Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.821 declaraciones · página 21 de 61
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Un altre parèntesi, senyor ministre: No ha concretat què farà demà respecte a la possible reformulació a la possible reforma d'aquest dret internacional, que vostè mateix ha dit que veia insuficient. Digui'ns què farà exactament demà, perquè renunciar al dret internacional, de fet, és acceptar un món on les regles només existeixen per als més poderosos. I aquest món no és ni més just ni més segur. I sobretot, no és un món on Catalunya hi tingui res a guanyar. I permeti'm afegir una qüestió que avui potser ha quedat una mica absent del debat, ara una miqueta més. El: I ara, què? Per què hem de enderrocar un règim autoritari no és per si sol construir una democràcia, ho sabem tots. I confondre aquestes dues coses és un error que el món ja ha comès massa vegades. El futur de Veneçuela no pot ser el pas d'una dictadura a una tutela exterior, ni la substitució d'un poder arbitrari per un altre que actuï segons interessos geopolítics propis. La democràcia no s'exporta mai amb bombes ni s'imposa des de fora. La democràcia només és real quan és el resultat de la voluntat del poble que l'ha de viure. Restaurar la democràcia vol dir garantir processos polítics lliures, institucions legítimes, drets civils efectius i, òbviament, sobirania popular. I això exigeix temps, garanties i respectes. No exigeix submissió. No exigeix dependència. No exigeix convertir un país en un espai d'influència. Senyor ministre, concretament, què farà el seu govern per garantir aquest pas? Ho diem amb claredat: Veneçuela no pot passar de ser víctima d'un règim autoritari a ser objecte d'un projecte neocolonial. I aquí és on el dret internacional, amb totes les seves mancances, és imprescindible, no per protegir règims, sinó per protegir pobles.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, ha estat molt bast en formular principis grandiloqüents, però molt tebi amb concrecions. Senyora Álvarez de Toledo, vostè ens pretén donar lliçons de nacions i de democràcia amb el que han fet amb la nació catalana? Escolti, el que ha fet vostè és un exemple de manual del que suposa la doble moral. Anem apanyats amb vostès. Acabem d'escoltar opinions ben divergents, però que comparteixen -entenc- en molts casos una mateixa feblesa: reduir un debat complex a una consigna simple. Però la política exterior, com els deia abans, la seriosa, no és un concurs de lleialtats emocionals. És un exercici de responsabilitat. És cert que les eines que ofereix el dret internacional són millorables perquè són lentes i insuficients? La resposta és sí. Però conseqüentment, és millor validar la força unilateral del més fort? La resposta és sempre per Junts per Catalunya serà no, perquè quan el dret deixa de ser un marc i el que entra en joc és la força i no la justícia, mai no s'ha protegit aquells que no la tenen, la força.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Acabo recordando que, cuando el marco del derecho internacional se debilita, Rusia, China y todas las dictaduras del mundo sonríen satisfechas, porque su objetivo siempre ha sido el mismo, que la fuerza, y no la justicia, sea la medida de todo, y eso no es un debate académico, sino una amenaza real para todos los pueblos que aspiran a decidir libremente su futuro. Ante eso, nuestra obligación no es decidir qué poder incomoda menos, sino defender los principios, aunque no sean cómodos, aunque no sean populares, aunque no encajen en ningún relato simplista. Junts per Catalunya no está aquí para justificar la fuerza, está para defender la democracia, los derechos humanos y la libertad de los pueblos, de todos los pueblos, sin excepciones y sin silencios cómplices. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Acabo recordant que quan el marc del dret internacional s'afebleix, Rússia, Xina i totes les dictadures del món somriuen satisfetes, perquè el seu objectiu sempre ha estat el mateix: que la força i no la justícia sigui la mesura de tot. I això no és un debat acadèmic. És una amenaça real per a tots els pobles que aspiren a decidir lliurement el seu futur. I davant d'això, la nostra obligació no és escollir quin poder incomoda menys. La nostra obligació és defensar uns principis, encara que no siguin còmodes, encara que no siguin populars, encara que no encaixen en cap relat simplista. I Junts per Catalunya no som aquí per justificar la força. Hi som per defensar la democràcia, els drets humans i la llibertat dels pobles, de tots els pobles, sense excepcions i sense silencis còmplices. Moltes gràcies. Muchas gracias. Muy buenos días a todo el mundo, también al señor ministro. Hoy, efectivamente, como estamos viendo, no estamos ante un debate sencillo. Los acontecimientos que han sacudido a Venezuela no se pueden entender desde una sola perspectiva ni con respuestas automáticas, y eso nos obliga a explicar algo, a matizar y a asumir la complejidad, porque cuando ocurren hechos como los que analizamos hoy es inevitable que se mezclen emociones, valores y también consecuencias que no siempre están alineadas. La responsabilidad política comienza precisamente aquí, cuando somos capaces de ir más allá de la reacción inmediata y de ver qué significa todo ello para nuestro futuro.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Molt bon dia, senyor ministre! Avui, efectivament, ho estem veient, no estem davant d'un debat senzill. Els esdeveniments que han sacsejat Veneçuela no es poden entendre des d'una sola mirada ni amb respostes automàtiques. I això ens obliga a explicar, a matisar i a assumir la complexitat. Perquè quan passen fets com els que avui analitzem, és inevitable que s'hi barregin emocions, valors i també conseqüències que no sempre van alineades. La responsabilitat política comença precisament aquí, quan som capaços d'anar més enllà de la reacció immediata i què significa tot plegat per al nostre futur. Comencem pel que nosaltres és essencial i que encara alguns eviten dir amb claredat: el règim de Maduro ha estat una dictadura. Una dictadura que ha deixat milions de persones forçades a l'exili, centenars de presos polítics, eleccions manipulades, repressió sistemàtica i una economia devastada, fins al punt que el poble ha quedat absolutament desemparat. Aquesta afirmació no és una opinió, és una realitat contrastada. I no en mostraré ambigua, tampoc en dir que existeixen dictadures d'esquerres. Oblidar és una forma de ceguesa moral que només aconsegueix deshumanitzar les víctimes. No és casual que molts veneçolans, també a Catalunya, no plorin -de fet, al contrari, beneeixin- la caiguda del règim i és que el seu patiment ha estat enorme. Quan parlem de Veneçuela no parlem d'una abstracció geopolítica, parlem de vides, parlem de vides concretes. I això ens obliga ara a reafirmar la nostra solidaritat i a expressar el nostre suport al poble veneçolà.