Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.821 declaraciones · página 25 de 61
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Tercer, la recentralització. El pla torna a condicionar la gestió autonòmica, amb cofinançament obligatori, transmissió de dades a bases estatals i supervisió centralitzada. Ostres, tot això torna a ser ingerència competencial que vulnera l'autonomia de Catalunya i, a més, dificulta una gestió eficient. Tot i aquestes crítiques, volem reconèixer allò que és positiu, també. Veiem nous elements que poden ser útils si es gestionen amb proximitat i autonomia. Hi ha més recursos per habitatge assequible, No són suficients ni de broma, ni de bon tros! És cert, però augmenten. Apareixen programes de rehabilitació i d'eficiència energètica i d'industrialització que poden convertir-se en bones eines per adequar part del parc actual d'habitatge. S'apunten alguns programes de suport als col·lectius més vulnerables, assumint aquest cop, per part de l'administració, la seva protecció social i deixant de derivar aquesta responsabilitat, que ha de ser pública cap als privats, la qual cosa veníem reivindicant des de fa molt temps. Era inexcusable també -per tant, ho dic públicament, senyora ministra- que el règim de protecció de l'habitatge públic fos permanent. Era peremptori. Ara es va en aquesta direcció i nosaltres hi donem tot el suport.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«El pla que ens presenta avui sembla esmenar la seva pròpia llei. Sembla que estan en vies d'escoltar una mica més i s'estan apartant de certs sectarismes o de certs dogmes. Bé, ens sembla bé, perquè no es pot continuar acumulant titulars mentre la gent perd oportunitats i esperança. Com li deia, senyora ministra, la primera impressió que tenim és que, per primer cop des de fa molts anys, hi ha un cert canvi de to, un punt d'humilitat i de reconeixement que les polítiques dels últims anys no han donat els resultats que es van prometre. I aquesta acceptació, contrària als triomfalismes, doncs, és positiva. Però clar, després vostè i el president Sánchez i el president Illa a Catalunya fan aquests anuncis donant unes xifres absolutament estratosfèrics que tots, vostès i nosaltres, sabem que són mentida i que no es podran complir, doncs, home, tornes a dir: Ostres, no ho sé. No sé si estan aprenent la lliçó. En fi, senyora ministra, només tocant de peus a terra, amb molt de rigor, sense populisme, podem encarar aquest problema tan greu i complex com és el de l'habitatge. Per això, valorem que la filosofia d'aquest nou pla i la diagnosi que fa el seu Govern es vagi acostant a allò que els experts defensaven i que Junts també defensàvem des de fa molt temps.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Bé, doncs molt bon dia. Moltes gràcies. Benvolguda ministra. Senyories, tots sabem que un habitatge és molt més que un espai físic, és un punt de partida d'una vida digna. El lloc on les oportunitats prenen forma i el futur es construeix. Tots els que som aquí, vostè, nosaltres, sabem que sense un lloc on viure no hi ha esperança, ni llibertat, ni projecte vital. Avui el Govern espanyol ens presenta el nou Pla Estatal d'Habitatge, el 2026-2030. Afirma que vol situar l'habitatge com el cinquè pilar de l'estat del benestar. Des de Junts per Catalunya, coincidim que és imprescindible i peremptori que sigui així. De fet, fa temps que ho reclamem. M'han sentit més d'una vegada i dues defensar-ho des d'aquest mateix faristol. Per Junts aquest enunciat, aquesta filosofia és encertada, però el repte, senyora ministra, no és fer grans anuncis, sinó complir-los. El problema del Govern espanyol és que, de titulars, n'anem servits, però de resultats, en veiem pocs. La gent no vol més promeses, vol fets. Tot això no pot tornar a quedar, com passa sovint, en paper mullat, com també va passar amb la seva -seva- llei de l'habitatge, que havia de ser una gran solució i, en canvi, no només no ha resolt res, sinó que ha agreujat el problema. Avui l'habitatge és més car, avui l'habitatge és menys accessible. El Govern espanyol té el dubtós mèrit d'haver convertit l'habitatge en la principal preocupació de la ciutadania. Des de Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb aquella llei. Vam votar-hi en contra, perquè ja advertíem que no atacava les causes reals del problema i el temps, malauradament, ens està donant la raó. I la ciutadania ja no creu en les paraules. Creu en els fets i, quan els fets no arriben, el descrèdit s'instal·la i creixen els discursos del malestar i de la simplificació. Els governs que no compleixen no només fallen la gent, també debiliten la democràcia, alimentant els populismes que qüestionen tot el sistema i divideixen la societat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el servicio público de justicia satisface a los ciudadanos?
