informació que haurien de tenir. Potser molts d'ells encara no saben que els darrers anys s'han construït 84 quilòmetres de vies noves a Madrid i 0 quilòmetres de vies noves a Catalunya. Potser tampoc saben que gairebé la meitat dels trens vells que estan a l'Estat espanyol els tenim a Catalunya. Potser tampoc saben que la meitat dels diners que havia de pagar el Govern espanyol per trens, vies i manteniment del sistema ferroviari de Catalunya no han arribat mai. Ells no paguen mai i a tu cada dia et cobren més. Potser tampoc saben que dels 310 000 milions d'euros que ha recaptat el Govern espanyol al 2025, gairebé 60 000 milions, els hem aportat als ciutadans de Catalunya. No cal que us digui que aquests també s'han quedat a Madrid. Potser tampoc saben que els últims números que estan publicats al Ministeri d'Hisenda, sobre l'execució pressupostària del 2024, ens diuen que de cada 100 euros que havien d'invertir a Catalunya només se n'han invertit 20. Potser tampoc saben que la normalitat que alguns defensen és que Espanya inverteixi 128 euros per habitant a Catalunya i 365 euros per habitant a Madrid, gairebé el triple. Però el que sí que estic segura que saben gairebé tots els joves de Catalunya és que a Catalunya, en mans dels socialistes, de Podemos, de SUMAR, de Comuns i dels seus socis, no funciona. I cada cop que els socialistes i els seus socis del tripartit governen a Catalunya, Catalunya cau en decadència. Quan estàs 30 anys sense tenir cura de casa teva, la casa cau i els diferents governs espanyols mai han tingut cura ni de Catalunya ni dels catalans. I el temps, lamentablement, ha demostrat que nosaltres teníem raó i que malgrat sovint heu intentat pervertir uns i altres les decisions que hem pres i que prenem des d'aquí a Madrid, estàvem i estem al camí correcte. No ens conformem, ens plantem i batallem cada dret i cada cèntim que és dels ciutadans de Catalunya i ens han criticat aquells que es conformen amb la primera molla que els hi posen a sobre la taula i que blanquegen les incompetències dels socialistes. Ens han criticat aquells que només bramen i ens han criticat aquells que mai a la vida posaran en risc, ni han posat en risc, la seva cadira perquè a Catalunya i els catalans se'ns respecti. I ara vostès anuncien 8000 milions d'euros per a Catalunya. Vostès es pensen que els catalans ens mamem el dit? Ningú els creu. Però és que no han complert mai. I segurament caldrà que fem memòria. Molta falta els hi fa que fem memòria. En números rodons: anuncien el 2020 una inversió de 700 milions d'euros. En paguen 300; anuncien el 2021, 1000 milions d'euros. En paguen 260; anuncien el 2022, 1000 milions d'euros. En paguen 300. Les dades són clares. Vostès no han pagat. Vostès enganyen. Vostès només saben prometre, i el que no han fet mai és complir. Vostès han perdut el control del comandament. I vostès han aconseguit que els ciutadans de Catalunya perdin la confiança en els serveis públics. I això és molt greu. I això ha de tenir conseqüències.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Señor ministro, ha formulado principios grandilocuentes, pero faltan concreciones. Señora Álvarez de Toledo, ¿ustedes pretenden dar lecciones de naciones y democracia con lo que han hecho con la nación catalana, con lo que han hecho ustedes? Es un ejemplo de manual de lo que significa la doble moral. Estamos apañados con ustedes. Acabamos de escuchar opiniones muy divergentes, pero que comparten -creo- en muchos casos un punto débil: reducir un debate complejo a una consigna simple. Pero la política exterior, como les decía antes, la seria, no es un concurso de lealtades emocionales, es un ejercicio de responsabilidad. ¿Es cierto que las herramientas del derecho internacional pueden ser lentas, insuficientes? La respuesta es sí. En consecuencia, ¿es mejor validar la fuerza unilateral del más fuerte? Para Junts per Catalunya la respuesta siempre es no, porque cuando el derecho deja de ser un marco y lo que entra en juego es la fuerza y no la justicia, nunca se ha protegido a quienes no tienen la fuerza.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Des de Junts, sempre hem defensat que els drets col·lectius no són una concessió graciosa del poder, sinó una expressió legítima de la voluntat democràtica. Ho defensem arreu, ho hem defensat aquí moltes vegades. I ho defensem també quan aquesta voluntat incomoda, com incomoda aquí. Catalunya sap què vol dir que la força de l'Estat s'imposi sobre la paraula, que la legalitat s'utilitzi com a instrument de càstig i que els conflictes polítics es gestionin des de la coerció i no des del diàleg. Ho sabem bé. I precisament per això, no podem acceptar un relat internacional que normalitzi els problemes polítics dels pobles ni de les nacions, que es resolgui res a cop de força, sigui externa o interna. Defensar els drets dels pobles vol dir defensar-los tots i sempre. Perquè si acceptem que la voluntat d'un poble pot ser ignorada, quan el poder decideix que molesta, aleshores cap poble està segur, ni avui Veneçuela, ni ahir Catalunya, ni demà cap altra. Per això, insistim, el repte no és escollir entre força o silenci, sinó construir un marc on els conflictes polítics es resolguin amb drets, amb garanties i amb democràcia real. Aquesta és una posició exigent. No dona titulars fàcils, ho sabem, però és l'única que no traeix ni les víctimes d'avui ni les llibertats de demà.»