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Señora vicepresidenta, siete minutos; me van a sobrar muchos, básicamente, porque no vamos a entrar en las mentiras, en las medias verdades y en el trilerismo habitual con el que usted apoya sus intervenciones. Pero sí vamos a entrar en aquello que mencionaba usted del no por el no. Hablemos de noes, porque ¿su propuesta de hoy es diferente de la que trajo en la última votación que perdió? No. ¿Ha incorporado a esta propuesta lo que aprobó el Parlament de Catalunya con los votos del Partido Socialista? No. ¿Ha incorporado alguna de las peticiones que hizo Junts per Catalunya en defensa de Cataluña? No. ¿Hay más recursos económicos en esta propuesta para los catalanes de los que había en la última propuesta? No. ¿Se podrá, por lo tanto, mejorar rodalies, cercanías? No. ¿Se podrá hacer más vivienda pública? No. ¿Se podrá reducir la presión fiscal a los ciudadanos? No. ¿Sus socios han dejado de darle los votos a cambio de nada? No. Si presentan lo mismo que ya fracasó la semana pasada, ¿obtendrá una votación diferente? No. Por lo tanto, ¿podrá aprobar hoy los objetivos? No. ¿Podrá aprobar unos nuevos presupuestos? No. ¿Lo entienden? No. Porque, si no, se lo vuelvo a decir, señora vicepresidenta: incumplir con Cataluña tiene consecuencias e incumplir los acuerdos tiene consecuencias. Y hoy lo van a volver a notar. Ni objetivos hoy ni presupuestos mañana. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, president. Senyora vicepresidenta, set minuts en sobraran molts. Bàsicament perquè ni entrarem en les mentides, les mitges veritats i el 'trilerisme' numèric que vostè habitualment recolza les seves intervencions. Però sí que entrarem en el que vostè parlava del no pel no i parlarem de nos, perquè la seva proposta d'avui, és diferent de la que va portar a darrera votació i va perdre? No. Ha incorporat a aquesta proposta a allò que va aprovar el Parlament de Catalunya amb els vots del Partit dels Socialistes? No. Ha incorporat alguna de les demandes que vam fer des de Junts per Catalunya en defensa de Catalunya? No. Hi ha més recursos econòmics en aquesta proposta per als catalans que els que hi havia en la darrera? No. Es podrà, per tant, millorar rodalies? No. Es podrà fer més habitatge públic? No. Es podrà reduir la pressió fiscal als ciutadans? No. Els seus socis han deixat de donar-li els vots a canvi de res? No. S'hi presenta el mateix que ja va fracassar la setmana passada, obtindrà una votació diferent? No. Per tant, podrà aprovar els objectius avui? No. Podrà aprovar uns nous pressupostos? No. Ho entenen? No. Perquè si no els ho torno a dir, senyora vicepresidenta, incomplir amb Catalunya té conseqüències. Incomplir els acords té conseqüències. I avui ho tornaran a notar: ni objectius ni pressupostos demà.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«I una última qüestió. Acaba dient: 'Aquesta és una llei de país'. Hi estic d'acord, del 'seu' país perquè envaeix les competències del nostre país i les recentralitza d'una manera contundent. Però no pateixi, potser segurament se'n sortirà gràcies als vots de la dreta i l'extrema dreta, que quan es tracta de parlar del seu país no els hi fallen mai. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. La verdad es que no tenía previsto intervenir, pero he escuchado con mucha atención y he llegado a la conclusión de que ustedes realmente viven en un mundo paralelo al de la verdad. Se atreve a salir aquí y afirmar que no hay invasión de competencias y quedarse tan tranquilo, pero claro que hay invasión competencial, es obvio que la hay, y además de una forma muy contundente. Y lo que me preocupa más es oírle afirmar a usted que ya lo arreglaremos, que buscaremos alguna solución, pero luego añade, porque le traiciona el subconsciente: llegaremos hasta donde se pueda. Ya comprenderá que, teniendo en cuenta que eran los del sí se puede y se ha quedado en lo que se ha quedado todo esto, nos da poca confianza con esas declaraciones de buena voluntad. Además, pone de ejemplo la ley ELA, una ley encallada en este hemiciclo durante años y que si es una realidad fue gracias a Pilar Calvo y al trabajo de Junts per Catalunya. Y además tuvieron el morro de, una vez aprobada, bloquear los recursos, como han denunciado hoy en relación con la ley de dependencia, y que la gente se quedara sufriendo sin tener recursos porque el Gobierno no movilizaba dichos recursos. Por tanto, poner el ejemplo de la ley ELA respecto a lo que puede pasar con la ley de dependencia, francamente le digo que es un ejemplo bien desafortunado, porque si hubiera sido por ustedes no tendríamos ley ni habría tampoco recursos para ayudar a los enfermos de ELA.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, presidenta. La veritat és que no tenia previst intervenir, però l'he escoltat amb molta atenció i he arribat a la conclusió que vostès realment, de convicció, viuen en un món paral·lel al de la veritat, d'acord? I s'atreveix a sortir aquí i afirmar que no hi ha invasió competencial i quedar-se tan tranquil. I tant que hi ha invasió competencial! Òbviament que n'hi ha! A més, d'una manera molt contundent. I el que és més preocupant és quan el sento afirmar a vostè que estén la mà i diu: 'No, ja ho arreglarem, ja mirarem de trobar-hi solució'. Però després hi afegeix -perquè el traeix el subconscient- afegeix el 'llegaremos hasta donde se pueda'. Ja comprendrà que vostè, tenint en compte que eren els del sí se puede i s'ha quedat amb el que s'ha quedat tot això, ja comprendrà que vostè poca confiança ens dona en aquestes bones declaracions de voluntat. Posa, a més a més d'exemple, la Llei ELA, una llei encallada en aquest hemicicle durant anys, que si és una realitat va ser gràcies a la Pilar Calvo i a la feina de Junts per Catalunya i que, a més a més, van tindre la barra, després d'un cop aprovada, bloquejar els recursos econòmics patint, com hem denunciat avui en la Llei de dependència, que la gent es quedessin patint sense tindre els recursos perquè el govern no mobilitzava aquests recursos. Per tant, utilitzar l'exemple de la llei ELA amb el que pot passar amb la llei de dependència, ja li dic francament que és un exemple ben desafortunat, perquè si hagués sigut per vostès, no hi hauria ni llei i no hi hauria pas ni recursos per tal d'ajudar els malalts d'ELA.