Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
757 declaraciones · página 26 de 26
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Durant la campanya vam repetir que el nostre objectiu no era investir presidents espanyols, no era reformar Espanya, i vam repetir que nosaltres no formàvem part de cap bloc espanyol. El nostre bloc era i és Catalunya. De fet, vam dir que res tornaria a ser igual aquí si depenia de Junts per Catalunya, i tothom és conscient que des que Junts és a l'equació res aquí ha tornat a ser igual. I ara pot semblar una obvietat, però hi ha moltes raons per votar que no al Partir Popular. No és la nostra prioritat recordar-les cada dia, però avui l'ocasió ho exigeix. Un primer motiu és que el PP és un partit anticatalà. El PP es caracteritza per combatre totes les propostes que a Catalunya generen un consens ampli, polític i social: la llengua catalana, la immersió lingüística, la cultura catalana, la voluntat d'autogovern i un llarguíssim etcètera. Volem la independència perquè no volem seguir retrocedint amb Espanya, el que volem és avançar amb Catalunya. Un altre motiu és perquè el PP és un partit que ha volgut com a soci l'extrema dreta de Vox, i aquesta és una ratlla vermella aquí i arreu d'Europa. Un altre motiu és perquè el PP és un partit contrari a millorar els drets de les persones. De manera sistemàtica i continuada han estat en contra de qualsevol millora amb relació al reconeixement de drets efectius a favor de ciutadans en infinitat d'àmbits i supòsits. Poden vostès recuperar tots els recursos que vostès han presentat en contra de les lleis socials que s'han aprovat al Parlament de Catalunya. Un altre motiu, perquè el PP és un partit contrari a l'economia productiva. La visió econòmica i social del PP no és la d'un partit liberal europeu, señor Feijóo, al contrari, és la visió d'un partit estatalista que, malgrat el discurs que ha fet avui, es posiciona sempre al costat de l'estat i del poder funcionarial abans d'apostar per la petita i la mitjana empresa, el que configura a Catalunya i també arreu d'Europa el teixit de l'economia productiva. Per al PP la paraula empresa és només sinònim de llotja del Bernabéu. Per tant, a Catalunya el PP no és capaç de connectar amb normalitat amb el món empresarial.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«I com recorda el president Puigdemont, i cito literal: 'Que ningú no conclogui que ens inspira l'ànim de revenja personal o partidista. Si fos per això no hauríem pactat ni la Mesa del Congrés. Ho dic per explicar, perquè tots entenguin la distància profunda que ens separa, perquè la distància entre els nostres projectes nacionals respectius també ho és, i perquè es prengui consciència de l'enorme dificultat d'intentar encarrilar, partint d'aquesta distància i només en unes setmanes, una negociació que s'ha negligit o que s'ha considerat innecessària durant sis anys. Perquè no estem parlant, o almenys nosaltres no en parlem, d'un pedaç per tirar endavant la legislatura i barrar el pas a la dreta. Estem parlant que si hi ha acord aquest ha de ser un acord històric, un compromís històric com el que cap règim ni govern espanyol no ha estat capaç de fer realitat des de la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta que va abolir les institucions i les constitucions catalanes i va iniciar la persecució de la llengua catalana. Per això no sorprendrà ningú que digui que avui no existeixen les condicions per arribar a aquest gran acord. Si hi ha interès a arribar-hi, si hi ha voluntat real d'encarar un acord d'aquesta naturalesa, aquestes condicions s'haurien de crear, encara que d'entrada siguin forçades per la necessitat i no per la convicció.'»