«Senyor ministre, segons les enquestes, el Servei de Justícia és el pitjor valorat i el que menys confiança genera. Més de quatre milions d'assumptes pendents, vistes que s'assenyalen a dos anys, sentències que triguen anys a dictar. A Catalunya la situació és pitjor: insuficiència crònica de recursos; manca de jutges, amb una ràtio de jutges-habitant molt per sota de la mitjana; falta de personal, personal estable i vinculat al territori que conegui la llengua; una planta judicial inadequada... I això no ho dic jo, ho diu la memòria anual del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I és en aquest context de saturació estructural que s'ha implantat, sense recursos ni previsió de cap mena, el nou model d'organització judicial -segons vostè, la mayor transformación de la justicia en décadas- però el que ens importa a nosaltres és si a ciutadans, jutges, magistrats, funcionaris de justícia, advocats, procuradors, graduats socials, si a tots ells els tribunals d'instància i l'oficina judicial els ha simplificat la vida, o bé si, al contrari, els l'ha complicat. Per això li pregunto: considera que els ciutadans i els professionals que hi treballen estan satisfets amb el Servei Públic de Justícia?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Per tant, estem dient que quan un vol millorar les coses proposa canvis i els lluita per fer-los realitat. Estem cansats que vinguin aquí des del Grup Socialista, a vegades, o des del Grup SUMAR d'altres, que vinguin a instar-se a si mateixos, a fer allò que mai faran, potser o que ja poden fer des de l'executiu. I encara més quan el que es tria és una iniciativa que, recordem, és una proposició no de llei. És una iniciativa no vinculant. Mirin, el que els hi demanem és que compleixin amb allò que sí que ho és de vinculant. Com per exemple, i em sap greu, però és que ho hem de tornar a recordar les vegades que faci falta, l'aportació de recursos a les persones amb ELA a través de les comunitats autònomes, o com a mínim, o com a mínim, paguin d'una vegada els 10 milions compromesos a ConELA. Després de 8 mesos d'haver pactat aquest pla de xoc, no ha sortit encara la transferència i, per tant, estem sumant un dia més de vergonya de tots plegats davant d'una situació de desesperació per part de les persones afectades per ELA, dels seus cuidadors, de les seves famílies, de gent que està al límit, absolutament al límit. Divendres, la Fundació Catalana contra l'ELA va celebrar 20 anys, un fet molt important pels milers de malalts d'ELA de Catalunya que, en un moment o altre, han necessitat de la Miquel Valls per poder tenir una vida una mica més digna o senzillament una mica més fàcil. Doncs els hem de dir que, malgrat l'alegria del moment, també es va parlar, i molt, d'aquesta situació desesperada de les persones amb ELA. Coincidia amb el primer aniversari de l'aprovació per unanimitat del text de la llei, aquí, en aquest hemicicle. Els hi demanem que no perdin més el temps, que facin el que han de fer, aportin els recursos que el mateix president Pedro Sánchez, va prometre ja fa molts mesos. Els malalts d'ELA estan farts de promeses buides i nosaltres d'iniciatives publicitàries.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Bé, vostès proposen fer un estudi per determinar quins serien els possibles graus de discapacitat que es podrien associar a les cardiopaties congènites. Però pensant en les persones amb cardiopaties congènites, potser el que toca -i abans ho comentava la diputada de Bildu-, és donar dues voltes als procediments per reconèixer, declarar i qualificar el grau de discapacitat d'una manera més directa, modificant el barem de discapacitat en base a l'experiència ja acumulada. D'això parlem. D'acció directa, que és el que, per exemple, esperarien des de l'Associació de Cardiopaties Congènites de Catalunya. De manera similar a com vàrem fer des de Junts, quan a la llei ELA, vàrem modificar el barem de mobilitat per encabir-hi les persones afectades per la ELA que poden caminar però que potser tenen perjudicada, tenen afectades, tenen disfuncions en la musculatura de l'aparell respiratori que els limiten la mobilitat de manera indirecta, senzillament perquè els falta l'aire. Canviant aquest barem de mobilitat, vàrem ajudar no només a les persones amb ELA, sinó també a les persones amb cardiopaties greus que afecten la seva capacitat respiratòria.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Bona tarda. Gràcies, president. Bé, com saben molt bé el Grup Socialista, especialment els 19 diputats catalans, la valoració del grau de discapacitat de les persones és competència del Govern de la Generalitat. Es realitza a través del Departament de Drets Socials i d'Inclusió i també de la Direcció General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat. Qualsevol intervenció de l'Estat en aquest àmbit, per tant, suposaria una invasió competencial i, com ja hem dit en moltes ocasions, ja saben que el nivell de confiança que tenim en el Govern Espanyol, en aquest sentit, és zero. Però anem a parlar concretament del que proposen en el dia d'avui. I per generar context, caldria recordar que a Catalunya hi ha unes 20 000 persones adultes amb cardiopatia congènita, segons les dades de l'Hospital Clínic, i que cada any neixen uns 600 nadons amb aquesta condició: 1 de cada 100 nadons. Entre el 25 % i el 30 % són casos greus que requereixen intervencions quirúrgiques. Per tant, no és un tema menor ni molt menys. Per suposat, considerem que les persones amb cardiopaties congènites mereixen poder ser reconegudes d'acord amb el seu grau de discapacitat, que pot anar actualment entre el 25 % i el 75 %. A Catalunya això ja es fa d'aquesta manera. Es té en compte la simptomatologia associada de cada persona afectada i quines són les seves limitacions. Hi ha qui porta, per exemple, un marcapassos i pot fer vida normal, però també hi ha qui està impedit, per exemple, per fer esport, com li passa a moltes criatures que han nascut amb una cardiopatia congènita i que no poden compartir una activitat de vida sana amb els seus amics.