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Ahora vienen, cierran el periodo de enmiendas a la totalidad y aquí estamos. La verdad es que todo ello es un despropósito, una situación que no tiene ninguna lógica ni ningún sentido si usted quería impulsar de verdad esta ley. A no ser que la explicación de por qué estamos hoy aquí sea otra. A no ser que el objetivo sea, en vez de aprobar la ley de dependencia, intentar llevar a Junts per Catalunya a una situación que nos sitúe bajo presión. Junts per Catalunya anunció que esta legislatura estaba bloqueada y que no íbamos a votar a favor de ninguna ley del Gobierno que no fuera las que ya habíamos acordado en beneficio de Cataluña. Poco después, ustedes resucitan esta ley, que había estado nueve meses parada, y la traen al trámite parlamentario. Así que digan la verdad a la gente, señor ministro: ustedes han elegido esta ley, la de la dependencia, pensando que nos iban a poner en dificultad, en un brete, por votar en contra o por defender hoy esta enmienda a la totalidad. Ustedes han puesto en marcha el trámite de esta ley para presionar a Junts. Ustedes, sin embargo, saben que no pueden contar con nuestros votos. Ustedes han forzado que se trate en el día de hoy esta ley para presionarnos, ignorando que esta ley es pésima para Cataluña. Recuerden los más de cien mil catalanes que han muerto en una lista de espera. Así que a nosotros la presión no nos hará movernos de nuestra posición en defensa de los catalanes, porque Junts per Cataluña está aquí para defender a los catalanes de sus agresiones, no para regalarles nuestros votos a cambio de nada o, en el caso de hoy y lo que es peor, regalarles nuestros votos a cambio de una ley que es nefasta y que cronifica el daño a la ciudadanía de Cataluña, que necesita las ayudas en materia de dependencia. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta, ministro. Junts per Catalunya hemos presentado esta enmienda a la totalidad para solicitar la devolución al Gobierno de la ley de derechos de las personas con discapacidad, una enmienda a la totalidad que responde a dos ejes: el primero, el marco competencial. Este proyecto de ley es una contundente invasión competencial como no hemos visto en este hemiciclo en los últimos tiempos, es una extralimitación material con respecto a los títulos estatales que se invocan y, obviamente, es una falta de adecuación contundente al marco estatutario catalán. La ley propone cambios sustanciales en materia de atención a las personas con discapacidad y en situación de dependencia, pero lo hace desde una visión absolutamente centralista y sin ningún tipo de garantía con respecto a los recursos económicos necesarios. Es más, la proposición de ley implica un evidente incremento presupuestario si hay que llevar a cabo todas las medidas que recoge. Por el contrario, no se ha hecho ningún cálculo del impacto económico ni figura tampoco compromiso alguno por parte del Estado de aportar los recursos económicos necesarios. De hecho, ni tan siquiera figura compromiso alguno de llegar al nivel de cofinanciación comprometido en la ley actual y que el Estado incumple sistemáticamente. Como han visto hoy, señor ministro, palabras, declaraciones de buenas intenciones, pero en política la acción no se demuestra con palabras, sino con partidas presupuestarias, con ejecución de las partidas presupuestarias, con movilización de recursos hacia la ciudadanía y no anticipando la petición de voto en las leyes antes de la materialización de los compromisos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Per tant, ara venen i sense cap reunió prèvia al bloqueig que van portar a terme, vostès tanquen el període d'esmenes a la totalitat i ens trobem aquí. De veritat? Tot plegat, un despropòsit, una situació que no té cap lògica ni cap sentit si vostè volia impulsar aquesta llei de veritat, a no ser que l'explicació de per què ens trobem avui aquí en sigui una altra. A no ser que l'objectiu sigui el, enlloc d'aprovar la llei de dependència, a veure si ens porten a Junts per Catalunya davant d'una situació que ens traslladi pressió. Junts per Catalunya vam anunciar que aquesta legislatura estava bloquejada. I vam anunciar que no votaríem a favor de cap llei del govern que no fossin aquelles en què ja teníem acords en benefici de Catalunya. Poc després, vostès ressusciten aquesta llei, que havia estat nou mesos aturada, i la porten al tràmit parlamentari. Així que diguin la veritat a la gent, senyor ministre. Vostès han escollit aquesta llei, la de la dependència, pensant que ens posaven a nosaltres amb una dificultat a l'hora de votar-hi en contra o de defensar avui aquesta esmena a la totalitat. Vostès han arrencat aquest tràmit d'aquesta llei per fer pressió a Junts. Vostès, però, saben que no poden comptar amb els nostres vots. Vostès han forçat avui que es tracti aquesta llei per fer-nos pressió, ignorant que aquesta llei és pèssima per a Catalunya. Recordin els més de cent mil catalans que han mort en llista d'espera. A nosaltres, per tant, la pressió no ens fa moure de la nostra posició en defensa dels catalans, perquè Junts per Catalunya estem precisament aquí per defensar els catalans de les seves agressions, no pas per regalar-los els nostres vots a canvi de res. O en el cas d'avui, el que és pitjor, regalar-los els nostres vots a canvi d'una llei que és nefasta i cronifica el dany per als ciutadans de Catalunya que necessiten les ajudes en matèria de dependència.