Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
738 declaraciones · página 25 de 25
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Mire, señor ministro, este reparto no tiene ninguna lógica. Por favor, explíquela. No la tiene ni por población ni por PIB ni por capacidad de acogida y, por tanto, hay que acabar con ello. Pero es que, además, señor ministro, como ya he apuntado anteriormente, esta distribución no tiene nada de equitativa ni se acompaña de las herramientas competenciales y legislativas necesarias ni de los recursos indispensables para afrontarlo correctamente. Y todavía es más grave hablando de Cataluña, porque quiero recordar que en Cataluña tenemos la gran suerte de gozar de una lengua propia, el catalán, y esta circunstancia, obviamente, implica el derecho de todos los ciudadanos que conformamos nuestra comunidad lingüística y también de las personas migradas de dar forma a nuestra vida en nuestra lengua. Pero, evidentemente, también supone una enorme responsabilidad por parte de todos los poderes públicos, de todos, no solo de los catalanes, de cuidarla, preservarla y difundirla, y necesitamos para ello muchos más recursos que tampoco tenemos. Como sucede en otros aspectos, en Cataluña, en materia migratoria necesitamos pasar a una relación de igual a igual con los recursos que generamos los catalanes que van a Madrid y no retornan, por un lado, y las competencias y necesidades básicas para organizar los flujos migratorios y el efecto en el territorio, por otro lado.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Nuestra portavoz, la señora Nogueras, ya se refirió a ello en su última intervención. En Cataluña tenemos el 23 % de la población inmigrante de todo el Estado. Los catalanes representamos el 16 % de la población, pero tenemos el 23 % de su inmigración, 1,3 millones de personas. Por otro lado, fíjense ustedes también lo que ha sucedido estos últimos días con la distribución de las personas migradas procedentes de Canarias. Dos mil personas se han enviado a Cataluña, por citar ejemplos, y no quiero decir zonas ni regiones, pero son tres veces más que a Andalucía y seis más que a Madrid y Valencia. Señor ministro, lo digo sinceramente, desconocemos absolutamente en base a qué criterios deciden ustedes la distribución territorial peninsular de las personas migrantes y con qué criterios se determina que en Cataluña la acumulación sea superior a la de otros territorios. La opacidad con la que están funcionando en esta cuestión es mayúscula, como mayúsculo es el efecto que se produce en el territorio receptor.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Y, como hablamos de políticas migratorias, usted ya ha hecho referencia a ello en un momento, pero tengo que abrir un paréntesis para comentar lo siguiente: que es necesario evidenciar, como conclusión de su primera media hora de intervención, que el Gobierno ha sido incapaz de conseguir adoptar el Pacto Europeo sobre Migración y Asilo bajo la Presidencia del Consejo. Quedan unos días, vamos a ver si estas esperanzas, que no sé de dónde surgen, al final se consolidan. Porque, es cierto, el mismo presidente insistió una y otra vez en que este era el pacto más importante, la labor más importante que tenían ante sí mientras fueran presidentes del Consejo, y usted lo ha repetido hoy mismo. Con las expectativas que crearon durante meses y meses con esta Presidencia -que sustenta cada catorce años, si no me equivoco, cada Estado-, ya que durante meses y meses hablaron de ello, al final ha pasado sin pena ni gloria. Hablando de la Unión Europea, vuelvo al hilo que estaba siguiendo, porque su Gobierno solicita con constancia -y eso me parece bien- un planteamiento equilibrado en términos de solidaridad entre países, teniendo en cuenta la cantidad de personas que llegan a España. Porque, claro, ustedes son perfectamente conscientes del impacto económico, social y cultural tan sustancial que siempre supone para la comunidad de acogida cuando se produce la recepción de un gran número de personas migradas. Sin embargo, en términos de distribución territorial peninsular ustedes practican lo contrario a lo que predican, es decir, distribuyen sin aplicar criterios de solidaridad interterritorial, lo que acaba repercutiendo, evidentemente, en los sistemas o en los servicios asistenciales más básicos de la comunidad de acogida, y esto es lo que está pasando exactamente en Cataluña. No es la primera vez -hoy lo volvemos a hacer- que en Junts denunciamos la insostenibilidad del actual modelo económico, tanto