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Avui -ja els ho he dit- el nostre vot a aquesta investidura és no. Set nos que faran impossible -a no ser que hi hagi un tamayazo- que vostè avui sigui president del Govern del Reino. Mentre depengui de nosaltres els nostàlgics que tornen a ocupar les portades com Aznar, com Ayuso, com Felipe González o com Guerra, no decidiran el futur de Catalunya. Per tant, no és només un no a vostè, señor Feijóo, és un no rotund a Aznar, a Rajoy, als Felipes -González i VI-, a Guerra i a tots els zombis de la transició que surten de cacera cada cop que es pensen que la seva pàtria està en perill. I l'anomalia democràtica, señor Feijóo, és que vostè faci al·lusió permanent a una persona que avui no està a l'hemicicle i no se li respecti la immunitat que tots els països de la Unió Europea, excepte el Reino de España, li respecta. En tot cas, la singularitat del debat d'investidura d'avui obliga a recordar, des de la perspectiva de Junts, algunes coses. Espanya es veu confrontada ara mateix a un dels seus dilemes, que no sempre resol bé: o viu en el bloqueig, cosa que podria cronificar la confrontació entre els dos blocs ideològics espanyols, o pacte. Cal recordar també que l'aritmètica actual, que no és un caprici dels déus ni de l'atzar, sinó que és fruit d'allò més sagrat en democràcia, que és el vot directe dels ciutadans, aquesta aritmètica esdevé el seu pitjor malson: que Junts sigui una força decisiva i imprescindible en una hipotètica investidura. Junts, com saben, no forma part de cap bloc polític, ni en formava, ni en forma, ni en formarà, hi hagi o no hi hagi investidura. I el fet de no formar part de cap bloc espanyol ens situa com una força acostumada a rebre retrets i menysteniments d'una banda i de l'altra. I sabem que seguirà sent així. Sabem que el marc polític espanyol és binari: o ets dels vermells o ets dels blaus, o ets d'un bloc o ets d'un altre. Un marc on el dissident és tractat amb menyspreu i amb agror. Per això els diem a uns i altres que estem endurits davant dels seus retrets i davant del seu menysteniment. Tenim ben present aquell refrán espanyol que diu: Menea la cola el can, no por ti sino por el pan. No els pretenem canviar, però sí que els volem deixar clar que tampoc ens canviaran a nosaltres.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Existeix la idea que són les institucions polítiques i també les institucions econòmiques d'un territori, i més concretament la qualitat i la proximitat d'aquestes institucions, el que determina la prosperitat i també el benestar d'un país. Les societats fracassen quan no tenen institucions que proporcionen les eines, la inversió i la innovació que generin un marc en el qual la majoria dels seus ciutadans i territoris puguin desenvolupar les seves capacitats i també el seu talent, que puguin ser el resultat del seu propi esforç i de la seva pròpia voluntat. Si aquestes societats tenen elits extractives que, aliades amb el poder institucional, s'apropien de forma injusta dels recursos i de les riqueses que generen, el país acaba fracassant. I a Espanya ja fa molts segles que es va imposar un sistema institucional de tipus extractiu en què unes elits econòmiques, polítiques, aristocràtiques, judicials i funcionarials espremen els territoris perifèrics, molt particularment Catalunya, per mantenir els seus privilegis. Tocar aquest sistema, diputats i diputades, promoure'n el canvi, és l'autèntic tabú de la política espanyola, que sota el concepte trampós de la unidad de España acaba fent que l'esquerra espanyola sigui l'ostatge i la col·laboradora de la dreta. Per a nosaltres la independència és una qüestió de supervivència de la nostra nació. Supervivència cultural, lingüística, econòmica, també de benestar i de justícia social, de model de societat forjat a través de generacions, malgrat les incomprensions i les hostilitats de tots els règims polítics espanyols des de 1714.