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Por eso, por enésima vez, nos hallamos frente a una proposición de ley uniformadora y recentralizadora, que tampoco respeta la distribución competencial y territorial de Cataluña, en la que se configuran los organismos públicos de las Administraciones locales, a las que, por cierto, también se otorgan funciones de protección, apoyo y ayuda a las familias; funciones estas protegidas legalmente y que los populares, deliberadamente, hoy también se pasan por el forro. Estamos, una vez más, ante una propuesta de una legislación estatal transversal, en este caso omnicomprensiva en materia de familia, para favorecer en cualquier situación a la legislación estatal en contra de la autonómica. Este es, a nuestro entender, un impedimento y un peligro para la pluralidad política que el sistema de las autonomías reconoce y protege. Además, esta práctica legislativa crea confusión, tanto sobre la norma a aplicar como también sobre la normativa a la que se aplica o modifica, porque ensucia la claridad y desdibuja el sistema de reparto de competencias entre el Estado y las comunidades autónomas. Y sabemos muy bien que eso no es más que el paso previo a la eliminación de competencias propias del sistema legislativo catalán. Y ustedes ya saben que, entre otras cosas, Junts per Catalunya está aquí para hacer justo lo contrario de lo que desde aquí pretenden hacer de forma reiterada hoy los populares, pero, en tantas otras ocasiones, también los socialistas. Nada más. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Per enèsima vegada ens trobem davant una proposició de llei uniformadora i recentralitzadora que tampoc respecta la distribució competencial i territorial de Catalunya, en la que es configuren els organismes públics de les administracions locals, a les que, per cert, també s'atorguen funcions de protecció a les famílies i suport i ajuda a les mateixes. Funcions aquestes protegides legalment que els populars deliberadament avui també es passen per la piconadora. Estem un cop més, davant una proposta d'una legislació estatal transversal. En aquest cas, omnicompressiva en matèria de famílies, per afavorir en qualsevol situació a la legislació estatal en contra de l'autonòmica. És aquest, al nostre entendre, un impediment i un perill a la pluralitat política que el sistema de les autonomies reconeix i protegeix. A més, aquesta pràctica legislativa crea confusió tant sobre la norma a aplicar com també sobre la normativa a la que aplica o modifica, perquè embruta la claredat i desdibuixa el sistema de repartiment de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes. I això, sabem molt bé, que no és res més que el pas previ a l'eliminació de competències pròpies del sistema legislatiu català. I vostès ja saben que, entre altres coses, Junts per Catalunya som aquí per fer just el contrari del que des d'aquí pretenen fer de forma reiterada. Avui els populars, però en tantes altres ocasions, també els socialistes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Mirin, la proposició de llei la fonamenten en base a un seguit d'apartats de l'article 149 de la Constitució Espanyola, que certament atribueix a l'Estat competència exclusiva en matèria de regulació de les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat també en matèria de legislació laboral, de planificació general de l'activitat econòmica, de règim de la Seguretat Social, del règim jurídic de les administracions públiques i de l'Estatutari dels Treballadors. Però vostès obvien deliberadament que en el fons de la normativa proposada, el que s'afecta de forma directa són les competències bàsiques en matèria de família, de les que és Catalunya qui en té les competències i no l'Estat. I per més inri, la proposta del Grup Popular, tot i fer referència als efectes que la mateixa llei podria tenir en matèria laboral, de seguretat social o de règim de les administracions públiques i dels treballadors, o sigui, de totes aquelles que l'Estat té competències i que podrien modificar-ne tranquil·lament la legislació, vostès d'aquestes només es limiten a fer-ne una declaració de voluntats buida de contingut. Per contra, entren únicament a definir i a modificar aspectes bàsics en matèria de família. O sigui, del que a Catalunya en tenim la competència exclusiva. Res de nou el que ja han fet els uns i els altres en tantes ocasions: recórrer als títols de caràcter horitzontal per atribuir a l'Estat competències que no té reconegudes, i aprofitant qualsevol ocasió per envair i erosionar les competències exclusives de les autonomies, en el nostre cas de Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Todo esto y algunos más son factores que afectan a la competitividad y a la sostenibilidad de muchas empresas catalanas y, de rebote, condicionan la mejora y el progreso de nuestra sociedad y también el de las personas trabajadoras. No se puede seguir ahogando y empobreciendo a la clase media trabajadora catalana, a tantos trabajadores autónomos y pequeños empresarios, aquellos que, cuando llegan sus asalariados, ya hace rato que están ahí y que, cuando los asalariados se van, seguirán ahí. El Estado español y sus políticas no pueden seguir presionando a todos aquellos que cada mañana se levantan para ganarse la vida, para trabajar y para crear trabajo, para mantener vivos nuestros pueblos y nuestros barrios y para generar los recursos que sostienen el estado del bienestar, garantizan los servicios y la calidad de vida. En Cataluña hablamos de casi 300 000 autónomos sin asalariados y 300 000 empresas de menos de diez trabajadores; unos colectivos a los que el Estado español -gobiernen los de la derecha o los de la izquierda- casi siempre perjudica y de los que a veces se olvida a la hora de legislar. Ya lo saben, para eso, no cuenten con nosotros, no cuenten con Junts per Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«En Junts per Catalunya, no somos contrarios a