en términos de déficit de financiación como de déficit competencial que sufrimos en Cataluña. Hemos reiterado en muchas ocasiones el empobrecimiento que estos dos déficits provocan a todos los catalanes y hasta qué punto es indispensable, para poder gozar de los servicios públicos básicos y de calidad que los catalanes requerimos, que en Cataluña recuperemos nuestros recursos, que se van a Madrid y no vuelven. Es dinero que nosotros mismos generamos, no pedimos el de nadie, sino el que nosotros generamos con nuestro esfuerzo, con el de nuestras empresas y el trabajo de los ocho millones de personas trabajadoras catalanas. También recobrar las competencias y las herramientas de gestión que sean necesarias, que nos fueron quitadas y que son indispensables para abordar todos los desafíos que como nación se nos plantean. Y también con retos como el del tema que nos ocupa hoy y que se ha erigido en una de las principales preocupaciones de ciudadanos de Cataluña: las políticas de migración. Porque cuando eres una sociedad como la catalana, comprometida con la convivencia y, sobre todo, con los derechos humanos, afrontar este desafío con vocación de apertura y al mismo tiempo con orden y reglamentación, para nosotros es una prioridad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Buenos días. Gracias, señor presidente. Señor ministro, compañeras y compañeros diputados, en esta comparecencia se han abordado y se quieren abordar dos crisis muy distintas una de otra y ambas gestionadas, por lo que hemos podido escuchar hasta ahora, de forma muy insatisfactoria por parte del propio ministro, el señor Grande-Marlaska; ministro que, por cierto, como ha recordado la compañera de Esquerra, ya fue reprobado. Este mismo año yo no formaba parte de la legislatura, pero es cierto que tiene un currículum como para ser un ministro de Interior un tanto conflictivo. Pero bueno, aquí está. El señor Sánchez, el presidente señor Sánchez, de forma sorprendente, ha considerado que usted merecía ser ratificado y formar parte de la composición del nuevo Gobierno; muy bien. En primer lugar, quisiera hacer referencia a la preocupación que se ha expresado ya en esta tribuna, de forma continua, provocada por la nueva crisis migratoria, en este caso la originada recientemente en las islas Canarias. Efectivamente, en Junts per Catalunya coincidimos con algunas de las expresiones que se han pronunciado en esta tribuna, relativas a que la Administración del Estado está abdicando de su responsabilidad, está haciendo dejadez de funciones en este ámbito, trasladando sus obligaciones -y ya se ha dicho antes-, o bien a otras administraciones de distintos ámbitos territoriales, como, por ejemplo, en Cataluña a la Generalitat de Catalunya, a los municipios, a los ayuntamientos, o bien a manos de entidades u ONG. En general, centrífuga el sistema de acogida a otras administraciones o entidades y -esto sí- sin acompañarlas de los recursos indispensables, suficientes, ni de las potestades regulatorias necesarias. En consecuencia, se abstiene de asumir ciertas decisiones políticas en materia de inmigración que en el estado actual de las cosas necesitan ser abordadas de forma urgente, porque no podemos huir en este hemiciclo de temas que preocupan e interpelan al conjunto de la ciudadanía.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«L'altra crisi que ha hagut de gestionar, senyor ministre, ha estat la crisi nerviosa que van experimentar alguns manifestants de Ferraz que idolatraven els agents de la policia des de la seva violenta actuació a Catalunya l'1 d'octubre de 2017. La percepció dels antidisturbis com una heroica primera línia de defensa de la sacrosanta unitat espanyola va quedar fulminada, aquell dia. Aquells qui idolatraven la violència contar els catalans la van experimentar i es van autoesmenar. Els antidisturbis han passat de ser herois a ser tot el contrari, uns covards. Segurament deixarem de veure diputats, senyor Ortega Smith, amb la samarreta negra i el logo de l'operació Copérnico. Els he de confessar que a hores d'ara alguns encara estem esperant el tradicional discurs reial, això sí que és veritat, el discurs reial especial per a aquestes ocasions, el famós discurs reial del 'a por ellos'. Però sembla ser que aquest tipus de discurs es reserva per als ciutadans que es manifesten pacíficament, sempre que siguin independentistes... catalans; o per als ciutadans de totes les edats, condició, llengua i origen que defensen als carrers els drets fonamentals com l'autodeterminació, si són independentistes catalans; o els que defensem els drets humans i la sobirania del poble per sobre de qualsevol norma, ja sigui el codi penal, ja sigui la Constitució. Però és imprescindible...