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Catalunya, de fet, és qui més ha patit la reducció de la inversió estatal en dependència, encapçalant la llista dels més perjudicats. Però, a més a més, el sistema espanyol de dependència ha reduït dràsticament la inversió per persona dependent. L'IPC acumulat entre el 2010 i el 2024 ha estat del 31,6 %. Allò que costava 1000 euros l'any 2010, a dia d'avui en costa 1316. Què han fet vostès? Han actualitzat el finançament de la dependència a aquest increment de l'IPC? Fa un moment el sentíem i semblava que tot era bondat per part vostre, ministre. Han fet això? No. Tot el contrari. Han fet tot el contrari. L'any 2010 destinaven 8135 euros per persona dependent. Avui han reduït dràsticament aquesta assignació fins a 5982 euros. Una reducció del 27 % que s'ha de sumar, com deia abans, a l'increment del cost de la vida del 31,6 % del mateix període de temps. Aquest és el seu model estatal. Aquest és el seu model letal per als ciutadans de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Volen dades. Les opinions, totes són legítimes. Les dades són les que donen i treuen raons. El seu model és letal per a les persones dependents de Catalunya. Amb el seu model, a dia d'avui, 70 000 persones dependents estan esperant ser ateses a Catalunya, 70 000 persones. Els catalans som els més perjudicats per la manca de recursos de l'Estat i pel mal funcionament de la Llei de dependència. El darrer any han mort deu mil catalans en llista d'espera sense ser atesos per falta de recursos. De fet, a Catalunya és on més persones han mort a les llistes d'espera de dependència. En total, han mort 103 000 persones només des de l'any 2017, 103 000 persones dependents que han mort esperant ser atesos dignament, 103 000 persones, 30 000 esperant obtenir el grau de dependència, 73 000 pendents de rebre la prestació. Més dades del seu model. Amb allò que el Govern de l'Estat aporta a Catalunya, només es poden atendre 29 persones dependents per cada 1000 habitants, un 16 % menys que, per exemple, a Andalusia.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«A més a més, la proposta de llei té una visió que ignora de manera descarada la realitat social de Catalunya, una visió que vulnera de manera descarada l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que estableix competències exclusives en serveis socials, en política d'atenció a la dependència, així com en matèria de promoció de l'autonomia personal. Una invasió competencial que vostès, des del Govern, pretenen sumar ara a la que ja va fer la llei que actualment està en vigor i que es va aprovar l'any 2006, sobre la qual el Consell de Garanties Estatutàries va concloure que era inconstitucional en un 70 % de l'articulat, precisament per invasió competencial. A vostès segurament això els hi pot semblar que és un tema menor. I deu ser normal que pensin això, perquè el menyspreu continuat que mostra sempre el Govern de l'Estat cap a l'autogovern de Catalunya ha estat sempre majúscul. Però a més a més, en aquesta llei ho fan amb un fals missatge, un missatge que pretén dir, que pretén insinuar, que pretén materialitzar que Catalunya no és capaç de protegir per si sola els seus ciutadans i que necessiten de l'acció del Govern de l'Estat per tal de protegir com toca als ciutadans. Un fals missatge, el de la llei, tenint en compte que precisament a Catalunya vam ser pioners en l'atenció a les persones amb discapacitat. Un model, el català, que va ser d'èxit fins a quan? Va ser d'èxit fins que el 2006 la seva acció recentralitzadora, amb l'aprovació d'aquesta llei, boicotegés els excel·lents resultats obtinguts fins llavors. Precisament perquè ja en aquella llei es va produir el que està passant a dia d'avui: paraules, bones voluntats, bones intencions però zero recursos necessaris per fer possible l'aplicació d'aquesta llei.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, presidenta. Ministre, des de Junts per Catalunya hem presentat aquesta esmena a la totalitat per sol·licitar la devolució al Govern de la Llei de Drets de les persones amb Discapacitat, una esmena a la totalitat que respon a dos eixos. El primer, el marc competencial. Aquest projecte de llei és una contundent invasió competencial com no hem vist en aquest hemicicle en els últims temps, una extralimitació material respecte dels títols estatals que s'hi invoquen i, òbviament, és una manca d'adequació contundent al marc estatutari català. La llei proposa canvis substancials en matèria d'atenció a les persones amb discapacitat i en situació de dependència, però ho fa des d'una visió absolutament centralista i sense cap mena de garantia sobre els recursos econòmics necessaris. És més, la proposta de llei implica un evident increment pressupostari si s'han de portar a terme totes les mesures que s'hi recullen, però pel contrari, no s'ha fet cap càlcul de l'impacte econòmic ni hi figura cap compromís per part de l'Estat d'aportar els recursos econòmics necessaris. De fet, ni tan sols hi figura cap compromís d'arribar a un nivell de cofinançament compromès en l'actual llei i que l'Estat incompleix sistemàticament. Com hem vist avui, paraules, senyor ministre. Declaracions de bones intencions, però en política l'acció no es demostra amb paraules. Es demostra en partides pressupostàries, en execució de les partides pressupostàries, en mobilització de recursos cap a la gent i no pas anticipant la petició de vot en les lleis pel davant d'aquesta materialització de compromisos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Volviendo a la tramitación de la ley, esta ha requerido un esfuerzo enorme para llegar hasta donde estamos hoy y mucho tiempo. El camino ha sido largo, pero el resultado, como decía, ha merecido la pena. De hecho, creo que esta ley ilustra a las mil maravillas cómo tendría que haber sido esta legislatura. El Gobierno que la impulsa sabía que con sus socios habituales no tiene una mayoría suficiente para aprobar leyes y abre negociaciones con Junts per Catalunya para llegar a un acuerdo que evite la enmienda a la totalidad y, por tanto, el fracaso de la iniciativa del propio Gobierno. A pesar de las enormes dificultades, las negociaciones avanzan y, finalmente, se llega a un acuerdo relevante firmado por las partes. Pero el trabajo sigue, este no es el fin del trámite. No basta con el titular del acuerdo, hay que remachar el trabajo con la parte más importante. Los acuerdos hay que impulsarlos, hay que defenderlos ante terceros cuando se quieren adulterar y también hay que materializarlos. Y eso, con esta ley, ha ocurrido: negociar, llegar a acuerdos y cumplirlos. De hecho, esta es la esencia de la democracia, y más cuando no hay mayorías consolidadas en un hemiciclo.