reducir la jornada laboral, estamos en contra de hacerlo por ley y sin más, sin el acuerdo de las partes y sin encarar el resto de los retos que tiene nuestro mercado laboral. Somos contrarios a hacer creer que esta reducción es la solución mágica a todas las dificultades de las personas trabajadoras, porque nada más lejos de la realidad, de las necesidades de nuestro país, de su tejido económico e, incluso, de las prioridades de los trabajadores. Por eso, señor Rego, no hay la movilización a la que usted apela y la que la vicepresidenta segunda promueve. Desde Junts insistimos: debemos dirigir el foco hacia el conjunto de los problemas reales y estructurales de nuestro mercado laboral; tenemos que dar respuestas que no lo encorseten más, sino que lo flexibilicen para mejorar la productividad, para ser más competitivos y para ganar derechos. Sí, para ganar derechos y en ese orden, sin poner en riesgo ni a las empresas ni a los trabajadores. Queremos que se sigan ajustando y mejorando los tiempos de trabajo, sí, pero queremos hacerlo siendo capaces de mejorar la pésima productividad, estancada a niveles de hace veinte años, y reduciendo el altísimo y creciente absentismo laboral, que cada día hace que en el Estado español casi un millón y medio de personas falten a su puesto de trabajo. Y también buscando soluciones para revertir la falta de profesionales y personal cualificado en muchos ámbitos, porque es preocupante que suceda esto, a pesar de ser líderes europeos en paro juvenil y de larga duración.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Mirin, ja ho saben amb nosaltres. Amb Junts per Catalunya, per això no poden comptar-hi. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Me permitirán que empiece transmitiendo nuestro cariño a todas las personas afectadas por los aguaceros del domingo en las Tierras del Ebro y también agradeciendo la tarea de los servicios públicos de emergencia, de los electos municipales y de los voluntarios que, desde el primer momento, estuvieron al pie del cañón y que hoy siguen sobre el terreno ayudando a recuperar la normalidad. Esperamos desde aquí que el Gobierno de Illa, más allá de gesticular, y también el Gobierno del Estado estén a la altura y no se olviden de los afectados a medida que se vaya retirando el barro. Voy al tema. Después de haber defendido hace poco más de un mes el debate de totalidad del proyecto de ley promovido por el Gobierno para reducir la jornada laboral por ley a 35,5 horas, hoy llega a este Pleno, para la toma en consideración, la propuesta del diputado Rego del BNG, para retorcer todavía más la derrotada propuesta de la vicepresidenta segunda. Por cierto, una vicepresidenta segunda que, en su intento de salvar los muebles, nos sigue regalando anuncios de medidas simplistas, a las que por populistas -si se preguntara-, nadie debería hacerles un feo, aunque por boca una vez más del ministro Cuerpo ya sabemos que ni los socios mayoritarios del Gobierno compran su demagogia y su publicidad. Es evidente que nuestro posicionamiento respecto a la reducción de la jornada semanal máxima por ley no ha cambiado, ni por la de 37,5 ni por la de 55 horas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Tots aquests i alguns més són factors que afecten a la competitivitat i sostenibilitat de moltes empreses catalanes i que, de rebot, condicionen la millora i el progrés de la nostra societat, també el de les persones treballadores. No es pot seguir escanyant i empobrint a la classe mitjana treballadora catalana, a tants treballadors, autònoms i petits empresaris, a aquells que quan arriben als seus assalariats ja fa estona que hi són i que quan aquests marxin hi continuaran. L'Estat espanyol i les seves polítiques no poden seguir pressionant a tots aquells que cada matí s'aixequen per guanyar-se la vida, per fer i crear feina, per mantenir vius els nostres pobles i barris i per generar els recursos que sostenen l'Estat del benestar, garanteixen els serveis i la qualitat de vida. Parlem a Catalunya de gairebé 300 000 autònoms sense assalariats i 300 000 empreses de menys de deu treballadors. Uns col·lectius que a l'Estat espanyol governin els de la bancada de la dreta o els de l'esquerra gairebé sempre perjudiquen quan no els obliden a l'hora de legislar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Junts per Catalunya no som contraris a reduir la jornada laboral, som contraris a fer-ho per llei i sense més. Sense l'acord de les parts i sense encarar la resta de reptes que té el nostre mercat laboral. Som contraris a fer creure que la reducció és la solució màgica a totes les dificultats de les persones treballadores, perquè res més allunyat de la realitat de les necessitats del nostre país, del seu teixit econòmic i inclús de les prioritats dels treballadors. Per això, senyor Rego, no hi ha la mobilització a la qual vostè apel·la i que la vicepresidenta segona promou. Des de Junts insistim, cal dirigir el focus cap al conjunt dels problemes reals i estructurals del nostre mercat laboral. Cal donar respostes que no l'encotillen més, sinó que la flexibilitzin per millorar la productivitat, per ser més competitius i per guanyar drets. Sí, per guanyar drets i en aquest ordre, sense posar en risc ni les empreses ni els treballadors. Volem que es continuïn ajustant i millorant els temps de treball? Sí, però volem fer-ho sent capaços de millorar la pèssima productivitat, estancada a nivells de fa 20 anys i reduint l'altíssima i creixent absentisme laboral que cada dia fa que l'Estat espanyol gairebé un milió i mig de persones, faltin a la feina. I, també buscant solucions per revertir la manca de professionals i personal qualificat en molts àmbits, perquè és preocupant que passi això. Més preocupant, malgrat ser líders europeus en atur juvenil i de llarga durada.