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Però és que, a més, senyor ministre, com ja he apuntat anteriorment, aquesta distribució no en té res, d'equitativa. Tampoc s'acompanya de les eines competencials ni legislatives necessàries, ni dels recursos imprescindibles per afrontar-ho correctament. I encara és més greu, tractant-se de Catalunya, perquè li vull recordar que a Catalunya comptem amb l'extraordinària fortuna de gaudir d'una llengua pròpia, el català, i aquesta circumstància, òbviament, implica el dret de tots els ciutadans que conformem la nostra comunitat lingüística, també de les persones migrades, naturalment, de donar forma a la nostra vida en la nostra pròpia llengua. Però, òbviament, suposa una enorme responsabilitat de tots els poders públics -tots, eh?, no només els de Catalunya- de tenir-ne cura, preservar-la, difondre-la, i per a això es necessiten molts més recursos que tampoc tenim. Com succeeix en tants aspectes, a Catalunya, també en polítiques migratòries, necessitem urgentment passar de la subordinació de l'Estat espanyol a una relació d'igual a igual. Amb els recursos que generem els catalans que marxen cap a Madrid i no retornen, d'una banda, i amb les competències i capacitats necessàries per poder ordenar i reglamentar els fluxos migratoris i els seus efectes al nostre territori. I acabo amb Ferraz.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Hem reiterat, en nombroses ocasions, l'empobriment que aquests dos dèficits provoquen directament a tots els catalans, i de com n'és, d'imprescindible, per poder gaudir dels serveis públics bàsics i de qualitat que els catalans requerim, que a Catalunya recuperem els nostres recursos, que se'n van a Madrid i no tornen. Diners que nosaltres mateixos generem -no demanem els de ningú-, els que nosaltres generem, amb el nostre esforç, el de les nostres empreses i el de les vuit milions de persones treballadores catalanes. I també recobrar les competències, competències i aquelles eines de gestió que siguin necessàries, que ens van ser arrabassades i que ens són imprescindibles per abordar tots els desafiaments que com a nació se'ns plantegen. També en reptes com els del tema que avui ens ocupa i que s'ha erigit en una de les principals preocupacions dels ciutadans de Catalunya: el de les polítiques en immigració. Perquè quan ets una societat com la catalana, compromesa amb la convivència i sobretot amb els drets humans, afrontar aquest repte amb vocació d'obertura, però alhora d'ordenació i de reglamentació, per nosaltres és una prioritat. Ja s'hi va referir la nostra portaveu, senyora Nogueras, en la seva darrera intervenció en aquest faristol: a Catalunya hi ha el 23 per cent de la població immigrant de tot l'Estat, els catalans suposem el 16 per cent de la població, però tenim el 23 per cent de la immigració, 1 300 000 persones. D'altra banda, fixi's també, per exemple, que ha passat aquests darrers dies amb el repartiment de les persones migrades que venien de les Illes Canàries. Han estat dues mil persones que s'ha enviat cap a Catalunya, tres vegades més, per exemple (per posar exemples, no vull dir zones ni regions), tres vegades més que a Andalusia, o cinc més que a Madrid, o sis més que a València. Senyor ministre, desconeixem, li dic sincerament, absolutament en base a quins criteris decideixen vostès la distribució territorial peninsular de les persones migrants. Per quin criteri es determina que a Catalunya l'acumulació sigui superior a la dels altres territoris? L'opacitat amb què estan operant en aquesta qüestió és majúscula, com majúscul és l'efecte que es produeix al territori receptor. Miri, senyor ministre, aquest repartiment no té cap lògica. Me l'explica? No en té cap: ni per població, ni per PIB, ni per capacitat d'acollida, i això s'ha d'acabar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Ja que estem parlant de polítiques migratòries -vostè ja hi ha fet referència un moment-, però és necessari que faci aquest petit parèntesi per esmentar ni que sigui aquest breu titular, perquè es fa necessari evidenciar que, tot i el que vostè ens ha estat explicant aquí, de fet, conclusió de la seva primera mitja hora d'intervenció, la conclusió és que el Govern ha estat incapaç d'aconseguir el Pacte europeu d'emigracions i d'asil, sota la presidència del Consell. Sí, queden uns dies, a veure