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades, president en funcions, candidat. Avui assistim al segon discurs del debat d'investidura del señor Feijóo, el primer el vam escoltar el diumenge davant de força gent. Però sí que deixi'm fer un apunt: no era ni la quarta part de la manifestació menys concorreguda de l'independentisme. Però el seu missatge, això sí, va ser, i ha estat avui, nítid, bàsicament una y no cincuenta y una i Puigdemont a prisión. Ho poden dir amb més o menys convicció, señor Feijóo, i això dependrà de si té gaire a prop Aznar o Ayuso, però no es pot dir que vostès no parlin clar. Nosaltres també parlem clar: no rebrà cap vot nostre. Però no són només els vots que li falten a vostè, señor Feijóo, el que sobretot li falta a vostè i al seu partit -i encara més als socis que s'ha buscat que són d'allò més impresentable-, el que sobretot li falta és entendre que la realitat és força més complexa i diferent de la que vostès escolten a les seves ràdios de capçalera o llegeixen en els seus diaris de referència.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«El 1923, l'autoritat legal espanyola, el dictador Primo de Rivera, va fer un reial decret, un decret per prohibir el català, entre d'altres bestieses. Cent anys després som aquí, parlant català al Congrés i situant el debat al més alt nivell de les institucions europees. I això ha estat possible perquè la nació catalana ha resistit, perquè generacions i generacions de ciutadans de Catalunya han persistit i han mantingut viva la nostra nació i la nostra llengua, han mantingut la posició. I recollim el testimoni de tots ells. I seguim, nosaltres sí, mantenint la posició també per tots ells. A Catalunya li toca ser Catalunya. I si avui som aquí protagonitzant un minúscul contrapunt a la persecució de la nostra llengua és perquè hi ha una nova generació de catalans que us ha perdut la confiança, que ha dit prou, que les paraules ja no ens serveixen de res. El que volem són fets. I sabeu per què volem fets i per què hem perdut la confiança? Vostès no aniran a la presó per ser socialistes, cap de Vox anirà a la presó per ser de l'extrema dreta. De fet, segurament es trobarà algun jutge que encara està més a la dreta que ell. Tanmateix, a nosaltres ens condemnen a presó i som a l'exili per ser independentistes. No matem, no posem bombes, ni tan sols tolerem la violència, però estem catalogats de terroristes. I avui la desconfiança de Junts cap als partits espanyols, una desconfiança que vostès s'han merescut, ens ha portat a desbloquejar en poques setmanes allò que semblava impossible. I aquest és el camí.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Pau Casals, de qui commemorem el 50è aniversari de la seva mort, deia: 'Sigueu fidels a la terra i a la llengua, no per tancar-vos, sinó per tenir veu pròpia'. Avui, 19 de setembre del 2023, en aquesta cambra ressona per primera vegada sense censura i sense limitacions també la llengua catalana. Avui es demostra que només era qüestió de voluntat política que la nostra llengua tingués l'estatus que es mereix. I tenim clar que alguns de vosaltres teniu aquesta voluntat no pas per convicció, sinó per necessitat. De fet, avui ens sentim molt lluny d'aquest debat espanyol. Nosaltres estem a una altra fase. Com explica molt bé l'enyorat Ferrer Gironés, la guerra lingüística no ha estat una confrontació de llengües, sinó un conflicte entre el projecte nacional espanyol i el projecte nacional català. L'excusa és la lluita contra la llengua, però l'objectiu real d'aquesta lluita contra la llengua és l'intent d'extingir la nació catalana. Durant anys aquesta obsessió a liquidar la identitat catalana s'ha reflectit en prohibicions, en lleis, en sentències. De fet, en aquesta cambra ha passat molt sovint que ha estat l'origen d'aquesta obsessió, al costat també de la trista catalanofòbia de gran part dels mitjans de Madrid. Encara ressonen aquí, per exemple, les paraules d'un ministre que deia que calia españolizar a los niños catalanes. I aquesta forma d'actuar seva ha inserit conceptes erronis sobre la realitat catalana. S'ha format en el pensament espanyol, sigui de dretes o sigui d'esquerres, una estranya unanimitat en contra de qualsevol aspiració catalana, per democràtica i legítima que sigui. Però aquesta persecució no prové del procés, cal mirar molt més enrere.»