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«I sí, senyor Rego, ho ha dit vostè: només per llei, i a França que tingui una jornada laboral de 35 hores. Però s'ha oblidat de dir quantes hores extres poden fer els treballadors francesos. 220. Se'n diu flexibilitat. I tampoc ha fet cap referència a com està avui França. Ja li dic jo: políticament bloquejada i laboralment, plantejant reduir festius per augmentar l'activitat. I, miri, sincerament, em sap greu, senyor Rego. En el context en que arriba la seva iniciativa, perquè ens hagués agradat aprofundir. Però mirin nosaltres, després de la vehement intervenció des d'aquest faristol de la vicepresidenta Díaz, cridant a fer-nos la vida impossible i atacant personalment i sense cap tipus de mesures a la nostra portaveu Míriam Nogueras, com si fos l'encarnació del dimoni, saben què ens ha passat a nosaltres des de llavors? Saben què ha passat des d'aquell esperpèntic estirabot? Que la resposta que hem rebut al carrer no ha fet res més que refermar-nos en els nostres principis i en la defensa de la Catalunya de la cultura de l'esforç, de la del treball, la constància i el mèrit, en la defensa de la Catalunya de la classe mitjana treballadora, que genera valor compartit i de futur. La que ha fet i fa viables els negocis, la que crea llocs de treball. La mateixa Catalunya que ha estat capaç d'oferir durant dècades oportunitats per a tothom, la Catalunya capaç de generar riquesa per redistribuir-la, fomentant l'ascensor social, i garantint el nostre estat del benestar. Per cert, avui, al límit del col·lapse total.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Anava a dir que intentaré ser breu, però la majoria de les vegades costa, no? A veure la proposta d'aquesta moció, sincerament, no convenç. No convenç per diferents motius. Primer, té un punt d'oportunisme, perquè aprofitar l'estela dels incendis, que han sigut desgràcies terribles a diferents llocs de l'Estat i òbviament també a Catalunya, a tants llocs, i que seguirà sent un problema gravíssim, per plantejar una moció que acabi fent propostes de política agrària que, si em permeten, han estat discutides i votades aquí i també al Senat diverses vegades, perquè sembla pràcticament un compendi, algunes d'elles, de generalitats, de principis generals o d'afirmacions generals que han estat discutits i votats. Que, a més a més, sembla mentida que sigui el PP que porti aquesta iniciativa aquí al voltant dels incendis o com a conseqüència dels incendis, perquè, si em permeten la gestió dels incendis, de les institucions que han governat vostès, senyors del PP, ha sigut nefasta. Un desastre. Per tant, és clar, amb una gestió tan ineficient de la dana i dels incendis, sortir aquí a carregar contra el govern a resultes dels incendis, bé, té un punt d'oportunisme. Com el té aquest clima irrespirable preelectoral que ens ofereixen de tant en tant els diferents partits socis del govern i que ara ens ofereixen a cada Ple vostès, els del PP i els de VOX, que estan competint a veure quantes iniciatives sobre el mateix tema i la mateixa que presentin vostès després la presenta Vox i, si no, s'hi assembla molt. No convenç per tot això. Moltes, a més, són mesures que són, com s'ha dit, genèriques que no concreten. Diu: Que se revise la normativa nacional -això sí, sempre, està clar. Diu: Que impacta en el mundo rural de forma negativa sin beneficio aprobado para el entorno. Però és què vol dir 'sin beneficio aprobado para el entorno'? És que a vegades hi ha normatives que són d'un benefici general de la societat, que potser no tenen una afectació directa, però un benefici per a tota la societat. És un llenguatge molt genèric i molt poc concret.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Pues bien, reflexionamos, como les decía, hicimos esta reflexión, porque en Cataluña tenemos las competencias en transporte y movilidad y hace tiempo que estamos legislando para favorecer la movilidad sostenible. Tenemos una mesa de la bicicleta y, por tanto, teníamos que hacer nuestras reflexiones sobre si deberíamos implicarnos en este proyecto de ley, pero al final la conclusión es que Junts per Catalunya está totalmente comprometido con los Objetivos de Desarrollo Sostenible de la ONU, con su cumplimiento, y eso incluye la descarbonización y la movilidad sostenible, evidentemente. Es un objetivo global, por supuesto que se tiene que abordar y gestionar en la cercanía, pero también globalmente, nos implica a todos, es un objetivo compartido y está relacionado con el cuidado de la salud de las personas, los niños, las personas mayores, las personas con enfermedades respiratorias, sobre todo en las ciudades, con la calidad de vida, con hacer un mundo más sostenible para nuestros hijos, las generaciones que vendrán, y eso tiene que ser una prioridad, para nosotros lo es.