si aquestes esperances, que no sé d'on li apareixen, doncs s'acaben consolidant. Perquè és cert, el mateix president va insistir un cop, i un altre, que aquest era el pacte més important, la feina més important que tenien vostès mentre es presidís el Consell Europeu, i avui ho ha tornat a repetir vostè mateix. Amb les expectatives que van crear mesos i mesos, amb aquesta presidència que només s'ostenta, recordo, de catorze anys, més o menys, cada estat, s'estan mesos i mesos abans parlant-ne i al final han passat sense pena ni glòria. En fi, però parlant de la Unió Europea, torno a enfilar el fil que havia endegat, perquè el seu Govern sol·licita amb constància -em sembla bé- a la Unió Europea l'aplicació equilibrada en termes de solidaritat entre països, a l'hora d'assumir la distribució territorial de les persones migrades que arriben a Espanya. Perquè, lògicament, vostès, com tots, som ben conscients de l'impacte econòmic, social i cultural tan substancial que sempre suposa per a la comunitat acollidora quan es produeix la recepció d'un gran nombre de persones migrades. Però en canvi, en termes de distribució territorial peninsular, vostès practiquen el contrari del que prediquen: distribueixen sense aplicar criteris de solidaritat interterritorial, i això acaba repercutint òbviament en els serveis d'assistència més bàsics d'aquella comunitat receptiva. I això és exactament el que està passant al meu país, a Catalunya. I no és el primer cop -i avui ho tornem a fer- que Junts per Catalunya denunciem la insostenibilitat de l'actual model autonòmic, tant en termes de dèficit de finançament, com també de dèficit competencial que patim a Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Molt bon dia, gràcies senyor vicepresident. Bon dia, senyor ministre, companys i companyes diputats. De fet, en aquesta compareixences volen abordar, s'abordaran, s'han abordat dues crisis molt diferents l'una de l'altra, i ambdues gestionades, pel que hem pogut escoltar fins ara, senyor ministre, doncs de forma, veig que molt insatisfactòria per part d'un mateix ministre, el senyor Grande-Marlaska, ministre, per cert, que, efectivament, ho ha recordat la companya d'Esquerra i que ja va ser reprovat aquest mateix any -no formava part jo encara de la legislatura, no?- i que és cert que té un currículum, home, com per ser el ministre d'Interior, una mica conflictiu. Però en fi, aquí està, no? El senyor Sánchez, el president Sánchez, doncs, sorprenentment ha considerat que vostè mereixia ser ratificat i forma part de la composició d'aquest nou Govern, molt bé. Jo, en primer lloc, faré referència a la preocupació que s'ha expressat en aquest faristol de manera contínua provocada per la nova crisi migratòria, en aquest cas, aquesta que s'ha originat a les Illes Canàries. Efectivament, des de Junts per Catalunya coincidim amb algunes de les expressions que s'ha dut a terme en aquest faristol, en què l'Administració de l'Estat està abdicant de la seva responsabilitat. Està fent deixadesa de funcions en aquest àmbit, traslladant les seves obligacions -ja s'ha dit abans- bé a d'altres administracions de diversos àmbits territorials, per exemple, a Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, o en els ajuntaments, en els municipis; o bé també a mans d'entitats i d'ONG. En general, centrifuga el sistema d'acollides a les altres administracions o entitats, i això sí, sense acompanyar-los dels recursos imprescindibles, els recursos econòmics suficients, ni tampoc les potestats regulatòries necessàries i, per tant, conseqüentment, s'absté d'assumir certes decisions polítiques en matèries d'immigració que, en l'estat actual de les coses, necessiten ser abordades de forma urgent. Perquè no podem defugir, en aquest hemicicle, que preocupen i interpel·len molt el conjunt de la ciutadania.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Y termino con una reflexión que hizo el presidente Puigdemont. Hay víctimas diarias en Ucrania, Kurdistán y África Occidental, pero ya no nos indignan tanto, porque en esto de las indignaciones también hay modas. Hay mujeres y niñas que son tratadas cada día como esclavas en Afganistán, hay mujeres castigadas, detenidas y asesinadas en Irán porque se rebelan contra el régimen teocrático. De todo esto hacíamos eslóganes, debates, manifestaciones hasta que una guerra sustituye a otra y nos permitimos el lujo indecente de olvidar las que creemos pasadas porque la conversación global ha empezado a hablar de otra cosa que nos cautiva más y, sobre todo, genera más clics. La responsabilidad es de cada cual y que cada cual haga lo que crea que debe hacer. Modestamente, no pienso contribuir a generar ruido y griterío. Procuro escuchar los gritos y los llantos de las víctimas y soy incapaz de distinguir la diferencia entre el grito y el dolor de una víctima palestina del de una víctima israelí, kurda, ucraniana o iraní. Veo que hay muchos expertos que lo han logrado: ¡Felicidades! ¡Seguro que pueden acostarse pensando que están en el lugar correcto de ese conflicto! El mejor momento de la guerra no es el alto el fuego; el armisticio es cuando todavía no ha empezado, y ese momento ya lo hemos perdido. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Y es que, en términos de ejercicio del derecho a la autodeterminación de los pueblos, este Gobierno sostiene una política un tanto incoherente o errática. Primero, no es la primera vez que las decisiones en política exterior del presidente provocan que un país llame a consultas a su jefe de misión diplomática. Ya lo hizo en Argelia el año pasado cuando España apoyó al plan autonomista del Reino de Marruecos respecto al Sáhara Occidental, obviando todas las resoluciones de Naciones Unidas que reconocen su derecho de autodeterminación. Segundo, ya que se está considerando reconocer al Estado palestino, ¿va a tomar también en consideración el reconocimiento de Kosovo? Buena parte de la comunidad internacional lo reconoce, veintidós Estados de la Unión Europea lo han hecho y el Gobierno español tiene relaciones con Kosovo a través de la Unión Europea. ¿Serán motivos suficientes para su reconocimiento o tal vez todavía no es el momento? Tercero, ¿en qué momento tiene previsto condenar con contundencia y no con la boca pequeña el drama humanitario en el corredor de Lachín, en Nagorno Karavaj, donde recuerdo que hay una guerra y se ha practicado un genocidio del pueblo armenio o tal vez no sea el momento todavía. ¿Respetan el derecho de autodeterminación solo a tiempo parcial? El presidente Sánchez justificó su actuación en Israel con que ahora era el momento. Así pues, ¿no ha llegado todavía el momento para Nagorno Karabaj, para Kosovo, para el pueblo saharaui? ¿Su política exterior se decidirá a golpe de momentos? Miren, lo que sí realmente era un momento único era la cumbre, esa cumbre de Barcelona para encontrar soluciones a corto plazo que son necesarias: el retorno de rehenes en condiciones, el alto el fuego definitivo. Y, sobre todo, era una gran oportunidad para soluciones a medio plazo, porque cumbres como estas son los espacios idóneos para construir nuevas propuestas ambiciosas, complejas, que van más allá de la inmediatez y abordan soluciones definitivas, en este caso posiblemente centradas en los objetivos fijados en la Resolución 242 del Consejo de Seguridad de Naciones Unidas de trabajar en una paz justa, duradera e integradora mediante la finalización de todas las situaciones de beligerancia o alegaciones de su existencia y respetando y reconociendo la soberanía, la integridad territorial e independencia política de todos los Estados de la zona y su derecho a vivir en paz dentro de fronteras seguras y reconocidas. Pero esta oportunidad única también se perdió, se malbarató; tal vez pensaron también que no era el momento.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Pero, en efecto, el impacto humanitario es dramático y cada día que pasa es más desgarrador. Se cuentan por miles las víctimas civiles, tanto palestinas como israelíes. El dolor y sufrimiento de los familiares de las víctimas de las dos poblaciones en su conjunto se ven todavía más aumentados por el miedo a nuevos ataques, bombardeos o por la imposibilidad de poder escapar de la zona de guerra y por las extremas dificultades de recibir una ayuda humanitaria tan necesaria. Un uso de la fuerza contra la población civil jamás es aceptable y en Junts condenamos todos los ataques violentos contra la población civil inocente o que esta sea utilizada también como escudo humano e instamos a que sus responsables sean obligados a rendir cuentas de acuerdo con las normas del derecho internacional humanitario. ¿Y cuál ha sido la gestión del Gobierno español ante esta grave crisis? El impacto de este conflicto ha vuelto a desestabilizar intensamente, como sabemos todos, Oriente Medio. De hecho, también en nuestro entorno geopolítico muchos coincidiríamos con algunos analistas que están apuntando que no sería prudente descartar la posibilidad de una guerra extendida a toda la región. En esta situación, en este contexto, señor ministro, ¿usted