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«I com deia, això en aquesta llei ha passat, fet que evidencia encara més l'error del Govern quan les coses no es fan d'aquesta manera i s'incompleixen sistemàticament els acords. Per això, quan vam anunciar que la legislatura quedava bloquejada per culpa dels incompliments del Govern per part del PSOE i SUMAR, també vam dir que aquesta llei sobreviuria a aquest bloqueig de la legislatura. I com que nosaltres som gent de complir els acords, avui aquesta llei serà una realitat. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Casi dos años después de comenzar su trámite, llegamos al fin del camino de esta ley, una ley que representa un salto cualitativo en la defensa de los derechos de los consumidores, y en la que Junts per Catalunya ha dejado una huella importante. Primero, la protección competencial de Cataluña, eliminando el efecto recentralizador que contenían la mayoría de sus artículos en su redactado inicial. Y, segundo, la protección lingüística de los catalanes, eliminando la imposición del castellano e introduciendo las modificaciones trabajadas con Plataforma per la Llengua, que dan cobertura a los derechos lingüísticos de los catalanes. En resumen, primero se aplicará el Estatut de Catalunya y luego esta ley. Y por mucho que se escandalicen algunos, el derecho de utilizar el catalán viene dado por el lugar donde está ubicado el cliente y no por la buena voluntad de las empresas o por la ubicación de dichas empresas en los distintos territorios. Como decía, es una huella importante en beneficio de Cataluña y su gente.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Moltes gràcies, presidenta. Gairebé dos anys després de començar el seu tràmit, arribem al final del camí d'aquesta llei. Una llei que representa un salt qualitatiu en la defensa dels drets dels consumidors i en la qual Junts per Catalunya hi hem deixat una empremta important.Primer, la protecció competencial de Catalunya eliminant l'efecte recentralitzador que contenia la majoria dels seus articles en el seu redactat inicial i, segon, la protecció lingüística dels catalans, eliminant la imposició del castellà i introduint aquelles modificacions treballades amb Plataforma per la Llengua que donen cobertura als drets lingüístics dels catalans. En resum, primer s'aplicarà l'Estatut de Catalunya i després aquesta llei. I per molt que s'escandalitzen alguns, el dret d'utilitzar el català ve donat pel lloc on està ubicat el client i no pas per la bona voluntat de les empreses o bé la ubicació d'aquestes empreses en els diferents territoris. Com deia, una empremta important en benefici de Catalunya i la seva gent. I tornant a la tramitació de la llei, aquesta ha requerit d'un esforç enorme per poder arribar aquí, de molt de temps. El camí ha estat llarg, però el resultat, com deia, ha valgut la pena. De fet, crec que aquesta llei il·lustra molt bé com hauria hagut de ser aquesta legislatura. El Govern que l'impulsa sabia, sap que, amb els seus socis habituals, no té suficient majoria per aprovar lleis. El Govern obre negociacions amb Junts per Catalunya per arribar a un acord que eviti l'esmena a la totalitat i, per tant, el fracàs de la iniciativa del propi Govern. Malgrat les enormes dificultats, les negociacions avancen i, finalment, s'arriba a un acord rellevant signat per les parts. Però la feina continua. Aquest no és el final del tràmit. Aquí no n'hi ha prou només amb el titular de l'acord. Cal rematar la feina amb la part més important. Els acords s'han d'impulsar. Els acords s'han de defensar davant de tercers quan es pretenen alterar i els acords s'han de materialitzar. I això amb aquesta llei ha passat: negociar, arribar a acords i complir els acords. Aquesta, de fet, és l'essència de la democràcia, i més quan no hi ha majories consolidades en un hemicicle.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Voy terminando. Secretarios e interventores. Hay dos formas de enfocar la cuestión de los habilitados nacionales. Una, la del Gobierno socialista de la Generalitat de Catalunya, la del señor Dalmau, y que también, por cierto, fue la del Gobierno Aragonès. Esta vía consiste en suplicar al Gobierno español que deje poner mesas y sillas para hacer unas pruebas en Barcelona, unas pruebas que, evidentemente, tienen que ser en castellano, y que permita a la Escuela de Administración Pública de Cataluña realizar cuatro cursos, lo que llaman cogestión. Hay otra vía para enfocar el tema de los secretarios e interventores, un régimen específico para Cataluña en la Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local, que partiendo de los derechos históricos reconocidos en el Estatuto de Cataluña en régimen local permita a la Generalitat asumir la gestión integral de los funcionarios habilitados estatales. Esto significa la creación de los puestos, la selección, los nombramientos y también la habilitación. Esto es lo que no consiguieron quienes tenían la llave la pasada legislatura; de hecho, ni siquiera se lo plantearon. Es lo que no ha conseguido la comisión bilateral Estado-Generalitat, y es lo que no han conseguido el Gobierno Illa ni tampoco los diecinueve diputados del PSC en esta Cámara. Eso, sin embargo, es lo que sí ha conseguido Junts per Catalunya, nos hemos plantado en defensa de la bilateralidad y lo hemos conseguido. Ahora, gracias a Junts per Catalunya, está vigente en Cataluña un régimen con rango legal básico que excepciona el régimen general y que permite a la Generalitat tener todas las herramientas para afrontar el déficit estructural de secretarios e interventores que sufren nuestros ayuntamientos. Ahora mismo está vigente, en estos momentos. Es lo que nos piden los alcaldes catalanes. Esto es lo que teníamos antes de la derogación de la LRSAL, de 2013, y esto es lo que toca de acuerdo con el estatuto. El estatut, señor Aizcorbe, es lo que prevé el estatuto de autonomía, un desarrollo propio para Cataluña del régimen local, que también incluye a secretarios e interventores. Esto, por cierto, es lo que Junts per Catalunya acordó en enero de 2024 mediante la aprobación de los reales decretos leyes. Fue en enero de hace dos años, como recordarán. Esto, señoras y señores, ya está vigente. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«El real decreto ley responde a necesidades concretas de sectores muy perjudicados por la dejadez del Gobierno español. Como decíamos antes, autónomos, pequeñas empresas y ayuntamientos son los principales afectados. Con este real decreto ley lo que vemos es que el Gobierno español por fin se ha dado por enterado y ha puesto negro sobre blanco algunas de las cuestiones que tenían pendientes con nosotros. De hecho, en el real decreto ley solo hay temas de Junts per Catalunya. En primer lugar, se cumple con el compromiso con Junts sobre el superávit de las Administraciones. Las normas que regulan el uso del remanente de tesorería de 2024 para los ayuntamientos, diputaciones y la Generalitat de Catalunya van a prorrogarse para los años 2025, 2026 y 2027. ¿Qué significa esto? Significa inversión en vivienda pública, significa inversión en servicios esenciales como el abastecimiento de agua, la iluminación, transportes, centros escolares, saneamiento de aguas, eficiencia energética. Significa oxígeno para los ayuntamientos, para mejorar la vida de los ciudadanos, unos ayuntamientos que podrán recurrir a este superávit para inversiones sostenibles en los años próximos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Moltes gràcies. Señora presidenta, señor ministro, señorías, buenos días. Junts per Catalunya solo tiene una razón de ser, trabajar por Cataluña y por los catalanes, y por ello firmamos a principios de legislatura un acuerdo de investidura, no de legislatura, que supeditaba la estabilidad al cumplimiento de los acuerdos a los que se hubiera llegado. La lógica es muy sencilla: los titulares no nos valen, lo que nos interesa es que los acuerdos se cumplan y que las leyes se aprueben. Si no, nos vamos. Y hace un mes y medio, tras advertir repetidamente sobre los incumplimientos sistemáticos del PSOE, salimos del marco de negociación. Nosotros no negociamos con el Gobierno español; hay una lista de acuerdos pendientes y las deudas con Cataluña no prescriben. Con este real decreto de nuevo se evidencia que mantener una posición y forzar hasta el límite al Partido Socialista da resultados y sirve para cambiar las cosas. Sirve para dar soluciones a los problemas concretos de trabajadores, comerciantes, autónomos, pequeñas empresas, a los ayuntamientos y a los ciudadanos de Cataluña.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Acabo, vaig acabant. Secretaris interventors, hi ha dues maneres d'enfocar la qüestió dels habilitats nacionals. Una, la del Govern socialista de la Generalitat de Catalunya, la del senyor Dalmau i que també, per cert, va ser la del Govern Aragonès. Aquesta via consisteix a suplicar al Govern espanyol que deixi posar taules i cadires per fer unes proves a Barcelona, unes proves que evidentment han de ser en castellà i que permeti a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya fer quatre cursos, el que en diuen la cogestió. Hi ha una altra via per enfocar el tema dels secretaris interventors: un règim específic per a Catalunya a la Llei de Bases del Règim Local que, partint dels drets històrics reconeguts a l'Estatut de Catalunya en règim local, permetin a la Generalitat assumir la gestió integral dels funcionaris habilitats estatals. Això vol dir la creació dels llocs, la selecció, els nomenaments i també, i també, l'habilitació. Això és el que no van aconseguir els que tenien la clau la passada legislatura; de fet, ni tant sols s'ho van plantejar. Això és el que no ha aconseguit la comissió bilateral Estat-Generalitat. Això és el que és el que no ha aconseguit el Govern Illa. Això és el que no han aconseguit els 19 diputats del PSC en aquesta cambra. I això és el que ha aconseguit Junts per Catalunya. Ens hem plantat en la defensa de la bilateralitat i ho hem aconseguit. Ara mateix, gràcies a Junts per Catalunya, és vigent, és vigent a Catalunya un règim amb rang legal bàsic que excepciona en el règim general i que permet a la Generalitat tenir totes les eines per fer front al dèficit estructural de secretaris interventors que pateixen els nostres ajuntaments. Ara mateix és vigent. Això és el que ens demanen els batlles catalans. Això és el que teníem abans de la derogació de la LRSAL el 2013. I això és el que pertoca d'acord amb l'Estatut, senyor Aizcorbe. Això és el que preveu l'Estatut d'Autonomia, un desenvolupament propi per a Catalunya del règim local que inclou, evidentment, secretaris interventors. I això, per cert, és el que Junts per Catalunya va acordar el gener del 2024 per a l'aprovació dels reials decrets lleis aquell gener, doncs bé, de fa dos anys. I això, senyores i senyors, insisteixo, ja és vigent.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«És una mesura que reivindica tot el món local, que és de sentit comú i que no entenem com el PSOE l'ha tingut bloquejada en contra dels interessos dels ciutadans tot aquest temps. És una mesura que fa front a l'infrafinançament que arrosseguen les administracions locals i que ara, gràcies a Junts, permetrà que els ajuntaments puguin destinar el seu superàvit a habitatge públic i a la resta d'inversions que considerin necessàries per al benestar dels seus veïns. En segon lloc, hem aconseguit ajornar l'entrada en vigor del sistema VERI*FACTU, una mesura que els autònoms i les pimes del teixit productiu de Catalunya demanaven, perquè la seva implantació és molt costosa i complicada. Quin és el problema amb aquesta mesura? Doncs que van tard, senyors del Govern, van tard, van molt tard. Fa mesos que saben que això s'havia de fer. S'hagués hagut de fer fa molt de temps i ho fan ara, a quatre dies d'entrar en vigor. I ara ens trobem que les empreses que van fer la sol·licitud per entrar al SII, al subministrament immediat d'informació, per evitar el VERI*FACTU resulta que estan condemnades a quedar-se en aquest sistema tot l'any que ve. I les empreses que van entrar voluntàriament al VERI*FACTU, per preparar-se i fer proves, no poden sortir-ne fins a finals del 2026. En els dos casos cal que aquestes empreses puguin fer marxa enrere. No pot ser que el benefici sigui només per als que ho deixen tot a última hora i que es penalitzi els que han estat previsors i ho han volgut fer bé. Prenguin nota. Prengui nota. Solucionin aquest problema que han generat amb el seu retard. Per fer-ho, no cal cap canvi legislatiu. Amb normes reglamentàries i unes instruccions clares per part de l'AEAT, que és l'organisme que ho ha de gestionar, n'hi ha prou. En altres ocasions, quan els ha interessat, ho han fet així i no ha passat absolutament res.