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Tengo que recordarles a todos ustedes que, después de la cantidad de mentiras y barbaridades que se dijeron del proceso independentista de Cataluña, Junts defiende esa independencia de Cataluña dentro de Europa y, por tanto, garantizando la libertad de movimiento de personas, de mercancías -no puede ser de otra manera- y, por tanto, garantizando la intermodalidad de los sistemas de transporte. Decía que, una vez que se modificó todo este planteamiento de una manera estructural, tanto el sistema nacional que se decía en su inicio como muchos de estos aspectos que hacían referencia o que incidían en competencias de la Generalitat o municipales, un planteamiento, además, de creación de nuevos organismos que cada vez hacían más farragoso y burocrático el sistema de toma de decisiones, después de corregir todas estas deficiencias, nos planteamos si Junts per Catalunya debía implicarse en una ley de movilidad española. Hicimos una reflexión en torno a esta cuestión... Me he perdido un poco con mi guion, pero me encontraré. Decidimos no presentar la enmienda a la totalidad, decidimos no hacerlo y, además, votamos en contra de la enmienda a la totalidad del Partido Popular, porque resolvimos, como dije, todas estas cuestiones estructurales, que eran muy deficientes.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«No vull acabar sense dir que, si realment es vol fer una mobilitat sostenible de debò, el que cal és no aixecar tantes banderes i no fer tantes lleis, potser, sinó realment fer que les rodalies funcionin. Fer que les rodalies funcionin, que donin un bon servei i que s'acabi el Corredor Mediterrani i que l'Estat espanyol no sigui a la cua d'Europa en transport de mercaderies per ferrocarril. Això realment és el que cal. I això són oportunitats que ha tingut aquest govern per fer una mobilitat més sostenible i per reduir les emissions de CO2, que no ha aprofitat. Doncs bé, la llei pot tenir sentit, però sobretot el que té sentit és que compleixin amb les inversions que han de fer a Catalunya, que reverteixin el dèficit d'inversions, que les rodalies funcionin com Déu mana, també els serveis Avant. Això segur que millorarà la mobilitat, la farà més sostenible i reduirà les emissions de carboni. Gràcies. Gracias, presidenta. Presidenta, señoras y señores diputados y diputadas, cuando se presentó este proyecto de ley, el Grupo de Junts redactó una enmienda a la totalidad. El texto realmente parecía un nodo, un proyecto de mentalidad centralista; reforzaba el papel del Gobierno central, ni federal ni plurinacional, todo lo contrario, justificaba la necesidad de que el Estado tuviera una ley de movilidad para terminar hablando de un sistema nacional de movilidad, algo absurdo. Se debe definir la movilidad como un conjunto de sistemas y subsistemas de movilidad en función de ámbitos territoriales, corredores, modos de transporte y administraciones competentes, no estatal, pero siempre se pierde de vista, obviamente, que estos sistemas conectan entre sí y que la movilidad, sobre todo y muy principalmente, es de última milla, de proximidad. Por eso siempre hemos pedido que la movilidad de proximidad, el transporte público, se ha de gestionar desde la proximidad. Como decía, era una realidad que no coincidía en absoluto con nuestro modelo de movilidad, una visión moderna y avanzada. Todos estos sistemas están interconectados entre sí con la mira puesta en dar el mejor servicio de transporte público para garantizar una movilidad sostenible.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«I si em permeten, es deia que les trenta-set hores i mitja era un clam social, massiu. No ho era. No ho era, però el que sí que és un clam social és per treballar per una mobilitat més sostenible. Associacions de veïns que volen contribuir a una millor qualitat de vida dels seus veïns. Entitats que vetllen per la salut dels infants o de persones amb malalties respiratòries, que reivindiquen mesures per protegir la seva salut. Escoles que promouen rutes a peu o en bici segures de la mà dels seus ajuntaments i de les associacions de pares. Infinitat d'entitats ecologistes, sindicats, associacions del foment de la bici, totes elles promovent mesures que ens han fet propostes per millorar la sostenibilitat de la mobilitat. Associacions de persones amb mobilitat reduïda, que reclamen que Adif adapti les seves estacions i que siguin realment accessibles. Ferrocarrils de la Generalitat les té totes adaptades. Bé, amb tots aquests ens hem reunit i hem recollit propostes i hem sigut capaços de transformar també aquestes propostes en propostes positives per a Catalunya, afavorint l'electrificació de la mobilitat, simplificant els tràmits per posar nous punts de càrrega elèctrica i, sobretot, també temes tan importants com, per exemple, facilitar l'accés de les ciutats mitjanes als fons que preveia aquesta llei. Les ciutats mitjanes catalanes quedaven fora de l'accés d'aquest fons. O també, per exemple, mesures de l'impuls del transport ferroviari de mercaderies i altres, com per exemple, desbloquejar algunes infraestructures de transport ferroviari estratègiques per al nostre país, com l'estació de Martorell de Vila-Seca, la variant ferroviària de Figueres, entre altres. Motius suficients com per entendre que aquesta llei podia valdre la pena sempre i quan, tenint en compte les millores que hem sigut capaços d'introduir i sempre i quan nosaltres seguim defensant tot un conjunt d'esmenes que ens sembla que és on s'hauria de situar aquesta llei que, com s'ha dit també, és una llei paraigües.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Bé, vam fer aquesta reflexió que els deia i la vam fer perquè a Catalunya tenim les competències en transport i mobilitat i ja fa temps que estem legislant per afavorir la mobilitat sostenible. I tenim una estratègia de la bici i una mesa de la bicicleta i, per tant, havíem de fer la reflexió si ens implicàvem en aquest projecte de llei. Però al final la conclusió és: Junts per Catalunya està absolutament compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i amb el seu compliment, i això inclou la descarbonització i la mobilitat sostenible, evidentment. I això és un objectiu global que evidentment que s'ha d'abordar i gestionar també en local, però és un objectiu global que ens crida i ens implica a tothom, que és un objectiu que és compartit i que va vinculat amb la cura de la salut de les persones, de nens, de gent gran, de persones amb malalties respiratòries, sobretot a les grans ciutats, i la seva qualitat de vida, a fer un món substancialment més sostenible pels nostres fills, per les generacions que han de venir. I això ha de ser una prioritat, per nosaltres ho és.