puede realmente defender que el presidente Sánchez en Israel trabajó con las herramientas clásicas de la diplomacia? ¿Sus palabras favorecieron el diálogo o la negociación entre las partes? ¿Ayudó a minimizar las repercusiones humanitarias para con la población civil? ¿Ayudó a avanzar en la consecución de un alto al fuego definitivo? O todavía más importante que todo esto, si es posible, ¿colaboró, acaso, a establecer las bases para que toda la comunidad internacional encuentre las respuestas sobre cómo afrontar el día siguiente, el mañana de un imprescindible e inmediato alto el fuego definitivo? Señor ministro, usted conoce perfectamente la importancia de la diplomacia como pilar de toda la política exterior, y sabemos que la diplomacia es un pilar para fomentar relaciones internacionales, gestionar la política exterior, tejer confianzas, es decir, lo contrario que hizo el señor Sánchez en la visita a Israel. Conocemos su dilatada experiencia profesional y que es consciente del conflicto diplomático que provocó el señor Sánchez en Israel. Estoy más o menos de acuerdo con sus declaraciones. Se ha esforzado en coincidir con las declaraciones del presidente Sánchez ante el primer ministro en Israel. El incendio estaba servido, y no es un caso aislado en la política exterior. El Partido Popular tampoco puede dar lecciones. Recordemos Perejil, entre otras cosas. Nadie podría interpretar que el Estado español apuesta por el diálogo ni con una solución negociada. Consiguió lo contrario y, evidentemente, no se hicieron esperar las reacciones de Israel llamando a consultas, renunciando a formar parte de ese foro de la Unión por el Mediterráneo y a participar en la cumbre por la paz en Oriente Medio, que era tan importante, que usted mismo ha destacado.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Muchas gracias, presidenta. Gracias, vicepresidenta, señor ministro, señorías. El 7 de octubre de 2023 la organización terrorista Hamás llevó a cabo un ataque masivo contra objetivos civiles y militares en Israel que provocó un gran número, enorme, de víctimas mortales y heridos. Desde entonces hasta ahora la Comunidad Internacional ha enfilado la mirada hacia Oriente Medio y la diplomacia global ha reaccionado ante esta nueva involución del conflicto palestino-israelí. También lo ha hecho el Gobierno español. Todos sabemos que el mando de la política exterior en circunstancias no bélicas es siempre muy complejo -usted se ha referido a ello, señor ministro-, pero cuando se trata de abordar una situación de guerra se convierte en un asunto extremadamente crítico que requiere de altas dosis de rigor, inteligencia, actitud propositiva y, en general, de respeto, discreción y mucha mucha prudencia. El Gobierno no ha estado a la altura de estas circunstancias y ello explica el porqué de esta comparecencia. En primer lugar y para ahorrarnos cualquier tipo de equívoco, permítame especificar cuál es el posicionamiento de Junts per Catalunya respecto al actual episodio del conflicto. Lo expresamos recientemente en la declaración de la Junta de Portavoces del Parlamento de Cataluña que adoptamos y que hoy reiteramos y mantenemos inmutable. Junts condena -y hoy lo volvemos a hacer- ese ataque terrorista y nos solidarizamos con todas las víctimas que provocó también con todos los rehenes y sus familias. Es preciso que Hamás libere de inmediato todos los rehenes que siguen secuestrados sin condiciones. Segundo, en Junts reconocemos el derecho de Israel a defenderse de estos ataques indiscriminados, siempre y cuando actúe dentro de los límites que marcan el derecho humanitario y los tratados internacionales. Finalmente, somos favorables a la solución de los dos Estados para resolver pacíficamente el conflicto geopolítico entre Israel y Palestina. Defendemos que es preciso un acompañamiento para alcanzar un acuerdo de paz sostenible en el tiempo; un acuerdo que sea fruto de la negociación, que pasa por que los Estados, conviviendo en paz y en seguridad; una solución que cuenta con el apoyo de las Naciones Unidas y de la mayoría de la comunidad internacional.