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Senyora presidenta. Senyor ministre, senyories, bon dia. Junts per Catalunya només té una raó de ser: treballar per Catalunya i pels catalans. Per això, vàrem signar a principis de legislatura un acord d'investidura, no de legislatura, que supeditava l'estabilitat al compliment dels acords als que s'anés arribant. La lògica és molt senzilla: Els titulars no ens valen. El que ens interessa és que els acords es compleixin i que les lleis s'aprovin; si no, ens n'anem. I fa un mes i mig, després d'advertir repetidament sobre els incompliments sistemàtics del PSOE, vam sortir del marc de negociació. Nosaltres no negociem amb el Govern espanyol. Hi ha una llista de coses pendents i els deutes amb Catalunya no prescriuen. Amb aquest Reial decret, un cop més, s'evidencia que mantenir la posició i forçar fins al límit el Partit Socialista dona resultats i serveix per canviar les coses. Serveix per donar solucions als problemes concrets de treballadors, comerciants, autònoms, petites empreses, els ajuntaments, els ciutadans de Catalunya. El Reial decret llei respon a necessitats concretes de sectors molt perjudicats per la deixadesa del Govern espanyol. Com dèiem abans, autònoms, petites empreses i ajuntaments són els principals afectats. Amb aquest Reial decret llei, el que veiem és que el govern espanyol s'ha donat finalment per assabentat i ha posat negre sobre blanc algunes de les qüestions que tenia pendents amb nosaltres. De fet, en aquest Reial decret llei només hi ha temes de Junts per Catalunya. En primer lloc, es compleix amb el compromís amb Junts sobre el superàvit de les administracions. Les normes que regulen l'ús del romanent de tresoreria del 2024 per als ajuntaments, diputacions i Generalitat de Catalunya es prorroguen per als anys 2025, 2026 i 2027. Què vol dir això? Vol dir inversió en habitatge públic. Vol dir inversió en serveis, en serveis essencials com l'abastiment d'aigua o l'enllumenat, en transports, en centres escolars, en clavegueram, assistència social, eficiència energètica. Vol dir oxigen per als ajuntaments, per millorar la vida dels ciutadans. Uns ajuntaments que podran recórrer a aquest superàvit per a inversions sostenibles als anys vinents.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones...
«President, senyories. Bona tarda. El títol de la moció que ens ocupa és rendir comptes del deteriorament sense precedents del que aquest govern ha sotmès les institucions de l'Estat i, molt especialment, del Fiscal general de l'Estat. Senyories del PP, sense precedents? No, al contrari. Hi ha precedents. La instrumentalització de la Fiscalia amb finalitats polítiques ha estat la norma de tots els governs de tots i, especialment, dels del PP. Per exemple, recorden el nomenament del senyor Manuel Moix com a fiscal anticorrupció per part del Fiscal General de l'Estat, senyor José Manuel Maza, per frenar la instrucció de l'operació Lezo i altres casos de corrupció del PP? Ho recorden? Recorden les gravacions del senyor Ignacio González dient a Zaplana que el senyor Moix era collonut i que, per tant, se l'havia de nomenar fiscal anticorrupció? Recorden que després aquest fiscal va maniobrar per evitar el registre del domicili i la detenció del senyor Ignacio González? Això no són precedents? Totes les associacions, i fins i tot el Consell Fiscal, van demanar responsabilitat per aquelles ingerències. I el que no va ser deteriorament, sinó directament degradació total de la Fiscalia, va ser com va utilitzar aquesta institució el govern Rajoy per reprimir la demanda legítima del poble de Catalunya d'autodeterminar-se. Em refereixo a l'aberrant querella per rebel·lió que va presentar el senyor Maza contra el Govern de Catalunya, la presidenta del Parlament i els líders socials del procés. Amb la invenció d'una violència que mai va existir i la mentida del cop d'estat, quan el delicte de referèndum havia estat eliminat del Codi Penal. Una querella instrumental que l'únic que buscava era justificar la presó. Les ordres de detenció internacionals i suspendre els càrrecs electes, entre d'altres, els diputats d'aquesta cambra Junqueras, Rull, Turull i Sànchez. Amb la col·laboració, per cert, de la presidenta, senyora Meritxell Batet. Però el més fort, és que la querella era un disc sol·licitat pel ministre de Justícia del govern Rajoy, senyor Català. I la música del disc provenia directament, no dirien mai d'on, del Tribunal Suprem. El senyor Maza era massa recte per inventar-se el cuento de la rebel·lió.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Miri, Catalunya vol fer un paper diferent al món. Senyor ministre, avui no parlem només de política exterior, ja ho veu, parlem de quin país volem ser. Espanya ha triat la comoditat, l'ambigüitat i el càlcul econòmic. Catalunya vol triar la coherència, el dret i la llibertat. Per això defensem, entre d'altres, el dret a l'autodeterminació del poble sahrauí. La llibertat de les dones que pateixen apartheid de gènere, la pau i el reconeixement del poble kurd i el dret a vot dels nostres ciutadans a l'exterior. Catalunya, quan tingui Estat, serà una veu clara al món, al costat dels pobles que volen decidir, al costat de les dones que lluiten i al costat de la pau. I vostè, senyor ministre, al costat de qui estarà? Muy buen día. Gracias, señora presidenta. Señor ministro, hoy comparece usted aquí para explicar un poco la política exterior de España, pero, cuando observamos algunas de las decisiones del Gobierno en materias tan sensibles como el Sáhara Occidental -muchos de los compañeros que me han precedido se han referido a ello-, sobre los derechos humanos, la igualdad de las mujeres como herramienta transformadora de las sociedades, o el derecho a voto, lo que encontramos no es coherencia, valentía y diplomacia, sino contradicción y renuncia, y, en primer lugar, por lo que se refiere al Sáhara Occidental, cincuenta años de una injusticia que España no quiere enfrentar. Cincuenta años tras los Acuerdos Tripartitos de Madrid, España sigue sin asumir sus responsabilidades. Aquel acuerdo fue una cesión ilegal, que abandonó al pueblo saharaui a una potencia ocupante, contraviniendo la Carta de las Naciones Unidas y todas las resoluciones que reconocen el Sáhara Occidental como un territorio pendiente de descolonización.