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Els vull recordar a tots vostès que després de la quantitat de mentides i barbaritats que es van dir sobre el procés per la independència de Catalunya, els recordo que Junts defensa la independència de Catalunya dins d'Europa i, per tant, garantint la llibertat de moviments de persones, capitals i mercaderies, com no podia ser de cap altra manera, i, per tant, la interconnexió i la intermodalitat dels sistemes de transport s'ha de garantir. Bé, deia que una vegada es va modificar tot aquest plantejament d'una forma estructural, tant al sistema nacional que es deia en el seu inici, com molts d'aquests aspectes que feien referència a incidir en competències de la Generalitat o en competències municipals, un plantejament, a més a més, de creació de nous organismes que feien encara més farragós i més burocràtic el sistema de la presa de decisions. Després de corregir totes aquestes deficiències, ens vam plantejar si Junts per Catalunya s'havia d'implicar en una llei de mobilitat espanyola i vam fer una reflexió al voltant d'aquesta qüestió -m'he perdut una mica pel meu guió, però ja ho trobaré. Sí. Vam decidir no presentar l'esmena a la totalitat. Vam decidir no presentar l'esmena a la totalitat i, a més a més, vam votar en contra de l'esmena a la totalitat del Partit Popular perquè vam resoldre, com deia, totes aquestes qüestions estructurals que eren molt deficients.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Pleno¿Hay determinadas decisiones responsabilidad del Ministerio del Interior que quedan pendientes de ejecución?
«A Catalunya ja ho saben que volem tenir aquestes competències perquè estem convençuts que les gestionarem amb eficàcia i responsabilitat. Malgrat el que opini Podemos, que veu els catalans com uns racistes, la realitat és que el que volem són resultats i polítiques útils pels catalans. I aquesta inacció té conseqüències, conseqüències greus. Posa en qüestió la credibilitat del sistema judicial, frustra la policia, genera sensació d'impunitat als delinqüents i desconfiança i inseguretat a la gent. I si vostès continuen amagant les dades -i és per això que fem aquesta pregunta- si continuen amagant les dades i deixant el problema enquistat, els únics que hi surten guanyant són l'extrema dreta i els populismes, que acaben monopolitzant el debat migratori amb consignes racistes els primers o negacionistes els segons. Volem dades, perquè exigim rigor. I la meva pregunta és molt clara: Per què el govern socialista amaga aquestes dades? I per què avui Espanya és un dels països més ineficaços en l'execució? Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«De seguida, de seguida. Descompto els 13 000 de la Sareb, que no ens els pensen donar perquè els donaran a SEPES i ves a saber el temps que tardaran. Però vinga, els descomptem. En queden 113 000. Suposant que d'aquests 113 000 alguns fossin de tempteig i retracte, per tant, pagant i els altres construint, estem parlant de més de 20 000 milions d'euros només per a Catalunya. Sí, enseguida termino. Descontando las 13 000 de la Sareb, que no piensan dárnoslas porque las darán a SEPES y tardarán lo suyo, bueno, nos quedan 113 000. Suponiendo que algunas de ellas sean objeto de tanteo y retracto, estamos hablando de más de 20 000 millones de euros solo para Cataluña.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«Obviamente, desde Junts per Catalunya, como todos los grupos de este hemiciclo, compartimos la preocupación por este reto, este problema enorme. Pero también hace falta, cuando avancemos, hablar con claridad. La gran mayoría de las cosas y de las políticas que se han tratado de aplicar en estos últimos años a partir de la ley de vivienda española no han funcionado. No han funcionado; y, si eso no se reconoce, no avanzaremos. Aprovecho, a cuenta de un tema que me preocupa mucho, y lo digo también para la bancada socialista. En las comisiones nos dedicamos a los datos de lo que ocurre con nuestra comisión y vamos haciendo un seguimiento. Yo he hecho un seguimiento de lo que publica la Generalitat de Catalunya con respecto a las viviendas y a los contratos, que salían trimestralmente. Cada quince o diez días yo lo voy mirando y van saliendo esos datos trimestralmente, pero ahora resulta que el partido, el PSC, la última serie de datos que han publicado es la del primer trimestre, no la del segundo ni la del tercero. Han publicado el primer trimestre y les ha ayudado a decir que estamos empezando a contener un poco los precios. ¿Tenemos que sospechar que hay algo que no se esté publicando en el segundo o tercer trimestre por algún motivo?