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Mirin, el que sí era un moment era la cimera, aquesta cimera de Barcelona, per trobar, efectivament, solucions a curt termini que són necessàries, el retorn de tots els ostatges sense condicions, l'alto el foc definitiu, però sobretot era una enorme oportunitat per enfilar solucions a mitjà termini. Perquè cimeres com aquestes són els espais idonis per bastir noves propostes ambicioses, complexes, que depassen la immediatesa i que aborden solucions definitives, en aquest cas possiblement centrades en l'objectiu fixat a la Resolució 242 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides de treballar una pau justa i duradora mitjançant la finalització de totes les situacions de bel·ligerància o al·legacions de la seva existència, i respectant i reconeixent la sobirania, la integritat territorial i independència política de tots els estats de la zona i del seu dret a viure en pau dins de fronteres segures i reconegudes. I aquesta oportunitat única també es va malbaratar. Potser és que varen pensar que tampoc era el moment. I acabo amb una reflexió que va fer el president Puigdemont: 'Hi ha víctimes diàries a Ucraïna, al Kurdistan, a l'Àfrica Occidental, però ja no ens indignen tant, perquè en això de les indignacions també hi ha modes. Hi ha dones i nenes que són tractades cada dia com esclaves a l'Afganistan. Hi ha dones castigades, detingudes i assassinades a l'Iran perquè es rebel·len contra el règim teocràtic. De tot això en fèiem eslògans, debats, manifestacions, fins que una guerra en substitueix una altra i ens permetem el luxe indecent d'oblidar les que creiem passades perquè la conversa global ha començat a parlar d'una altra cosa que ens captiva més i que, sobretot, genera més clics. La responsabilitat és de cadascú, i que tothom faci el que cregui que ha de fer. Modestament, no penso contribuir a generar soroll i cridòria. Procuro escoltar els crits i els plors de les víctimes, i soc incapaç de distingir la diferència entre el crit i el dolor d'una víctima palestina d'una víctima israeliana, o kurda, o ucraïnesa, o iraniana. Veig que hi ha molts experts que ho han aconseguit. Felicitats. Segur que poden anar a dormir pensant que són al lloc correcte d'aquest conflicte. El millor moment de la guerra no és l'alto al foc i l'armistici, és quan encara no ha començat. I ja l'hem perdut, aquest moment.' Moltes gràcies.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«I és que en termes d'exercici del dret d'autodeterminació dels pobles, aquest Govern sosté una política una mica incoherent o bastant erràtica. Primer, no és la primera vegada que les decisions en política exterior del president provoquen que un país cridi a consultes el seu cap de missió diplomàtica. Ja ho va fer Algèria l'any passat quan Espanya va donar suport al pla autonomista del Regne del Marroc respecte al Sàhara Occidental, obviant totes les resolucions de Nacions Unides que reconeixen el seu dret d'autodeterminació. Segon, ja que s'està considerant, ja que estan considerant reconèixer l'Estat palestí prendrà, ara sí, en consideració el reconeixement de Kosovo? Bona part de la comunitat internacional el reconeix, 22 estats de la Unió Europea ho han fet, i el Govern espanyol té relacions amb Kosovo a través de la Unió Europea. Seran motius suficients per al seu reconeixement o encara no és el moment? Tercer, en quin moment té previst condemnar amb contundència, no amb la boca petita, el drama humanitari al corredor de la Xina Nagorno-Karabaj? On els recordo que hi ha una guerra i s'hi ha practicat una neteja ètnica del poble armeni. O encara no és el moment? Respecten el dret a l'autodeterminació només a temps parcial? El president Sánchez va justificar la seva actuació a Israel en què ara era el moment, i així doncs no ha arribat encara el moment per Nagorno-Karabaj, per Kosovo, per al poble sahrauí? La seva política d'exteriors es decidirà a cops de moments?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Senyor ministre, vostè coneix perfectament la importància de la diplomàcia com a pilar de tota la política exterior, i sap que actuar amb diplomàcia implica fomentar relacions amistoses, minimitzar friccions, aportar solucions, travar confiances. És a dir, fer exactament el contrari del que va fer el president Sánchez en la seva visita a Israel. Senyor ministre, precisament tots que coneixem la seva dilatada experiència professional, sabem que vostè és conscient de l'incendi diplomàtic que va provocar el president Sánchez allà a Israel, s'estigui més o menys d'acord amb les seves manifestacions. És forçat coincidir amb les declaracions del president Sánchez davant del primer ministre d'Israel l'incendi diplomàtic estava servit, incendi que no és cap novetat ni cas aïllat en la política d'exteriors espanyola, perquè el PP no està per donar gaires lliçons tampoc. Recordem només l'Aznar de les Açores o el ridícul amb Perejil. En fi, amb les inoportunes declaracions del