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Breument, sobre el procés de pau kurd, cal donar suport on realment importa. L'altre dia ens vam trobar, ens vam reunir amb una figura destacada del moviment kurd. Vostè ja ho sap, que en els darrers mesos s'han reprès els contactes entre Turquia i el moviment kurd per reduir la tensió i avançar en drets lingüístics i culturals. És un procés molt fràgil, és cert, però real. Catalunya hi és, Catalunya escolta, acompanya i dona suport. I Espanya, on és la seva diplomàcia? Aquest és exactament el tipus de procés de pau que la política exterior espanyola hauria d'identificar i reforçar. Cal donar suport a aquest procés si realment es vol una política exterior al servei de la pau, pot dir, senyor ministre, o em podrà contestar si ho està fent o què està fent? Darrerament, i ara que es tornen a albirar en un futur processos electorals al Regne d'Espanya, acabo amb un altre símptoma de la desídia de l'Estat: el vot a l'exterior. Vostès van eliminar el vot pregat i van prometre una solució. El resultat ha estat un desastre. Crec que tots hi podem coincidir. Documentació que no arriba, terminis impossibles, caos administratius i, en definitiva, milers de persones privades del vot. És una supressió silenciosa del dret fonamental de milers de ciutadans. I el més greu és que no sabem exactament si vostès estan fent alguna cosa o no per solucionar-ho. Catalunya, en canvi, creu en la democràcia, també quan els ciutadans viuen o són lluny. Espanya està fallant quan ha de garantir el dret més bàsic de la ciutadania que és el dret a vot.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En un altre ordre de coses, senyor ministre, Junts estem convençuts que la millor política exterior per estendre la primacia dels drets humans i la democràcia al món, i vostè s'hi ha referit també, s'ha de fer a través de la defensa de la llibertat i dignitat de les dones arreu. A l'Afganistan, per exemple, i a l'Iran, milions de dones viuen sota sistemes d'absoluta dominació masclista. Sense llibertat, sense educació, sense mobilitat, sense salut, sense veu i, de fet, sense ulls. Veient el món únicament amb un sol ull a través de els burques imposats. Això no és una cultura diferent. Això no és una tradició diferent. Això és apartheid de gènere, un sistema estructural d'opressió vers les dones dissenyat pels règims que estan ara al govern. Són recurrents els testimonis de les persecucions sistematitzades i violacions dels drets humans de les dones únicament pel fet de ser dones. De fet, una missió d'investigació de l'ONU va reconèixer una nova pauta de condemnes a mort de dones activistes a l'Iran, declarant les culpables de delictes contra la seguretat nacional. I no obstant, senyor ministre, hi poden dir que fan polítiques feministes, però el dret internacional no reconeix l'apartheid de gènere com un crim. Per això Junts per Catalunya fa temps que estem impulsant que s'inclogui, vostès reclamin com a govern, com a Estat, que s'inclogui a la Convenció de l'ONU sobre crims contra la humanitat, l'apartheid de gènere i a l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. Perquè mentre el món mira cap a una altra banda, les dones són les que s'estan jugant la vida i lideren les revolucions democràtiques a l'Iran, al Kurdistan, a l'Afganistan... Les dones són la llavor de la democràcia futura, són l'esperança de la revolució per a les generacions futures. I la política exterior espanyola sembla que encara no hagi entès bé això.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Senyor ministre, la resolució 2797 constitueix un gir de 180 graus, un gir geopolític que desplaça el dret de l'autodeterminació. La nova resolució del Consell de Seguretat qualifica per qualifica per primera vegada la proposta marroquina d'autonomia com una base seriosa i creïble. Per culpa d'això, avui el poble sahrauí és més lluny de l'exercici del seu dret inalienable de l'autodeterminació i la independència. Dret reconegut, s'hi han referit també molts companys, pel Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia. És un gir diplomàtic profund, no és nimi, que desplaça el referèndum del centre del procés i consolida de facto la posició de Rabat. El Marroc surt reforçat, el Front Polisari, debilitat. El dret internacional, es transforma en pura retòrica. I vostès, el govern espanyol, hi donen suport. Senyor ministre, això no és realpolitik, això és renunciar a les aspiracions legítimes dels pobles, renunciar al dret internacional i normalitzar i validar una ocupació il·legal. Miri, Catalunya i Espanya realment tenen dues maneres completament diferents d'entendre el compromís internacional. Catalunya, com a nació sense estat, ha estat durant quatre dècades al costat del poble sahrauí. El poble de Catalunya, mitjançant institucions, municipis, entitats i milers i milers de famílies, ha estat durant dècades un exemple de compromís amb la causa sahrauí, acollint infants refugiats i impulsant projectes de cooperació i exercint pressió política per mantenir viu el dret internacional i la solidaritat activa. Hem fet defensa explícita i desacomplexada del referèndum amb totes les opcions plantejades. Espanya, en canvi, com a Estat, ha girat l'esquena al poble sahrauí. Primer, amb l'abandonament, després amb la indiferència i, ara, amb l'alineament amb la potència ocupant. Una vegada més queda clar que amb Espanya no anem bé, ni per defensar els nostres drets com a nació catalana, ni per defensar els drets dels altres pobles que lluiten per la seva llibertat.»