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«Proposa una mesura concreta que clar és que no val, no? I acabo de seguida només amb aquesta mesura. Diuen que d'aquí a finals del 2026 ja hi hagi un 5 % d'habitatge públic. A Catalunya, això suposaria, tenint en compte el parc d'habitatge, suposaria 126 000 nous habitatges públics. Descompto... Muchas gracias, muy buenas tardes de nuevo. Señora Estrems, después de haber tenido que soportar el señalamiento del portavoz de su grupo, aprovecho para decírselo. Solo una cosa: se presenta como maestra de valores, pero suspende en respeto. Yo ahora le demostraré cómo se puede discrepar, pero hacerlo con educación, señora Estrems. Hoy hablamos de vivienda, de nuevo. Muchos portavoces se están refiriendo a ello. Hemos hablado mucho, a menudo, y es necesario hacerlo, porque todos sabemos que es uno de los problemas principales que afectan a nuestros ciudadanos, vecinos y vecinas. No hace falta que pongamos más ejemplos de las dificultades que tienen, por ejemplo, nuestros jóvenes cuando quieren emanciparse. Les es prácticamente imposible. Ya no a un precio asequible, sino a ningún precio; no pueden acceder a una vivienda. Precisamente es tan complejo, tan difícil, que hay que abordar este tema con mucho rigor y seriedad. No estoy insinuando nada sobre sus propuestas, pero sí, a veces, hay muchos titulares, incluso medidas absolutamente imposibles. Me referiré a un par de ellas, que ustedes plantean. Y el problema no es tanto que las hagan o las formulen, sino la frustración que pueden causar en la ciudadanía al pensar que es posible llevarlas a buen puerto y que pueden dar una solución a algo.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«Però el que és real és que els preus segueixen pujant i ja poden anar dient que no, que si li pregunten a qualsevol ciutadà li diran: Els preus estan pujant. I ara cada vegada és molt més inaccessible que abans poder accedir a un habitatge. I ja poden anar dient vostès el que vulguin, que qualsevol ciutadà els ho diria. I això ha estat el resultat d'una tormenta perfecta, tormenta perfecta, combinació d'una manca d'oferta de fa molts anys i que són responsables molts governs diferents. Això és així i del paper, també. Sobretot en lloguer, però també d'una demanda creixent, que segurament no era esperable. Ja està, diguem-ho, no passa res. Hi ha moltíssima més demanda. A Catalunya, estem parlant que per a finals d'aquest any, és a dir, d'aquí a dos mesos, hi hauria d'haver 125 000 noves llars per la demanda de noves llars que hi ha, 125 000. I aquest excés de regulació i que va passant ara opinem una cosa, ara opinem l'altra, està creant una inseguretat jurídica terrible que està complicant encara molt més i està fent que es retirin encara més immobles del mercat. La situació està empitjorant per a tothom.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«Òbviament, des de Junts per Catalunya, òbviament, com tots els grups d'aquest hemicicle, compartim la preocupació per aquest repte, problema enorme. Però també cal, a l'hora d'avançar, doncs, parlar amb claredat. I la majoria de les coses, la gran majoria de les coses i de les polítiques que s'han intentat aplicar aquests darrers anys a partir de la llei d'habitatge espanyola, doncs, no han funcionat. No han funcionat. I si això no és que no es reconeix, no avançarem. Aprofito per un tema que em té molt preocupada i ho dic ara a la bancada socialista, no?, perquè, bé, quan els que ens dediquem a cada comissió, doncs, les dades del que passa amb la nostra comissió les anem seguint. I jo vaig seguint la que publica la Generalitat de Catalunya respecte el preu de l'habitatge i els números de contractes que sortien trimestralment, trimestralment i jo cada quinze dies, cada deu dies ho vaig mirant. I abans sortien trimestralment, però ara resulta que el partit, el PSC, doncs, l'última que han publicat és la del primer trimestre. No han publicat ni la del segon ni la del tercer. Han publicat la del primer, que els ha ajudat a dir: Estem començant a frenar una mica el preu. Hem de sospitar en alguna cosa que no s'estigui publicant el segon o el tercer trimestre? Perquè a mi ara ja m'està fent començar a sospitar. Ho dic perquè com que alguns, doncs, se'n senten molt honorats de que bé que està funcionant, no sé. Espero que no tinguem cap sorpresa desagradable perquè m'està sorprenent moltíssim.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2025, de 23 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes contra el genocidio...
«El derecho internacional se vulnera impunemente y la coherencia nos obliga a condenar la violencia en todas las víctimas, vengan de donde vengan, todas merecen reconocimiento y todas las violaciones de los derechos humanos merecen una condena. Todas. Solo desde esta mirada completa, que rechaza tanto el terrorismo como, obviamente, la desproporción, podemos avanzar hacia una paz verdadera, sostenible y justa para todos. En cualquier caso, en Junts per Catalunya siempre hemos defendido y lo seguiremos haciendo los derechos humanos. Sí, defendemos todos los derechos humanos, los de todos, como principio irrenunciable de nuestra acción exterior. Por eso, ya hace unas semanas que dimos apoyo a una propuesta legislativa para dotar de más transparencia y más control democrático la transparencia, y votamos a favor. Hoy nadie puede tener ninguna duda de que Junts asume en todas partes su compromiso activo para con la paz. Ahora bien, es cierto que no podemos obviar que el real decreto que se nos presenta tiene carencias claras, señor ministro. La principal es que su punto número uno acaba convirtiendo todo en un brindis al sol, pensando más en el titular que en los resultados. Hay otros aspectos que tampoco son menores y que les planteamos: problemas competenciales en materia de consumo y publicidad, incertidumbre sobre el impacto en los puertos -algunos catalanes-, falta de seguridad jurídica para las empresas, etcétera. Todos ellos serán ya motivos suficientes para que este decreto, si se acaba tramitando, tenga que hacerse como proyecto de ley.»