president, ningú podria interpretar que l'Estat espanyol aposta pel diàleg ni per una solució negociada. Va aconseguir tot el contrari. I òbviament, no es van fer esperar les reaccions d'Israel cridant l'ambaixador a consultes i especialment renunciant a formar part d'aquest fòrum de la Unió del Mediterrani i a participar a la Cimera per la Pau a l'Orient Mitjà que trobava vostè tan important i que ha destacat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Però efectivament, l'impacte humanitari és dramàtic i cada dia que passa més i més colpidor. Comptem per milers les víctimes civils, tant palestines com israelianes. El dolor i patiment dels familiars de les víctimes i de les dues poblacions en el seu conjunt encara es veuen més incrementats per les pors a nous atacs, nous bombardejos, per la impossibilitat de poder escapar de la zona de guerra, per les extremes dificultats per rebre l'ajuda humanitària tan necessària. L'ús de la força contra la població civil mai és acceptable, i Junts condemnem tots els atacs violents contra la població civil innocent, o que aquesta sigui usada també com a escut humà. I instem que els seus responsables siguin obligats a retre'n comptes d'acord amb les normes del dret internacional humanitari. I quina ha estat la gestió del Govern espanyol davant d'aquesta greu crisi? L'impacte d'aquest conflicte ha tornat a desestabilitzar -tots ho sabem- intensament l'Orient Mitjà. De fet, també el nostre entorn geopolític. Molts coincidiríem amb alguns analistes que estan apuntant que no seria prudent descartar la possibilitat d'una guerra estesa a tota la regió. I en aquest estat de les coses, senyor ministre, vostè realment pot defensar que el president Sánchez a Israel va treballar amb les eines clàssiques de la diplomàcia? Les seves paraules van afavorir el diàleg o la negociació entre les parts? Va ajudar a minimitzar les repercussions humanitàries cap a la població civil? Va ajudar a avançar en la consecució d'un alto al foc definitiu? O encara més important que tot això, si pot ser: va col·laborar a bastir les bases per tal que tota la comunitat internacional trobi la resposta sobre com afrontar l'endemà d'un imprescindible alto foc definitiu?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación en funciones...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, vicepresidenta, senyora vicepresidenta, senyor ministre, senyories. El 7 d'octubre de 2023 l'organització terrorista Hamàs va executar un atac massiu contra objectius civils i militars a Israel que va provocar un gran, enorme, nombre de víctimes mortals i ferits. D'aleshores ençà, la comunitat internacional ha girat la mirada cap a l'Orient Mitjà i la diplomàcia en global ha reaccionat davant d'aquesta nova involució del conflicte israelopalestí. I també ho ha fet el Govern espanyol. Tots sabem que el comandament de la política exterior en circumstàncies no bèl·liques és sempre molt complex. Vostè s'hi ha referit, senyor ministre. Però quan es tracta d'abordar una situació de guerra es converteix en un assumpte extremadament crític que necessita d'altes dosis de rigor, intel·ligència, actitud propositiva i, en general, de respecte, discreció i molta, molta prudència. El Govern no ha estat a l'alçada d'aquestes circumstàncies, i això explica el perquè d'aquesta compareixença. En primer lloc, i per estalviar-nos qualsevol tipus d'equívoc, deixin-me especificar quin és el capteniment de Junts per Catalunya respecte a l'actual episodi del conflicte. El vam expressar ben recentment en la declaració de la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya que vàrem bastir i que avui reiterem i mantenim immutable. Junts vam condemnar, i avui ho tornem a fer, aquell atac terrorista i ens solidaritzem amb totes les víctimes que va provocar, també amb totes les persones segrestades i amb les seves famílies. Cal que Hamàs alliberi d'immediat tots els ostatges que encara reté sense condicions. Segon, Junts reconeixem el dret d'Israel a defensar-se d'aquests atacs indiscriminats, sempre i quan actuï dins dels límits que marquen el dret humanitari i els tractats internacionals. I finalment, som favorables a la solució dels dos estats per resoldre pacíficament el conflicte geopolític entre Israel i Palestina, i defensem que cal un acompanyament per assolir un acord de pau sostenible en el temps. Un acord fruit de la negociació que passa per dos estats convivint en pau i en seguretat. Una solució que compta amb el suport de les Nacions Unides i de la majoria de la comunitat internacional.»